Els viatges a l’antiguitat

A l’Edat Antiga, no hi havia els mateixos motius per fer un viatge que actualment, ja que tampoc hi havia les mateixes facilitats. Antigament els principals motius per viatjar eren: negocis o mobilitzacions de l’exèrcit. És cert que també hi havia un limitat nombre de gent (molt limitat) que feia viatges per plaer, però aquest tipus de viatge estava reservat només per a les classes més altes, i en general no es viatjava gaire lluny, normalment de la casa de la ciutat a la vil·la del camp. Els mitjans que feien servir per viatjar eren principalment: per terra i per mar.

Vehicles de transport terrestre romans

Els mitjans terrestres eren a peu, en carro o a cavall, depenent de la distància i del tipus de viatge. Per als desplaçaments militars, es feien servir els carros per a transportar els materials, aliments, armes… necessaris, els militars de càrrecs més importants feien servir els cavalls per desplaçar-se, i la resta dels soldats es desplaçaven a peu. En quant al comerç, generalment sempre es feien servir carros, ja que requeria un transport de mercaderies. Els viatges personals, de negoci, com per exemple els amos que anaven de la seva casa de la ciutat a la del camp, anaven a cavall.

 

Els mitjans marins podien ser en vaixell de rem o en vaixell de vela. Generalment tots els vaixells tenien vela i rems, així en cas de que els hi faltés vent per moure el vaixell o anessin contracorrent, sempre es podien fer servir els rems. Els vaixells eren un mitjà de transport més utilitzat durant les èpoques de bon temps, quan la mar era més segura i hi havia menys tempestes, i que no es podia fer servir per mar durant l’hivern, però tot i així, es seguia considerant el millor transport en època romana, ja que també es feia servir a través dels rius i era molt més eficaç que el transport terrestre.

 

Comparació amb els viatges actuals

La casa: Antiguitat vs Actualitat

Després d’haver estudiat com eren les cases romanes i d’haver estudiat com són les cases actualment, les compararé en aquest article, tenint en compte els diferents aspectes que he tractat sobre les cases romanes i sobre les actuals. La meva comparació es basa especialment en els aspectes relacionats amb l’ecologia i el consum energètic i d’aigua; però també faré esment d’aspectes relacionats amb la funcionalitat de cada part de la casa.

Vestíbul

La funció del vestíbul ha variat una mica des de la casa romana a la actual, ja que abans era el lloc on es feia esperar als convidats fins a ser rebuts, i actualment es fa servir més com a part que comunica la porta d’entrada amb la resta de la casa.

En la domus no hi havia pràcticament cap consum energètic, ja que no tenien llum elèctrica ni calefacció, però si que consumien brases per il·luminar per la nit quan ho necessitaven. En la casa actual, el vestíbul es una de les zones on i ha menys consum tant elèctric com de calefacció, ja que tot i que hi ha llums elèctriques, només es fan servir quan algú entra o surt, i en general la calefacció no acostuma a estar al vestíbul.

Despatx

La funció del despatx ha variat una mica, però segueix sent una zona de treball, tot i que actualment no es fa servir tant per a rebre visites de negocis, sinó més per fer feina a casa. Amb això les hores que s’hi solen dedicar actualment són més hores de nit, mentre que en l’antiguitat es feia servir més de dia i, per tant, s’aprofitava la llum natural.

El consum energètic del despatx a la domus era casi inexistent, mentre que actualment es gasta molta electricitat en la llum, l’aire condicionat, l’ordinador, el telèfon, la impressora…., i es gasta gas o electricitat en la calefacció a l’hivern.

Jardí

La funció principal dels jardins no ha canviat gaire des de l’antiguitat, és a dir, els jardins segueixen sent llocs per fer bonic, i per relaxar-se, i se segueixen plantant plantes, flors i arbres, fins i tot hi ha gent que hi fa un petit hort, com a les domus romanes, on cultivaven algunes verdures o hortalisses.

Respecte el consum, ha augmentat molt des de l’època dels romans. És cert que els romans ja consumien aigua en els seus jardins, però era aigua que es recollia de la pluja, i que després es reutilitzava per fer moltes altres coses, com passar per les latrines i recollir les restes, o per netejar. Actualment tota l’aigua que es fa servir als jardins, a part de que és molta més (sobretot si hi ha piscina o font), no es torna a fer servir, simplement se’n va pel desguàs i no s’aprofita per cap altra cosa que per regar o per omplir la piscina. El consum energètic també és  més gran, ja que actualment molts jardins tenen llums exteriors. Si que és veritat que moltes cases no encenen aquestes llums gaire sovint, tot i que hi ha algunes cases que les tenen enceses tota la nit sense que sigui necessari, llavors aquest consum tampoc és tan gran.

Menjador

El menjador manté la seva funció original, ja que tant en la domus romana com en les cases actuals es fa servir per menjar, i per quan venen convidats.

El consum del menjador actualment és més alt també, però no és dels més alts de la casa, com vaig dir abans en l’article de la casa actual, el menjador no és de les parts de la casa que es fa servir més. Tot i això té un consum de gas continu durant l’hivern degut a la calefacció i de llum degut a l’aire condicionat a l’estiu en aquelles cases que en tenen. A la domus, en canvi, no es consumia electricitat, però sí que es feien servir brases per mantenir l’escalfor durant l’hivern. Tot i això no era un consum continu, només es feien servir les brases mentre els amos hi menjaven.

Dormitori

El dormitori manté exactament la seva funció, que és simplement dormir i descansar, excepte en el cas dels estudiants actuals, que també hi estudien i hi fan els deures.

El consum no varia gaire, ja que no s’acostuma a gastar molta llum als dormitoris donat que, quan dormim, no necessitem cap llum ni res. Respecte a la calefacció, és un consum continu, tot i que la majoria de la gent apaga la calefacció abans d’anar a dormir. A l’estiu, però, la majoria de les cases encenen un ventilador tota la nit o l’aire condicionat, i això suposa un gran consum elèctric. A les domus romanes no es donava cap tipus de consum, tot i que, a vegades, es feien servir brases per escalfar l’habitació.

Cuina

La funció de la cuina roman intacta, es segueix fent exactament la mateixa funció: preparar els aliments per menjar-los.

El consum energètic, però, és molt diferent. A les cuines actuals, es fa servir molt de gas (als fogons) o electricitat (a la vitroceràmica), que a la cuina de la domus romana no es feia servir, ja que cuinaven amb foc la majoria de vegades o en un forn de llenya; per tant, consumien carbó i llenya que contaminen menys. Com a font d’il·luminació a les cuines romanes, no es necessitava gaire cosa; però, quan la necessitaven, feien servir foc; en canvi, actualment les cuines tenen molta il·luminació, i es fa servir molt, causant un gran consum elèctric. La calefacció és una cosa que no es feia servir a les cuines romanes, ja que els únics que hi havia allà eren els esclaus, i a més a més, el foc de cuinar ja esclafava prou; però actualment sempre hi ha calefacció a les cuines a l’hivern, i això causa un consum de gas molt elevat que en època romana no hi havia.

Bany

Tant actualment com en època romana, els banys segueixen tenint la mateixa funció, tot i que a l’antiga Roma, com la gent acostumava a anar als banys públics, tenien també una funció social de relacionar-se amb la resta de la gent, i moltes vegades s’hi parlava de negocis i de polítics, que actualment en la majoria de països amb la desaparició dels banys públics, ja no tenen.

En època romana, els banys no es trobaven a la majoria de les cases, només a les més adinerades, per tant no suposaven cap mena de consum per a la majoria de cases. Però per a les que sí que suposava un consum, era bàsicament un consum de carbó per escalfar l’aigua, i d’aigua, tot i que aquesta aigua es reutilitzava després d’haver-la fet servir, i servia també per netejar o per treure les aigües residuals passant per les latrines i la cuina. Actualment aquest fet de reutilitzar l’aigua del bany no es fa servir, sinó que després de dutxar-nos o de banyar-nos, tota l’aigua que hem fet servir se’n va pel desguàs i no la fem servir per cap altra cosa. A part del consum d’aigua, que actualment és molt més elevat ja que cadascú té un bany privat a casa, també hi ha un consum de gas amb la calefacció i el escalfador d’aigua i d’electricitat amb la llum.

Higiene

La higiene era molt bona en època romana, i segueix sent molt bona actualment. En les dues èpoques, la gent té en compte la seva higiene personal, i es renta bastant sovint. Tant en època romana com actualment hi ha certa diferenciació entre la higiene de la gent que s’ho pot permetre (països desenvolupats actuals i senyors de la domus) i la gent que té menys facilitats per tenir una bona higiene (països del tercer món i gent que vivia a les insulae i a les tabernae)

Productes de neteja

Els productes de neteja han canviat i evolucionat molt des de l’època romana fins a l’actualitat. Han millorat en eficàcia i s’han especialitzat, és a dir, actualment tenim un producte per a cada cosa que vulguem netejar (bany, cuina, vidres, fusta, roba…); però en època romana feien servir el mateix per a pràcticament tot i costava molt més netejar, per exemple, les taques de la roba.

També els productes actuals s’han tornat més químics, i per tant més perillosos i perjudicials pel medi ambient, i això és un greu inconvenient, ja que poden causar grans problemes i desastres mediambientals; però no només això, sinó que també poden ser molt perjudicials per a la nostra salut si ens toquen la pell, els inhalem o els ingerim sense voler (com podria passar amb un nen petit o una mascota).

Il·luminació i ventilació

Actualment la il·luminació natural ha millorat respecte de l’època romana, ja que tenim molta més facilitat per posar finestres sense preocupar-nos de caigui l’edifici, o de que no hi hagi un bon aïllament; però, tot i això, gastem molta electricitat en llum, perquè en tenim accés d’una manera molt fàcil, i per tant, com només fa falta encendre un interruptor, moltes vegades tenim els llums encesos sense que sigui realment necessari. En època romana, la il·luminació natural era aprofitada molt més, ja que encendre llum artificial era més arriscat (podia causar incendis) i més complicat.

Les cases actuals tenen una millor ventilació, que garanteix una millor salubritat de les cases, això en època romana era molt mes difícil d’aconseguir, i només les habitacions exteriors o que donaven al pati podien tenir una bona ventilació.

Conclusió

En general, el nostre consum domèstic respecte les cases romanes ha augmentant molt en tots els factors, tant en electricitat, com en aigua, com el gas natural. A més a més, no reutilitzem l’aigua que encara es pot reutilitzar, com feien els romans, i això fa que el nostre consum d’aigua augmenti encara més.

La vida al camp en època romana

Els romans que podien fugien de la vida sorollosa i trepidant de la ciutat i se n’anaven al camp. Els que podien es construïen una villa urbana en algun lloc que els permetés gaudir de la pau serena del camp i, si podia ser, amb vistes al mar.

Tot i que a les ciutats hi havia grans concentracions de gent, la majoria de la població vivia al camp, on cultivaven i criaven el seu bestiar, i on a més la vida era més barata, i es podien permetre comprar una vil·la amb el que els hi costaria el lloguer de tan sols un any a la ciutat en una casa bastant mediocre.

La principal activitat al camp i a les vil·les era l’agricultura, els romans produïen una gran varietat d’aliments als seus camps, tot i que no tan variada com en l’actualitat, ja que actualment es coneixen molts més cultius de diferents països que en l’època romana no es coneixien. Els cultius romans més importants eren:

L’oli, ja introduït pels grecs, va ser la principal font de riquesa romana. El de més qualitat era el conegut oli de la Bètica, que era considerat com el de més qualitat, tot i que també era molt apreciat l’oli de Lusitània per la seva dolçor.

La vinya per produir vi era un dels cultius més produïts, i que donava també un gran benefici econòmic, ja que als romans els hi encantava el vi, i acostumaven a beure’l casi amb més freqüència que l’aigua. El més famós era el de la Bètica, el del nord de la Tarraconense i els de Lusitània.

El blat era cultivat per tota la península excepte a les regions muntanyoses del nord, i després s’exportava per tot l’Imperi. El més conegut era el de la Bètica, ja que en aquesta zona costava una quarta part del normal.

Les plantes tèxtils com el lli, el cotó i l’espart es cultivaven per després fer tots els productes tèxtils necessaris. Amb el cotó i el lli es feia roba i teixit per teles, i amb l’espart es feien sabates, cordes o altres elements del vestuari.

Els arbres fruiters com la figuera, que era molt coneguda a Lusitània i a la Tarraconense, o les pereres i les palmeres de dàtils, molt conegudes a Numància, no eren dels cultius més generalitzats, però sí que van ser importants en les zones on es cultivaven.

A part de l’agricultura, la ramaderia també era una activitat econòmica molt important del camp. En l’època romana el principal bestiar eren les vaques, els bous, els cavalls, els porcs i les ovelles. A la península el més famós eren les ovelles per la seva llana i els cavalls, que eren apreciats per la velocitat i alçada.

     

Com a part dels animals que es criaven també podem trobar animals més petits, domèstics com les gallines d’on treien els ous, les abelles per obtenir mel, els ases com a animal de càrrega…

Les vil·les romanes eren agrupacions de grans construccions on hi tenien pràcticament de tot: uns edificis on vivien els propietaris, uns altres on vivien els esclaus, un edifici on tenien el bestiar, i uns altres per als artesans i per a usos agrícoles, generalment per guardar les eines agrícoles.

Columel·la distingeix tres parts principal d’acord a la seva funció: pars urbana, on vivia l’amo; pars rustica, on es trobaven els esclaus, la cuina i el bestiar; i pars fructuaria on emmagatzemaven i fabricaven els productes (vi, ceràmica…)

Vil·la romana

Els materials de cada part de la vil·la eren específics, i feien servir diferents materials segons la part que fos: per construir els murs es feien servir una massa de guix i marbre, per als marcs de les portes i finestres i les columnes es feien servir totxos, el sostre acostumava a fer-se amb encavallats de fusta recoberts de teules planes (tegula), el terra depenia molt de la zona, per a la zona més rica es feien servir mosaics o lloses de marbre; en canvi, per a les zones de treball es feia servir argamassa.

Les vil·les eren llocs que produïen un gran benefici econòmic, i això als romans el atreia tant com la tranquil·litat i la pau que proporcionava la vida al camp, juntament amb l’encariment de la vida a la ciutat eren uns dels factors més importants pels quals els romans preferien viure al camp. Fins i tot els rics que vivien a la ciutat, acostumaven a tenir una vil·la al camp on anar per descansar de la ciutat i relaxar-se.

Per això, se sol dir que les vil·les tenien una doble funció: per una banda, produir beneficis econòmics als seus propietaris i, per altra banda, proporcionar un lloc de descans i relaxació de la vida a la ciutat.

Casa de camp: Plini, Epístoles 2, 17

Problemes mediambientals dels grecs i els romans

Entre els romans era molt típica l’explotació dels recursos naturals per fer obres públiques, cosa que va causar efectes negatius en el medi ambient: llacs dessecats, boscos destruïts, muntanyes arrasades…

Desforestació

Entre els problemes mediambientals que van afectar als grecs i romans, un dels més greus va ser la desforestació, ja que en l’època greco-romana la fusta i el carbó eren els principals combustibles. A part també hi havia un gran desenvolupament urbanístic, i això juntament amb el fet que el component bàsic de tots els edificis era la fusta, van conduir a una gran tala d’arbres que va provocar greus problemes amb la desforestació de boscos.

El incendis també eren una causa de la desaparició de molt boscos, ja que en l’època no tenien els mateixos mitjans que nosaltres disposem per apagar un incendi forestal, i l’única manera de que s’apagués l’incendi era si trobava alguna barrera física (riu, mar, desnivell…) que impedís que avancés, o de manera natural amb les pluges. Per això a l’estiu amb la calor i les sequeres eren tan comuns els incendis.

Una altra de les causes de la desforestació van ser els grans avenços en agricultura i ramaderia, ja que necessitaven molt d’espai per poder tenir lloc, i les guerres, que van ser també una altra de les principals causes, ja que requerien construir molts vaixells i armes, com les llances, els arcs, els escuts… Per aconseguir que l’abastiment de fusta no s’acabés es van prendre certes mesures proteccionistes amb alguns boscos públics, però no van ser unes mesures molt generalitzades.

Una de les conseqüències més greus de la desforestació va ser que les pluges torrencials desgastaven el terreny, dificultant la regeneració dels boscos i arbres talats i van fer que moltes zones es tornessin zones pantanoses i aiguamolls, pràcticament inhabitables. A les zones pantanoses, hi acostumaven a haver-hi molts mosquits i altres insectes transmissors de malalties com la malària, a més a més de crear zones d’aigua que no es podia fer servir ni per beure ni per cap altra cosa.

Zona pantanosa

Zona pantanosa

 

Aiguamolls

També es va provocar un petit canvi de clima i problemes econòmics a causa de la falta de boscos, ja que en disminuir la quantitat de fusta disponible va fer augmentar els preus de la fusta.

Plini critica molt el fet que dedicar tanta fusta a construir mansions luxoses faci que desapareguin boscos i s’hagin de talar tants arbres, tot i que ho criticava més per motius morals que per motius ecològics. També indica que la tala d’arbres és tan excessiva que un turó de Mauritània on hi havia una de les fustes de millor qualitat, ara estava erm i esgotat.

Mineria

En general, tota la mineria feta pels romans era molt agressiva amb el medi ambient, ja que mitjançant la força de l’aigua excavaven turons i muntanyes per arribar a la part interna on es trobaven els minerals com l’or. La mineria també va ser un dels factors que va ajudar a la desforestació, ja que per construir totes les galeries de les mines feia falta molta fusta. Va causar greus problemes, com en el cas de les Mèdulas a Lleó, amb la contaminació de l’aigua, que també va ser un problema important a tenir en compte durant l’època romana.

Las Médulas

Contaminació

La contaminació de l’aire de les ciutats i de l’aigua propera també va ser un dels problemes ecològics de l’època, ja que feia l’aire de les ciutats molt difícil de respirar i poc saludable. Les principals fonts de contaminació urbana a les ciutats romanes era el fum que es desprenia de les fogueres de les cases i tallers i les llars de foc.

La contaminació de l’aigua va fer que haguessin de buscar aigua més lluny i portar-la a través d’aqüeductes, tot i que això no acostumava a funcionar, ja que en  fer servir canonades de plom, que tal i com va dir Vitruvi són perjudicials per la salut, l’aigua es contaminava igual en arribar a la ciutat.

Aqüeducte romà

Canonades de plom que unien amb cilindres de fusta i les encaixaven amb peces quadres foses

L’aigua també era un problema a les latrines públiques, ja que en certes zones de la xarxa de clavegueram l’aigua ja arrossegava tot un seguit de residus, a part les escombretes que es feien servir com el paper de vàter actual no es canviaven tan sovint com s’haurien d’haver canviat.

La gran acumulació de gent que vivia a les ciutats causava bastants problemes, un dels més preocupants era la contaminació acústica, que treia el son a molts, però un altre gran problema de les ciutats, potser el més insalubre, eren les escombraries, ja que en ser ciutats generaven grans quantitats de deixalles i, com que no hi havia un sistema de recollida de deixalles, la gent tirava totes les deixalles al carrer o a les aigües residuals, cosa que provocava una falta d’higiene i augmentava la propagació de malalties infeccioses.

Tracte als animals

Respecte als animals, hi va haver molts emperadors i reis que es van adonar  que hi havia espècies en perill d’extinció, i per tal d’evitar-ho van crear reserves i zones santuari, com boscos i deus, on els caçadors no podien entrar a caçar. Aquestes reserves sagrades havien de ser respectades per tothom, i ja des dels mites s’ensenyava això, el cas més conegut és d’Agamèmnon, qui va ser castigat per Artemisa per caçar un cérvol seu en  un lloc sagrat. Pausànias va escriure sobre una d’aquestes reserves, on no es podien tallar els arbres.

Προμάχου δὲ καὶ Ἐχέφρονος τῶν Ψωφῖδος οὐκ ἐπιφανῆ κατ’ ἐμὲ ἔτι ἦν τὰ ἡρῷα. τέθαπται δὲ καὶ Ἀλκμαίων ἐν Ψωφῖδι ὁ Ἀμφιαράου, καί οἱ τὸ μνῆμά ἐστιν οἴκημα οὔτε μεγέθει οὔτε ἄλλως κεκοσμημένον: περὶ δὲ αὐτὸ κυπάρισσοι πεφύκασιν ἐς τοσοῦτον ὕψος ἀνήκουσαι, ὥστε καὶ τὸ ὄρος τὸ πρὸς τῇ Ψωφῖδι κατεσκιάζετο ὑπ’ αὐτῶν. ταύτας οὐκ ἐθέλουσιν ἐκκόπτειν ἱερὰς τοῦ Ἀλκμαίωνος νομίζοντες: καλοῦνται δὲ ὑπὸ τῶν ἐπιχωρίων παρθένοι.

Las tumbas del hijo de ambos de Psophis, Promaco y Echéphron aún existen y son notables por su belleza. También vemos la tumba del hijo de Alcmeón Anfiarao es una tumba de No hay nada especial ni la magnitud ni la decoración. Se ha estado creciendo a alrededor de un gran número de árboles de ciprés que son tan altos que una montaña cercana está oculto y estos árboles se supone que Alcmeón pertenecen a él y ser gastado, es por eso que no se corte, y los locales llamar árboles vírgenes.

Pausànias (DG 8,24,7)

Tot això no vol dir que sempre es tractessin bé els animals, ja que seguien matant-se animals en espectacles, això va comportar que desapareguessin moltes espècies en certs llocs com els lleopards i les hienes a Grècia i els hipopòtams a Egipte.

Amfiteatre romà on es feien espectacles amb animals

Però no només es mataven els animals en espectacles, sinó que també es feien servir per rituals d’endevinació o com a sacrificis per demanar algun favor als déus. Tot i que a Grècia no fos gaire comuna la sacrificació d’animals, si que es solien fer servir per endevinar, fent servir les seves entranyes per buscar senyals dels déus. En general per aquest tipus de finalitat es feien servir normalment animals domèstics, i només en ocasions especials.

Les grans caceres també van ser un motiu de l’extinció de moltes espècies  en determinades regions, ja que a la gent rica i poderosa els agradava molt caçar. La caça també era considerada com una espècie d’entrenament militar, que servia per millorar les qualitats bèl·liques.

Mosaic representant una cacera romana

Mosaic representant una cacera romana

Visió de la natura dels grecs i els romans

La preocupació per la natura i el medi ambient no és un fet merament actual, sinó que, fins i tot, a l’època clàssica grecs i romans ja es preocupaven per l’entorn que els envoltava.

En els seus inicis, tant els grecs com els romans consideraven la natura com una cosa divina i sagrada, i que s’havia de protegir per evitar enfadar els déus, en especial a Artemisa (pels grecs, i Diana pels romans), que era la major protectora de la natura. Degut a les seves creences, van crear llocs sagrats, on no es podia talar cap arbre, ni pescar ni caçar, ja que creien que si hi talaven un arbre estaven matant un ésser mitològic, o que si mataven un animal podia ser un déu encarnat en un animal. A Artemisa se li oferia unes grans qualitats com a caçadora, però també com a protectora del regne animal, en especial de les cries joves, cosa que es podria considerar ecològica avui en dia, per assegurar la continuïtat de les espècies.

Deessa Artemisa

També protegien i cuidaven de la natura per motius i raonaments filosòfics, de fet alguns filòsofs grecs ja es van plantejar qüestions que avui dia definiríem com a ecològiques.

Els romans tenien dues actituds diferents respecte a la natura. Alguns creien que els homes podien intervenir en la natura per corregir les seves imperfeccions i tornar-la més perfecta, ja que consideraven que la manipulació de la natura era una gran capacitat que només els homes posseïen. Altres com Varró, Cató, Columel·la i Vitruvi van ser dels primers en plantejar qüestions ecològiques. Columel·la va fer molts estudis sobre climatologia, mentre que Vitruvi va fer tractats sobre arquitectura on explicava quin devia ser el millor emplaçament per a un centre urbà.

La casa actual

Introducció

Actualment tenim molts tipus de cases, depenent de molts factors: si són cases de camp o de ciutat, els diners de la família, el clima del lloc. Però el concepte general de casa no varia gaire, ni tampoc les parts ni les funcions. Principalment hi ha dos tipus d’edificacions a les que ens referim com a cases: els blocs de pisos i les cases. Tots dos realitzen la mateixa funció, i tenen aproximadament una distribució semblant, però la diferència és l’espai disponible.

Distribució de la casa

La distribució de les habitacions pot ser molt variable, però s’acostumen a distribuir de manera que el menjador, el rebedor i la sala d’estar estiguin a prop de l’entrada i les habitacions i despatx més lluny de l’entrada, amb el menjador sempre a prop de la cuina.

Vestíbul

Els vestíbuls actualment acostumen a ser un petit passadís o zona que es troba entre la porta principal de la casa i la resta de la casa. En la majoria de casos dóna a la sala d’estar, que és on normalment es reben els convidats.

En algunes cases petites o pisos, també pot ser un passadís que comença a la porta i comunica totes les habitacions de la casa; però en aquests casos sol ser considerat més un passadís principal que un vestíbul.

En general, el vestíbul acostuma a tenir poques  llums, que es fan servir poc (només quan entra o surt algú), i no sol tenir molta calefacció com a molt un radiador petit o a vegades cap; per tant, no és un lloc de la casa on es consumeixi gaire electricitat ni gas.

Despatx

No totes les cases i pisos tenen un despatx, però si que n’hi ha moltes que tenen una petita habitació destinada a fer de despatx. El despatx acostuma a ser una habitació destinada al treball, sobretot per a aquelles cases on hi ha algú que té un treball en el que s’ha de fer molta feina a casa, com per exemple empresaris o mestres.

Tots els despatxos tenen un ordinador o dos, un escriptori i una o diferents prestatgeries amb llibres. Un altre element que acostumen a tenir tots els despatxos és una impressora.

Als despatxos s’acostuma a consumir molta energia elèctrica, degut a que són zones de treball i necessiten ordinador i llum durant moltes hores (tantes com requereixi el treball de la persona en qüestió). Com és una zona de treball que necessita concentració es busca que sigui el màxim de còmode possible, per tant sempre acostuma a tenir calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu, per la qual cosa és una sala amb un gran consum energètic i de gas natural.

Jardí

La majoria dels pisos no tenen un jardí, però sí que tenen algun petit balcó on hi ha algunes plantes en testos. Degut a que els balcons són petits no acostumen a haver-hi gaires plantes, per tant molts pisos  tenen també algunes plantes d’interior.

Generalment, on sí que trobem jardí és a les cases, normalment a davant de la porta davantera, tot i que a vegades també hi ha un jardí al darrera de la casa.

Les cases més grans i luxoses estan rodejades de jardí, i poden tenir també una piscina. En aquests jardins, s’hi consumeix molta aigua degut a la piscina, i també es consumeix molta electricitat per il·luminar els jardins i l’interior de la piscina de nit.

Menjador

El menjador és una sala dissenyada exclusivament per menjar. Moltes vegades trobem que el menjador està unit a la sala d’estar, o que s’ajunten i són una mateixa habitació. En altres casos, el menjador s’ajunta amb la cuina i formen una mateixa sala, i també podem trobar casos en què els tres siguin tot una mateixa habitació sense parets entremig on es troben aquests tres espais. En algunes cases, el menjador només es fa servir quan vénen convidats i generalment es menja en una taula a la cuina.

El menjador, per tant, no és una habitació on es consumeixi molta energia per si sol, ja que si el menjador està separat de la cuina i la sala d’estar només es fa servir durant els àpats, o a vegades només quan vénen visites a menjar.

Dormitoris

Un dormitori és una habitació emprada, sobretot, per a dormir i descansar. No obstant això, també pot utilitzar-se per llegir, veure la televisió, vestir-se o realitzar altres activitats, com estudiar o fer els deures.

En els dormitoris hi acostumem a trobar un llit, un armari o calaixera per guardar la roba i moltes vegades també un mirall.

Si és una habitació d’estudiant, també hi acostuma a haver un escriptori per a fer els deures i estudiar, la qual cosa vol dir que es passarà molt de temps al seu dormitori i s’hi gastarà molta llum per les nits. Però generalment al dormitori no s’hi gasta quasi electricitat, ja que la majoria del temps que passem al dormitori és per dormir, i per això no fan falta llums ni electricitat.

Cuina

La cuina és un espai o lloc especialment equipat per a la preparació d’aliments. Una cuina moderna inclou com a mínim uns fogons un forn, un pica, mobles per a emmagatzemar i una superfície de treball. A més és freqüent que existeixi una nevera i un congelador per a emmagatzemar en fred, un microones i altres electrodomèstics, com la batedora.

La cuina és una de les sales on es gasta més energia cuinant, mantenint la nevera i el congelador sempre funcionant i fent servir tots els electrodomèstics típics de la cuina, ja que tot necessita electricitat. També es consumeix molta aigua per cuinar i rentar el plats, ja sigui a mà o amb el renta-vaixelles.

Banys

El bany és una habitació de la casa destinada a la higiene personal dels seus habitants. El bany sol contenir un vàter per evacuar els excrements, els orins i altres residus humans; una banyera o dutxa per rentar-se el cos i una pica per rentar-se les mans. Alguns estan complementats per bidets, armariets i una estufa per mantenir el bany calent i per eixugar les tovalloles.

El bany sol ser una habitació aïllada de la resta, amb ventilació. Predomina la decoració basada en rajoles, impermeables per evitar problemes si cau aigua a terra. Al bany és on, generalment les noies, fan servir assecador, planxa de cabell i tot un seguit de productes de cosmètica.

Els banys són unes de les habitacions on menys energia es consumeix, ja que tot i que es fan servir assecadors i planxes de cabell, és només un fet puntual, per tant no hi acostumem a estar gaire estona. Moltes cases tenen una estufa al bany que només encenen per dutxar-se i prou, de manera que consumeix poca estona. Però, en canvi, és l’habitació de la casa on es consumeix més aigua, degut a les dutxes i als vàters. Ja que segons el Departament de Medi Ambient de Barcelona en una dutxa se solen gastar entre 30 i 80 litres i en una banyera entre 200 i 300 litres d’aigua. I segons aquest altre article, que també és del Departament de Medi Ambient de Barcelona, cada cop que tirem de la cisterna de vàter gastem entre 6 i 10 litres d’aigua.

Sala d’estar 

En les cases i apartaments moderns, la sala d’estar ha substituït el vell saló. El nom marca l’esforç dels arquitectes i constructors del segle XX per treure al saló del seu significat tradicional i convertir-lo en una habitació confortable a més d’acollidora. La sala d’estar concentra ara l’activitat familiar al tractar-se d’un espai ampli que reuneix comoditats tant físiques com d’entreteniment, on la família es reuneix per veure la televisió o fer altres activitats de lleure i relaxar-se.

En general, hi acostumem a trobar un o varis sofàs, una televisió, potser alguna prestatgeria o equip de música o una màquina de videojocs com la Play Station o la Xbox.

La sala d’estar és una de les habitacions de la casa on es consumeix més electricitat, ja que en general on s’acostuma a passar més temps, a més de que al tenir una televisió gasta molta llum. Com és una sala on s’hi passa molt de temps, també acostumen a tenir un aire condicionat, així que encara que a l’estiu hi ha més hores de llum i s’encenen menys les llums, es segueix gastant molt en aire condicionat.

 

Proveïment d’aigua

Totes les cases dels països desenvolupats actualment tenen aigua corrent, de manera que només fa falta obrir l’aixeta per obtenir aigua per el que necessitem: dutxar-se, rentar els plats, cuinar, netejar, regar…

 Degut a la gran disponibilitat de l’aigua, i al poc esforç que ens suposa tenir aquesta aigua al nostre abast, en general es gasta molta aigua i no s’aprofita correctament. Actualment en la majoria de cases l’aigua no és tan valorada i apreciada com hauria de ser i es malgasta en lloc d’aprofitar-la al màxim.

Un exemple serien les llargues dutxes, que gasten molta aigua, quan en la majoria de casos una dutxa més curta gastaria molta menys aigua i proporcionaria la mateixa higiene. També es podria tenir en compte que moltes persones mentre es renten les dents deixen l’aixeta oberta, i aquesta és aigua que es va perdent i que no es fa servir per res, mentre que si tanquem l’aixeta mentre en rentem les dents  la obrim un altre cop quan la necessitem es gasta molta menys aigua i l’efecte és el mateix.

            

Tot i això actualment s’intenta conscienciar molt a la població per a que estalviïn aigua i no la malgastin i es fan campanyes, sobretot pels més petits, com es pot veure en les fotos següents:

           

Higiene

Actualment la higiene està molt generalitzada en els països desenvolupats, totes les cases tenen un bany com a mínim amb una dutxa o banyera (depenent de cada casa) on es pot tenir una molt bona higiene personal.

En general la gent no va a cap bany públic a banyar-se, ja que no cal fer-ho si ja es té un bany perfectament equipat a casa, amb aigua corrent i capacitat per escalfar aquesta aigua correctament

Productes de neteja

Actualment la gran majoria dels productes de neteja que es fan servir per la neteja doméstica són fets a base de productes químics, moltes vegades corrosius, que poden causar greus problemes mediambientals si no es fan servir correctament. Molts del productes quotidians que es fan servir tenen un dels símbols següents, que serveixen per advertir-nos del seu perill.

Il·luminació i ventilació

Actualment les cases tenen una molt bona il·luminació, ja que no és cap problema actualment fer finestres i totes les cases solen tenir prou finestres com per il·luminar bé tota la casa, a més a més, degut a que totes les finestres són de vidre, posar-ne no suposa un problema per aïllar, i menys des de que es van inventar les de doble o triple vidre. Tot i això a les zones de clima mediterrani no es fan servir les de doble o triple vidre, ja que el clima aquí no és tan fred com a les zones de més al nord, però on sí que és important tenir un bon aïllament de la casa.

Comparació amb la casa romana

Viatge a Nottingham

A l’octubre vaig fer un intercanvi amb l’escola en el que vam anar a Nottingham, i aprofitaré aquest viatge que vaig fer com a referència  del que pot contaminar un viatge de curta durada en l’actualitat. Tant el viatge d’anada com el de tornada van durar aproximadament 2h, i vam anar amb la companyia Ryanair. El vol va sortir de l’aeroport de Barcelona i va aterrar a l’aeroport de East Midlands, i per tornar vam fer la mateixa ruta: de East Midlands a Barcelona.

Com que aquest viatge el vaig fer amb l’escola i els professors es va quedar els papers del vol, no he pogut posar els originals, i he buscat a la web de Ryanair les dades de la mateixa ruta que vam fer, tot i que surten unes dates i horaris diferents a les del meu viatge, la ruta i el temps de vol són els mateixos.

Viatge a  Nottingham

Viatge a Nottingham

En total van ser 4h de vol, tenint en compte que un avió comercial consumeix una mitjana de combustible de 2.420kg/h, en aquell viatge l’avió va consumir 9.680kg de combustible. Això és molt, però comparat amb el viatge a Corea és una quantitat molt inferior. Tot i això, segueix sent una gran emissió de CO2 a l’atmosfera.

Conclusions

Viatge a Corea

Aquest estiu he fet un viatge a Corea, que faré servir com a referència del que pot contaminar un viatge de llarga durada en l’actualitat. El viatge d’anada va durar unes 18h, fent escala a Dubai 3:30h. El primer vol de Barcelona a Dubai va durar 6:25h, i el de Dubai a la capital de Corea, Seül, va durar 8:10h. Per tornar el viatge va ser una mica més llarg: de Seül a Dubai 9:30h i de Dubai a Barcelona 7h, amb una parada de 4h a Dubai, en total van ser 20:30h de viatge.

Viatge d'anada a Seul

Viatge d’anada a Seül

vol tornada seul

Viatge de tornada de Seül

Ajuntant totes les hores dels 4 vols, donen 31h, i tenint en compte que un avió comercial consumeix una mitjana de 2.420kg/h. Només en un viatge d’anada i tornada a Corea, aquell avió va consumir 75.020kg de combustible. Això és un consum de combustible molt gran que emet una gran quantitat de CO2 a l’atmosfera, i que és un gran factor de contaminació actual.

Conclusions

Entrevista a Fernando Lillo

Per tal d’informar-me millor i d’obtenir altres punts de vista sobre el meu tema de recerca vaig contactar per fer-li una entrevista, a través de la meva professora Margalida, amb Fernando Lillo, doctor en Filologia Clàssica i professor de Llatí a l’IES San Tomé de Freixeiro de Vigo (Pontevedra), que ha publicat nombrosos llibres i articles científics i didàctics sobre Llatí i Cultura Clàssica, també és col·laborador d’Aracne Fila i Fila: ¨Ecología en Grecia y Roma. ¿Qué opinaban Sócrates y Cicerón?¨. Com que ell viu a Galícia, vaig decidir que el millor seria enviar-li les meves preguntes per correu de manera que en Fernando Lillo me les pogués contestar i enviar-me les seves respostes també per correu. Aquí sota deixo l’entrevista:

Preguntes

  1. ¿Los romanos eran sostenibles?

    Los romanos no conocían el concepto de “sostenibilidad”, ni puede decirse que tuvieran una conciencia ecológica como la entenderíamos hoy en día. No obstante, sí hicieron observaciones de tipo ecológico y también actuaron de manera que los recursos de los que disponían se aprovecharan al máximo. Hoy amontonamos chatarra, electrodomésticos usados u ordenadores debido a un consumismo que facilita la compra de un nuevo producto antes que la reparación o reciclaje. La experiencia de reciclaje en Roma es totalmente distinta a la de nuestras ciudades modernas. La sociedad romana reciclaba en buena medida sus materiales y reaprovechaba de diverso modo metales, madera, vidrio, y restos de ánforas. Los metales eran demasiado valiosos como para permitirse el lujo de tirarlos. Juvenal nos ofrece un ejemplo concreto en el caso de una cabeza de bronce que representaba a Sejano, consejero de Tiberio. Cuando el personaje en cuestión cayó en desgracia la cabeza se fundió y de ese metal hicieron jarrras, calderos, sartenes y orinales. La madera también se reutilizaba y acababa en la cocina o en los braseros. Como envases comerciales los romanos utilizaban sobre todo las ánforas, que podían contener vino, aceite, garum (salsa de pescado muy apreciada en la cocina)… Cuando se rompían podían reutilizarse en la construcción. En cuanto al vidrio, hay testimonios de que existía una recogida casa por casa de vidrios rotos que luego volvían a utilizarse.

    Hoy en día generamos una gran cantidad de desechos orgánicos derivados de la comida sobrante que en muchos casos no se aprovecha. En Roma lo que sobraba era consumido por los esclavos o por los animales de corral o los cerdos de la casa (no olvidemos que algunas zonas de Roma tenían huertos particulares y conservaban un ambiente rural). Había también una recogida de huesos que luego eran utilizados para fabricar cuchillos, peones de juego u otros utensilios.

  2. ¿Más que ahora o menos?

    Es evidente que hoy la “sostenibilidad” es una idea cada vez más extendida y que da lugar a múltiples actuaciones concretas. También es cierto que los problemas medioambientales son mayores en la actualidad, puesto que las posibilidades de un impacto mayor sobre el medio natural son ahora más fuertes. Sin embargo, de la respuesta a la pregunta anterior se desprende que en ciertos aspectos los romanos tenían una mayor necesidad de “reciclar” sus escasos recursos al máximo.

  3. ¿Qué actitud tenían  los griegos respecto la naturaleza? ¿Y los romanos?

    Las actitudes eran variadas. Siempre hablando en términos generales, griegos y romanos valoraban la naturaleza como sede de los dioses, lo cual por ejemplo les llevaba a la preservación de los elementos naturales situados en los lugares sagrados. Otra actitud era tomar a la naturaleza como objeto de conocimiento en lo que destacaron los griegos.  Entre ellos, Aristóteles y su discípulo Teofrasto son los que más información sobre la naturaleza y la biología nos han dejado en sus escritos. En la ciudad de Alejandría, cuna del saber helenístico, también se le dio importancia a los conocimientos del medio natural poniéndose los medios para un estudio directo de animales y plantas. Sin embargo, existía en Grecia y Roma un deseo de dominio del mundo natural, más acusado entre los romanos que pretendían crear en la naturaleza una especie de segunda naturaleza como dice Cicerón: De igual manera, todo lo que pueda ofrecer la tierra lo dominamos: nos aprovechamos de los campos, de los montes. Nuestros son los arroyos, los lagos. Nosotros plantamos cereales, árboles; hacemos las tierras fecundas gracias a la conducción de las aguas. Nosotros separamos, dirigimos, desviamos el curso de los ríos. En una palabra, con nuestras propias manos nos atrevemos a construir en la naturaleza una especie de segunda naturaleza. En suma, griegos y romanos se movían entre el respeto sagrado, el estudio y el dominio.

  4. ¿Cuál era su actitud con los animales?

    Con los animales existían varias actitudes. Por un lado existía una relación afectiva con ellos, sobre todo con las mascotas, como vemos en el caso del conocido poema de Catulo al pajarillo de Lesbia, o en los sentidos epitafios dedicados a perros por sus apenados amos. Pero por otro lado las necesidades de los juegos del anfiteatro hacían que se cazara sin medida provocando, por ejemplo, la extinción de elefantes, rinocerontes y cebras del norte de África y la desaparición de hipopótamos del Bajo Nilo.

  5. ¿Intentaban evitar desastres naturales causados por la sobreexplotación de la naturaleza?

    No existía una “conciencia ecológica”, por lo tanto en general se explotaba la naturaleza hasta que esta diera de sí.

  6. ¿Tenían el concepto de intentar no ensuciar mucho?

    Roma era una ciudad sucia. Tenemos datos de abandono de cadáveres y objetos  en las calles y de que se arrojaba la basura a la vía pública. Además había personas que hacían sus necesidades en la calle (cacatores) y existían animales sueltos. Contra estos problemas se hicieron leyes que prohibían el abandono de cadáveres, dejar sueltos a los animales o contaminar los acueductos y también contra los que hicieran sus necesidades en lugares públicos. Se mejoraron las cloacas y se puede pensar en la existencia de un servicio público organizado de limpieza y recogida de basura.

  7. ¿Tenían el concepto de aprovechar el agua?

    La gloria de Roma eran sus acueductos, que aún hoy sorprenden por su monumentalidad. Frontino, el encargado de los acueductos en época del emperador Nerva (96-98 d. C.) nos ofrece una descripción ideal en la Roma se ve “libre” de todos sus problemas medioambientales: “El incremento en el número de depósitos, obras hidráulicas, fuentes ornamentales y surtidores se hará sentir cada vez más en la salubridad de esta misma Ciudad Eterna. Y no menos provecho se extiende a los particulares gracias al aumento de las concesiones del Emperador; incluso aquellos que temerosamente sacaban agua de forma ilegal, disfrutan ahora, libres de cuidados, de estos favores. Y ni siquiera las aguas de desecho quedan estancadas: se han combatido las causas de la contaminación atmosférica, el aspecto de las calles es limpio, el ambiente más purificado y el tufo, que entre los antepasados tan mala reputación dio siempre a la ciudad, ha sido eliminado”. A pesar de todo ello la mayor parte del agua iba destinada al consumo público y sólo los más ricos tenían una toma directa desde los acueductos a sus mansiones. La calidad del agua podía verse perjudicada por las tuberías de plomo por la que circulaba. De ello ya eran conscientes los propios romanos como explica Vitrubio: “el agua conducida por tubos de barro es mucho más saludable que la que llega por tubos de plomo, pues el plomo resulta más perjudicial ya que facilita la presencia de la cerusa que, según dicen, es nociva para el cuerpo humano”.

  8. ¿Qué residuos desechaban? ¿Cuáles  eran los más contaminantes?

    Aunque la industria de la Antigüedad estaba muy poco desarrollada, los hornos alfareros y las empresas para lavar y teñir la ropa producían aguas residuales contaminantes. Las minas generaban también abundantes residuos.

  9. ¿Tenían una agricultura sostenible? ¿Y la ganadería?

    Uno de los mayores problemas fue la degradación de los bosques provocada por la necesidad acuciante de madera, por la tala para conseguir pastizales, las cabras o los incendios. No creo que tuvieran el concepto de agricultura o ganadería sostenibles.

  10. ¿Eran conscientes de cómo podían afectar a su entorno?

    Sobre la deforestación, por ejemplo, Platón hacía la siguiente reflexión relativa a la región del Ática y su erosionado suelo: En comparación con lo que había entonces, lo de ahora ha quedado – tal como sucede en las pequeñas islas – semejante a los huesos de un cuerpo enfermo, ya que se ha erosionado la parte gorda y débil de la tierra y ha quedado sólo el cuerpo pelado de la región. Entonces, cuando aún no se había desgastado, tenía montañas coronadas de tierra y las llanuras que ahora se dicen suelo rocoso, estaban cubiertas de tierra fértil. En sus montañas había grandes bosques de los que persisten signos visibles, pues en las montañas que ahora sólo tienen alimento para las abejas se talaban árboles no hace mucho tiempo para techar las construcciones más importantes cuyos techos todavía se conservan.  Había otros muchos altos árboles útiles y la zona producía muchísimo pienso para el ganado. Además gozaba anualmente del agua de Zeus, sin perderla, como sucede en el presente que fluye del suelo desnudo al mar; sino que, al tener mucha tierra y albergar el agua en ella, almacenándola en diversos lugares con la tierra arcillosa que servía de retén y enviando el agua absorbida de las alturas a las cavidades, proporcionaba abundantes fuentes de manantiales y ríos, de las que los lugares sagrados que perduran hoy en las fuentes de antaño son signos de que nuestras afirmaciones actuales son verdaderas.

  11. ¿Construían sus vivendas pensando en aprovechar el agua y otros recursos?

    Los romanos intentaban construir sus ciudades y viviendas en los mejores emplazamientos y los tratadistas antiguos daban consejos para comprar la tierra no sólo más fértil, sino más saludable, lejos, por ejemplo de lugares pantanosos. En la construcción de las ciudades, viviendas y lugares de ocio, como los teatros, se recomendaba estudiar los mejores emplazamientos y la mejor orientación. No obstante, una cosa eran las prescripciones y otra la práctica. Frente a las ciudades romanas que se hicieron de nueva planta como Tarraco (Tarragona) Emerita Augusta (Mérida) en las que predomina un trazado regular en cuadrícula perfectamente diseñado, la ciudad de Roma no era un modelo de ciudad regular. Acumulaba deficiencias debidas a su propio emplazamiento como la irregularidad del terreno que suponen las famosas siete colinas, el hecho de que el Tíber se desbordaba con frecuencia inundando los barrios más bajos de la ciudad, o las frecuentes epidemias de fiebres provocadas por el terreno pantanoso (no debemos olvidar que donde hoy se alza el Foro romano existía en su origen un lugar pantanoso). Además, no existía un plan sistemático que regulara el crecimiento de la ciudad y los sucesivos emperadores intentaron arreglar este caos como pudieron.

  12. ¿Quiénes eran más sostenibles: los griegos o los romanos?

    Esta pregunta es de dificil respuesta, puesto que no hay datos estadísticos que nos permitan hacer una comparación. De los romanos tenemos más información, según se ha detallado en preguntas anteriores.

  13. ¿Eran capaces de entender las causas de los desastres naturales? ¿Intentaban evitarlos?

    En el caso de la deforestación, ya aludida, sabían cuales eran las consecuencias y posiblemente también las causas, aunque otra cosa es que les interesara o pudieran poner remedio. El conocimiento de las leyes naturales distaba mucho del nuestro. En el caso del desastre natural de la erupción del Vesubio que asoló entre otros lugares la ciudad de Pompeya, el naturalista Plinio el Viejo, testigo de excepción, murió por intentar ayudar a la gente y desear acercarse para averiguar la causa. No tuvieron, como en la actualidad, medios para detectar la posibilidad de la erupción.

Contaminació acústica a l’antiguitat i a l’actualitat

Tant en l’antiga Roma com en l’actualitat la contaminació acústica ha estat un element present a la vida quotidiana de les ciutats, però sí que és veritat que actualment hi ha més elements de la vida quotidiana que fan molt de soroll, però també hi ha més maneres d’evitar-ho.

Tenint en compte que a l’Antiga Roma hi havia menys gent, cotxes i elements que fessin soroll, i per tant tenien menys contaminació, però en canvi tenien menys mitjans per evitar aquesta contaminació dels que tenim a l’actualitat, es pot dir que la seva contaminació i l’actual estarien en termes semblants.