Visió de la natura dels grecs i els romans

La preocupació per la natura i el medi ambient no és un fet merament actual, sinó que, fins i tot, a l’època clàssica grecs i romans ja es preocupaven per l’entorn que els envoltava.

En els seus inicis, tant els grecs com els romans consideraven la natura com una cosa divina i sagrada, i que s’havia de protegir per evitar enfadar els déus, en especial a Artemisa (pels grecs, i Diana pels romans), que era la major protectora de la natura. Degut a les seves creences, van crear llocs sagrats, on no es podia talar cap arbre, ni pescar ni caçar, ja que creien que si hi talaven un arbre estaven matant un ésser mitològic, o que si mataven un animal podia ser un déu encarnat en un animal. A Artemisa se li oferia unes grans qualitats com a caçadora, però també com a protectora del regne animal, en especial de les cries joves, cosa que es podria considerar ecològica avui en dia, per assegurar la continuïtat de les espècies.

Deessa Artemisa

També protegien i cuidaven de la natura per motius i raonaments filosòfics, de fet alguns filòsofs grecs ja es van plantejar qüestions que avui dia definiríem com a ecològiques.

Els romans tenien dues actituds diferents respecte a la natura. Alguns creien que els homes podien intervenir en la natura per corregir les seves imperfeccions i tornar-la més perfecta, ja que consideraven que la manipulació de la natura era una gran capacitat que només els homes posseïen. Altres com Varró, Cató, Columel·la i Vitruvi van ser dels primers en plantejar qüestions ecològiques. Columel·la va fer molts estudis sobre climatologia, mentre que Vitruvi va fer tractats sobre arquitectura on explicava quin devia ser el millor emplaçament per a un centre urbà.