La casa: Antiguitat vs Actualitat

Després d’haver estudiat com eren les cases romanes i d’haver estudiat com són les cases actualment, les compararé en aquest article, tenint en compte els diferents aspectes que he tractat sobre les cases romanes i sobre les actuals. La meva comparació es basa especialment en els aspectes relacionats amb l’ecologia i el consum energètic i d’aigua; però també faré esment d’aspectes relacionats amb la funcionalitat de cada part de la casa.

Vestíbul

La funció del vestíbul ha variat una mica des de la casa romana a la actual, ja que abans era el lloc on es feia esperar als convidats fins a ser rebuts, i actualment es fa servir més com a part que comunica la porta d’entrada amb la resta de la casa.

En la domus no hi havia pràcticament cap consum energètic, ja que no tenien llum elèctrica ni calefacció, però si que consumien brases per il·luminar per la nit quan ho necessitaven. En la casa actual, el vestíbul es una de les zones on i ha menys consum tant elèctric com de calefacció, ja que tot i que hi ha llums elèctriques, només es fan servir quan algú entra o surt, i en general la calefacció no acostuma a estar al vestíbul.

Despatx

La funció del despatx ha variat una mica, però segueix sent una zona de treball, tot i que actualment no es fa servir tant per a rebre visites de negocis, sinó més per fer feina a casa. Amb això les hores que s’hi solen dedicar actualment són més hores de nit, mentre que en l’antiguitat es feia servir més de dia i, per tant, s’aprofitava la llum natural.

El consum energètic del despatx a la domus era casi inexistent, mentre que actualment es gasta molta electricitat en la llum, l’aire condicionat, l’ordinador, el telèfon, la impressora…., i es gasta gas o electricitat en la calefacció a l’hivern.

Jardí

La funció principal dels jardins no ha canviat gaire des de l’antiguitat, és a dir, els jardins segueixen sent llocs per fer bonic, i per relaxar-se, i se segueixen plantant plantes, flors i arbres, fins i tot hi ha gent que hi fa un petit hort, com a les domus romanes, on cultivaven algunes verdures o hortalisses.

Respecte el consum, ha augmentat molt des de l’època dels romans. És cert que els romans ja consumien aigua en els seus jardins, però era aigua que es recollia de la pluja, i que després es reutilitzava per fer moltes altres coses, com passar per les latrines i recollir les restes, o per netejar. Actualment tota l’aigua que es fa servir als jardins, a part de que és molta més (sobretot si hi ha piscina o font), no es torna a fer servir, simplement se’n va pel desguàs i no s’aprofita per cap altra cosa que per regar o per omplir la piscina. El consum energètic també és  més gran, ja que actualment molts jardins tenen llums exteriors. Si que és veritat que moltes cases no encenen aquestes llums gaire sovint, tot i que hi ha algunes cases que les tenen enceses tota la nit sense que sigui necessari, llavors aquest consum tampoc és tan gran.

Menjador

El menjador manté la seva funció original, ja que tant en la domus romana com en les cases actuals es fa servir per menjar, i per quan venen convidats.

El consum del menjador actualment és més alt també, però no és dels més alts de la casa, com vaig dir abans en l’article de la casa actual, el menjador no és de les parts de la casa que es fa servir més. Tot i això té un consum de gas continu durant l’hivern degut a la calefacció i de llum degut a l’aire condicionat a l’estiu en aquelles cases que en tenen. A la domus, en canvi, no es consumia electricitat, però sí que es feien servir brases per mantenir l’escalfor durant l’hivern. Tot i això no era un consum continu, només es feien servir les brases mentre els amos hi menjaven.

Dormitori

El dormitori manté exactament la seva funció, que és simplement dormir i descansar, excepte en el cas dels estudiants actuals, que també hi estudien i hi fan els deures.

El consum no varia gaire, ja que no s’acostuma a gastar molta llum als dormitoris donat que, quan dormim, no necessitem cap llum ni res. Respecte a la calefacció, és un consum continu, tot i que la majoria de la gent apaga la calefacció abans d’anar a dormir. A l’estiu, però, la majoria de les cases encenen un ventilador tota la nit o l’aire condicionat, i això suposa un gran consum elèctric. A les domus romanes no es donava cap tipus de consum, tot i que, a vegades, es feien servir brases per escalfar l’habitació.

Cuina

La funció de la cuina roman intacta, es segueix fent exactament la mateixa funció: preparar els aliments per menjar-los.

El consum energètic, però, és molt diferent. A les cuines actuals, es fa servir molt de gas (als fogons) o electricitat (a la vitroceràmica), que a la cuina de la domus romana no es feia servir, ja que cuinaven amb foc la majoria de vegades o en un forn de llenya; per tant, consumien carbó i llenya que contaminen menys. Com a font d’il·luminació a les cuines romanes, no es necessitava gaire cosa; però, quan la necessitaven, feien servir foc; en canvi, actualment les cuines tenen molta il·luminació, i es fa servir molt, causant un gran consum elèctric. La calefacció és una cosa que no es feia servir a les cuines romanes, ja que els únics que hi havia allà eren els esclaus, i a més a més, el foc de cuinar ja esclafava prou; però actualment sempre hi ha calefacció a les cuines a l’hivern, i això causa un consum de gas molt elevat que en època romana no hi havia.

Bany

Tant actualment com en època romana, els banys segueixen tenint la mateixa funció, tot i que a l’antiga Roma, com la gent acostumava a anar als banys públics, tenien també una funció social de relacionar-se amb la resta de la gent, i moltes vegades s’hi parlava de negocis i de polítics, que actualment en la majoria de països amb la desaparició dels banys públics, ja no tenen.

En època romana, els banys no es trobaven a la majoria de les cases, només a les més adinerades, per tant no suposaven cap mena de consum per a la majoria de cases. Però per a les que sí que suposava un consum, era bàsicament un consum de carbó per escalfar l’aigua, i d’aigua, tot i que aquesta aigua es reutilitzava després d’haver-la fet servir, i servia també per netejar o per treure les aigües residuals passant per les latrines i la cuina. Actualment aquest fet de reutilitzar l’aigua del bany no es fa servir, sinó que després de dutxar-nos o de banyar-nos, tota l’aigua que hem fet servir se’n va pel desguàs i no la fem servir per cap altra cosa. A part del consum d’aigua, que actualment és molt més elevat ja que cadascú té un bany privat a casa, també hi ha un consum de gas amb la calefacció i el escalfador d’aigua i d’electricitat amb la llum.

Higiene

La higiene era molt bona en època romana, i segueix sent molt bona actualment. En les dues èpoques, la gent té en compte la seva higiene personal, i es renta bastant sovint. Tant en època romana com actualment hi ha certa diferenciació entre la higiene de la gent que s’ho pot permetre (països desenvolupats actuals i senyors de la domus) i la gent que té menys facilitats per tenir una bona higiene (països del tercer món i gent que vivia a les insulae i a les tabernae)

Productes de neteja

Els productes de neteja han canviat i evolucionat molt des de l’època romana fins a l’actualitat. Han millorat en eficàcia i s’han especialitzat, és a dir, actualment tenim un producte per a cada cosa que vulguem netejar (bany, cuina, vidres, fusta, roba…); però en època romana feien servir el mateix per a pràcticament tot i costava molt més netejar, per exemple, les taques de la roba.

També els productes actuals s’han tornat més químics, i per tant més perillosos i perjudicials pel medi ambient, i això és un greu inconvenient, ja que poden causar grans problemes i desastres mediambientals; però no només això, sinó que també poden ser molt perjudicials per a la nostra salut si ens toquen la pell, els inhalem o els ingerim sense voler (com podria passar amb un nen petit o una mascota).

Il·luminació i ventilació

Actualment la il·luminació natural ha millorat respecte de l’època romana, ja que tenim molta més facilitat per posar finestres sense preocupar-nos de caigui l’edifici, o de que no hi hagi un bon aïllament; però, tot i això, gastem molta electricitat en llum, perquè en tenim accés d’una manera molt fàcil, i per tant, com només fa falta encendre un interruptor, moltes vegades tenim els llums encesos sense que sigui realment necessari. En època romana, la il·luminació natural era aprofitada molt més, ja que encendre llum artificial era més arriscat (podia causar incendis) i més complicat.

Les cases actuals tenen una millor ventilació, que garanteix una millor salubritat de les cases, això en època romana era molt mes difícil d’aconseguir, i només les habitacions exteriors o que donaven al pati podien tenir una bona ventilació.

Conclusió

En general, el nostre consum domèstic respecte les cases romanes ha augmentant molt en tots els factors, tant en electricitat, com en aigua, com el gas natural. A més a més, no reutilitzem l’aigua que encara es pot reutilitzar, com feien els romans, i això fa que el nostre consum d’aigua augmenti encara més.

La casa actual

Introducció

Actualment tenim molts tipus de cases, depenent de molts factors: si són cases de camp o de ciutat, els diners de la família, el clima del lloc. Però el concepte general de casa no varia gaire, ni tampoc les parts ni les funcions. Principalment hi ha dos tipus d’edificacions a les que ens referim com a cases: els blocs de pisos i les cases. Tots dos realitzen la mateixa funció, i tenen aproximadament una distribució semblant, però la diferència és l’espai disponible.

Distribució de la casa

La distribució de les habitacions pot ser molt variable, però s’acostumen a distribuir de manera que el menjador, el rebedor i la sala d’estar estiguin a prop de l’entrada i les habitacions i despatx més lluny de l’entrada, amb el menjador sempre a prop de la cuina.

Vestíbul

Els vestíbuls actualment acostumen a ser un petit passadís o zona que es troba entre la porta principal de la casa i la resta de la casa. En la majoria de casos dóna a la sala d’estar, que és on normalment es reben els convidats.

En algunes cases petites o pisos, també pot ser un passadís que comença a la porta i comunica totes les habitacions de la casa; però en aquests casos sol ser considerat més un passadís principal que un vestíbul.

En general, el vestíbul acostuma a tenir poques  llums, que es fan servir poc (només quan entra o surt algú), i no sol tenir molta calefacció com a molt un radiador petit o a vegades cap; per tant, no és un lloc de la casa on es consumeixi gaire electricitat ni gas.

Despatx

No totes les cases i pisos tenen un despatx, però si que n’hi ha moltes que tenen una petita habitació destinada a fer de despatx. El despatx acostuma a ser una habitació destinada al treball, sobretot per a aquelles cases on hi ha algú que té un treball en el que s’ha de fer molta feina a casa, com per exemple empresaris o mestres.

Tots els despatxos tenen un ordinador o dos, un escriptori i una o diferents prestatgeries amb llibres. Un altre element que acostumen a tenir tots els despatxos és una impressora.

Als despatxos s’acostuma a consumir molta energia elèctrica, degut a que són zones de treball i necessiten ordinador i llum durant moltes hores (tantes com requereixi el treball de la persona en qüestió). Com és una zona de treball que necessita concentració es busca que sigui el màxim de còmode possible, per tant sempre acostuma a tenir calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu, per la qual cosa és una sala amb un gran consum energètic i de gas natural.

Jardí

La majoria dels pisos no tenen un jardí, però sí que tenen algun petit balcó on hi ha algunes plantes en testos. Degut a que els balcons són petits no acostumen a haver-hi gaires plantes, per tant molts pisos  tenen també algunes plantes d’interior.

Generalment, on sí que trobem jardí és a les cases, normalment a davant de la porta davantera, tot i que a vegades també hi ha un jardí al darrera de la casa.

Les cases més grans i luxoses estan rodejades de jardí, i poden tenir també una piscina. En aquests jardins, s’hi consumeix molta aigua degut a la piscina, i també es consumeix molta electricitat per il·luminar els jardins i l’interior de la piscina de nit.

Menjador

El menjador és una sala dissenyada exclusivament per menjar. Moltes vegades trobem que el menjador està unit a la sala d’estar, o que s’ajunten i són una mateixa habitació. En altres casos, el menjador s’ajunta amb la cuina i formen una mateixa sala, i també podem trobar casos en què els tres siguin tot una mateixa habitació sense parets entremig on es troben aquests tres espais. En algunes cases, el menjador només es fa servir quan vénen convidats i generalment es menja en una taula a la cuina.

El menjador, per tant, no és una habitació on es consumeixi molta energia per si sol, ja que si el menjador està separat de la cuina i la sala d’estar només es fa servir durant els àpats, o a vegades només quan vénen visites a menjar.

Dormitoris

Un dormitori és una habitació emprada, sobretot, per a dormir i descansar. No obstant això, també pot utilitzar-se per llegir, veure la televisió, vestir-se o realitzar altres activitats, com estudiar o fer els deures.

En els dormitoris hi acostumem a trobar un llit, un armari o calaixera per guardar la roba i moltes vegades també un mirall.

Si és una habitació d’estudiant, també hi acostuma a haver un escriptori per a fer els deures i estudiar, la qual cosa vol dir que es passarà molt de temps al seu dormitori i s’hi gastarà molta llum per les nits. Però generalment al dormitori no s’hi gasta quasi electricitat, ja que la majoria del temps que passem al dormitori és per dormir, i per això no fan falta llums ni electricitat.

Cuina

La cuina és un espai o lloc especialment equipat per a la preparació d’aliments. Una cuina moderna inclou com a mínim uns fogons un forn, un pica, mobles per a emmagatzemar i una superfície de treball. A més és freqüent que existeixi una nevera i un congelador per a emmagatzemar en fred, un microones i altres electrodomèstics, com la batedora.

La cuina és una de les sales on es gasta més energia cuinant, mantenint la nevera i el congelador sempre funcionant i fent servir tots els electrodomèstics típics de la cuina, ja que tot necessita electricitat. També es consumeix molta aigua per cuinar i rentar el plats, ja sigui a mà o amb el renta-vaixelles.

Banys

El bany és una habitació de la casa destinada a la higiene personal dels seus habitants. El bany sol contenir un vàter per evacuar els excrements, els orins i altres residus humans; una banyera o dutxa per rentar-se el cos i una pica per rentar-se les mans. Alguns estan complementats per bidets, armariets i una estufa per mantenir el bany calent i per eixugar les tovalloles.

El bany sol ser una habitació aïllada de la resta, amb ventilació. Predomina la decoració basada en rajoles, impermeables per evitar problemes si cau aigua a terra. Al bany és on, generalment les noies, fan servir assecador, planxa de cabell i tot un seguit de productes de cosmètica.

Els banys són unes de les habitacions on menys energia es consumeix, ja que tot i que es fan servir assecadors i planxes de cabell, és només un fet puntual, per tant no hi acostumem a estar gaire estona. Moltes cases tenen una estufa al bany que només encenen per dutxar-se i prou, de manera que consumeix poca estona. Però, en canvi, és l’habitació de la casa on es consumeix més aigua, degut a les dutxes i als vàters. Ja que segons el Departament de Medi Ambient de Barcelona en una dutxa se solen gastar entre 30 i 80 litres i en una banyera entre 200 i 300 litres d’aigua. I segons aquest altre article, que també és del Departament de Medi Ambient de Barcelona, cada cop que tirem de la cisterna de vàter gastem entre 6 i 10 litres d’aigua.

Sala d’estar 

En les cases i apartaments moderns, la sala d’estar ha substituït el vell saló. El nom marca l’esforç dels arquitectes i constructors del segle XX per treure al saló del seu significat tradicional i convertir-lo en una habitació confortable a més d’acollidora. La sala d’estar concentra ara l’activitat familiar al tractar-se d’un espai ampli que reuneix comoditats tant físiques com d’entreteniment, on la família es reuneix per veure la televisió o fer altres activitats de lleure i relaxar-se.

En general, hi acostumem a trobar un o varis sofàs, una televisió, potser alguna prestatgeria o equip de música o una màquina de videojocs com la Play Station o la Xbox.

La sala d’estar és una de les habitacions de la casa on es consumeix més electricitat, ja que en general on s’acostuma a passar més temps, a més de que al tenir una televisió gasta molta llum. Com és una sala on s’hi passa molt de temps, també acostumen a tenir un aire condicionat, així que encara que a l’estiu hi ha més hores de llum i s’encenen menys les llums, es segueix gastant molt en aire condicionat.

 

Proveïment d’aigua

Totes les cases dels països desenvolupats actualment tenen aigua corrent, de manera que només fa falta obrir l’aixeta per obtenir aigua per el que necessitem: dutxar-se, rentar els plats, cuinar, netejar, regar…

 Degut a la gran disponibilitat de l’aigua, i al poc esforç que ens suposa tenir aquesta aigua al nostre abast, en general es gasta molta aigua i no s’aprofita correctament. Actualment en la majoria de cases l’aigua no és tan valorada i apreciada com hauria de ser i es malgasta en lloc d’aprofitar-la al màxim.

Un exemple serien les llargues dutxes, que gasten molta aigua, quan en la majoria de casos una dutxa més curta gastaria molta menys aigua i proporcionaria la mateixa higiene. També es podria tenir en compte que moltes persones mentre es renten les dents deixen l’aixeta oberta, i aquesta és aigua que es va perdent i que no es fa servir per res, mentre que si tanquem l’aixeta mentre en rentem les dents  la obrim un altre cop quan la necessitem es gasta molta menys aigua i l’efecte és el mateix.

            

Tot i això actualment s’intenta conscienciar molt a la població per a que estalviïn aigua i no la malgastin i es fan campanyes, sobretot pels més petits, com es pot veure en les fotos següents:

           

Higiene

Actualment la higiene està molt generalitzada en els països desenvolupats, totes les cases tenen un bany com a mínim amb una dutxa o banyera (depenent de cada casa) on es pot tenir una molt bona higiene personal.

En general la gent no va a cap bany públic a banyar-se, ja que no cal fer-ho si ja es té un bany perfectament equipat a casa, amb aigua corrent i capacitat per escalfar aquesta aigua correctament

Productes de neteja

Actualment la gran majoria dels productes de neteja que es fan servir per la neteja doméstica són fets a base de productes químics, moltes vegades corrosius, que poden causar greus problemes mediambientals si no es fan servir correctament. Molts del productes quotidians que es fan servir tenen un dels símbols següents, que serveixen per advertir-nos del seu perill.

Il·luminació i ventilació

Actualment les cases tenen una molt bona il·luminació, ja que no és cap problema actualment fer finestres i totes les cases solen tenir prou finestres com per il·luminar bé tota la casa, a més a més, degut a que totes les finestres són de vidre, posar-ne no suposa un problema per aïllar, i menys des de que es van inventar les de doble o triple vidre. Tot i això a les zones de clima mediterrani no es fan servir les de doble o triple vidre, ja que el clima aquí no és tan fred com a les zones de més al nord, però on sí que és important tenir un bon aïllament de la casa.

Comparació amb la casa romana

Viatge a Nottingham

A l’octubre vaig fer un intercanvi amb l’escola en el que vam anar a Nottingham, i aprofitaré aquest viatge que vaig fer com a referència  del que pot contaminar un viatge de curta durada en l’actualitat. Tant el viatge d’anada com el de tornada van durar aproximadament 2h, i vam anar amb la companyia Ryanair. El vol va sortir de l’aeroport de Barcelona i va aterrar a l’aeroport de East Midlands, i per tornar vam fer la mateixa ruta: de East Midlands a Barcelona.

Com que aquest viatge el vaig fer amb l’escola i els professors es va quedar els papers del vol, no he pogut posar els originals, i he buscat a la web de Ryanair les dades de la mateixa ruta que vam fer, tot i que surten unes dates i horaris diferents a les del meu viatge, la ruta i el temps de vol són els mateixos.

Viatge a  Nottingham

Viatge a Nottingham

En total van ser 4h de vol, tenint en compte que un avió comercial consumeix una mitjana de combustible de 2.420kg/h, en aquell viatge l’avió va consumir 9.680kg de combustible. Això és molt, però comparat amb el viatge a Corea és una quantitat molt inferior. Tot i això, segueix sent una gran emissió de CO2 a l’atmosfera.

Conclusions

Viatge a Corea

Aquest estiu he fet un viatge a Corea, que faré servir com a referència del que pot contaminar un viatge de llarga durada en l’actualitat. El viatge d’anada va durar unes 18h, fent escala a Dubai 3:30h. El primer vol de Barcelona a Dubai va durar 6:25h, i el de Dubai a la capital de Corea, Seül, va durar 8:10h. Per tornar el viatge va ser una mica més llarg: de Seül a Dubai 9:30h i de Dubai a Barcelona 7h, amb una parada de 4h a Dubai, en total van ser 20:30h de viatge.

Viatge d'anada a Seul

Viatge d’anada a Seül

vol tornada seul

Viatge de tornada de Seül

Ajuntant totes les hores dels 4 vols, donen 31h, i tenint en compte que un avió comercial consumeix una mitjana de 2.420kg/h. Només en un viatge d’anada i tornada a Corea, aquell avió va consumir 75.020kg de combustible. Això és un consum de combustible molt gran que emet una gran quantitat de CO2 a l’atmosfera, i que és un gran factor de contaminació actual.

Conclusions

Contaminació acústica a l’antiguitat

Contaminació acústica a l’Antiga Roma

Ja des de l’antiga Roma existia contaminació acústica. Les ciutats romanes estaven asfaltades amb llambordes, la qual cosa provocava un estrident soroll quan els carros i els comerciants entraven a la ciutat. Degut a això es va prohibir l’entrada a la ciutat d’aquest transport com a mesura contra la contaminació.

Gran part de tota aquesta contaminació acústica que inundava les ciutats era deguda també a la gran quantitat de gent que hi vivia i que feia sovint vida al carrer. Tota la gent que es dedicava a fer la seva vida quotidiana, a parlar a les places durant hores o simplement mentre donaven una passejada pels carrers o anaven a les termes.

Aquests problemes amb el soroll tenen lloc a les ciutats des de sempre, ja que una aglomeració de gent tan gran sempre produeix un gran enrenou, que és molt difícil d’evitar o de solucionar.

A l’Antiga Roma ja es parlava sobre els problemes d’audició que podia provocar el tenir tanta contaminació acústica, i posaven com exemple les persones que vivien a les cataractes del Nil, moltes de les quals patien sordesa a una edat bastant jove. Alguns escrits de Sèneca, Marcial i Juvenal mostren que la contaminació acústica ja existia a l’antiguitat, i que es va convertir en un problema social quan no es gestionava correctament. Els més rics quan es veien lliures de les seves obligacions deixaven la ciutat i se n’anaven a descansar a una casa de camp o villa.

Cur saepe sicci parva rura Nomenti Laremque villae sordidum petam, quaeris? Nec cogitandi, Sparse, nec quiescendi In urbe locus est pauperi. Negant vitam Ludi magistri mane, nocte pistores. Aerariorum marculi die toto. Hinc otiosus sordidam quatit mensam. Neroniana nummularius massa. Illinc balucis malleator Hispanae. Tritum nitenti fuste verberat saxum; nec turba cessat entheata Bellonae. Nec fasciato naufragus loquax trunco. A matre doctus nec rogare Iudaeus. Nec sulphuratae lippus institor mercis. Numerare pigri damna quis potest somni? Dicet quot aera verberent manus urbis, cum secta Colcho Luna vapulat rhombo. Tu, Sparse, nescis ista, nec potes scire, petilianis delicatus in regnis, cui plana summos despicit domus montis, et rus in urbe est vinitorque Romanus nec in Falerno colle maior autumnus, intraque limen latus essedo cursus, et in profundo somnus, et quies nullis offensa linguis, nec dies nisi admissus. Nos transeuntis risus excitat turbae, et ad cubilest Roma. Taedio fessis dormire quotiens libuit, imus ad villam.

Saps per què  sovint acostumo a anar als camps humils del meu àrid Noment i al fogar rústic de la meva casa de camp? A la ciutat, Espars, si no ets ric, no hi ha lloc ni per a pensar ni per a descansar. No et deixen viure al matí els pedagogs;  de nit els forners, i durant tot el dia els martells dels calderers. Aquí el canvista desenfeinat fa ressonar damunt del seu sòrdid taulell les monedes neronianes; allí, el batifuller de pols d’or hispànic pica amb la seva maça brillant la pedra gastada. Tu, Espars, ignores totes aquestes misèries, i no les pots conèixer, tu que t’ho passes tan bé a l’antic reialme de Petili i domines des de les teves terrasses els cims de les muntanyes; tu, que posseeixes a la ciutat una terra amb un vinyater romà i una tardor no pas més pròvida al tossal de Falern; i, sense sortir del teu llindar, una ampla passejada s’ofereix al teu carro i tens allí un son profund amb un repòs que cap veu no trenca, i no hi penetra la llum del dia si tu no la hi admets. A mi, em desperten les riallades de la multitud que passa, i tinc tot Roma al capçal del llit. Per això, cada vegada que, fastiguejat de tedi, tinc ganes de dormir, me’n vaig a la meva casa de camp. (traduït per Sheila Pena)

Marcial: Liber XII, Epigrammaton LVII 

[1] Peream si est tam necessarium quam videtur silentium in studia seposito. Ecce undique me varius clamor circumsonat: supra ipsum balneum habito. Propone nunc tibi omnia genera vocum quae in odium possunt aures adducere: cum fortiores exercentur et manus plumbo graves iactant, cum aut laborant aut laborantem imitantur, gemitus audio, quotiens retentum spiritum remiserunt, sibilos et acerbissimas respirationes; cum in aliquem inertem et hac plebeia unctione contentum incidi, audio crepitum illisae manus umeris, quae prout plana pervenit aut concava, ita sonum mutat. Si vero pilicrepus supervenit et numerare coepit pilas, actum est. 

[2] Adice nunc scordalum et furem deprensum et illum cui vox sua in balineo placet, adice nunc eos qui in piscinam cum ingenti impulsae aquae sono saliunt. Praeter istos quorum, si nihil aliud, rectae voces sunt, alipilum cogita tenuem et stridulam vocem quo sit notabilior subinde exprimentem nec umquam tacentem nisi dum vellit alas et alium pro se clamare cogit; iam biberari varias exclamationes et botularium et crustularium et omnes popinarum institores mercem sua quadam et insignita modulatione vendentis. (…) 

[4] Magis mihi videtur vox avocare quam crepitus; illa enim animum adducit, hic tantum aures implet ac verberat. In his quae me sine avocatione circumstrepunt essedas transcurrentes pono et fabrum inquilinum et serrarium vicinum, aut hunc qui ad Metam Sudantem tubulas experitur et tibias, nec cantat sed exclamat.

[1] Moriré si el silenci és tan necessari com sembla pel que vol retirar-se a l’estudi. I així em trobo rodejat de un cridòria bigarrada: visc  sobre uns banys. Imagina’t tots els tipus de crits que poden repugnar les oïdes: quan els atletes més forts fan exercici i bracegen amb les mans carregades de plom, quan es fatiguen o fan el fatigat, sento els gemecs; cada vegada que exhalen l’alè contingut, escolto xiulets i respiracions turmentades, quan em topo amb un mosso mandrós que es limita a untar plebeus, escolto l’espetec de la mà sobre les espatlles, que sona diferent, segons es piqui amb la palma o amb la conca de la mà. I si hi afegim un jugador de pilota i es posa a comptar els punts, els tindràs a tots.

 [2] Afegeix encara al busca-raons, i el lladre atrapat en el seu delicte, i el cantador que percep que que al bany la seva veu és la millor; afegeix als que salten a la piscina amb un gran estrèpit de l’aigua remoguda. A més a més d’aquests, els quals, al menys, fan ús de la veu natural, figura’t el depilador, que sovint té una veu aguda i estrident, per fer-se més de notar i que no calla mai, excepte quan depila unes aixelles, i en lloc d’ell, fa cridar un altre; figura’t encara el pastisser, i el carnisser, i el confiter i tots els proveïdors de tavernes que venen les mercaderies amb la seva cançoneta característica. (…)

[4] Crec que la veu humana distreu més que la remor, perquè reclama l’atenció de l’esperit, mentre que la remor no omple ni fereix més que a l’oïda. Entre els sorolls que sonen al meu voltant sense distreure’m, poso els carros que passen pel carrer, i el manetes que viu sota casa meva, i el meu veí el serrador, i aquell altre que cerca de la (font) Meta Sudans assaja les trompetes i flautes, i que més que cantar, udola. (traduït per Sheila Pena)

Epigrama de Sèneca: Seneca Lucilio suo salutem

Ante tamen veniet: nobis properantibus obstat unda prior, magno populus premit agmine luumbos qui sequitur: ferit hic cubito, ferit assere duro alter, at hic tignum capiti incutit, ille metretam. Pinguia crura luto, planta max undique magna calcor, et in digito clavus mihi militis haeret.

 Juvenal: Sàtires III “L’enrenou dels carrers de Roma”

Comparació amb l’actualitat

Contaminació acústica a l’actualitat

A totes les ciutats dels països desenvolupats i subdesenvolupats la contaminació acústica és un dels principals problemes ambientals. Però en general no acostuma a ser considerat un problema prioritari per resoldre, ja que ningú no mor per aquesta causa i el soroll es temporal i no s’acumula, i per tant les mesures que hi ha per evitar aquest tipus de contaminació són mínimes comparades a les que hi ha per altres tipus de contaminacions.

Tot i això s’han fet alguns estudis d’algunes ciutats on s’estudia les zones amb més contaminació acústica, i per això fan uns mapes com el següent:

En aquests mapes s’intenta tenir una idea més global d’on el localitza més la contaminació acústica dins d’una ciutat per així poder posar-hi més mesures en aquella zona concreta. Tot i això no és gaire comú fer un estudi d’aquest tipus, ni posar mesures concretes en una zona de la ciutat.

La contaminació acústica pot produir molts problemes d’audició a les persones que s’hi veuen exposades constantment, i pot tenir efectes sobre la salut mental i psicològica d’aquestes persones, tot i que això últim no està encara comprès del tot i no són considerats seriosament a l’hora de regular la contaminació acústica, ja que, com he dit abans, ningú no mor a causa del soroll constant.

Els països on s’han adoptat més polítiques per tractar de reduir aquest contaminant són els països del nord d’Europa i els països anglosaxons en general. Les accions més emblemàtiques són amb els aeroports i amb els plans d’aïllament acústic d’habitatges afectats, tot i que això no és una solució total. Des del punt de vista local, és molt més difícil prendre mesures degut a la gran varietat d’orígens diferents dels sorolls de les ciutats, i per tant no hi ha tantes mesures.

Comparació amb l’antiguitat

Ecologia

Què és?

L’ecologia és una part de la biologia que estudia les relacions entre els éssers vius amb el medi en el que viuen. També es pot definir com el tipus d’estudi científic de les distribucions, l’abundància i relacions dels organismes amb el medi ambient en el que viuen.

La ecología es el estudio de las interrelaciones de los seres vivientes entre sí y con el medio que los rodea. La ecología evita concentrarse demasiado en un solo animal o planta tomado aisladamente y trata de ver que todo está conectado a lo demás. La especie humana no se exceptúa de esta última aseveración: por elo en una discusión sobre ecología y civilizaiones antiguas, el interés se concenra en el hmbre.

La palabra “ecología” refleja en sus raíces griegas una temprana preocupación por la humanidad: “oikos” significa “hogar” o “casa” en griego, el hogar de toda la humanidad. “Logos”, que significa “razón” o “estudio”, es un sufijo común aplicado a muchas ciencias, que idica el trabajo de la mente humana sobre una determinada matéria.

La ecología humana es, pues, un estudio racional sobre cómo la humanidad se interrelaciona con la tierra, hogar de la especie humana; con su suelo, climas y tiempo atmosférico; con sis diferentes seres vivientes, animales y plantas, de los más simples a los más complejos.

És una mica difícil delimitar el que estudia l’ecologia, però sí que es poden identificar els tres enfocaments que té l’ecologia, que són: enfocament d’ecosistemes, enfocament de comunitats i enfocament de població.

L’enfocament d’ecosistemes tracta de descriure els organismes i les seves activitats a manera de processos de flux d’energia i cicle de nutrients, de manera que permet comparar ecosistemes per molt diferents que siguin.

En l’enfocament de poblacions s’estudien les propietats particulars d’un grup d’individus de la mateixa espècie o població a tres nivells fonamentals: adaptacions dels organismes de la població en el seu medi ambient, distribució geogràfica de la població i variació en la mida i densitat de les poblacions.

L’enfocament de població estudia bàsicament les interaccions entre les poblacions i la composició de les espècies que la formen.

Flux d’energia d’un ecosistema

Etimologia

La paraula ecologia és un neologisme format a partir de dues paraules gregues:    οἶκος (οικος)que vol dir “casa, llar”, i  λόγος (logos), que vol dir “coneixement, ciència, raó”. Aquesta paraula (ecologia) va ser introduïda per Ernst Häckel, qui en un principi entenia per ecologia la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb els seu medi ambient, però més tard va ampliar aquest concepte a l’estudi de les característiques del medi, cosa que també inclou el transport de la matèria i l’energia i la seva transformació en les comunitats biològiques.

Mètode científic

L’ecologia, com totes les ciències actuals, fa servir un mètode científic per extreure les seves teories. Aquests són els pasos que fa servir el seu mètode científic.

metode ecologia

Aquest és un exemple de com es faria servir el mètode científic:

1.Observació i descripció: S’ha observat que en una espècie d’aus el mascle canta en una època particular de l’any. En observar aquest fenomen es fa una pregunta: per què els mascles d’aquesta espècie canten en aquesta època de l’any?

2. Desenvolupament de la  hipòtesi: Una possible resposta seria que els mascles canten en aquesta època per atraure les femelles de la seva espècie en l’època d’aparellament.

3. Comprovació de la hipòtesi: per comprovar o falsar les hipòtesis es realitzen experiments en els quals l’investigador controla les variables que li interessen. En aquest cas la variable fundamental seria el cant del mascle. Un dels experiments podria ser gravar en una cinta el cant del mascle i observar si atreu a un grup de femelles. En cas de que fos així, es confirmaria la hipòtesi, en cas contrari es falsa.

Història

Des de l’antiguitat ja tenien aquesta inquietud per comprendre les relacions entre els organismes i el seu medi. Al principi aquest interès es manifesta en treballs descriptius. Durant diferents moments històrics s’han trobat indicis que ho demostren, com la classificació taxonòmica, els estudis sobre els diferents tipus d’animals, el seu comportament, els aliments que menjaven…

Durant el segle XIX  la visió de la interrelació entre els organismes i el seu medi va anar tornant-se més dinàmica, fins que Darwin va començar a preguntar-se d’on podien venir les espècies i va plantejar tot un seguit de teories sobre l’evolució. Darwin va observar que tant els organismes com el propi medi estan en constant canvi, i que els organismes s’adapten per sobreviure en el seu medi interaccionant amb el propi medi  i altres organismes. Per això podem considerar que l’ecologia moderna té els seus inicis amb els desenvolupament de la teoria evolutiva de Darwin.

Tot i això el terme “ecologia” no es va fer servir fins al 1870, quan Ernst Häckel el va introduir, moment a partir del qual es va començar a considerar l’ecologia com una de les branques de la biologia. No està gaire clar qui va ser el fundador de la teoria ecològica moderna, però està clar que Ernst HäckelEugen Warming van aportar molt a l’ecologia tal i com la coneixem actualment.

Malgrat que l’ecologia va néixer amb els treballs de Häckel, no van començar a aparèixer en revistes ni societats ecològiques fins al segle XX.

A partir de la definició de Häckel s’han fet algunes una mica diferents, fins i tot més profundes des de 1900. Elton va ser un dels ecòlegs que va formular una altra definició: “l’ecologia és la historia natural científica que s’ocupa de la sociologia i economia dels animals”.

Durant la tercera dècada del segle XX van començar les primeres concepcions de l’Ecologia de Comunitats, on s’inclouen diferents poblacions interactuants amb el seu entorn en el concepte de comunitat com a nivell superior d’organització.

En la dècada dels 40 Tansley va proposar el concepte d’ecosistema, terme que va ser desenvolupat posteriorment per Lindeman.  En textos d’ecologia posteriors, de la dècada dels 50, es designa ecosistema com la suma de la biocenosi (les diferents comunitats) i el biòtop (ambient inert) que ocupen. En aquest tipus de definició ja es podia veure com s’entenia ecosistema com la suma de diferents termes que interaccionen entre ells. Amb aquest concepte d’ecosistema, l’ecologia es transforma en una ciència de síntesi i integració que comença a escapar-se dels àmbits purament biològics per establir nexes amb altres ciències naturals, de manera que sigui possible explicar les relacions entre els organismes i el seu medi ambient.

Ecosistema

En 1948 es va crear la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), amb el propòsit de conservar el medi ambient, així com desenvolupar projectes a nivell mundial per a entendre les relacions entre els organismes.

uicn

En 1961 es va crear una de les altres grans organitzacions importants a nivell internacional, World Wildlife Foud (WWF), amb l’objectiu d’organitzar i finançar projectes de de protecció d’ecosistemes importants en tot el planeta.

           

Una de les primeres reunions internacionals que es va realitzar amb l’objectiu d’unificar criteris a nivell mundial per a  la conservació de recursos naturals va ser la Conferència Mundial sobre el Medi Ambient que va tenir lloc a Estocolm en 1972.

Es va realitzar una altra Conferència Mundial sobre el Media Ambient, amb l’objectiu d’estudiar la vulnerabilitat del planeta i prendre mesures, representants de 175 països es van reunir en 1992 a Rio de Janeiro.

Deixalles

Per comparar la sostenibilitat entre l’antiga Grècia i Roma amb la de l’actualitat, una de les coses que compararé seran les deixalles produïdes. Per això vaig anar apuntant durant una setmana sencera tot el que llençàvem a  les escombraries a casa meva una família de quatre membres: els meus pares, el meu germà i jo.

Aquesta és la llista de les deixalles:

 Orgànics                                                  No orgànics

– 7 Pòsits de cafè                              – 34 Envasos de plàstic

– 10 Cues de maduixa                     – 7 Papers de cuina

– 4 Pells de ceba                                – 6 Fulles de diari

– 3 Pells de patata                             – 2 Mocadors de paper

– 2 Restes de verdures                    – 4 Tetrabriks grans

– 1 Restes de calamars                     – 2 Tetrabriks petits

– 8 Restes de prèssec                        – 1 Envàs de paper

-8 Restes de poma                             – 3 Ampolles de vidre

– 4 Restes de síndria                          – 11 Envasos de cartró

– 2 Restes de cireres                          – 5 Embolcalls de paper

– 6 Closques d’ou                                – 1 Ampolla de plàstic

– 2 Restes de meló

20130821_205934          20130821_175805 20130821_205927

Els nostres aliments: d’on els portem? d’on els portaven els romans?

Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte al comparar la sostenibilitat en una societat són els aliments que consumeix i com es produeixen o s’aconsegueixen aquests aliments que consumeix la població. Els aliments en si no contaminen , però el lloc des d’on són importats sí, ja que això requereix un transport que contamina el medi, és a dir que els productes importats des de més lluny comporten més contaminació que els productes que  es venen en el mateix lloc on han sigut produïts. Per estudiar això vaig anotar tota una sèrie d’aliments que consumim a casa meva els meus pares, el meu germà i jo, i vaig buscar el lloc on havien estat produïts. La majoria dels aliments tenien el lloc de procedència en l’envàs, i només calia buscar-lo, però altres no, hi ho vaig haver de buscar en la informació al consumidor.

Aquesta és la llista d’aliments ordenats segons el lloc de procedència i el Google Maps on es pot veure gràficament:

Espanya (60)

Gurb (2)

  • Pizza de pernil i formatge
  • Pizza de pernil salat

Extremadura (1)

  • Pernil salat

Castelló (1)

  • Síndria

Sevilla (1)

  • Oli d’oliva 

Malàga (1)

  • Oli d’oliva verge extra

Canàries (1)

  • Plàtan

Córdova (1)

  • Salsa de Iogurt

Galícia (1)

  • Llet sencera

Guipúzcoa (2)

  • Llet Omega
  • Baretes de cranc

Salamanca (1)

  • Xoriço ibèric

Múrcia (2)

  • Xoriço carrascoy
  • Pernil dolç

Segòvia (1)

  • Pastanagues

Burgos (2)

  • Suc Bifrutas Mediterrani
  • Suc Bifrutas Tropical

Madrid (8)

  • Formatge havarti
  • Suc de taronja
  • Suc de pinya
  • Philadelphia
  • Llom ibèric
  • Talls de formatge
  • Burgo de Arias
  • Flautas de pollastre i formatge

Catalunya (35)

Girona (3)

  • Nata muntada
  • Fuet
  • Ceba

Lleida (8)

  • Fuet
  • Nata líquida
  • Bacó
  • Salsa quatre fromatges
  • Fromatge semicurat
  • Llonganissa
  • Iogurt desnatat
  • Iogurt natural

Maresme (5)

  • Mongetes verdes
  • Maduixes
  • Ous
  • Tomàquet
  • Cervesa Estrella Damn

Agramunt (1)

  • Pollastre

Barcelona  (18)

  • Cereals
  • Salsa brava
  • Cervesa Xibeca
  • Fanta
  • Ketxup
  • Margarina
  • Curri en pols
  • Frankfurt
  • Maionesa
  • Gasosa
  • Iogurt grec
  • Cafè molt
  • Galetes Príncipe
  • Colacao
  • Pa Bimbo
  • Actimel
  • Iogurt natural

França (4)

  • Formatge ratllat
  • Nocilla
  • Mousse de chocolata
  • Massa de pizza

Itàlia (3)

  • Vinagre de modena
  • Vinagre balsàmic
  • Vinagre de vi

Bèlgica (1)

  • Cervesa Guiness

Austria (1)

  • Iogurt de musli i cereals

En aquest altre Google Maps podem veure d’on portaven els aliments els romans:


Mostra Els aliments dels romans en un mapa més gran
Conclusions:

Comparant els dos Google Maps, he pogut veure que els romans portaven els aliments de molts llocs diferents, i que els aliments que consumien els portaven des de molt lluny, en canvi els aliments que la meva família consumeix estan produïts molt més a prop, ja que la majoria són fabricats a Espanya. En el cas dels romans la majoria dels aliments eren portats de fora, i alguns de llocs molt llunyans. Amb això he arribat a la conclusió que els aliments que consumien els romans requerien d’un transport més llarg que els aliments que consumim actualment.