SARS [síndrome respiratòria aguda greu]
Descobert l’origen de l’epidèmia de SARS del 2002 [Salvador Macip, Ara, 3-2-2018]
La síndrome respiratòria aguda greu, coneguda com a SARS segons la sigla en anglès, és una malaltia semblant a la grip que pot arribar a ser mortal. Es va donar a conèixer a finals del 2002, arran d’una epidèmia que va començar a la Xina i ràpidament es va estendre fins a països allunyats com Irlanda i el Canadà. La velocitat a què es globalitzava i un percentatge de mortalitat pròxim al 10% d’infectats (que pujava al 50% en persones d’edat avançada), gairebé cinc cops més alta que la pitjor de les grips, feia témer un desastre sanitari imprevisible. Per sort, es va poder controlar a temps i es va donar per superada l’estiu del 2003, després de deixar 775 morts i gairebé 8.000 afectats. El microbi responsable, un virus desconegut fins aquell moment, es va anomenar SARS-CoV. El principal misteri era d’on havia sorgit. Quinze anys després sembla que ja se n’ha trobat la resposta: ens el van contagiar uns ratpenats que vivien a mil quilòmetres del brot original.
La SARS es transmet molt fàcilment, o bé directament per la tos i els esternuts o bé tocant una superfície contaminada, si després es freguen els ulls o la boca. No té cap característica específica, només febre molt alta, dolors i altres símptomes típics de nombroses infeccions severes, per això al principi no es va reconèixer com una malaltia diferent i no es van prendre precaucions especials. La causa un virus de la família dels coronavirus, uns microbis que són els responsables de prop d’un terç dels refredats comuns. Però el SARS-CoV és molt més perillós que els seus parents pròxims. El principal problema és que encara no existeix cap fàrmac que el mati, ni tampoc se n’ha pogut fabricar una vacuna. Per això l’única cosa que es pot fer per als afectats és controlar-los la febre i els problemes respiratoris, i aïllar-los de tothom per evitar més contagis.
L’origen de l’epidèmia
Des del principi s’ha sabut que la SARS era una zoonosi, una infecció que havia saltat dels animals als humans (com la grip aviària i la porcina, l’àntrax, etc.), i que s’havia originat als mercats rurals. La falta de transparència de les autoritats locals va fer que, quan finalment es va comunicar que hi havia un brot d’una malaltia nova, ja estava molt escampada. Però una acció coordinada a escala internacional va aconseguir frenar l’epidèmia al cap d’alguns mesos. Des de llavors el virus ha desaparegut. Només n’hi ha hagut casos aïllats de científics que treballaven amb el SARS-CoV i es van infectar en un laboratori. Malgrat tot, saber quin és el reservori, l’animal on el virus pot sobreviure i escampar-se, és crucial per evitar futures epidèmies. La civeta, un gat mesquer, molt popular als mercats xinesos, n’és un. Per això, perquè no continuessin infectant, se’n van sacrificar un gran nombre. Però l’origen del virus continuava sent desconegut.
A finals de novembre es va publicar un article a la revista Plos Pathogens que descrivia les llargues i minucioses investigacions que havien dut a terme uns microbiòlegs de l’Institut de Virologia Wuhan, de la Xina, en una cova remota de la província de Yunnan. Allà van estar-se cinc anys agafant mostres d’una colònia de ratpenats de ferradura, dels excrements o directament dels anus, i van veure que actuaven com a reservoris del SARS-CoV. Estudis genètics dels microbis van demostrar que el virus era el mateix que havia començat l’epidèmia, segurament saltant a les civetes i després a les persones que hi interaccionaven. El que no se sap encara és com va viatjar, sense que fos detectat, els mil quilòmetres que separen Yunnan de Guangdong, on va començar l’epidèmia.
Els resultats d’aquests estudis, a part de solucionar l’enigma, serveixen de toc d’atenció: malgrat que el virus està amagat, el risc d’una nova epidèmia no ha desaparegut. El fet que les coves dels ratpenats només siguin a un quilòmetre del poble més pròxim i que es continuïn venent animals salvatges als mercats asiàtics, amb pocs controls sanitaris, implica que el virus podria tornar a fer el salt als humans en algun moment. Com que el SARS-CoV és especialment agressiu, caldrà estar preparats i actuar amb rapidesa si se’n detecta un brot en el futur, per evitar una mortalitat tan elevada com l’últim cop.
Salvador Macip és metge i investigador de la Universitat de Leicester.
SEGUINT EL RASTRE D’UN VIRUS
Se sap que l’epidèmia de SARS del 2002 va començar a la Xina rural. Un granger va infectar pacients i personal sanitari d’un hospital de Canton, al sud-est del país, on estava sent tractat. Entre els infectats hi havia un metge que després va anar a Hong Kong per assistir a un casament. Allà va contagiar el virus a una persona d’origen xinès que s’estava a l’Hotel Metropole, on el virus també va entrar en contacte amb altres viatgers. Un cop a l’organisme d’aquests viatgers, que el van escampar als seus països d’origen, el virus es va globalitzar. En el trajecte a bord de l’avió, un passatger va infectar 22 dels seus companys de vol. D’una altra banda, quan els malalts van ser atesos van continuar contagiant: un dels hostes de l’hotel va infectar 116 persones en un hospital de Hong Kong, i un alemany va agafar el virus en un de Singapur. Ara es coneix la malaltia millor i es podrien prendre precaucions per evitar que s’escampés tan de pressa.
