Què és la solitud?

20070504182118-miss1.jpg

Bé, és hora d’imaginar aquesta persona que s’ aixecà del llit, un altre dia com qualsevol altre. Què va fer? Anar a escola? No. Va passar la resta del dia a la seva casa, potser surti a caminar, al cinema o a la plaça, però almenys sis hores del seu dia van a transcórrer dintre d’aquest refugi de ciment anomenat casa.

Ara imagina aquesta persona traient el cap per la finestra. Fora de casa seva les persones juguen i conviuen; la persona les coneix, però només de vista. La major part són els seus veïns. La seva és una ment ansiosa i vivaç, adora l’art i la bellesa, té una gran intel·ligència i una personalitat atractiva, encara que no extrovertida. Per què, llavors, roman darrere de les parets de ciment, igual que els dies anteriors? No hauria d’establir contacte amb algú? Sí, hauria de. Però també té orgull; anhela l’amor de les persones, però no les necessita.

Ara, encara que no m’ho preguntis, et diré que aquesta persona no és, com podries mal interpretar, algú antisocial. No, és clar que no. Quan té l’oportunitat se’n surt amb autoritat i intel·ligència. Selecciona amb gran responsabilitat les seves amistats, però no menysprea i tracta a tothom amb amabilitat. Tampoc es deixa maltractar; és una persona orgullosa. De la mateixa manera puc assegurar-te que és una persona físicament atractiva, i no és tímida, encara que tingui les seves reserves i es mostri com un noi callat davant la gent la qual no confia del tot.

Què és la solitud? El que viu aquesta persona pot dir-se veritablement solitud? No sofreix massa, té una dedicació, encara que aquesta sigui dintre de la seva pròpia casa, té una família a la qual estima i que l’estima també. Objectivament, no està sol, però el que té no l’és suficient. Sap que el seu esperit és massa gran per a ser limitat d’aquesta forma. I, encara que sap que l’endemà i l’altre poden ser iguals, posa la seva fe en una sola esperança; que tard o d’hora va abandonar la solitud.

Això, al final, vol dir que la veritable solitud és un problema de l’ànima. És una espècie    d’inconformitat amb el que es té, és mancada d’acceptació. Però no és això el que torna humanes les persones? Qui pot resignar-se a morir de fam com un gos sense sentir res? Qui pot perdre un amic sense sentir dolor?

Encara així, la resposta solament la pots trobar tu; la certesa de la veritat no es pot comprar, només es pot trobar. És la solitud inconformitat? És falta d’amor? És la incapacitat d’estimar, o la incapacitat de donar tot l’amor que es té dintre? O és, simplement, el gaudi intern de sofrir per alguna cosa que mai es tindrà?

Jaume González Bazataqui

3 thoughts on “Què és la solitud?

  1. agm3804

    jaumee ulls de gatet jajajaja ma encantat el text, enserio una pasada:D
    .. cm k man tancat el fotolog em dedico a deixar coments aki jajaja
    muaaa
    -aidacabaaaa

  2. Joan Marc

    La veritat és que l’Aida, encara que sigui una amiga, és objectiva. El text és difícil i no es perd. El final no era gens fàcil i l’has resolt amb gràcia i elegància.
    Ara ens falta esmenar els blaus. Hi ha diverses expressions que no m’acaben de sonar gaire bé. Simplifica-les.
    Després hi ha moltes A davant de CD.
    També fas servir la perífrasi “va a INFinitiu”. Crec que quedaria molt millor fer servir directament el futur: 2que s’aixecarà del llit…” Prova de canviar-ho, sona molt més català.
    T’he marcat dues “persona” per si pots trobar algun sinònim més concret.
    De moment, un 6, però segur que pujarà molt quan l’arrodoneixis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *