Avui fa un any que va morir en Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 – Sant Cugat del Vallès, 2008) un polític i personatge modèlic de l’etapa democràtica més recent.
En motiu del primer aniversari de la seva mort, us convidem a veure l’entrevista realitzada per la periodista Mònica Terribas al programa (S)avis:
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/967062.rm" width="352" height="288"/]
En aquesta edició del programa “(S)avis”, la periodista Mònica Terribas entrevista l’historiador, advocat i polític Josep Benet.
L’historiador, advocat i polític Josep Benet parla, als seus 87 anys i amb total sinceritat, de tots aquells aspectes que han marcat la seva vida: des de la seva estreta relació amb l’abadia de Montserrat i l’abat Escarré, passant per la política en la clandestinitat, l’antagonisme manifest amb Josep Tarradellas o l’admiració per Lluís Companys i els estudis historiogràfics que en va fer. Josep Benet no es mossega la llengua a l’hora de criticar obertament la situació actual de Catalunya i els seus politics.
Dividida en tres blocs, l’entrevista s’inicia fent un repàs de la militància política del convidat, des de la dècada del 1940 fins que va ser el senador més votat en les eleccions del 1979. Continua amb un seguiment de la seva tasca d’historiador i acaba amb una dissecció de la situació política actual de Catalunya.
L’entrevista es va enregistrar en tres localitzacions diferents: l’abadia de Montserrat, el mític menjador de casa del convidat (per on va passar la immensa majoria dels líders de l’antifranquisme) i l’esplèndida biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.
Algunes de les intervencions de Josep Benet són aquestes:
“Els meus sentiments són els mateixos que fa seixanta anys.”
“Abans teníem uns objectius molt clars. Ara es treballa com si Catalunya fos un país normal i no ho és.”
“Algú creu realment que els que hem patit la guerra i la gana podem tenir amnèsia?”
“El problema és que els polítics actuals no coneixen la història del país, ja que estan formats durant el franquisme.”
“La memòria històrica democràtica és un disbarat! És el mateix que feien a l’URSS i els feixistes italians: feien una història democràtica a la seva mida.”
“És vergonyós que no tinguem ni un sol llibre bo de la Guerra Civil.”
Equip Edu3