El món àrab ha dit prou i ha sortit al carrer. Després de dàcades sota governs autoritaris, alts nivells de corrupció i escàs progrés social, els ciutadans del Magrib i el Pròxim Orient han decidit posar-hi fi i sortir al carrer a buscar la democràcia.
La revolució tunisiana va aconseguir, el 14 de Gener, derrocar Ben Ali i que aquest fugís del país. A Egipte els joves, que formen el 60% de la societat, gràcies al Facebook i al Twitter han aconseguir reunir-se i dur a terme la protesta més gran i llarga del país, que ha fet que el rais Mubàrak hagi renunciat a la reelecció i a la possibilitat que el seu fill el suceeixi. A Líbia, governada per Moammar al-Gaddafi, hi hagut una sublevació popular molt important que ha desencadenat nivells alts de repressió contra el poble d’aquest règim.
La importància estratègica d’aquesta regió geogràfica, tant en termes econòmics com en termes polítics –sobretot pel control que tenen sobre el gas i el petroli, motors de l’economia mundial actual– ha motivat que les polítiques europees i nord-americanes hagin prioritzat fins ara l’estabilitat i el control de l’islamisme davant la democràcia i els drets humans. Avui el futur dels països d’aquesta zona encara és incert, però potser estem davant d’un despertar democràtic del món àrab.
Per saber-ne més:
La revolta àrab dins de Vilaweb – Diari d’Escola
