Category Archives: b_General

Gauditronix

gauditronix.jpgJordi Sierra i Fabra, Gauditronix, Edebé

Londres , any 2015, Hiro , un joven japonès de 17 anys , comença a tenir uns malsons horribles .El fet , insòlit en si mateix per la duresa dels somnis que l’assalten cada nit , resulta especialment sorprenent en algú com ell , un ésser sa i perfecte genèticament , sempre equilibrat gràcies a la practica de l’AIKIDO ,art marcial i filosòfica en la qual és un alumne avantatjat . Finalment , els seus pares decideixin consultar un especialista mèdic . I a partir d’aquí , de psiquiatre en psiquiatre , en Hiro continuarà seguint les pistes d’un maquiavel.lic pla que el portara de Londres a Barcelona , i d’allà a Tòquio , on va començar tot…

El testament de John Silver

Josep Vallverdú, El testament de John Silver, La Galera el-testament.jpg

El pirata de la crossa , va fugir amb una part del botí trobat a l’ illa del tresor . No se’n va saber mai més res . Això diuen , però en realitat  John Silver va viure encara una colla d’anys viatjant de grat o per força , provant de fer-se passar per un senyor i mirant de conservar el seu petit  patrimoni.  Aquesta dèria el va menar per camins arriscats , propis del pirata que havia estat i fou sempre . Silver no ho volia admetre , pero era un perdedor.

Qui no perdrà res amb la lectura d’aquest llibre d’acció , astúcies i passió , seràs tu, lector.

Endinsa’t de cap en l’aventura!

El noi del pijama de ratlles

el-noi-del-pijama.jpgJohn Boyne, El noi del pijama de ratlles, Editorial Empúries.

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i mlt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Bruno no comprèn que ja no és a Alemania sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.
“Una petita Joia“,The Guardian

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Què et sembla la manera com eduquen en Bruno? Quines diferències té aquesta manera de fer amb la que reps tu?

b) Quina relació manté Bruno amb la seva germana Gretel?

c) A quin personatge es refereix el títol de la novel·la?

d) Hi ha algun fet de la història que et sembli poc realista? Comenta’l.

e) Es podria dir que el principal problema de Bruno és la curiositat?

f) Des de quin punt de vista s’expliquen els fets? Quines conseqüències té això en la narració?

h) Has tingut algun cop tanta por com en Brono davant del tinenet Kotler? Explica-ho.

i) A la novel·la es poden intuir moltes coses que no es diuen clarament. En pots comentar alguna?

j) Creus que la frase “son mis tres mejores amigos para toda la vida” té algun component irònic?

k) Comenta el final de la novel·la:

“Todo esto, por supuesto, pasó hace mucho , mcho tiempo, y nunca podría volver a pasar nada parecido.

Hoy en día, no.”

La nit que Wendy va aprendre a volar

La nit que Wendi va volarAndreu Martín, La nit que Wendy va aprendre a volar, Bromera

Roger i Wendy inicien la guàrdia amb un seixanta, el codi que lerta d’un assassinat, però aquest cas no serà gens corrent. L’homicidi els porta a descobrir una cambra secreta d’on ha desaparegut una joia, el robatori de la qual no vol denunciar ningú. Una novel·la trepidant en què la jove Wendy haurà d’enfrontar-se, ella sola, amb assassins perillosos; haurà de córrer, lluitar i fer ús de la pistola; coneixerà el fons de la mar, saltarà abismes paorosos i veurà la mort de prop. Aquesta serà la nit en què Wendy aprendrà a volar.

Novel·la policíaca

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Aquesta novel·la pertany al gènere policíac. Podries explicar quines característiques típiques d’aquestes novel·les has trobat? [personatges, espais, temps, manera de narrar la història, temàtica principal i secundària, situacions típiques…]

b) L’autor modifica algun d’aquests tòpics del gènere policíac?

c) Has llegit alguna novel·la protagonitzada per Flanagan, l’altre detectiu de l’autor? Quines diferències hi ha amb Wendy?

d) Creus que el nom de la protagonista, Wendy, ajuda a descriure la seva manera de ser?

e) La novel·la està construïda amb una sèrie de capítols curts on es narren escenes simultànies. Com s’ho fa l’autor per tal que puguem seguir l’argument? Creus que és habitual aquesta manera d’escriure històries policíaques?

f) De tota la informació que es dóna sobre l’Ull de Déu, sobre els maçons, sobre els museus secrets…, quina t’ha sorprès més?

g) Quin és el passatge de la novel·la que t’ha interessat/emocionat més? [ Si pots, indica la pàgina]

Museu d’arqueologia de Catalunya

asclepi de dia En el Crèdit Variable de Mitologia Grecoromana vàrem anar el set de novembre al museu d’arqueologia de Catalunya. Desprès del viatge amb tren i metro, vam pujar uns quants carrers per arribar al museu. Un cop allà vam esmorzar mentre la Margalida estava agafant les entrades i la informació.

En entrar ens va explicar que faríem una gimcana que va començar a la salaasclepi de cultura postalaiòtica balear, on vam tenir que fer la primera prova que consistia en completar un text sobre alguns déus. A les darreres sales vam haver de completar una sèrie d’exercicis semblants a aquest. En acabar les proves vàrem fer una visita al temple del déu Asclepi (Esculapi), on ens vam estar asseguts al terra durant una estona per descansar una mica. En sortir del temple vam signar al llibre de visites i comentaris, on dèiem què ens havia semblat.

El que més ens va impressionar d’aquesta sortida va ser un crani amb un clau incrustat al costat esquerra, a part del ben conservades que estan totes les escultures, eines, i altres objectes com ara penjolls, braçalets i el mirall del judici de Paris.

Per finalitzar la sortida vam pujar al segon pis a veure els sarcòfags, on hi havia esculpit escenes de la mitologia.

1. Conèixer Escoles en Xarxa

Ja sabeu que utilitzarem el suport d’Escoles en Xarxa com a revista del nostre centre.

A partir d’ara, sou els editors d’aquesta revista, per tant, us heu convertit en l’equip de redacció.

1. Connecteu-vos a escoles en xarxa.

2. Observareu que hi ha dues columnes, una per als CEIPs i l’altra per als IES.

El primer que farem serà visitar alguns blocs i alguns articles d’altres centres. Heu de:

a) Observar els noms que tenen aquests blocs

b) Observar quin tipus de textos hi pengen.

c) Fer algun comentari als articles que hi ha presents. Recordeu que cal una màxima correcció en el vocabulari i en les formes ja que encara que signeu amb un àlies, se sap perfectament qui sou.

Un cop hagis escrit tres o quatre comentaris, tenim un seguit de feines a fer entre tots abans de començar:

3. Busqueu el nostre IES i observeu el nostre bloc:

a) Hauríem de proposar un nom per al nostre bloc.

b) Hauríem de fer una petita descripció del que pretenem fer amb la nostra revista.

Penseu tot això i ho poseu en forma de comentari en aquesta activitat[en aquest mateix bloc, no a escoles en xarxa].

Charlie i la fàbrica de xocolata

Roald Dahl. Charlie i la fàbrica de xoxolata. Editorial la Magrana.

El senyor Wonka, propietari d’una fàbrica de xocolata, ha amagat cinc bitllets d’or dins cinc xocolatines. Charlie té la sort de trobar un d’aquests fabulosos premis. Gràcies a aquesta troballa, la seva vida i la de la seva família canviarà. De manera viva i sensible, Roald Dahl ens ofereix una història meravellosa, intrigant i sorprenent.