El dia 11 de setembre del 2009 celebrem la Diada Nacional.Des de l’Edu3.cat us proposem una revisió a les celebracions de la nostra festa reivindicativa i de país.
La Senyera
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/forjadors/1108983.rm" width="322" height="288"/]
“Forjadors de la Diada” és un recorregut per la història de la celebració de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, de la mà d’un seguit de reconeguts especialistes en els diversos aspectes d’aquesta festa reivindicativa.
Amb el rerefons dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella, es recorden les fites emblemàtiques de la història de la commemoració de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, l’any 1714.
El reportatge repassa dates com la de l’any 1888, quan es pot situar la primera convocatòria ciutadana “en honor als màrtirs de 1714”; l’any 1901, la que es considera la primera celebració significativa, arran de la detenció d’un grup de joves que dipositaven flors al peu de l’estàtua a Rafael Casanova; l’any 1914, amb el trasllat de l’estàtua del passeig Lluís Companys a la ronda de Sant Pere de Barcelona, o l’any 1923, amb la ferotge repressió durant els actes commemoratius, dos dies abans del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera.
Així mateix, també es parla de la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República, l’any 1931; de l’assumpció, per part de la CNT, de la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; de la prohibició i la retirada de l’estàtua de Casanova durant el franquisme; de la revifalla de la celebració clandestina del 1964; de l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona, i de l’oficialització de la festa durant els darrers anys.
Hi intervenen els historiadors Albert Balcells, Jaume Sobrequés, Oriol Jonqueres, Antoni Simon, Agustí Alcoberro, Pelai Pagès i Josep Maria Solé i Sabaté; el sociòleg Antoni Estradé; l’antropòleg Manuel Delgado; els politòlegs Roger Buch i Jordi Sánchez; els presidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; Robert Surroca, del Front Nacional de Catalunya; Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural; Jordi Miravet, president del Memorial 1714; Antoni Ayala, membre del Memorial 1714; Laia Altarriba, periodista; Josep Escoda, professor de Secundària, i, finalment, Josep Benet, advocat, historiador, escriptor i polític desaparegut el 25 de març de 2008.
Equip Edu3.cat