Com cada any, he rebut per Cap d’Any una capsa de figues seques des de les illes (bé, ja en coneixeu el simbolisme!) on encara se sequen seguint un procediment tradicional des del temps dels romans:
– Se col·loquen les figues sobre canyissos i se deixen dos o tres dies al sol fins l’horabaixa.
– S’aplanen col·locant-se de dues en dues, amb el capoll a la part de fora, i es deixen uns dies més al sol fins que estiguin ben seques.
-S’escalden una mica i es deixen degotar.
-Se col·loquen en capses formant sostres de fiques, a continuació brots de fonoll, llavoretes d’anís i fulles de llimonera.
– Amb el temps, es van confitant.
Les figues seques van agradar moltíssim a grecs i a romans. Els grecs les anomenaren íscades i els romans figues de Cària perquè se n’hi feien moltes. Es guardaven en gerres ben untades de pega, però a Ebusus es conservaven en caixes perquè eren més conegudes i més selectes.
“Es posen a secar les més preuades per la seva exquisidesa, i es guarden en caixes. A l’illa d’Ebusus es troben les millors i més grosses.” Plini XVII cap.18, 30, 2
Les figues seques eren unes postres extraordinàries i, quan les collites eren ben abundoses, un bon aliment per als pagesos. També les feien servir com a condiment, com les pomes o les peres pansides. Col·lumela XII 15 ens dóna a conèixer la manera i la forma de secar-les i conservar-les. Pels textos antics sabem de les diverses castes i les de millor procedència: Plini elogia les ebusitanes i Cató les saguntines. No sé com devien ser les dels temps dels romans, però les que he rebut des Raiguer de Mallorca són realment boníssimes. Plurimas gratias vobis ago!
Si voleu saber més coses interessants sobre la figuera, les figues i les seves propietats en temps dels grecs i dels romans, no us perdeu l’interessant post de Charo Marco a De re coquinaria.
mmmmm figues secas! amb aquest procès tan natural deuen estar molt bones. 😀
Ja ho pots ben dir!
bueno… els cargols estan molt bons pero per axo ya no i paso XD no em fotria axo a la boca ni boig XD (si boig ya estic jajajaja) vinga adeu!!!
laveritat, qe una d’aquestes si que em menjava jajajajjXD.
encara que m’agradeen més, a lonatuural,a lo poble ja saps.
em puju a l’arbre, i me’n porto 4 o 5 caixes de figues.
encaraa que també pot estar molt bé el mètode dels grecs i els romaans, havera si m’enrecordo i compro unes quants per provar-les i et dic el meu punt de vista jajajaa:D:D
unpetólidaaa(L)
cuida’t.
ami esque les figes i akestas cosas no magradan gaire.. jajaja!
pero bueno, despres de haver pasat per aqest gran proces,
uns bons postres qe ja li poden agrada a la gent ja! (:
unpeeeetó
A mi m’agrada les figues molt
Al poble de la meva mare n’hi un arbre
molt gran al costat de casa meva i sempre
agafo jaja =D
pero secas mai las eh tastat :p
deuan estar bones!
Valee!
a la foto no tenen molt bona pinta pero segurament estan molt bones mmm… jajajaj! perque amb aquest procés que feien… 🙂
figuees..
fa molt que no hi menjoo!
doncs no sabia a quina època es van conèixer i tmpoc que els romans i grecs les menjaven..!!
doncs deu estar molt bé aquest procès:D i molt les figues!!
Aue!!!
Em sembla molt interesant aquest proces que segueixen les figues, pero sincerament no m`agradan gaire…!!!
Adeu!!!
hmm.. no tenen molt bona pinta axi a la foto pero segur que estan bones
que t’aprofitin Margalida
les figues seques són bastant apreciades per nosaltres però a mi no m’agraden perque recorden la mort ja que en la nostra cultura és tradició que es reparteixin en els funerals i són més bons com a fruita fresca.
A mi també, m’agraden més fresques! No sabia, Bouchra, que els musulmans les repartíssiu en els funerals, moltes gràcies per la informació!. Simbolitzen la mort o més aviat la vida i l’esperança del més enllà?
aquest menjar sembla bò i pot ser un possible postre que faré algun dia d’aquest! ja m’apuntare la recepta i havera si els hi agrada a casa meva. crec que el fare pel cumple de la meva germana que és aquest dimectres
adéu
A mi em sembla molt bé quin era el procés per les figues seques.
Llàstima que a mi no m’agraden gens!
Ja he tornat a rebre ses figues des Raiguer. Nadal ja és aquí!
Plurimas gratias vobis ago!
Tot llegint La Mallorca romana, passa a passa de Miquel Ferrà i Martorell (Miquel Font editor, Palma 2006) he trobat que el nom científic de les figues de coll de dama, mamillana ficus, evoca la mamilla clàssica dels grecs i dels romans (mitja ampolleta amb ansa i mugró per alletar els nadons), ja que aquestes figues són llargues, amb figura de pit. Quines coses!