Fins al 10 de novembre de 2019 aneu a veure al Teatre Romea de Barcelona Viejo amigo Cicerón. Una obra amb un text ben encertat d’Ernesto Caballero amb una gran interpretació de Josep Maria Pou (Ciceró), acompanyat per Bernat Quintana (Tiró) i Miranda Gas (Túl·lia) sota la direcció de Mario Gas.
Viejo amigo Cicerón es va estrenar en la 65 edició del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mèrida.
Viejo amigo Cicerón és una obra de ficció molt actual centrada en la figura del cèlebre orador, polític, escriptor i filòsof romà Marc Tul·li Ciceró (106 aC- 43 aC), protagonista destacat de les intenses lluites i violentes transformacions esdevingudes en el segle primer anterior a la nostra era. Ciceró, enfront de la degradació del sistema polític, personifica la integritat moral de qui manté la coherència de les seves conviccions polítiques encara en les més adverses circumstàncies.
La funció té lloc en una biblioteca (escenografia de Sebastià Brossa ben il·luminada per Juanjo Llorens) i es fa una defensa de la lectura «Los libros son los únicos amigos que no te traicionan, no te olvides nunca de tenerlos al lado». También sobre la cultura sentenciaba: «Para ser feliz no se necesitan nada más que dos cosas, una biblioteca y un jardín», o «una casa sin libros es como un cuerpo sin alma».
Josep Maria Pou, a ‘Viejo amigo Cicerón’ a Mèrida, envoltat pels espectres de Pompeu, Catilina, Julio Cèsar, Marc Antoni i Octavi. Fotografia de Jero Morales
Aquesta obra teatral ben trenada, ben contextualitzada, amb referències històriques, literàries i polítiques, amb un llatí ben dit, amb una excel·lent interpretació, amb una acurada escenografia i un bon muntatge audiovisual… ens apropa al passat i alhora ens fa pensar i reflexionar sobre el present per encarar el futur.
Praeterita mutare non possumus, sed futura providere debemos. “No podem canviar el passat, però hem de preveure el futur”, tal com va dir Ciceró.
Fedra, la reina de l’Illa del Volcà, està malalta: ni menja ni parla ni dorm. Els metges són incapaços d’esbrinar l’origen del seu patiment i el país sencer camina preocupat pel seu estat de salut. Alguns diuen que s’ha tornat boja. Uns altres, que les llargues absències del seu espòs, el rei de l’illa, han acabat per devastar i assolar el seu cor, però ningú coneix la veritat i tots s’equivoquen. I és que la gran responsable de la dolència de Fedra no és una altra que una passió que la turmenta des de fa temps i que ja no pot reprimir; un erotisme immoral i impúdic, un desig violent i indòmit, un amor presoner i indecent.
Oriol Broggi dirigeix al TNC, amb un equip provinent quasi en la seva totalitat de La Perla 29, La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht que ens parla de la bondat i com pot ser difícil de dur-la a terme enmig d’una situació de misèria i necessitat. Parteix d’una visita de tres déus, anomenats els resplendents, a la terra a la recerca d’una persona hospitalària que recorda el mite ovidià de Filèmon i Baucis.
En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.
L’actriu Clara Segura s’enfronta al doble paper protagonista. Un gran repte per a l’actriu, que supera amb molt d’èxit, i encara més si pensem que aquest rol ha estat interpretat per Núria Espert (en el muntatge de Ricard Salvat, el 1966) i Anna Lizaran (dirigida per Fabià Puigserver, el 1988).
El text, publicat per Arola Editors i TNC, ha estat traduït per un dels introductors de Brecht a Catalunya: Feliu Formosa. N’ha traduït tretze obres de teatre, quatre llibres de poemes i dos d’assaig.
[youtube]https://youtu.be/Ar1xQO2KJas[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/FTycQM-bsts[/youtube]
[youtube]https://youtu.be/RhQX5xelzm4[/youtube]
Amb aquesta obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht, un autor cabdal per entendre el teatre del segle XX, planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme?
La bona persona de Sezuan encara ens segueix parlant en el segle XXI, després de setanta-sis anys de la seva estrena. “La bona persona de Sezuan” és atemporal i extrapolable a qualsevol part del món.
No us perdeu La bona persona de Sezuan. No us deixarà indiferent. Comença com una tragèdia i acaba ben bé com una tragèdia. En gaudireu molt!
Elisabet Casanovas, la Tània de Merlí o la Zerafina de La senyora Florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda, ara és Kassandra, la protagonista del monòleg Kassandra, un text de l’uruguaià Sergio Blanco dirigit per Sergi Belbel que desmitifica el personatge mític de Cassandra. T’ho perdràs?
[youtube]https://youtu.be/ZPb90QDJnGg[/youtube]
Elisabet Casanovas ha triomfat al Temporada Alta i aquests dies es revela com una actriu consagrada a la sala Tallers del TNC.
De la mà de Sergio Blanco, gran coneixedor de la tragèdia grega, Cassandra, la filla del rei Príam de Troia i d’Hècuba, germana d’Hèctor i de Paris, entre d’altres, castigada per Apol·lo amb el do d’endevinar el futur però de no ser creguda, és ara una esclava sexual transsexual refugiada de la guerra de Troia que treballa al club Odyssey i que s’expressa en una llengua que no és la seva ni la de l’autor. Una obra escrita en un anglès molt bàsic,comprensible per tothom, el que s’anomena broken english. A través de les seves històries passades, Kassandra ens explica les nostres històries presents: les nostres insuportables guerres, les nostres infortunades Troies, el desig de ser estimada. Reivindica que cap dramaturg grec, ni Èsquil, ni Sòfocles, ni Eurípides li van dedicar una obra com a Antígona o a Medea, tot i haver mort els seus dos fills. Amb la màscara posada del seu personatge preferit, Bugs Bunny, llegeix amb tota la solemnitat dels actors grecs amb màscara uns versos en grec antic de Les Troianes d’Eurípides en què la seva mare Hècuba s’adreça a ella.
Fotografia de David Ruano / TNC
No cal ni saber anglès ni mitologia per passar una estona ben agradable al club Odyssey amb música dels anys vuitanta i amb la gran Elisabet Casanovas, plena d’humanitat, sensibilitat i fortalesa.
#kassandraTNC
La professora Montse Bastons de l’escola Aula de Barcelona arran de Kassandra ha il·lustrat la cançó Cassandra d’Abba:
Peter Shaffer s’inspirà a escriure Equus el 1973 després de llegir als diaris sobre un crim perpetrat per un adolescent que va treure els ulls a sis equins amb un punxó. L’escena macabra fou prou poderosa com per portar el dramaturg anglès a escriure un relat fictici sobre les causes que portaren el jove a perpetrar el damnatge. El relat de Shaffer se’ns presenta com un text gairebé detectivesc, una aproximació íntima a la figura del jove Alan Strang (Lluís Arruga) a través de les converses tingudes amb el seu psicòleg, Martin Dysart (Carles Fígols) en les quals, fent ús dels principis de la psicoanàlisi i la psicopatologia, fan referència a les passions i desenganys més personals del jove i, alhora, als diversos personatges que conformen el text. Equus és una història sobre la fascinació sexual i religiosa que exerceix un cavall en un noi de 17 anys i el procés de curació en un hospital psiquiàtric.
Un relat que ens condueix fins a l’escena del crim i que ens ofereix moments d’intensitat poètica, repulsió, joc i acció en el que no deixa de ser un retrat naturalista de la nostra pròpia societat.
Val a destacar l’adaptació dramàtica de Denís Fornés i l’excel·lent escenografia d’Ainoa Guilera i el treball deDavid Abrodos fins al punt que Andreu Lahoz, amb el treball de Mamen Alcàzar, sembla un cavall, Diamant.
Equus de Peter Shaffer és un dels grans clàssics teatrals del segle XX i també hi trobem amb referents clàssics, a més dels indirectes, gràcies al pare de la Lola Fígols (l’alumna de Grec 2 que tamb participa en el making off) hem pogut gaudir del text amb refeències clàssiques que ell mateix interpreta a l’obra.
DYSART: Aquella nit vaig tenir un somni molt eloqüent. Jo era
un sacerdot a la Grècia d’Homer. Duia una ampla màscara d’or, de trets nobles i barba, com l’anomenada Màscara d’Agamèmnon. Dret, a tocar d’una gran pedra rodona, amb un esmolat ganivet a la mà, oficiava un sacrifici extraordinàriament important. Les víctimes eren cinc-centes criatures que formaven una corrua que travessava la plana de terra rogenca d’Argos. Al meu costat, dos sacerdots, també amb màscares, fabulosament forts, aferraven una criatura rere l’altre i la llançaven sobre la pedra. I, amb una habilitat que fins i tot a mi em meravellava, jo els hi clavava el ganivet, els obria de dalt a baix fins al melic, tallava els budells, els hi extreia, calents, fumejants. Els sacerdots examinaven les formes que adoptaven, com si volguessin desxifrar un jeroglífic. Però el que ells no sabien era que jo començava a sentir una nàusea que, amb cada víctima, es feia més intensa. Darrera la màscara, la meva cara era lívida.
Jo sabia que, si aquell parell s’adonaven de la meva aflicció i dels meus dubtes sobre la utilitat d’aquella feina repugnant, jo seria la propera víctima. I aleshores, naturalment… la maleïda màscara començava a relliscar… ells m’arrencaven el ganivet de la mà… I em vaig despertar.
————————————————–
(FRANK se separa d’ells i s’asseu amb posat fatigat.)
ALAN (bregant amb el mot): Equitació…
DORA: Li vaig explicar que la paraula venia d’equus, que en llatí vol dir cavall. Aquesta paraula el fascinava. Suposo que perquè mai s’havia topat amb dues us plegades.
ALAN (amb delit): Equus!
Pablo Gómez Pando i Pablo Espinosa. Fotografia: Vanessa Rábade
Era Èdip realment un parricida? La resposta la trobareu fins diumenge al TNC amb Tebas Land (escrita el 2012 i estrenada el 2013) de Sergio Blanco, dirigida ara per Natalia Menéndez i interpretada per Pablo Espinosa (Martín/Fede) i Pablo Gómez-Pando (S). Sergio Blanco, nascut a l’Uruguai però resident a París, és un autor que juga amb l’autoficció i esdevé imprescindible per conèixer el teatre actual. Si encara no el coneixeu, tot i ser un dramaturg internacional, aquesta tardor el trobareu arreu: el TNC li dedica un cicle gràcies al qual podrem conèixer també la seva visió de Kassandra sota la direcció de Sergi Belbel, el podrem conèixer a ell mateix com actor parlant-nos de les visions que li provoca Joan Brossa amb el retorn de Cartografia de una desaparición, també a La Badabadoc es representa La ira de Narciso, portat a escena per la directora Corina Fiorilla i protagonitzat per l’aclamat actor Gerardo Otero, i al Temporada Alta podrem veure El bramido de Düsseldorf, a més podrem fer la lectura del seu teatre gràcies al llibre Teatre reunit de Sergio Blanco que l’editorial Arola publica en col·laboració amb el mateix TNC.
El muntatge londinenc de Tebas Land va ser guanyador del prestigiós premi Award Off West End de Londres l’any 2017.
A Tebas Land, Sergio Blanco amb altes dosis d’autoreferencialitat i altres tantes de metateatralitat s’allunya de la dimensió ètica del parricidi per reflexionar sobre les possibilitats estètiques del fet teatral. L’autor reprèn el mite d’Èdip de l’Èdip rei de Sòfocles i el del complex d’Èdip a partir de Freud, també hi ha referències a altres parricides famosos, com a Els germans Karamàzov de Dostoievski, i a referències musicals (Concert per a piano núm. 21 de Mozart, el nen maltractat pel seu pare, Amante amada de Roberto Carlos o With or without you d’U2) per tal de qüestionar el procés artístic de l’autoria teatral. Quan es comença a escriure o a cometre un parricidi? Quines són les concomitàncies entre el crim i l’escriptura?
Tebas Land parteix de les diferents trobades a la presó / pista de bàsquet, vigilada per càmeres de vídeo, entre Martín que ha matat el seu pare clavant-li 21 forquillades i S (de Saffores però es dirà S seguint els personatges de Kafka i amb múltiples referències: “S”ergio [Blanco], un poc de “S”igmund [Freud] i també de “S”òfocles), un dramaturg que es disposa a estrenar una peça escènica inspirada en el cas d’un jove parricida (Pablo Espinosa) disposat a col·laborar en el procés creatiu de l’espectacle i, fins i tot, a interpretar-se a ell mateix a l’escenari fins que finalment un actor (el mateix Pablo Espinosa) ha d’interpretar el paper de l’assassí, i que, en un clar desdoblament teatral, acaba portant les mateixes ulleres i les mateixes esportives que l’assassí, encara que en un cas es tracti d’originals i en l’altre de còpies.
S. A ver… Voy a tratar de explicártelo. Él no te va a imitar. Él es un actor. Y el trabajo del actor no es imitar. Él va a crear lo que se llama un personaje. Va a inspirarse, es decir, va a partir de vos, de tu historia, de todo lo que me vas a contar, para crear él mismo un personaje.
MARTÍN. Pero entonces no voy a ser yo.
S. Bueno… No. Va a ser un personaje. Un personaje creado a partir de vos. En realidad nadie más que vos puede ser vos.
MARTÍN. ¿Por eso querías que fuera yo el que actuara en el teatro?
S. Claro. Si vos hubieras podido actuar, en ese caso ibas a ser al mismo tiempo vos y tu personaje.
Gairebé al principi de l’obra, S formula les dues preguntes que articulen Tebas land: Com es comença a escriure un text? Com es comença a gestar un parricidi? Aquestes dues preguntes obren alhora una pila més de preguntes: Què en resta de veritat en una representació artística quan aquesta vol transmetre uns fets reals utilitzant paraules fictícies pronunciades per actors que alhora es fan passar per persones reals? Quina diferència existeix entre una imitació i una interpretació? Quin és el punt en el qual la distorsió de la realitat o metalepsi (per exemple, la substitució d’un rosari de gessamí per un rosari de pètals de rosa) dóna més informació que la mateixa realitat? És un parricida aquell que mata el pare sense saber que és el pare? El parricida és un assassí o més aviat una víctima de maltractament que ha trobat l’alliberament?…
Si la pregunta que obre la peça és “com es pot matar algú?”, la pregunta que la clou és “com es pot representar algú?”. No us perdeu Tebas Land! (vid. Programa de mà. Comprar entrades)
Els protagonistes de #Tebasland, Pablo Espinosa i Pablo @gomez_pando, us conviden a venir a veure aquesta obra, una tragèdia inquietant que teniu temps de descobrir només fins diumenge. No hi falteu!
