La sirena sense cua

La sirena sense cua

Mar, és una noia d’ulls blaus i pell fina. Els seu pare treballa de pescador i des de que ella era petita l’ha portat a navegar per alta mar. La seva mare es biòloga marina, i coneix tots els secrets més profunds dels animals aquàtics més inversemblants.

Mar, és una noia tímida i reservada. Des de ben entrada l’adolescència que utilitza l’aigua com a refugi de les seves pors, tal com si de la placenta de la seva mare es tractés. L’aigua és transparent, però per a ella, és la tapadora més profunda i fosca. Envoltada d’aigua és com se sent còmoda. Mar és una noia a qui no li agrada obrir-se als demés, expressar els seus sentiments o emocions. Té por al fracàs. Així que des de fa temps només surt de casa per anar a l’escola del cantó o a la piscina, on des de petita practicava la natació i on és  va convertir en una gran experta. Ara simplement, resta a l’aigua nedant, pensant o refugiant-se. Què fàcil deu ser la vida d’una sirena.. sovint sospira.

Joan, nedador des de petit, sempre s’havia fixat molt amb Mar; preciosa i senzilla, l’encisava. N’estava enamorat des de feia anys, però mai havia sabut com apropar-s’hi. Ella no es relaciona amb ningú, com si parlés un altre idioma, o fos d’un altre món. És concentrava en l’aigua, els seus reflexes i els seus moviments. En canvi, ell només es podia concentrar en la bellesa infinita de Mar.

Un dia, estranyament, es van quedar sols a la piscina. El Joan va fer quelcom que mai hagués fet davant de ningú i menys davant d’ella; cridar la seva atenció. Va tirar-se expressament a l’aigua, simulant un fort cop de ventre i tot seguit va començar a moure els braços i cames talment com si s’estigués ofegant. La noia, nerviosa, buscà ràpidament alguna mirada d’ajut. Com era possible que fos ella la única que estigués a la piscina i que a més coincidís amb el petit descans que tenia el socorrista per a dinar? Tan si val, va apropar-se a aquell noi, nedant de pressa. Va ajudar-lo a sortir a fora i el va estirar cuidadosament damunt d’un flotador. El noi semblava estar bé. Així va ser el seu primer contacte, i a partir d’aquí la noia poc a poc va anar obrint-se cada vegada més a aquell noi mig desconegut, fins ara. S’explicaven tot, reien, nedaven, passaven el temps mort, s’ajudaven, etc.. Mar va aprendre a confiar en algú que no fos en ella mateixa.

Mar va aprendre a estimar.

La imatge d’una noia que va descobrir que per estimar no es té que tenir por. Sempre hi ha un flotador on agafar-te si les coses van maldades, i aquest flotador és ell.

Aida Caba

4 thoughts on “La sirena sense cua

  1. Noelia

    No tinc paraules. I tot aixo a partir d’una foto? flipa no? crec que la teva profe de català t’ha de ficar un 11 com a minim! jajaja, jo no crec que escrivis mai un compte aixi tia…
    és maquíssim!!!
    FELICITATS, AIDA! =’)(L)

  2. ingrid

    Que macu aida.
    quina imaginació , i quina historia mes maca
    apartir de una simple foto.

    (L)

  3. Joan Marc

    Els reptes sempre són més complexos que els textos senzills, d’aquí que el teu text tingui més valor que d’altres menys ambiciosos. De totes maneres, hi ha una sèrie d’errors que has d’esmenar:
    a) Posa article davant dels noms propis.
    b) Atenció a les comes entre SN/SV
    c) hi ha d’altres moments on no puntues bé. De fet, si et deixes guiar per l’entonació, segur que ho ajustes bé.
    La resta d’errades són variades, però segur que les podràs resoldre.
    De moment, un 8.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *