En grec els actors s’anomenaven ὑποκριτής. En el segle VI a.C, Tespis va crear el primer actor πρωταγωνιστής separant-lo del cor. Èsquil va introduir el segon actor δευτεραγωνιστής i Sòfocles el tercer τριταγωνιστής. En la tragèdia, no podia haver més de tres actors parlant en una escena, però sí actors muts κωφὰ πρόσωπα. En la comèdia podia haver un quart actor representant un paper breu.
Un mateix actor havia de representar personatges molt diferents, en quant al sexe, edat o característiques físiques o anímiques, el que exigia un gran esforç físic i una bona tècnica interpretativa. Els homes representaven també papers femenins, canviant-se la màscara i el vestuari.
Els actors actuaven primer en l’orquestra del teatre. Després van passar a actuar en el prosceni, on se’ls veia millor. Més tard, s’aixecava l’escena.
Un actor havia de recitar, cantar i ballar bé, el qual exigia un intens entrenament físic. Els teatres eren enormes, de manera que part dels espectadors no podien apreciar bé els moviments lleugers, i a més a més, l’ús de la màscara impedia expressar les emocions mitjançant la gesticulació facial. Per això, s’expressaven a través de paraules o gestos: despentinar-se o colpejar-se el pit significada dolor intens, duel; aixecar el braç amb la mà oberta indicava horror; el cap vetllat i inclinat cap a un costat indicava tristesa.
Segons Aristòtil, la tragèdia sorgeix del cor χορός que cantaven cants de culte en honor de Dionís, anomenats ditirambs. El paper del cor va anar reduint-se fins desaparèixer del tot. El cor comentava el que succeix a l’escena o intervé en l’acció cantant i ballant.
A l’època d’Èsquil el cor tràgic estava format per dotze membres, número que Sòfocles va augmentar fins a quinze. El cor dels drames satírics coincidia en número de components amb la tragèdia. Els cors de comèdia constaven de vint-i-quatre membres. Els coreutes χορευτής, és a dir, cada membre del cor, vestien d’acord amb els personatges que interpretaven. Actuaven en l’orquestra, a la que accedien i sortien per els passadissos laterals anomenats pàrodes. Quan dialoga amb els actors, ho fa mitjançant el corifeu.
Xaipe!
Els actors , anomenats ” hipòcrites” , (del grec hypocrites : ” persona que fingeix ” ), usaven un vestit especial i màscares . El vestuari utilitzat tenia gran importància , ja que feia reconeixible la classe social a la qual pertanyia un personatge. L’ús de la mascara va permetre molt als actors cambiar més facilment de personatge.