Per la Pau…Anima’t!

Des de l’Edu3.cat us convidem a participar en el 3r concurs d’animacions per la Pau, convocat per La Fundació per la Pau.

Concurs d’animacions per la PAU

Els clips guanyadors es publicaran al portal Edu3.cat dins la sèrie Joves Creadors que cerca nous talents en el món audiovisual i potencia l’educació en valors, la solidaritat i la cultura de la pau.

Concurs per la PAU


El concurs té per objectiu el foment de la cultura de pau.Aquest concurs ha assolit una fita important com ho és el poder fer arribar a més de 200.000 persones.

Us proposem veure algun dels clips guanyadors de les proppassades edicions i engrescar els nois i noies des de les aules a crear el seu clip per la Pau.Aquesta pot ser una manera d’aprendre eamb les TIC i en clau CC de creativitat i compomís:

Are you a patriot?:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/pau/2n/areyouapatriot.rm" width="322" height="288"/]

Vídeo nominat a la categoria curtmetratge sènior del 2n Concurs d’animacions per la pau. Autor: Ivan Costarrosa (Catalunya).

Amb aquest concurs, sota el lema “Sense armes, un món més segur”, la Fundació per la Pau ha promogut la creació de pel·lícules animades relacionades amb la cultura de pau, que han de servir per a la sensibilització i l’educació per la pau.

Clips guanyadors (edicions anteriors)

Bases del concurs

La Fundació per la Pau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través duna opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i estructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

+info

Si ho vols també posem un referitori de recursos audiovisuals al vostre abast amb llicència CC (Creative commons), per poder reeixir amb les vostres creacions.

Animeu-vos a participar-hi!

logo.png

Equip Edu3.cat

Ens trobem a l’escola!

L’Edu3.cat us convida a tots i totes a trobar-nos a l’escola o a l’IES i col·laborar amb nosaltres.Podeu enviar-nos els vostres missatges, incloure al portal les vostres experiències a les aules i a compartir en clau 2.0 els audiovisuals que més us agradin.

Us proposem:

Tot un curs

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/001_781494.rm" width="322" height="288"/]

El programa “Tot un món” segueix una noia russa durant tot un curs, des de la seva arribada a l’aula d’acollida fins a la incorporació a la classe normal.

La Salina Makoeva és de Rússia, té tretze anys i es va incorporar a l’aula d’acollida de l’Institut d’Educació Secundària Flos i Calcat de Barcelona a l’inici del curs.

La Pilar Soler, professora de l’aula d’acollida, n’ha fet el seguiment durant el curs. El capítol mostra, mitjançant les opinions de la Pilar i de la Salina, l’evolució que ha fet aquesta nova alumna i el nivell de domini de la llengua que assoleix al llarg de tot un curs.

Web del programa

Explica’ns com ha estat aquest inici de curs i ho publicarem al bloc de l’Edu3.cat.Envia’ns un correu electrònic a l’Edu3.cat o escriu els teus comentaris en aquest mateix bloc.

+ info

Bona tornada a l’escola!

logo.png

Equip Edu3.cat

Forjadors de la Diada

El dia 11 de setembre del 2009 celebrem la Diada Nacional.Des de l’Edu3.cat us proposem una revisió a les celebracions de la nostra festa reivindicativa i de país.

La Senyera

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/forjadors/1108983.rm" width="322" height="288"/]

“Forjadors de la Diada” és un recorregut per la història de la celebració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, de la mà d’un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d’aquesta festa reivindicativa.

Amb el rerefons dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l’any 1714.

El reportatge repassa dates com la de l’any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana “en honor als màrtirs de 1714”; l’any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d’un grup de joves que dipositaven flors al peu de l’estàtua a Rafael Casanova; l’any 1914, amb el trasllat de l’estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l’any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera.

Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l’any 1931; de l’assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l’estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l’oficialització de la festa durant els darrers anys.

Hi intervenen els historiadors Albert Balcells, Jaume Sobrequés, Oriol Jonqueres, Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Pelai Pagès i Josep Maria Solé i Sabaté; el sociòleg Antoni Estradé; l’antropòleg Manuel Delgado; els politòlegs Roger Buch i Jordi Sánchez; els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; Robert Surroca, del Front Nacional de Catalunya; Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural; Jordi Miravet, president del Memorial 1714; Antoni Ayala, membre del Memorial 1714; Laia Altarriba, periodista; Josep Escoda, professor de Secundària, i, finalment, Josep Benet, advocat, historiador, escriptor i polític desaparegut el 25 de març de 2008.

+info

logo.png

Equip Edu3.cat

Catalunya.cat:Quin serà el nostre futur col·lectiu?

En aquest documental de rigorosa actualitat, el periodista de TV3 Ramon Pellicer ens proposa una reflexió sobre el nostre país des d’una perspectiva objectiva.Una mirada enrera de la nostra història recent que inspiri l’immediat futur col·lectiu:

Us proposem:

“Catalunya. cat”

Quin serà el nostre futur col·lectiu?

Museu d’Història de Catalunya

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/catcat/1019967.rm" width="322" height="288"/]

El documental “Catalunya.cat” forma part de l’exposició “Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània, 1980-2007”, que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya.

A partir d’una successió d’imatges, sense narració en “off” i amb banda sonora pròpia, “Catalunya.cat” fa un recorregut per la història més recent a través dels fets i els personatges que han caracteritzat una època de canvis socials, polítics, econòmics i culturals.

D’entre les transformacions més importants, “Catalunya.cat” destaca el pas de la dictadura a la democràcia, la normalització del català als mitjans de comunicació, la televisió digital, la revolució d’internet i els desafiaments culturals, com també les noves religions, el problema de la vivenda i el terrorisme.

“Catalunya.cat” finalitza amb una reflexió de l’escriptora Doris Lessing, premi Nobel de Literatura i distingida, el 1999, amb el Premi Internacional Catalunya: “Una raó per la qual sento simpatia per Catalunya és la seva història, tan agitada i tan variada…”

Web del museu

logo.png

Equip Edu3.cat

Gansk o l’origen de la tragèdia.

La distància en el temps ens permet mirar l’inici de l’horror que va sacsejar europa l’any 1941.El dia 1 de setembre de 1939 ha fet setanta anys de l’origen d’una etapa deplorable per a la història contemporània.

Espanya havia tancat la colpidora guerra civil (1936-1939 i el camí de l’èxode i de l’exili formaria part indisociable del destí de moltes persones innocents.

La ciutat polonesa de Gdansk enceta els actes de commemoració dels 70 anys de la invasió nazi de Polònia que va desencadenar la Segona Guerra Mundial. Un conflicte en què van perdre la vida 60 milions de persones.

El país de Copèrnic va ser testimoni de les pitjors moments de la vella europa:

1 de setembre 1939

De esquerra a dreta: Tropes de la Commonwealth al desert; Civils xinesos sent enterrats vius per soldats japonesos; Forces soviètiques durant una ofensiva d’hivern; Avions japonesos a punt d’enlairar-se des d’un portaavions; Tropes soviètiques lluitant a Berlín; Un submarí alemany sent atacat

Des de l’Edu3.cat us proposem un viatge en el temps que no pot ser oblidat però que ha de ser superat amb els instruments de pau i diàleg.

Veus a l’exili

Download

El maig de 1945 les tropes aliades entren als camps de concentració de Mauthausen i Dachau i alliberen tots els presoners que encara estan vius. Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco, va fer tots els possibles perquè els refugiats espanyols a França fossin empresonats i deportats als camps d’extermini nazis.

“Veus de l’exili”. Aquest és un programa que vol explicar la diàspora de desenes de milers de catalans dispersats per tot el món arran de la Guerra Civil. Periodistes i historiadors els han seguit els passos per recuperar el testimoni de l’exili.

Més de cent veus en una producció de 35 capítols en què es reflecteixen mostres representatives de la cultura, la política i la vida de catalans a tot el món: cartes, poemes, documents… Tot plegat per intentar trobar l’ànima de la cultura i l’activitat política catalanes durant els anys més durs del franquisme.

Hi ha capítols en què s’expliquen les causes i les conseqüències de l’exili de forma cronològica. D’altres de monogràfics en què es repassen episodis importants de la història de l’exili: els bombardejos que van acompanyar la retirada, la divisió política a la cúpula dirigent, la solidaritat als camps d’internament i concentració, la represa cultural amb els Jocs Florals, etc. Hi ha espais en què s’explica la història dels grans protagonistes de l’exili: Lluís Companys, Joan Peiró, Pau Casals, Joan Coromines, Josep Carner, Pompeu Fabra… Tot plegat per recuperar la memòria i per descobrir l’aventura vital, la trajectòria cultural d’una lluita per conservar la identitat davant la repressió que vivia l’interior del país.
És, també, un homenatge a l’esforç de solidaritat humana a través de l’exposició del testimoniatge vital de les històries personals més variades, que posen en evidència la voluntat de ser i, alhora, el combat per la llibertat i la justícia.

Si ens vols explicar la teva experiència, escriu a la següent adreça de correu electrònic: ferrer.s@catradio.cat

“Veus de l’exili”
Un programa per recuperar la memòria de l’exili català.
Un programa per donar veu als que van haver de marxar.
Un programa per donar veu als que van callar per la força

Web del programa

+info

logo.png

Equip Edu3

Joves fora de sèrie

Des de l’Edu3.cat us proposem planificar un curs solidari.Els nostres joves poden aportar a la societat noves maneras de fer, el compromís amb els altres és el millor tresor per un mateix.El fet de dedicar una estona del temps propi a ajudar als altres suposa un creixement compartit.Alguns dels nostres joves han trobat el desllorigador i han esdevingut un referent per a molts d’altres.

Aquest programa està protagonitzat per joves que, a més de treballar, estudiar, sortir amb els amics i tenir “hobbies”, inverteixen part del seu temps lliure en els altres. Cada capítol mostra un d’aquests joves fent l’acció que el converteix en “fora de sèrie”.

Des de la xarxa Internet o des de les aules podem fer partícips i encomanar als nois i noies catalans de les millors propostes.Algunes  idees que es duen a la pràctica les podem trobar amb els diferents capítols que presenta el programa “Joves fora de sèrie”.

Recuperant l’estany de Sils

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/jovesfds/1220215.rm" width="322" height="288"/]

On abans hi havia hagut l’estany de Sils, ara s’hi ha fet un estany articial. “Joves fora de sèrie” conversa amb una de les voluntàries que han participat en el projecte.

Eva Yus és biòloga i fa recerca al laboratori. Sempre havia volgut fer alguna activitat fora de la feina que li permetés treballar directament a la natura. Quan va descobrir el projecte que Acció Natura desenvolupa a la comarca de la Selva per recuperar l’estany de Sils, no va dubtar a col·laborar-hi.

Fa dos-cents anys, l’estany de Sils era més gran que el de Banyoles, i es va deixar assecar per guanyar terres de conreu. On abans hi havia l’original, ara s’hi ha fet un estany artificial per recuperar la biodiversitat de la zona. Tot el procés s’ha fet de cara al públic perquè tothom pugui anar a conèixer l’entorn i a gaudir-ne.

Un programa protagonitzat per joves que, a més de treballar, estudiar, sortir amb els amics i tenir aficions, inverteixen part del seu temps lliure en els altres. Cada capítol mostra un d’aquests joves que fan aquella tasca que els converteix en uns “fora de sèrie”, és a dir, en joves que trenquen els esquemes i, fins i tot, els estereotips a què massa sovint s’associa la gent jove.

Al llarg de la sèrie veurem nois i noies que fan de monitors en colònies per a gent gran, acompanyen nois i noies amb discapacitat intel·lectual a una discoteca, pinten pisos de persones amb pocs recursos i fan classe de repàs a un nen que acaba de ser operat per intentar que no perdi el curs.

A més d’aquests joves, el programa també té com a protagonistes les persones i els col·lectius destinataris de l’acció. D’aquesta manera, veiem com els discapacitats físics es poden banyar a la platja i fan esquí nàutic. A més, el programa mostra com diversos nens i nenes ingressats a l’hospital riuen una estona amb els pallassos, com una dona invident està al dia del que diuen els diaris i com els gossos de la gossera surten de la gàbia per fer la passejada setmanal.

Tots els protagonistes coincideixen que, més que el que donen, el més important és el que en reben a canvi. Per molts d’ells, allò que van començar a fer pensant en els altres al final s’ha convertit en una activitat imprescindible per a ells mateixos.

LIvan Andrade, el conductor del programa

L'Ivan Andrade, el conductor del programa

El conductor del programa és Ivan Andrade, que ja vam veure al programa de consum responsable “Un forat a la butxaca” (K3). Aquest cop l’Ivan fa el paper de testimoni que, juntament amb l’espectador, va descobrint per què els protagonistes del programa són joves fora de sèrie.

Web del programa

Endavant amb les vostres propostes “fora de sèrie”!

logo.png

Equip Edu3

Parole, parole…

Des de l’Edu3.cat us proposem un joc de paraules.Us convidem a participar d’una iniciativa singular pionera a casa nostra.

El programa de Catalunya Ràdio “La solució” ens acompanya en aquesta proposta.

Ciències socials Tutoria Llengües i literatura Paraules en desús

Download

Les paraules en desús han estat presents però oblidades.En aquest capítol del programa “La solució” es cerquen els mots oblidats i se’ls posa de relleu.Paraules com reravera que Llach ens va ensenyar com una nova manera d’anomenar la tardor o escàpol que va recuperar na Carme Riera que vol dir escapar-se o alliberar-se.

Algunes paraules en vies d’extinció com acaçar, ble, deixondir-se, homeier, xarreta… /Balde, tendal, bochinche, gaznápiro, trápala…/ Ens van faltant dits per assenyalar totes aquestes coses que es converteixen en espectres del passat, perquè la paraula està en desús.

*L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès* <http://www.ateneubcn.org/escolaestiu.htm> us proposa *apadrinar paraules en vies d’extinció* o, per predicar amb l’ exemple i rescatar del desús el terme exacte que les designa, *paraules obsolescents*.

Apadrinar una paraula ha esdevingut una iniciativa reexida que l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès ha duut endavant amb el Taller d’Escriptura.En Pau Pérez, director de l’Escola ens apropa a les iniciatives d’aquesta escola singular.

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès ha participat en el congrés anual sobre escriptura creativa Great Writing, organitzat pel National Institute for Excellence in the Creative Industries de la Universitat de Bangor. Un congrés que obre la porta a la participació del món anglosaxó a la Xarxa Europea de Programes d’Escriptura Creativa.

L’Escola d’Escriptura de l’ Ateneu us convida a participar d’aquesta iniciativa. Podeu consultar les activitats i propostes noves al web www.*escola*d*escriptura*.org/

+info

Web del programa

Les mirades de Kennedy

El senador demòcrata Edward M. Kennedy ha mort als 77 anys a causa d’un tumor cerebral maligne que li van diagnosticar el maig del 2008.El petit dels Kennedy ens deixa una empremta d’optimisme i perseverància en moments de crisi global.

Ted Kennedy va néixer a Boston l’any 1932. Kennedy era el més jove dels nou fills de Joseph Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy.

La seva formació es vincula a la Universitat de Harvard el 1950. Va cursar els seus estudis al Harvard College i es va graduar l’any 1956 a la “the International Law School“.En la seva carrera com a polític i advocat s’ha centraat en temes d’educació, salut, drets civils i la reforma de llesi d’estrangeria i d’immigració.

El seu itinerari polític i vital va estar marcat per l’estela del seu germà John Kennedy, president dels EUA assassinat a Dallas, Texas. El 1968 i més endavant del seu altre germà Robert Kennedy, assassinat l’any 1968 Los Àngeles, Califòrnia.Ted al capdavant de la seva família Kennedy, va presidir els funerals de Bobby Kennedy a la Catedral de San Patrici, a Nova York el juny del 1968.

L’any 1980 es va presentar com a candidat a la presidència pel Partit Demòcrata i va ser derrotat pel llavors president Jimmy Carter, que intentava la seva reelecció. Des de llavors segueix treballant com a Senador per Massachusetts i va tenir un destacat paper en el Congrés. A la mort de la seva centenària mare Rose que va ser al 1995, va passar a ser l’actual Patriarca de la família nord-americana d’origen catòlic-irlandès.

Els germans John, Robert i Edward.

El senador Kenney ha rebut guardons rellevants i ha estat investit cavaller honorari, honorary knighthood per la Reina d’Anglaterra Elizabeth II, membre de l’Orde de l’Àliga Azteca de Méxic entre d’altres.

La mort del senador tanca un cicle de la família Kennedy que durant quatre generacions ha estat decissiva en la història dels EUA del S.XX.

Des de l’Edu3.cat recurperem la mirada d’un dels seus assessors, Robert Solow que va ser premi Nobel d’Economia del 1987 per apropar-nos a les mirades de Kennedy.

La saviesa d’un Nobel

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/955639.rm" width="322" height="288"/]

En aquest capítol de “Valor afegit” es presenten les solucions que han trobat alguns restaurants per superar la crisi econòmica, com ara oferir menús nocturns. El programa també entrevista Antoni Costa, president de Paradors, i Robert Solow, premi Nobel d’Economia.

Robert Solow, la saviesa d’un Nobel
El premi Nobel d’Economia del 1987, Robert Solow, va estar fa pocs dies a Barcelona, on la Universitat Pompeu Fabra li va concedir el títol de doctor “honoris causa“.

Solow, als 83 anys, és una de les llegendes vives de la ciència econòmica contemporània i encara és professor emèrit del MIT de Massachusetts. Un home que va néixer poc abans del crac del 29, que va ser assessor de John F. Kennedy i de presidents de la Reserva Federal, i que ha vist passar tot tipus de cicles i crisis econòmiques.

+info

logo.png

Equip Edu3

Grècia en flames

3cat24

Els incendis que assetjen Grècia han estat devastadors.La cuna de la civilització oocidental es veu amenaçada per un dels riscos que tristament sovintejen en aquest indret de la mediterrània.

Aquest incendi ha suposat grans pèrdues i sobretot la més valuosa de totes, les vides humanes que no podem recuperar.Els ciutadans afectats asseguren que  no s’haguessin cremat ni tants arbres ni tantes cases i comparen la situació amb la viscuda fa dos anys quan uns devastadors incendis es van cobrar la vida de 65 persones.

Un malson que es repeteix i que sembla no tenir aturador com la catàstrofe que va viure el país al 2007 Aquest és el més important d’un centenar d’incendis declarats en territori grec en només 24 hores, i es troba a només 50 quilòmetres d’Atenes. Els forts vents, amb ràfegues de fins a 60 quilòmetres per hora, canvien constantment la direcció de les flames i dificulten les tasques d’extinció.

El portal Edu3.cat us ofereix una selecció d’audiovisuals del patrimoni cultural grec per tal de posar de relleu la importància de salvaguardar aquest patrimoninatural i cultural.De fer tots el possibles per aturar aquesta greu tragèdia.

Grècia:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/oblit_passat/001_618281.rm" width="322" height="288"/]

“L’oblit del passat” mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d’un vell monticle poblat des de l’edat del bronze: l’Acros.

L’any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S’hi van construir el Partenó, l’Erectèon, els Propileus i el temple d’Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació.

A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l’Erectèon i diverse mètopes, que actualment s’exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d’aquest llegat.

L’Àgora va ser el lloc de reunió d’Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l’Efestèion i el pòrtic d’Atal.

El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica.

Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l’escultura monumental més antiga d’Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d’Agamèmnon.

Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s’hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat.

A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l’oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa.

La visita a Grècia continua al monestir d’Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes.

A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l’arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen.

L’illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l’any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.

+info

Equip Edu 3

Baltassar Porcel, home de lletres.

L’escriptor mallorquí ha mort als 72 anys a Barcelona víctima d’un tumor cerebral. Gran narrador, autor d'”Els argonautes” i “Cavalls cap a la fosca” ha rebut, entre altres, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al conjunt de la seva obra.

Baltassar Porcel havia tingut un càncer ara fa tres anys que els últims dies el va obligar a ingressar a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha mort aquest 1 de juliol. La capella ardent quedarà instal·lada divendres a partir de les 10 del matí al Palau Moja de Barcelona i l’enterrament tindrà lloc dissabte a Andratx, el lloc on va néixer.

Des de l’Edu3.cat volem retre un sentit homenatge a la figura d’aquest escriptor il·lustre guardonat amb una vintena de premis.Destaquem el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Serra d’Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat o el Ramon Llull.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/veus/7374.rm" width="322" height="288"/]

Cosmopolita i ciutadà del món, Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937) considera, però que la seva única pàtria és la llengua catalana. En aquesta llengua, a excepció de la poesia, ha tocat pràcticament tots els gèneres literaris: narrativa, teatre, assaig, biografia, crònica de viatges i periodisme. Però ha destacat especialment en la novel·la i en el periodisme. Gran part de la novel·lística de l’autor està centrada en el seu poble, Andratx, la realitat del qual transforma i reinventa fins a convertir-la en mite. Dins l’anomenat “Cicle d’Andratx” cal remarcar les novel·les “Cavalls cap a la fosca”, “El cor del senglar” i “Olympia a mitjanit”. Fruit dels viatges de l’escriptor arreu del món són les novel·les “Les pomes d’or” i “Els dies immortals”, ambientades a l’Àfrica. Altrament les experiències barcelonines de Porcel -des de 1960 resideix a Barcelona- han inspirat, entre altres obres, “Lola i els peixos morts” i “Ulisses a alta mar”. En el camp periodístic destaquen les seves entrevistes a “Serra d’Or” i “Destino” i la seva columna diària a “La Vanguàrdia”. També ha col·laborat assíduament a la ràdio i la televisió. Ha rebut els premis més prestigiosos de les lletres catalanes i la seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües.

+info 3cat24.cat

Amb aquesta frase de Heidegger  que vas fer teva  volem agrair el teu mestratge:

La llengua és la casa de l’ànima

Equip Edu3