Estàtua de bronze d’actor grec fent el paper d’una dona (150-100 aC)
El vestuari
El vestuari emprat pels actors havia de servir per identificar el seu sexe, edat i consideració social, i permetre el reconeixement ràpid de, per exemple, els déus i certs caràcters freqüents (missatger, soldat, rei, esclau…).
Coturns
Els actors calçaven coturns o elevats borseguins, d’origen oriental: amb aquest calçat elevadíssim amb sola de suro, l’actor feia ressaltar la seva figura per damunt del cor que el voltava. A més a més, portaven vestits fins als peus, enconxats, atapeïts de brodadures. Tot plegat feia l’efecte d’una grandesa i majestat sobrehumanes.
Màscara teatral segle I aC
Tespis va ser el primer en introduir les màscares per caracteritzar els actors.
L’ús de la màscara (πρόσωπον) va permetre que una mateixa persona interpretés diversos papers i que els personatges femenins fossin recreats per homes, sobretot adolescents. Les màscares cobrien el cap de l’actor, i tenien un front ample sota la perruca i una boca oberta que amplificava la veu, tot i que els teatres grecs ja tenien una acústica excel·lent. La màscara acostumava a ser blanca per als personatges femenins i bruna per als masculins. Tot i que feia renunciar a la mímica, la màscara era molt expressiva i els seus detalls facilitaven la comprensió del drama al públic.
A finals dels anys noranta del segle passat, The Foundation for Hellenic Culture in London va promoure una exposició titulada Prósopon amb les màscares dissenyades per l’antropòleg grec Thanos Vovolis:
Suppliant chorus masks by thanos vovolis
χαιρε!
El vestuari que utilitzaven per a les representacions teatrals estaven molt condicionat per el sexe, l’edat i la classe social del personatge al qual representava. Com que les dones no es podien dedicar a l’art de l’actuació, l’ús de les mascares va ajudar a que homes poguessin representar els papers femenins de les obres.
Xaipe!
Un apunt bastant interessant! Pel que vist els grecs per representar obres teatrals tenien un cert vestuari per reprentar-les. També condicionaven molt el sexe , la classe social de la persona i també l’edat del personatge que havia d’interpretar. Com hem vist tenien un cert calçat i la utilització de les màscares perque homes representissin papers de dones tapant-se la cara i encara que amb la màscara es tapàven la cara sense mostrar cap expressivitat conseguien transmetre allò que volien.
Xaipe!
Un apunt molt interessant! La veritat que hem crida molt l’atenció el teatre, i el de l’antiga Grècia també. El vestuari i les màscares depenien molt de el sexe. També el que està molt bé es que amb las marscaras puguessin cambiar més facilment de personatge.
Salve!!
Un apunt molt interessant!! El vestuari emprat pels actors havia de servir per identificar el seu sexe, edat i consideració social, i permetre el reconeixement ràpid de, per exemple, els déus i certs caràcters freqüents
Xaipe¡¡¡
El vestuario de una representación griega está compuesta por:
• Máscaras: los actores griegos utilizaban las máscaras o, en su defecto, ocultaban su rostro con barro o azafrán. El ocultar la cara simboliza el vestirse con elementos nuevos y no comunes, necesarios para realizar el rito, era también un ritual.
Más tarde, cuando el teatro fue teatro y no un acto religioso, la máscara era aquel elemento que transformaba al actor en personaje, había máscaras de viejos, de jóvenes, mujeres, etc. Con el tiempo, los artesanos consiguieron verdadero realismo en las caretas.
Además la máscara poseía unas enormes dimensiones para que fuera mucho más visible al público y para, junto con los coturnos (zancos), guardar la proporción entre las diferentes filas de asientos. Por otra parte, las máscaras podían servir de “megáfono” aumentando la voz del actor. Y por último, permitía al actor interpretar varios personajes.
• Los coturnos: son una especie de zapatos de madera con alza que servían para dar altura al actor. Conseguían que los personajes nobles destacasen sobre el coro y dar proporción al actor con la gran máscara. Así el actor era enorme, con lo que el público podía verlo con facilidad. Generalmente solo eran usados en la tragedia.
• Ropas: por lo general, los trajes usados eran túnicas, cortas o medias y mantos. Según los colores de las ropas el personaje tenía más o menos importancia, así, los colores oscuros eran para los personajes tristes, los alegres para los importantes o los colores normales para la gente del pueblo. Los actores usaban unas almohadillas para abultarse, de modo que se siguiese guardando la proporción con el coturno y la máscara. Además podían usar otros elementos como corona en el caso de los reyes.
Xaipete!
El vestuari d’una representació grega està composta per:
• Màscares: els actors grecs utilitzaven les màscares o, si no, ocultaven la cara amb fang o safrà. El ocultar la cara simbolitza el vestir-se amb elements nous i no comuns, necessaris per a realitzar el ritu, era també un ritual.
Més tard, quan el teatre va ser teatre i no un acte religiós, la màscara era aquell element que transformava a l’actor en personatge, havia màscares de vells, de joves, dones, etc. Amb el temps, els artesans van aconseguir veritable realisme en les caretes.
A més la màscara posseïa unes enormes dimensions perquè fos molt més visible al públic i per a, juntament amb els coturns (xanques), guardar la proporció entre les diferents files de seients. D’altra banda, les màscares podien servir de “megàfon” augmentant la veu de l’actor. I finalment, permetia a l’actor interpretar diversos personatges.
• Els coturns: són una mena de sabates de fusta amb alça que servien per donar altura a l’actor. Aconseguien que els personatges nobles destaquessin sobre el cor i donar proporció a l’actor amb la gran màscara. Així l’actor era enorme, amb el que el públic podia veure-ho amb facilitat. Generalment només eren usats en la tragèdia.
• Roba: en general, els vestits usats eren túniques, curtes o mitjanes i mantells. Segons els colors de les robes el personatge tenia més o menys importància, així, els colors foscos eren per als personatges tristos, els alegres per als importants o els colors normals per a la gent del poble. Els actors usaven uns coixinets per abultarse, de manera que se seguís guardant la proporció amb el coturno i la màscara. A més podien usar altres elements com a corona en el cas dels reis.
Segells de Grècia:
