El passat divendres 14 de novembre vaig gaudir de la representació d’Ese Sísifo. Només arribar a La Casa de los Cuentos, l’Arnau Vilardebò ens va rebre amb un tracte molt humà, molt agradable i, fins i tot, em va deixar passar a veure la representació gratis.
En aquesta obra, l’Arnau representa un monòleg humorístic sense pausa, sobre perquè les divinitats van castigar a Sísif a pujar cap a un cim una pedra que sempre tornava a caure. “Quan acceptem aquesta repetició de les dificultats de la vida disfrutem perquè el que ens interessa no està en el final, està en el propi camí”, s’escau com anell al dit al mite de Sísif.
Encara que a l’Arnau al començament volia ser metge, el teatre era terapèutic i, per això, es va decantar per la interpretació. El tema de la mitologia el va triar perquè, com a actor, volia tenir quelcom personal i, per aquest motiu, va prendre el fascinant camí de la mitologia. En Vilardebò en totes les seves obres intenta ser molt fidel, però afegeix un humor anecdòtic i hi incorpora comparacions amb l’actualitat. Podem trobar obres amb referents grecollatins a: Taure, Signes del zodíac, Neixen déus, 88 infinits…
El contaire i actor considera que es representen obres clàssiques, però el problema és que el públic no coneix la història i això no permet fer gaires comparacions; abans els espectadors coneixedors de les històries, podien comparar versions i com hi havia més opinions, tenia més èxit. Per aquest fet, l’Arnau sempre intenta explicar les anècdotes abans de començar la representació, com va fer en Ese Sísifo, en el qual la majoria dels espectadors coneixiem el mite.
A tots els lectors del bloc, l’Arnau recomana que us interesseu per la mitologia, però no comenceu des del principi, per la meitat l’entendreu molt millor.
[youtube]http://youtu.be/SX3z0u2DYuU[/youtube]
Retroenllaç: Ese Sísifo d’Arnau Vilardebò | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona