El dia 15 d’octubre del’any 1940 el 123è president de la Generalitat de Catalunya, Molt honorable Senyor Lluís Companys va ser injustament afusellat al Fosar de les Moreres. Demà farà 69 anys.

A l’Edu3.cat us convidem a conèixer de prop el personatge, a seguir les pistes del 123è President de Generalitat de Catalunya abans del cop d’estat franquista l’any 1936.

Bust de LLuís Companys per l'artista Josep Maria Subirachs

República i Generalitat:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_793213.rm" width="322" height="288"/]

La sèrie d’animació “Història de Catalunya” parla, en aquest capítol, dels esdeveniments que van des de la proclamació de la República Espanyola fins a l’esclat de la Guerra Civil. Com sempre, en Dragui n’explica els detalls.

Després de la Dictadura de Primo de Rivera i de la Dictablanda de Berenguer, l’any 1931 es van convocar a Espanya eleccions municipals. A 46 de les 50 capitals de província espanyoles hi van guanyar els candidats republicans, i, a Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Francesc Macià i Lluís Companys, va arrasar. Davant aquests resultats, el rei Alfons XIII va renunciar al tron i va abandonar Espanya.

El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, que va durar només tres dies, ja que Catalunya, amb Francesc Macià al capdavant, es va sentir compromesa a consolidar el règim republicà a tot Espanya.

La nova República Espanyola va admetre la recuperació de la Generalitat de Catalunya i va prometre acceptar un estatut d’autonomia.

Els parlamentaris catalans es van reunir a Núria per elaborar el projecte d’Estatut. Després d’haver rebut el suport dels regidors dels ajuntaments i del poble català, el president Francesc Macià va anar a Madrid per discutir-lo amb el president espanyol, Niceto Alcalá Zamora, i el cap de govern, Manuel Azaña. L’Estatut va ser aprovat amb retallades i tot seguit es va procedir a dur a terme els traspassos de serveis.

El president Frances Macià, conegut popularment com “l’avi”, va morir el dia de Nadal de 1933. El va succeir Lluís Companys.

Els enfrontaments entre la dreta i l’esquerra a Espanya eren cada vegada més violents. José Antonio, fill del dictador Primo de Rivera, va fundar el partit Falange Espanyola. El nou president del govern espanyol, Alejandro Lerroux, va demanar l’ajut a la dreta més reaccionària per governar.

El 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Al cap de tres hores, l’exèrcit de la República va assetjar el Palau de la Generalitat i va posar fi a l’Estat Català. L’autonomia va quedar suspesa durant més d’un any i els membres del govern van ser empresonats.

Els dos anys que van entre el 1934 i el 1936 s’anomenen el Bienni Negre. Després, les esquerres van guanyar les eleccions i aquest triomf va comportar la llibertat de Lluís Companys.

Com a rèplica democràtica als Jocs Olímpics de Berlín, el 19 de juliol de 1936 s’havia d’inaugurar a Barcelona una Olimpíada Popular, amb la participació d’atletes de tot el món, però no es va poder dur a terme perquè la Guerra Civil ja havia començat.

Extracte de la sentència de mort del summari de Lluís Companys i Jover, President de la Generalitat de Catalunya (1933-1940).

Extracte de la sentència de mort del summari

Font: Wikimedia Commons

Biografia

Nascut el 21 de juny de 1882 al poble del Tarròs, que forma part del municipi de Tornabous a la comarca d’Urgell, en el si d’una família agrària benestant, fill de Josep Companys i Fontanet, i de Maria Lluïsa de Jover, ambdós d’origen nobiliari, fou el segon cabaler d’un total de cinc germans i tres germanes: Josep, Lluís, Camil, Manuel, Ramon Maria; Neus, Maria Alba i Ramona; tots els quals assoliren una bona formació cultural. Així doncs, després d’haver acabat el batxillerat als tretze anys, cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona.

autor: Francesc Coll i Arnau(2000)

Fets del sis d’octubre:

Els fets del sis d’octubre va ser el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola.

Durant l’any 1934 impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que l’enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d’octubre de 1934 protagonitza una sublevació contra la legalitat republicana arran de l’entrada al govern de la República de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) i proclama l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat

Lluís Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1932 suspès. El Govern català fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisió orgànica, el general Batet. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i després traslladat a Madrid, a on fou jutjat i condemnat, junt a tot el Govern català, a trenta anys de reclusió major. Posteriorment se’l traslladà al penal d’el Puerto de Santa María (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucionària convocada a tota Espanya i amb la insurrecció asturiana propulsada per l’UGT i la CNT a Astúries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.

Font: Vikipèdia

+info

A l’Edu3.cat també fem país i us convidem a participar amb nosaltres.Envia’ns noves pistes i propostes per l’aula sobre aquest tema i les publicarem a l’espai “Experiències” didàctiques del portal.

Equip Edu3.cat

El cor batega amb força quan les persones viuen intensament un fet, quan s’entreguen apassionadament, quan s’emocionen. “Batecs” és un programa de TV3CAT que ens acosta les passions que mouen diverses poblacions de Catalunya.

A través del testimoni de diferents persones el programa descobrirà com es viuen celebracions de festes tradicionals, esports, menjars i espais emblemàtics molt arrelats a alguns punts de la geografia catalana.

La primera temporada de “Batecs” tindrà 12 capítols. Cada capítol s’estrenarà els dilluns a les 18.40 i s’emetrà en multidifusió al llarg de la setmana a tota la programació de TV3CAT.

Batecs

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/batecs/1319985.rm" width="322" height="288"/]

La primera vegada que es va jugar a rugbi a Catalunya va ser a Sant Boi de Llobregat. L’espai “Batecs” visita les instal·lacions de la Unió Esportiva Santboiana per saber com va arrelar aquest esport en aquesta població.

L’estadi Baldiri Aleu és la seu de la Unió Esportiva Santboiana, el club de rugbi més antic de Catalunya i de l’estat espanyol. Baldiri Aleu era un jove santboià, que va anar a estudiar Veterinària a la Univeritat de Tolosa de Llenguadoc, on va conèixer i practicar l’esport del rugbi. Quan va tornar a Sant Boi per exercir la seva feina de veterinari, va muntar un equip de rugbi i va fundar la Unió Esportiva Santboiana.

Per tradició familiar, les ganes de jugar s’han anat transmetent i hi ha famílies en les quals hi ha hagut jugadors de quatre generacions diferents.

El club té més de 400 jugadors en actiu, des dels petits, que aprenen a jugar a l’Escola de Rugbi, fins als seniors.

El rugbi té una tradició que és igual a tot el món: els partits tenen tres temps. Dos temps es fan a dins del terreny de joc, però el tercer consisteix en una trobada, que pot ser un àpat, entre els dos equips i l’àrbitre.

Gaudiu de “Batecs”en directe. I tot a TV3, la nostra!

Web del programa

Condes en occitan…a l’Edu3.cat

Pèir sense páur

Ara seguida traparatz ua causida de condes en lengua occitana (aranés) entà escolans de centres dera Val d’Aran. Desiram qu’aguesta servisque d’encoratjament entà entamenar d’auti projèctes de ràdio enes estudis.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/652391.rm" width="322" height="288"/]

Vertat qué toti vosati auetz auut páur bèth còp? vertat qu’òc? onques Pèir, non!

Pèir non sabie pas ce qué ère era páur, e açò que se lo vedie un gojat d’aquerò mès normau damb dus uelhs, un nas e ua boca, coma toti, Mès, reòsca!, non auie auut jamès páur!

Toti es sòns frairs, cosins e amics coneishien aguesta sensacion tant estranha que te ges de laguens e que non se pòt contrarotlar, mès Pèir, non! Non i auie manèra! Pèir non n’auie pas jamès, de páur !

Com que n’ère hart de non saber ce qué ère era páur, un bon dia determinèc d’anar-la anar a cercar. Didec adiu a tot eth parentatge, cuelhec era bròssa des dents e gessec ara aventura dispausat a trapar-se cap e cap damb era páur.

Botjat pera curiositat, Pèir prenec era grana autopista que amie per tot. Trauessèc pòbles e ciutats, vals e arrius Mès seguie sense saber ce qué ère era páur.

Comence era fantastica istòria de: Pèir sense páur

Pèir trauessèc eth mès gran de toti es desèrts, en tot patir, calor de dia e heired de nets, en tot passar hame e set mès non i auie arren a hèr: seguie sense trapar-se damb era páur.

Dempús de caminar e caminar, Pèir arribèc en país des tres reis. Ère un país fòrça perilhós, governat per tres reis que tostemp èren de mala encólia.

Mès Pèir, s’i presentèc sense cap sòrta de páur! Coma s’arren! coma s’ac auesse hèt tota era vida!

Es tres reis s’estonèren plan quan vederen com ère de determinat aqueth gojat. Mès lo convidèren a gésser deth país, donc en aqueth moment èren fòrça cuentadi en liurar ua grana batalha contra tres gigants invencibles, que de contunh assetjauen eth reiaume.

Pèir, totun, non les ne hec cabau, E amagat ath darrèr d’un palmèr, vedec coma es tres gigants herotges arribauen en camp batalhèr e com lutauen damb es tres reis! que se defenien coma podien

Pèir abandonèc er amagader e se’n anèc ath dauant des tres reis esquintats.

– Majestats!- les didec Pèir- hètz-me fidança ! Jo solet, pogui véncer es tres gigants. Vos ac garantisqui!
– E perqué mos n’auem de fidar de tu? -li demanèren toti tres reis ath còp.
– Pr’amor que jo sò Pèir sense páur!

Es tres reis non sagèren ne a daurir era boca. E d’un saut, Pèir se botèc aquiu a on se posauen es tres gigants. Les guardèc fixament entàs uelhs sense bric de páur E, sense pensar-s’ac dus còps, les ataquèc.

Siguec fulminant! Ath cap d’un moment, es tres gigants quègen aucits en tèrra, damb era tèsta dubèrta com ua coja.

Pèir auie guanhat era batalha. Mès, per contra, non semblaue pas content pera victòria. Mès lèu, ère trist. Trist per’mor que contunhaue sense saber ce qué ère auer páur.

– Açò non pòt èster! Jo voi saber ce qué ei era páur! Voi auer páur! -cridaue tot enmalit.

E entà veir d’un còp entà tostemp se podie saber ce qué ère auer páur, determinèc qu’aquera net dromirie ath cant des tres gigants mòrti.

Barrèc era net e eth cèu s’emplic d’esteles Tot ère escur e silenciós Non s’entenie ne eth cant d’un grilh!

Còp sec, vedec que d’entremiei dera escuror dera net gessie ua bruisha. Quan la vedec, Pèir barrèc es uelhs plan fòrt entà campar se laguens sòn sentie quauquarren, s’auie quauqua reaccion per tan petita que siguesse.

Mès non! Pèir seguie sense auer páur

Era bruisha auancèc a plaser enquia qu’arribèc ath cant des còssi des tres gigants. E en tot tier un enguent estranh que portaue laguens d’un salèr, les tornèc a colar es tèstes e hec qu’es gigants recuperèssen era vida.

Ère quauquarren incredible ! semblaue que non siguessen mòrti, senon simplament endromits.

Peir non trantalhèc pas bric: auie determinat de préner d’aqueth enguent tan miraclós!, Plan segur!, coma que non auie páur!, E com ac hec?, Donc cuelhèc era bruisha per suspresa e la deishèc entrampada entre es dues parts dera tèsta deth darrèr gigant ; Alavetz, prenec eth salèr deth enguent e se metec a caminar anin-anan de cap entath palai a on viuien es tres reis.

Pèir metec eth salèr deth enguent en miei dera sala deth tron

– Guardatz qué è panat ara bruisha? -didec en tot mostrar aquera sòrta de pomada- Plan segur que voletz saber qué ei açò, vertat? Donc açò ei eth enguent magic damb qu’era bruisha reviscòle es gigants que morissen enes batalhes.

Es reis, evidentament, non se crederen ne ua paraula, dera istòria que Pèir les condaue.

– Non me credetz, vertat? Donc vos convidi a comprova’c.
– Prumèr me bracatz eth cap -didec tot convençut- E dempús me lo tornatz a colar damb aguest enguent. Ja veiratz coma foncione!

Mès ac heren damb tanta malaman que, quan Pèir se desvelhèc, se trapèc qu’auie eth cap enes pès!

– Mès qué auetz hèt malurosi! -cridaue Pèir espaurit-
– Tornatz-me-lo a bracar! se vos platz! Vos ac pregui! Trètz-me-lo d’aciu e metetz-lo en sòn lòc!

Es tres reis reaccionèren e heren aquerò que Pèir demanaue. Li treigueren eth cap des pès e, en tot tier un aute viatge eth enguent magic, la’c poderen tornar a plaçar en sòn lòc: sus es espatles! en tot descansar dessús deth còth!

A londeman de víuer aguesta experiéncia tan desagradiva, Pèir engulhave eth camin de tornada entà casa sua.

Mès, a despiet deth considerable espant qu’auie auut, ère content pr’amor que fin finau auie sabut ce qué ère era páur.

Era páur de víuer damb eth cap enes pès !

+Web del programa

Equip Edu3.cat

En un moment de crisi global l’educació pot oferir alternatives i dotar de recursos a les persones més desafavorides, a les que es troben en situació d’atur o a d’altres que volen tenir un futur millor.

La professió docent ha tingut moments de reconeixement social però en els darrers temps cal tornar a valorar i a recuperar el paper del professorat i la seva imprescindible tasca social.La docència és una professió que merita un lloc destacat en el sí de la nostra societat.

A l’Edu3.cat ens unim a la celebració del “Dia mundial dels docents” i us convidem a compartir la sèrie “Mirades Pedagògiques” amb el prestigiós César Coll , catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Univeritat de Barcelona:

Cesar Coll:

“Alfabetització digital i competències bàsiques en la societat de la informació”

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/projxarxa/7372.rm" width="322" height="288"/]

Conferència a càrrec de Cesar Coll, catedràtic del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona, amb motiu de la Presentació dels Projectes Lacenet 2008 a Manresa.
Reflexiona sobre la importància de les TIC en la Societat de la Informació i del Coneixement, marcs referencials per al currículum escolar.
Incideix en les TIC com objecte d’aprenentatge i fa una clara distinció entre alfabetització, alfabetització en TIC i alfabetització digital.

Web del Dia mundial dels docents

Des d’aquest enllaç podeu descarregar els cartells del “Dia mundial dels docents”:

Enllaç cartell (català)

Felicitats a tots els Docents del món!

Equip Edu3.cat

Download

La Setmana Tràgica ha quedat a l’imaginari dels catalans com una gran revolta a la lleva dels soldats.La ira dels revoltats va sacseja la societat i les institucions religioses en van patir les conseqüències.Artilleria al carrer de les ciutats, incendis de convents i d’altres alderulls incontrolats van ésser protagonistes als carrers de Barcelona.

Lerroux va moure masses amb les seves proclames anticatalanistes i antieclesiàstiques.Amb consignes revolucionàries encoratjan la rebelió popular i l’odi irracional.

En Guàrdia! tractarà durant una hora setmanal aquells fets de la Història de Catalunya més lligats amb l’aventura, amb l’acció, amb l’emoció.

Conduït per Enric Calpena i en companyia del professor d’Història Contemporània de la UAB, Oriol Junqueras, En Guàrdia! convidarà cada setmana un coneixedor de la matèria que es tracti, ja sigui des d’una vessant històrica o bé des d’un punt de vista més lúdic i aventurer.

L’Ajuntament de Barcelona us ofereix materials pedagògics per treballar a les aules la història de Barcelona

Materials didàctics de la “Setmana Tràgica”

+info

Equip Edu3.cat

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/aubanell/7407_v20.rm" width="322" height="288"/]

En aquest capítol d'”Experiències Matemàtiques” produït des del CREAMAT, centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques, del Departament d’Educació es presenta una innovadora proposta per a l’aprenentatge de les matemàtiques.

Una xinxeta, en tirar-la, pot caure amb la punxa cap amunt o tombada cap a un costat. Què és més probable? El vídeo mostra una activitat de classe que pretén respondre a aquesta pregunta mitjançant el càlcul de la freqüència relativa de xinxetes caigudes en una o altra posició quan es fan moltes tirades. Pot trobar-se més informació a la fitxa F95 i en el guió G16 dels annexos de la memòria de la llicència d’estudis del professor i matemàtic Anton Aubanell.

Animeu-vos a veure i a practicar amb aquesta nova sèrie,

+info

Equip Edu3

Tsunami a la badia de Weligama, Sri Lanka.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/mediambient/965472.rm" width="322" height="288"/]

La Unió Europea dóna suport a una iniciativa anomenada ENCOFOR, que facilita la implantació dels projectes que permeten un desenvolupament conciliador amb el medi ambient. “El medi ambient” parla de les experiències de l’Índia i Uganda.

L'aigua envaeix la terra a Melaboh, Sumatra, Indonesia.

El canvi climàtic amenaça greument els països en desenvolupament, més vulnerables i més exposats als seus efectes. Però la lluita per fer front al canvi climàtic pot ser una oportunitat perquè aquests països es desenvolupin sosteniblement, allunyats del procés industrialitzador propi d’Occident.

Al Rajasthan, a l’Índia, l’electricitat s’obté de la biomassa que prové de les restes del conreu. Amb l’escalfor provocada per la crema de la biomassa, la planta obté electricitat verda que evita que s’emetin trenta-cinc mil tones anuals de CO2 a l’atmosfera. La lluita contra el canvi climàtic serveix a l’Índia per incrementar la capacitat de producció d’energia i perquè s’industrialitzi amb tecnologia neta.

Centenars de projectes com el de l’Índia s’han estès arreu del planeta, però pocs s’han fet al continent africà, on el desenvolupament arriba a un ritme més lent.

A la reserva natural de Rwoho, al sud d’Uganda, ENCOFOR lidera un projecte per capturar el diòxid de carboni de l’atmosfera. Les condicions idònies per al creixement d’arbres a Uganda, amb un sòl molt fèrtil, permeten que s’hi planti un bosc de dues mil hectàrees que absorbirà trenta mil tones anuals de CO2. El procés de plantació i tala dels arbres dura només vint anys i, un cop finalitzat, tornarà a començar. La reserva de Rwoho, que és un baluard per a la preservació del medi ambient, també estimula les economies locals perquè reforça el mercat intern i crea llocs de treball.

El canvi climàtic porta conseqüències devastadores i per això cal tenir petits gestos per salvar el planeta.

Equip Edu3

Vicky Sherpa (2006)

Pont de Diàleg/Wartako Setu

Una colla de nens catalans van trobar-se l’any 2006 amb la Cooperant Vicky Sherpa i la van entrevistar.La Victòria Subirana els descriu amb paraules de Mestra com són els infants nepalesos i quines són les seves condicions de vida.

Una aproximació a la cultura nepalesa des del projecte que lidera na Vicky i que en aquest moments passa per serioses dificultats.La seva tasca ha fet possible que molts nens i nenes tinguin una educació amb dignitat.

Mapa del Nepal

Aquest vídeo presenta el projecte de la pedagogia transformadora de la Viky Sherpa al Nepal. Na Viky ens mostra la seva filosofia de l’educació que porta a la pràctica exitosament amb els nens i nenes nepalesos desafavorits socialment.El seu mètode i la seva visió de l’educació ens permet alternatives de qualitat per als infants siguin del lloc que siguin.

Alumnes de l'escola Catalunya (Nepal)

El vídeo també ens apropa a la realitat de les seves escoles al Nepal i a la cultura nepalesa a través d’una entrevista realitzada per nens.
La fundació Eduqual que dóna suport al projecte té seu a Barcelona i al Nepal. Entre d’altres organitza visites al país i us proposa col·laboracions.

+info

Podeu seguir l’actualitat de la notícia al 3cat24

Esperem que els ponts de diàleg puguin fer-se presents.

Equip Edu3.cat

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/baby_triplets/877347.rm" width="322" height="288"/]

En aquesta ocasió, les protagonistes de “The Baby Triplets” tenen por d’una tempesta i al llarg de l’episodi fan servir mots i expressions en anglès com ara “I am scared”, “ghost” o “storm”.

Les tres bessones bebès són al llit, però el soroll d’una forta tempesta les desperta. Tenen por, i al final acaben dormint al llit dels pares.

“Noise”, “scared”, “switch on”, “kitchen”, “dark”, “monster”, “ghost”, “storm”, “thunder”, “lightning” o “bed” són algunes de les paraules que fan servir.

The Three Babies és una nova sèrie de dibuixos animats molt especial. Situa les Tres Bessones a la seva edat més primerenca, quan fan els seus primers descobriments. Però a més de narrar petites aventures quotidianes, la sèrie té com a objectiu ser una eina d’aprenentatge de l’anglès. Per aquest motiu, els episodis tenen com a llengua vehicular la llengua anglesa, factor que permet experimentar als infants una immersió lingüística en un entorn únic.

Des del portal Edu3.cat podeu disposar de tots els capítols per veure’ls a les aules. Projectar a la píssarra digital per convertir-la en un món màgic d’aprenentatge.

Idea d’aula:

Envia’ns la proposta d’experiència al portal Edu3.cat.Us convidem a compartir les teves propostes, donar-vos difusió i conèixer la vostra escola.

Web del programa

It’s school time again! You’re probably feeling excited and maybe a little sad that summer is over.

The First Day with The Baby Triplets? Good Idea!

Most teachers kick off the school year by introducing themselves and talking about all the stuff you’ll be doing that year. Some teachers give students a chance to tell something about themselves to the rest of the class.Why not With”The Baby Triplets”?

Good luck!

Edu3.cat Team