La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht amb Clara Segura

Oriol Broggi dirigeix al TNC, amb un equip provinent quasi en la seva totalitat de La Perla 29, La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht que ens parla de la bondat i com pot ser difícil de dur-la a terme enmig d’una situació de misèria i necessitat. Parteix d’una visita de tres déus, anomenats els resplendents, a la terra a la recerca d’una persona hospitalària que recorda el mite ovidià de Filèmon i Baucis.

En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.

L’actriu Clara Segura s’enfronta al doble paper protagonista. Un gran repte per a l’actriu,  que supera amb molt d’èxit, i encara més si pensem que aquest rol ha estat interpretat per  Núria Espert (en el muntatge de Ricard Salvat, el 1966) i Anna Lizaran (dirigida per Fabià Puigserver, el 1988).

 Clara Segura en una escena de ‘La bona persona de Sezuan’. © David Ruano – TNC

Clara Segura en una escena de ‘La bona persona de Sezuan’. © David Ruano – TNC

n una escena de ‘La bona persona de Sezuan’. © David Ruano – TNC

Joan Carreras i Clara Segura en una escena de ‘La bona persona de Sezuan’. © David Ruano – TNC

Toni Gomila i Joan Garriga en una escena de ‘La bona persona de Sezuan’. © David Ruano – TNC

El text, publicat per Arola Editors i TNC, ha estat traduït per un dels introductors de Brecht a Catalunya: Feliu Formosa. N’ha traduït tretze obres de teatre, quatre llibres de poemes i dos d’assaig.

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

Amb aquesta obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht, un autor cabdal per entendre el teatre del segle XX, planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme?

La bona persona de Sezuan encara ens segueix parlant en el segle XXI, després de setanta-sis anys de la seva estrena. “La bona persona de Sezuan” és atemporal i extrapolable a qualsevol part del món.

No us perdeu La bona persona de Sezuan. No us deixarà indiferent. Comença com una tragèdia i acaba ben bé com una tragèdia. En gaudireu molt!

Programa de mà

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de General, Referències clàssiques indirectes i etiquetat amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *