Els romans que podien fugien de la vida sorollosa i trepidant de la ciutat i se n’anaven al camp. Els que podien es construïen una villa urbana en algun lloc que els permetés gaudir de la pau serena del camp i, si podia ser, amb vistes al mar.

Tot i que a les ciutats hi havia grans concentracions de gent, la majoria de la població vivia al camp, on cultivaven i criaven el seu bestiar, i on a més la vida era més barata, i es podien permetre comprar una vil·la amb el que els hi costaria el lloguer de tan sols un any a la ciutat en una casa bastant mediocre.

La principal activitat al camp i a les vil·les era l’agricultura, els romans produïen una gran varietat d’aliments als seus camps, tot i que no tan variada com en l’actualitat, ja que actualment es coneixen molts més cultius de diferents països que en l’època romana no es coneixien. Els cultius romans més importants eren:

L’oli, ja introduït pels grecs, va ser la principal font de riquesa romana. El de més qualitat era el conegut oli de la Bètica, que era considerat com el de més qualitat, tot i que també era molt apreciat l’oli de Lusitània per la seva dolçor.

La vinya per produir vi era un dels cultius més produïts, i que donava també un gran benefici econòmic, ja que als romans els hi encantava el vi, i acostumaven a beure’l casi amb més freqüència que l’aigua. El més famós era el de la Bètica, el del nord de la Tarraconense i els de Lusitània.

El blat era cultivat per tota la península excepte a les regions muntanyoses del nord, i després s’exportava per tot l’Imperi. El més conegut era el de la Bètica, ja que en aquesta zona costava una quarta part del normal.

Les plantes tèxtils com el lli, el cotó i l’espart es cultivaven per després fer tots els productes tèxtils necessaris. Amb el cotó i el lli es feia roba i teixit per teles, i amb l’espart es feien sabates, cordes o altres elements del vestuari.

Els arbres fruiters com la figuera, que era molt coneguda a Lusitània i a la Tarraconense, o les pereres i les palmeres de dàtils, molt conegudes a Numància, no eren dels cultius més generalitzats, però sí que van ser importants en les zones on es cultivaven.

A part de l’agricultura, la ramaderia també era una activitat econòmica molt important del camp. En l’època romana el principal bestiar eren les vaques, els bous, els cavalls, els porcs i les ovelles. A la península el més famós eren les ovelles per la seva llana i els cavalls, que eren apreciats per la velocitat i alçada.

Com a part dels animals que es criaven també podem trobar animals més petits, domèstics com les gallines d’on treien els ous, les abelles per obtenir mel, els ases com a animal de càrrega…

Les vil·les romanes eren agrupacions de grans construccions on hi tenien pràcticament de tot: uns edificis on vivien els propietaris, uns altres on vivien els esclaus, un edifici on tenien el bestiar, i uns altres per als artesans i per a usos agrícoles, generalment per guardar les eines agrícoles.

Columel·la distingeix tres parts principal d’acord a la seva funció: pars urbana, on vivia l’amo; pars rustica, on es trobaven els esclaus, la cuina i el bestiar; i pars fructuaria on emmagatzemaven i fabricaven els productes (vi, ceràmica…)

Vil·la romana

Els materials de cada part de la vil·la eren específics, i feien servir diferents materials segons la part que fos: per construir els murs es feien servir una massa de guix i marbre, per als marcs de les portes i finestres i les columnes es feien servir totxos, el sostre acostumava a fer-se amb encavallats de fusta recoberts de teules planes (tegula), el terra depenia molt de la zona, per a la zona més rica es feien servir mosaics o lloses de marbre; en canvi, per a les zones de treball es feia servir argamassa.

Les vil·les eren llocs que produïen un gran benefici econòmic, i això als romans el atreia tant com la tranquil·litat i la pau que proporcionava la vida al camp, juntament amb l’encariment de la vida a la ciutat eren uns dels factors més importants pels quals els romans preferien viure al camp. Fins i tot els rics que vivien a la ciutat, acostumaven a tenir una vil·la al camp on anar per descansar de la ciutat i relaxar-se.

Per això, se sol dir que les vil·les tenien una doble funció: per una banda, produir beneficis econòmics als seus propietaris i, per altra banda, proporcionar un lloc de descans i relaxació de la vida a la ciutat.

Casa de camp: Plini, Epístoles 2, 17