A totes les ciutats dels països desenvolupats i subdesenvolupats la contaminació acústica és un dels principals problemes ambientals. Però en general no acostuma a ser considerat un problema prioritari per resoldre, ja que ningú no mor per aquesta causa i el soroll es temporal i no s’acumula, i per tant les mesures que hi ha per evitar aquest tipus de contaminació són mínimes comparades a les que hi ha per altres tipus de contaminacions.
Tot i això s’han fet alguns estudis d’algunes ciutats on s’estudia les zones amb més contaminació acústica, i per això fan uns mapes com el següent:
En aquests mapes s’intenta tenir una idea més global d’on el localitza més la contaminació acústica dins d’una ciutat per així poder posar-hi més mesures en aquella zona concreta. Tot i això no és gaire comú fer un estudi d’aquest tipus, ni posar mesures concretes en una zona de la ciutat.
La contaminació acústica pot produir molts problemes d’audició a les persones que s’hi veuen exposades constantment, i pot tenir efectes sobre la salut mental i psicològica d’aquestes persones, tot i que això últim no està encara comprès del tot i no són considerats seriosament a l’hora de regular la contaminació acústica, ja que, com he dit abans, ningú no mor a causa del soroll constant.
Els països on s’han adoptat més polítiques per tractar de reduir aquest contaminant són els països del nord d’Europa i els països anglosaxons en general. Les accions més emblemàtiques són amb els aeroports i amb els plans d’aïllament acústic d’habitatges afectats, tot i que això no és una solució total. Des del punt de vista local, és molt més difícil prendre mesures degut a la gran varietat d’orígens diferents dels sorolls de les ciutats, i per tant no hi ha tantes mesures.