Crítica de Mill al sufragi universal

” Hay, sin embargo, ciertas exclusiones requeridas por razones positivas, que no están en conflicto con este principio y que, aunque son un mal en sí mismas, sólo es posible librarse de ellas cuando cesa el estado de cosas que las hizo necesarias. Considero totalmente inadmisible que participe en el sufragio una persona que no sepa leer, escribir y, añadiría yo, realizar las comunes operaciones de aritmética. La justicia pide, incluso cuando el sufragio no depende de ello, que los medios de lograr estos requisitos elementales deben ponerse al alcance de todas las personas, ya sea gratuitamente, o a un costo que no exceda lo que los más pobres que viven de sus ingresos puedan pagar. Si éste fuera realmente el caso, a la gente no se le ocurriría conceder el sufragio a un hombre que no pueda leer, lo mismo que no se le concede a un niño que no puede hablar; y no sería la sociedad la que excluyese al hombre, sino su propia pereza”. JOHN STUART MILL, Consideraciones sobre el gobierno representativo.

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d’un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social. En alguna classe ha sortit a debat aquest tema i la qüestió sobre si realment el sufragi universal és un bon sistema o si bé hi s’haurien de posar certes limitacions. És un sistema sobrevalorat? Tothom té el mateix dret a votar? Què en penseu?

APM

Un comentari a “Crítica de Mill al sufragi universal

  1. Crec que és un tema complicat. D’un costat penso que és desitjable que tothom tingui dret a vot sense distinció de sexe -mai un home serà més intel·ligent que una dona pel fet de ser home, i viceversa-, raça, etc. ja que és una injustícia que es veti el dret a vot a un col·lectiu per una raó sobra la qual se’ls escapa el seu poder de decisió: ningú tria què és, al néixer. De l’altre costat penso que Mill fa bé de posar sobre la taula que no tothom està prou capacitat com per a fer ús del seu vot raonadament. Com ell diu, la democràcia no és el govern del poble sinó el govern de la majoria… que no té sempre perquè tenir la raó ja que com a éssers humans són fal·libles. És correcte, doncs, “entregar” quelcom tan important com el poder de decidir qui és el governant de la societat, a aquesta majoria que tot sovint té unes opinions no ben fonamentades, etc. ? Però això també planteja un problema… on es posa el “límit” de qui és “apte” per votar i qui no? Quan s’està prou preparat? No és una mica ‘nazi’, vetar el vot a certs col·lectius deprimits de la societat que potser no han tingut accés a una educació digna, etc.? Quina culpa hi tenen? No asseguraria, però, això, una elecció d’uns representants millors?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *