Ahir a la nit una orquestra israeliana va interpretar a Berlin la peça “Siegfried Idyll” de Richard Wagner. Això no seria notícia si no fos per la controvèrsia que històricament ha acompanyat la figura del mític autor alemany, a qui se li atribueixen alguns assajos antisemites i a qui el dictador Adolf Hitler reivindicava com el seu compositor preferit.
La interpretació d’aquesta obra –que Wagner va escriure per la seva segona esposa, Cosima, en motiu del naixement del seu fill Siegfried el 1869– en el marc del Festival de Bayreuth (ja reconegut en temps del nazisme) ha tingut diverses interpretacions. Per una banda, mostra una voluntat de trencar amb els tòpics i de passar pàgina per part de l’orquestra israeliana i dels programadors de l’esdevenitment, com un gest conciliador. Alguns sectors de la comunitat jueva, però, creuen que el fet que músics jueus interpretin una peça de l’autor convertit en símbol nazi pel Fürher, en el mateix festival en què li va retre homenatge durant els anys d’esplendor del seu mandat, és una falta de respecte per a les víctimes i els supervivents de l’holocaust.
Aquesta polèmica obre el debat sobre si és lícit vincular alguns aspectes tan concrets de la cultura a una ideologia, o si és convenient interpretar l’art simplement pel que és, al marge dels usos que històricament se n’hagin fet. De fet, Wagner i Hitler no van coincidir en el temps, i malgrat que el compositor fou un personatge controvertit mentre va viure, és agosarat fer-lo responsable de l’ús que el dictador va fer de la seva obra.
Aquest capítol del programa radiofònic “Guia d’orquestra ” analitza “l’Obertura de Tannhäuser” de Wagner.
