El noi del pijama de ratlles

el-noi-del-pijama.jpgJohn Boyne, El noi del pijama de ratlles, Editorial Empúries.

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i mlt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Bruno no comprèn que ja no és a Alemania sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca. L’honestedat narrativa, la congruència dels personatges i la progressió magistral de la trama, doten aquesta novel·la d’una qualitat literària molt humana i d’una força narrativa captivadora.
“Una petita Joia“,The Guardian

Elements de reflexió:

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

a) Què et sembla la manera com eduquen en Bruno? Quines diferències té aquesta manera de fer amb la que reps tu?

b) Quina relació manté Bruno amb la seva germana Gretel?

c) A quin personatge es refereix el títol de la novel·la?

d) Hi ha algun fet de la història que et sembli poc realista? Comenta’l.

e) Es podria dir que el principal problema de Bruno és la curiositat?

f) Des de quin punt de vista s’expliquen els fets? Quines conseqüències té això en la narració?

h) Has tingut algun cop tanta por com en Brono davant del tinenet Kotler? Explica-ho.

i) A la novel·la es poden intuir moltes coses que no es diuen clarament. En pots comentar alguna?

j) Creus que la frase “son mis tres mejores amigos para toda la vida” té algun component irònic?

k) Comenta el final de la novel·la:

“Todo esto, por supuesto, pasó hace mucho , mcho tiempo, y nunca podría volver a pasar nada parecido.

Hoy en día, no.”

9 thoughts on “El noi del pijama de ratlles

  1. Bet Rosell Tinker

    Doncs jo sóc de segon, però com que m’ha agradat el llibre, hi vull deixar un comentari.

    En Bruno, el narrador i protagonista, viu la situaciò de guerra amb innocència i no s’adona del que realment passa fins que no és massa tard.
    Crec que aquest llibre és una forma de mostrar-nos la forma de veure a les persones diferentes a nosaltres com a persones que són. El nen ho veu així, i, la seva innoséncia i la falta d’informaciò per part dels adults fan que no entengui el comportament d’aquests respecte els jueus.

    El fet de que sigui un nen de només 9 o 10 anys, fa que el lector es pugui adonar del que passa abans que el narrador mateix.

    Penso que és una bona forma de poder veure les coses tan terribles que van arribar a passar durant aquella guerra. És clar, com diuen, tot això ja ha passat, però tot i no haveri guerres, continua haven-t’hi gent que pensa de la mateixa manera que la majoria dels adults que surten en aquest llibre, sobretot, els més propers a Bruno.

    L’únic fet que he trobat una mica ireal ha sigut el que els dos nens haguéssin nescut el mateix dia, però, qui diu que no podría passar, això? Això també va ser un dels fets que va ajudar a crèixer la seva amistat.

    Personalment, he trobat que aquest és un llibre molt bo i el recomano a tots aquells que veigin a la gent diferent com a persones que són i que els hi interessi el tema d’aquesta guerra tant terrible. Estic segura de que els hi agradarà.

  2. adrià

    Es un bon llibre.
    Primer crec que seria adequat presentar-me:
    Hola emb dic Adrià i curso segon d’ eso a un altre país( Andorra) peró crec que aixó no es gaire inportant.
    Aquest llibre es força bo, un dels millors llibres que parlen sobre el nazisme i l’ holocaust.
    Trovo (de devo) que es unh llibre cosistent ,amb una trama constant i que t’ engantxa des de les primeres pàgines.
    Es un punt de vista deiferent per adonar-nos de com pot afectar, o millor dit, l’ inpacte que crea a un noi que ha viscut tot el temps amb aquesta veritat al seu nas i no s’ havia assebentat ,

    També ens mostra com som d’ influenciables a l’ edat den Bruno, i ens ensenya que des de petits ens poden marcar una pauta a seguir, una manera de pensar , i creec quie aquesta forma de pensar s’ ha d’ anar adquirint amb el temps.
    el recomano al la gent que bo,lguin veure la veritat als ulls d’ un nen de 9 anys

  3. Oriol

    És un llibre molt i molt bonic, llàstima que avui no haguèssim pogut parlar del llibre per que no l’habien legit, però no hi ha problema… ja parlarem
    del llibre..

    Adéu

  4. Constanza

    Hola, sóc la Coty de 3 d’ESO.
    Comento per comunicar-li a la gent que aquest és un bon llibre. Crec que el fet que estigui narrat per en Bruno (tot i que algunes vegades en tercera persona), fa que el llibre t’introdueixi d’una manera molt especial en aquella època, amb la innocència d’un nen tan petit.
    Bruno ha estat educat d’una manera molt estricta, a on poc importa la seva opinió. Per això no pot contradir el fet d’anar-se’n a viure tan lluny de casa, tot i que per ell només suposa la pèrdua dels seus “tres millors amics de per vida”.
    Gretel, o com ell diu “el cas desesperat”, i Bruno tenen la mateixa relació que podrien tenir dos germans; és a dir, que un es fica amb l’altre, i l’altre amb l’un.
    El títol de la novel·la es pot referir tant a Bruno, com a Schmuel, com a qualsevol altre nen del camp de concentració. Tu pots atribuir-li el títol a qualsevol nen, jo preferiria dir que és per en Schmuel.
    Hi ha un fet que hem comentat quan ens hem reunit per parlar sobre el llibre, que sí que m’ha semblat una mica estrany. I és que en un camp de concentració com els que feien els alemanys, com potser que hi hagi una part per on es pugui entrar o sortir?
    Jo crec que sí que és la curiositat, ja que si no sigués tan curiós mai no hauria arribat a aquella tanca.
    En primera i tercera persona.
    Dels moments que jo recordo, em sembla que mai no m’he sentit com ell davant del tinent. Bruno es mostra molt viu a tota la novel·la però en arribar al moment on es troben a la cuina, davant el tinent Kotler es mostra molt espantat i ho nega tot amb tal d’aconseguir lliurar-se.
    Per exemple qui és en Fúria. Potser els primers moments no saps ben bé qui és, però després te’n adones, o també perquè està la tanca de filferro, la desaparició del pare d’en Schmuel… Moltes coses que veus i que no t’expliquen, ja que Bruno no se’n adona.
    Sí, ja que després d’uns quants cops repetint-ho Bruno ha de marxar i després, a Out-With, no se’n recorda ni tan sols dels seus noms.
    Suposo que el que intenten fer és calmar al lector. Perquè en realitat, com hem parlat, sí que passant coses així, només que no en aquelles dimensions o que no coneixem, però sí que han passat i segueixen passant.

    En conclusió, m’ha agradat molt i crec és un bon llibre per llegir, perquè enganxa, potser les primeres pàgines no, però poc a poc, quan el vas descobrint sí. El final potser no t’ho esperes, però és una bona manera d’acabar el llibre, ja que sinó seria bastant convencional.

  5. Hajar

    El noi del pijama de ratlles m’ha agradat molt. Crec que és un llibre molt interesant sobre l’época que es podia viure, però vista des d’un punt infantil. Jo crec que es tindria que més llibres sobre els nazis i tot el que va passar.

    – Com ja vaig comentar quan vam fer la “reunió”, jo crec que l’educació d’en Bruno és molt estricta, res comparat amb l’educació normal d’avui dia. No poder entrar en un lloc, la prohibició que et fan (cosa que només fa que la teva curiositat creixi), el costum de no interrompre a la mare, encara que això ho veig correcte, és educació.

    -La relació que manté Bruno amb la seva germana, jo crec que es la típica relació de germans, que “s’odien” però que en el fons s’estimen. No conec cap germans/es que no es barallin diariament o discuteixin. És una relació típica.

    -En un principi, jo crec que el títol va referit a l’amic que es fa en Bruno, en Schmuel, però jo crec que va dirigit més a en Bruno, que la seva curiositat li acaba costant la vida. Un final molt trist, però també normal en aquells temps, que la mort era com un joc.

    -Jo crec que en un camp de concentració puguis anar i tornar de la valla sense que ningú t’ho prohibeixi ni et vigilin, per molt que siguis un nen. I a més, si es un camp de concentració NAZI, menys encara tindrien forats o espais per a que qualsevol persona poguès entrar o sortir, si no molts presoners ja s’haurien escapat.

    -Apart de la curiositat, es l’aborriment. Però molt més la curiositat de voler saber on viu, on està, que són aquelles persones del pijama de ratlles que estan a l’altre banda i ell en la casa.

    -Un narrador et va explicant la història, encara que dona la sensació, avegades de que sigui Bruno qui parli. El narrador va introduint el que pensa en Bruno i tal, i axi fa la sensació que en Bruno ens expliqui tot.

    -La veritat no sabria si dir que si o que no, encara que em decantaria més pel no. Però en Bruno té por tinent Kotler per la seva aparença, i també quan es troba en la cuina i culpa al seu amic negant tot.

    -Quan en Schmuel i en Bruno es troben en la cambra de gas, que en Bruno es pensa que els fiquen allà perquè no es refredin. O quan en schmuel li diu que mai a tornat a veure els que feien marxes però que duraven poc. O la veritable identitat d’en Furias.

    -Jo crec que quan tens 9 anys fas amics facilment, i alguns són més i altres menys, però encara no pots saber si de veritat són els teus millors amics per a tota la vida. En Bruno no torna a saber res dels seus millors amics i fins i tot no se’n recorda d’algun dels seus noms. Així es comença a donar compte de que no són els seus millors amics per a tota la vida.

    -Jo crec que el final del llibre, sobre tot quan diu que uns nous soldats que odiaven al pare d’en Bruno el van agafar i se’l van emportat, i que ja no li importava que li fessin, queda en l’aire, perquè no se sap si el maten també, com crec que diuen que van fer amb els antics propietaris de la cosa, o no. I aquella frase, jo crec que ens vol dir, que com vingui algú que ens fiqui al cap les mateixes idees de Hitler i no evitem fer els que ens diu, passará el mateix que va passar no fa molt.

    Per ultim dir que m’he llegit un llibre anomenta “si això es un home” de Primo Levi, que també tracta sobre els nazis i tal i que està molt bé. El Pijama de ratlles ha estat molt bé la lectura, i que m’ha agradat molt, encara que el final sigui molt trist.

  6. Marta Carbó

    – Crec que el Bruno és un noi de bona classe i molt educat. A diferència d’avui en dia té moltes prhibicions, els seus pares li prohibeixen entrar al despatx del pare i ell ho respecte. Tot i que es mor de la curiositat per entrar-hi no hi entra.
    – El Bruno i la seva germana Gretel com tots els germans a la seva edat es porten com gat i gos, pero tot i així s’estimen i es respecten l’un a l’altre.
    – Com ja et vaig comentar el títol pot anar referit a dues persones. Al començament del llibre jo pensava que el nen del pijama de ratlles era Shmuel, l’amic del Bruno, el mes normal era que el llibre es referís a ell, a com el tractaven i com vivia. Però quan em vaig acabar de lleig el llibre em va entrar el dubte de si el títol anava referit a Bruno. Crec que el títol ens vol demostrar que Bruno al anar amb el pijama de ratlles, com ell diu, passa desaparçebut i els policies el tracten com si fos un noi normal, es a dir que no importa de que siguis fill que les coses sempre et poden passar a tu.
    – Crec que el problema principal de Bruno no seria només la curiositat, serien les ganes de conèixer la casa nova, d’entretenir-se i de que passi el temps ràpid per tornar a casa. Un altre problema seria que Shmuel li demostra que és el seu amic i per això ell el segueix anant a veure.
    – El llibre s’explica des del punt de vista d’un nen de 9 anys, el Bruno. Crec que el fet d’explicar-ho tot un nen i la seva forma de pensar fa molt més interessant el llibre, perque ell no diu res negatiu ni moltes vegades de la forma en que és en realitat, ho diu des d’una ment infantil i sense maldat. Al estar explicat des del punt de vista d’un nen crec que el fa moltíssim mes interessant.
    – Jo crec que no. Crec que en Bruno té port del tinent Cottler perque el veu com un home agresiu per la manera com els hi parla als presoners del camp, amb autoritat i cridant.
    – Per exemple al final del llibre el bruno en tot moment ens explica que els soldats son molt bones persones i que els tanquen tots junts apretats i a les foques per protegir-los de la pluja. Però tots sabem que en realitat els estàn tancant per matar-los.
    – Crec que la frase si que és una mica hirònica, a la edat del Bruno no es tenen amics per tota la vida, de fet ho demostra perque quan ha de tornar a casa ja ni tant sols se’n recorda dels seus noms.
    – Penso que el final està molt ben escollit, crec que la frase ens vol dir que un fer tn terrible com aquest no podria tornar a passar, o pel menys seria bo que no tornés a pasar. Per una altra banda ens diu que aquestes coses en aquesta època ja no passen perquè de moment no hi ha camps de concentració i seria millor que no hi haguéssin.

    A mi el llibre m’ha encantat tot i que el final sigui molt trist. No només m’ha agradat per com està escrita la història, que és ràpida i fàcil de llegir. Sinó que també m’ha agradat perquè crec que és interessant llegir històries i saber que passava anys enrere amb les dctadures i ela camps de concentració.

  7. Camila Pérez

    Joan Marc encara no me l’he acabat!!
    et comentaré aviat!!

    Camila.

  8. Gemma 4rt

    Hola!
    Com estàs? Espero que bé. T’escric per que he llegit un llibre fabulós, a mi m’ha agradat molt, es molt sensible i real, es diu “el nen amb el pijama de ratlles”, està creat des de la visió d’un nen i això encara al fa més sensible, es un llibre que enganxa molt i el vols seguir per saber que passarà, jo crec que aquest llibre se l’hauria de llegar tothom un cop a la vida, per entendre una mica més l’historia Nazi, i veure o imaginar com era la vida llavors, segueixo dient i es que es el que més m’ha impressionat, que es un llibre molt tendre, ple d’emocions, mereix que te’l llegeixis, desprès m’ho agrairàs.

  9. Dani

    crec que és un llibre que toca molt el passat am el nazisme, i quan el vaig acabar, em vaig intenta posa a la pell del pare i vaig veure com vvan se de malvats els nazis. En fi un llibre molt acertat pel contingut que té sobre el nazisme per veeure que tot el que van fef va estar molt malament. Gràcies noi de pijama de ratlles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *