Bartolomé encadenado al Grec

L’abril del 2012, un jubilat, en Dimitris Christoulas, va suïcidar-se davant el Parlament grec. Va deixar una nota dient que es negava a seguir vivint buscant menjar de les escombraries. Aquesta tragèdia va inspirar al director Antonio Simón i el dramaturg José Sanchis Sinisterra. Aquest últim ha decidit que cada any un autor escriurà una peça teatral sobre un tema contemporani prenen com a referència el teatre grec.

Bartolomé encadenado tracta de la versió moderna de Prometeu encadenat, obra d’Èsquil. Malgrat haver estat privat del foc, el protagonista pot emetre senyals lluminosos per retornar als humans el que els déus polítics i econòmics els neguen.

El muntatge el formen un grup d’actors i actrius i un cor format per catorze joves graduats de l’Institut del Teatre que representaran la història de Bartomeu, el qual intenta retornar a la humanitat la dignitat que el Banc Mundial, l’Olimp dels Déus modern, els hi nega. L’obra teatral és una tragicomèdia contemporània amb trets polítics i socials.

L’espectacle es representa del 18 al 20 de juliol en el Teatre Grec. És en castellà i dura aproximadament 90 minuts. Podeu seguir el fil de l’opinió d’alguns espectadors aquí, així com la crítica periodística.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9W0_lgJURR4[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DjkIDFWkJ3A#t=31[/youtube]

Però no és el primer cop que es basen en aquest referent clàssic, en la XXXIV edició del Festival Grec de Barcelona es va representar el mite de Prometeu en femení!

Publicat dins de General, Mitologia, Referències clàssiques indirectes, Tragèdia grega | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Clàssics al Grec

En Ramon Simó, el director del Grec enguany, resol tots els dubtes que tenen els espectadors sobre l’espectacle a través del xat de la xarxa social Twitter amb el hashtag #xatgrec. Hi serà tots els dimecres de 18 h a 19 h fins que acabi el festival.

Els espectadors ja han començat a preguntar-li a en Ramon alguns dubtes. Li han preguntat si el Grec programarà clàssics i ha contestat que sempre busca alguna versió innovadora, que doni una visió diferent. Sobre òpera ha respost que compten amb Eclipsi, l’espectacle que fa aquest any juntament amb el Teatre Nacional, ja que es decanta per una òpera contemporània. També li han preguntat amb quins musicals compten i ha contestat que hi haurà Merda d’artista, Nit de musicals i la versió concert de Nevares.

A través del Twitter de Cartellera Teatral he preguntat a en Ramon quines obres amb referents clàssics grecollatins es representen aquest any. La resposta l’haurem d’esperar fins el dimecres vinent a les 18h.

Sense títol

Publicat dins de Difusió, General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Lucrècia

La tragèdia de Lucrècia, l’obra més important del neoclassicisme literari català, va arribar a La Seca Espai Brossa, descoberta pel filòleg i polític Jordi Carbonell el 1968 i dirigida per Sergi Marí. L’obra es va representar entre el 3 i el 20 d’abril del 2014 i es torna a incorporar en la cartellera del 18 de febrer fins el 15 de març del 2015.

Lucrècia, mai escenificada en versió original, és una història de temàtica romana inserida en el període neoclàssic, plena de passió, amor i gelosia. Va ser escrita per l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis -inspirat en un episodi de Tit Livi-, autor més significatiu de la literatura catalana del segle XVIII. Aquesta època és caracteritzada per l’opressió lingüística dels regnats borbònics, però l’autor va escriure l’obra a Menorca l’any 1769, que sota el domini britànic, després de la desfeta austriacista de 1714, el català es trobava en una situació de normalitat i es va produir un desenvolupament literari significatiu en comparació amb la resta de països catalans. La finalitat de l’espectacle és difondre el patrimoni cultural de la literatura catalana.

01

125760

DSC_0122-revolta

L’obra està ambientada l’any 509 aC. La trama de la tragèdia transcorre en la casa de Col·latí, en un descans durant el setge d’Ardea per part dels romans. Tarquini, fill del rei de Roma, i el militar Col·latí parlen sobre les seves dones i les seves actituds quan ells estan en la guerra. Col·latí afirma que la seva, Lucrècia, és fidel i sofreix cada dia la seva absència. Ambdós decideixen comprovar-ho, Tarquini comprova tot el que Col·latí ha dit sobre la seva dona i queda fascinat amb ella. Per això intenta conquistar-la utilitzant totes les seves arts per aconseguir-ho: el poder reial, les promeses de matrimoni, les amenaces…, però ella es resisteix, i aleshores l’hereu del tron de Roma cedeix a la seva passió i la viola per tal de prendre-li allò que estima més que la seva vida: l’honor. Lucrècia se suïcida provocant una revolta que històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels tarquinis i la proclamació de la República romana, que va durar quatre segles.

Publicat dins de General, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris

Els homes són de Mart i les dones de Venus

El best-seller de John Gray Els homes són de Mart i les dones de Venus, que ha aconseguit 50 milions de lectors, ha arribat al Teatre Poliorama de Barcelona i és interpretat per l’actor Jordi Martínez. L’espectacle humorístic es basa en el llibre d’autoajuda, una obra igual d’instructiva, alhora que es gaudeix d’una estona divertidíssima. La representació teatral mostra els conflictes que es produeixen entre homes i dones a causa de les seves diferències, per això consideren que cadascú prové d’un planeta diferent! Però no tan sols es plantegen els problemes, també les possibles solucions.

14103333236450-0-680x276Pocs saben, però, que Els homes són de Mart i les dones de Venus amaga referents clàssics. L’argument de l’obra es basa en els problemes d’una relació sentimental, fent referència de manera indirecta al déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, Eros (en grec Ἔρως, amor), Cupido pels romans. Afrodita (en grec Ἀφροδίτη), la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat, en la mitologia romana l’anomenaren Venus. El símbol que representa la feminitat es tracta del mirall de la deessa, mentre que el símbol masculí representa l’escut i la llança de Mart,  Ares (en grec Ἄρης) en la mitologia grega. Per això no és casualitat la relació del planeta Venus amb les dones i Mart amb els homes i que els dos déus fossin amants.

Un fragment de l’espectacle:
[youtube]http://youtu.be/sjspUytGQZM[/youtube]

L’opinió dels telespectadors:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fhWhKGePUZM[/youtube]

En Jordi Martínez a 8 al dia parlant sobre l’espectacle:

Publicat dins de General, Referències clàssiques indirectes | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Enquesta: El teatre clàssic grecollatí a escena

Estaria molt agraïda si contestéssiu l’enquesta sobre el teatre clàssic grecollatí que he realitzat per complementar el meu treball de recerca. Moltes gràcies!

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 2 comentaris

El cavall de Troia i la petita Helena

El cavall de Troia i la petita Helena és una producció de la companyia La Puntual, el teatre més petit de Barcelona. El director de l’obra, el titellaire Eugenio Navarro, interpreta els 25 personatges del text. L’espectacle es duu a terme amb ombres xineses projectades sobre un fons negre i una titella que juga amb un cavall dóna vida a la protagonista, l’Helena. A més a més, totes les siluetes, estan extretes o inspirades en vasos i ceràmica de l’antiga Grècia, una feina molt rigorosa i molt ben detallada feta per Jordina Salvany.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=eNtSFNRlMkM[/youtube]

La protagonista d’aquesta història és una nena, l’Helena. Es passaria el dia jugant amb el seu cavall de fusta però és hora d’anar a dormir. El seu avi, Rinaldo, que ha estat astronauta, escuder i tramoista, li proposa explicar-li el conte del cavall més increïble que hagi vist mai amb la condició que després s’anés a dormir. L’Helena està a punt d’escoltar la història del cavall gegant que uns senyors havien construït per vèncer la llarguíssima Guerra de Troia. Però, en Rinaldo és una mica trapella i no se sap on pot arribar a parar amb la seva història. El fil narratiu de la història són els dos grans poemes èpics d’Homer, la Ilíada i l’Odissea.

L’idioma de l’espectacle és en català i la seva duració és aproximadament 50 minuts. Recomanable per a nens entre 3 i 4 anys.

10406891_10204038679120270_2470745696265080537_n Troya  fotos 007 Troya  fotos 008

Publicat dins de General, Infantil | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari