“Un color nou”…a la recerca de l’ART.

Avui estrenem la sèrie “Un color nou” un programa per gaudir de l’art i dels pensaments dels nens i les nenes de diferents cultures.

Una sèrie cultural d’entreteniment sobre l’art a partir de la mirada de cinc grups de nens i nenes, d’entre 6 i 11 anys, de cinc països diferents: Equador, Burkina Faso, Marroc, Catalunya i Xina. En cada programa els nens i nenes manifesten les seves opinions sobre una obra cabdal de l’art mundial, d’artistes d’arreu.

Un moment màgic per apropar la mirada artística als infants i aprendre de la seves impressions amb la saviesa d’infant.

Us presentem:

Déjeuner sur l’herbe, de Yue Minjun

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/1colornou/1246528.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol de la sèrie “Un color nou”, nens i nenes de cinc comunitats ben diverses analitzen l’obra pictòrica “Déjeuner sur l’herbe”, de Yue Minjun, i duen a terme una activitat en què plasmen el seu humor.

L’artista Yue Minjun va néixer a la Xina l’any 1962.

Nens i nenes d’entre 6 i 11 anys, de cinc països diferents: l’Equador, Burkina Faso, el Marroc, Catalunya i la Xina manifesten les seves opinions sobre l’obra de Yue Minjun “Déjeuner sur l’herbe”.

Tots elaboren amb absoluta llibertat un dibuix amb cera sobre coses, situacions o elements que els fan riure en la seva vida quotidiana. Humor, art i imaginació es barregen en aquest capítol, ple de les sàvies reflexions dels infants que el protagonitzen.

Anar en bici

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/transfer/1002860.rm" width="352" height="288"/]

“Transfer” descobreix tot el que cal saber per circular en bicicleta: les normes, el manteniment de la bici, els avantatges per al cos i per al medi ambient, el lloguer, el servei de Bicing
Tenint en compte que l’invent de la bici va començar com una joguina per als nens rics francesos, a finals del segle XVIII, és sorprenent com s’ha popularitzat. Hi ha ciutats europees, com Ginebra o Amsterdam, en què la bicicleta és el transport estrella. De fet, a Holanda, les ciutats tenen divuit mil quilòmetres de carrils bici i senyalització pròpia.
Ousman Umar, mecànic, explica que per mantenir una bici en condicions és molt important fer-hi una posada a punt cada sis mesos.
Si a la calçada no hi ha carril bici, es pot circular per la vorera, però sempre que tingui més de cinc metres d’amplada i no se superin els deu quilòmetres per hora. Pel carril bici no s’hi pot anar a més de vint quilòmetres per hora. Està prohibit circular pel carril bus, conduir sobre una sola roda o agafar-se a vehicles en marxa.
A la ciutat de Barcelona, a més del lloguer de bicicletes, es pot optar pel servei de Bicing.

Web de programa

Una recomanació de l’Equip Edu3.cat

Sant Jordi 2009

Ara fa setenta anys que els nostres escriptors van haver de seguir el Camí de l’exili.Entre d’altres en Pere Calders, un dels millors escriptors de la literatura catalana.

Des de l’Edu3.cat us desitgem un bon Sant Jordi i us proposem aquest audiovisual per celebrar aquesta diada.

Pere Calders: l’home dibuixat

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/avi/001_69297.rm" width="352" height="288"/]El programa “El meu avi” repassa la vida de l’escriptor Pere Calders a través dels testimonis de les persones que el van conèixer.

Pere Calders va néixer a Barcelona l’any 1912. Va estudiar Belles Arts i a l’inici dels anys 30 va començar a publicar articles humorístics i crítiques d’art a la premsa. L’any 1936 s’encarrega, juntament amb Avel·lí Artís-Gener, “Tísner”, de rellançar “L’Esquella de la Torratxa”.

L’any 1938 s’allista com a voluntari a l’exèrcit republicà i marxa al front de Terol, on escriu “Unitats de xoc” (1938). La derrota comportarà l’exili, primer a França i després a Mèxic, on va treballar en el món editorial. Allà va escriure obres com ara “Cròniques de la veritat oculta” (1955).

L’any 1962 va tornar a Barcelona i va col·laborar a “Tele-estel”, “Cavall Fort”, “Serra d’Or”, “Oriflama”, “Canigó”, etc. L’any 1964 va publicar “L’ombra de l’atzavara”, amb què va guanyar el premi Sant Jordi.

A la dècada dels 80 li va arribar la popularitat gràcies a l’èxit del muntatge teatral de Dagoll Dagom “Antaviana”, basat en contes seus. L’any 1986 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i, el 1993, el Premi Nacional de Periodisme.

Pere Calders va morir l’any 1994.

I per Pasqua: On anem?

Des de l’Edu3.cat us proposem el programa On anem? per aprofitar aquests dies de Pasqua amb una visita d’autor o per conèixer espais singulars de Catalunya.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/onanem/1161695.rm" width="352" height="288"/]

“On anem?” dedica el programa a la Costa Brava, concretament a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, amb visites a les ruïnes d’Empúries, el Museu Dalí de Figueres o el Parc Natural del Cap de Creus.

La presentadora del programa, Elisabet Carnicé, comença l’itinerari a Cadaqués, on fa una passejada amb barca per la costa i un recorregut pels carrers del poble.

La parada següent són les ruïnes d’Empúries, on s’entrevista Xavier Aquilué, director de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Molt a prop es visita l’empresa de conserves Anxoves el Xillu, a l’Escala.

L’Elisabet també fa un bateig de mar a la costa de l’Estartit, una experiència que li permet conèixer com és el fons marí. Tot seguit fa una aturada gastronòmica al restaurant Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós.

I el ninotaire Òscar Nebreda descobreix els racons de la cala Tamariu i els seus voltants, com el passeig de Ronda, Aigua-xellida o el far de Sant Sebastià. També es conversa amb Joan Carles Bisbe, “Rambo”, de l’Hotel Llafranc, a Llafranc, i es fa una visita a un local típic d’havaneres de Calella de Palafrugell, La Bella Lola.

El recorregut també inclou el Teatre-Museu Dalí, a Figueres, i els paisatges del Parc Natural del Cap de Creus. Finalment, a Empuriabrava, la presentadora salta en paracaigudes des d’una avioneta.

Web del programa

I que el temps us acompanyi,

Equip Edu3

En Pinotxo fa una pizza a”La cuina dels titelles”

Us proposem fer una bona pizza de la mà d’en Pinotxo i els nostres cuiners professionals:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/cuinatitelles/1029772.rm" width="352" height="288"/]

En Pinotxo visita “La cuina dels titelles” i mostra com es fa el plat més popular del seu país, Itàlia: la pizza.

L’Ajudant se sorprèn en veure que en Pinotxo és de fusta i es belluga amb fils. Mentre es fa la pizza, en Pinotxo explica moltes coses que fa al seu país, però aviat s’adonaran que no totes són veritat quan descobreixen que li creix el nas quan diu mentides.

Per fer la pizza necessiten molts ingredients que no tenen a la cuina: xampinyons, olives, formatge, mozzarella, pernil dolç, salami, tonyina, tomàquet… Hauran de cridar l’Aconseguidor perquè els vagi a buscar.

Web del programa

Equip Edu3

Josep Benet i Morell

Avui fa un any que va morir en Josep Benet i Morell (Cervera, 1920Sant Cugat del Vallès, 2008) un polític i personatge modèlic de l’etapa democràtica més recent.

En motiu del primer aniversari de la seva mort, us convidem a veure l’entrevista realitzada per la periodista Mònica Terribas al programa (S)avis:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/967062.rm" width="352" height="288"/]

En aquesta edició del programa “(S)avis”, la periodista Mònica Terribas entrevista l’historiador, advocat i polític Josep Benet.

L’historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l’abadia de Montserrat i l’abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l’antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l’admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer. Josep Benet no es mossega la llengua a l’hora de criticar obertament la situació actual de Catalunya i els seus politics.

Dividida en tres blocs, l’entrevista s’inicia fent un repàs de la militància política del convidat, des de la dècada del 1940 fins que va ser el senador més votat en les eleccions del 1979. Continua amb un seguiment de la seva tasca d’historiador i acaba amb una dissecció de la situació política actual de Catalunya.

L’entrevista es va enregistrar en tres localitzacions diferents: l’abadia de Montserrat, el mític menjador de casa del convidat (per on va passar la immensa majoria dels líders de l’antifranquisme) i l’esplèndida biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Algunes de les intervencions de Josep Benet són aquestes:

“Els meus sentiments són els mateixos que fa seixanta anys.”

“Abans teníem uns objectius molt clars. Ara es treballa com si Catalunya fos un país normal i no ho és.”

“Algú creu realment que els que hem patit la guerra i la gana podem tenir amnèsia?”

“El problema és que els polítics actuals no coneixen la història del país, ja que estan formats durant el franquisme.”

“La memòria històrica democràtica és un disbarat! És el mateix que feien a l’URSS i els feixistes italians: feien una història democràtica a la seva mida.”

“És vergonyós que no tinguem ni un sol llibre bo de la Guerra Civil.”

Web del programa

Equip Edu3

Vicenç Ferrer

Aquest cap de setmana ens ha colpit la notícia de la malaltia d’en Vicenç Ferrer que es troba ingressat en un Hospital de la Índia.

Des de l’Edu3.cat volem retre un homenatge al nostre (S)avi personatge i desitjar la seva recuperaci.

El programa (S)avis presenta:

Vicenç Ferrer:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/974857.rm" width="352" height="288"/]

El protagonista d’aquesta edició de “(S)avis” és l’exjesuïta Vicenç Ferrer, que és entrevistat a l’Índia per la periodista Núria Solé.

Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l’Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l’Índia com el “Sant Blanc”, Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d’Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

“La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la.”

“Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la.”

“Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m’escolta.”

“Si tens l’acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t’has alliberat, ets lliure.”

“Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d’esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són.”

“Una nit, durant la batalla de l’Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda.”

“Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses.”

“El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent.”

“Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia.”

Web del programa

+info

Equip Edu3.cat,

La Primavera de Praga

Hi ha esdeveniments que han marcat la història i han capgirat el rumb dels temps.Ara fa 40 anys que a Praga va néixer l’esperança.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/europa/1085000.rm" width="352" height="288"/]

“L’Europa rebel” dedica el capítol a la Primavera de Praga i als canvis viscuts a Txecoslovàquia l’any 1968. Aquesta va ser una època d’esperances, tot i que van ser ràpidament truncades.

A Txecoslovàquia, els anys 60 van representar una onada d’obertura política de l’estat comunista, un procés que es va conèixer amb el nom de “socialisme de rostre humà”. La gent es va sentir lliure per primer cop des del final de la guerra i de manera espontània va donar suport al nou lideratge, simbolitzat per Alexander Dubcek.

El 21 d’agost de 1968, la invasió de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia va ser un cop duríssim a totes les esperances, i va marcar l’inici d’un període de frustració i de retorn a la normalitat totalitària. Els resultats van ser terribles: més de cent mil persones capaces de dur a terme feines qualificades van abandonar el país. Els que s’hi van quedar van perdre qualsevol motivació per fer una vida activa i van deixar de confiar en els líders del país. Aquella confiança frustrada, de fet, ja no es tornaria a recuperar fins a l’any 1989.

Web del programa

+info

Maltractament familiar i violència de gènere

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/dies_digitals/001_65573.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol es tracta la qüestió dels maltractaments familiars i la violència de gènere.

La Salima, l’Adama, la Kholoud i la Salima viuen a Salt (Gironès). Tenen entre 14 i 16 anys, i coneixen de prop el que és el maltractament familiar i la violència de gènere. És per això que han escollit aquest tema per al vídeo que han fet al taller de “Dies digitals”.

En el programa, a més del seu vídeo, les veiem durant tot el procés de fer-lo i coneixem les seves reflexions sobre la violència de gènere i sobre com protegir-se.

Web del programa 

Equip Edu3

Agroturisme: ecologia a pagès

Per aquest cap de setmana us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/de_vacances/001_719861.rm" width="352" height="288"/]

L’espai “De vacances” visita una casa de pagès i parla, entre altres coses, de la procedència geogràfica de les hortalisses que s’hi conreen, de l’aprofitament de la palla o els fems i de la tasca dels animals.

En aquest reportatge, el naturalista mexicà d’arrels catalanes Cristian Ruiz Altaba visita una masia del Berguedà, cal Bep Vell, i ens mostra com hi conviuen diverses espècies animals: ànecs muts, xais, porcs, galls i gallines, eugues, un llop domesticat…

També ens ensenya com s’exploten els boscos o com s’aprofiten els conreus de cereals.

Web programa 

Equip Edu3