Eugenio Navarro: “…tenia ganes des de fa molt temps de fer alguna cosa clàssica”

Eugenio Navarro és un veterà titellaire que ha tingut l’oportunitat de treballar per tot el món. Actualment representa l’espectacle de El cavall de Troia i la petita Helena a La Puntual, el teatre més petit de Barcelona. L’Eugenio des d’un primer moment es va mostrar molt atent i interessat pel meu treball de recerca i no va dubtar en concedir-me una entrevista. També em va enviar unes quantes imatges del seu espectacle perquè pogués incorporar-les en el bloc.

– El cavall de Troia i la petita Helena tracta d’una nena que no vol anar-se’n a dormir, per això el seu avi Rinaldo li proposa explicar-li la història del cavall de fusta més increïble si a canvi ella després se’n va a dormir. Per què vas prendre referents clàssics, és a dir, el cavall de Troia, per representar l’espectacle?

El cavall de Troia i la petita Helena va néixer perquè jo tenia ganes des de fa molt temps de fer alguna cosa clàssica i, un dia, vaig comptar amb la col·laboració del departament de grec de la Universitat de Barcelona, en Jaume Pòrtulas i la Maite Clavo, que són els catedràtics. Els hi vaig comentar i vam tenir un dia de brainstorming d’idees per fer el cavall de Troia i, clar, un cop et fiques en el món clàssic que és tan immens, tan immens, que no sabíem com fer una obra en un públic familiar, sense perdre les essències, sabent que hi haurà moltes supressions, si no és molt complicat. Jo podria estar encara passant d’una web a una altra, investigant i llegint coses sobre el cavall de Troia, sobre els personatges, la poma d’or, la quantitat de déus que surten… Aleshores els col·laboradors del departament de grec, que em van animar molt, em van suggerir una persona per dirigir i per fer el guió, la Raquel Loscos. I la veritat és que va fer un guió en el qual va canviar bastant la història.

– O sigui, que hi trobem anacronismes.

Sí… sí, sí. Tot està ambientat en l’època, tota la part del perquè comença la Guerra de Troia, tot això és molt fidel. A més és amb ombres projectades, que són molt maques. Tots els personatges que surten a l’espectacle estan trets d’àmfores, de peces gregues antigues, descobriments arqueològics; el que també el fa una mica especial. Tota aquesta part dels clàssics hi és. La història l’hem fet una mica més dinàmica: els guerrers que entren dintre del cavall són tres i són molt graciosos, que és el contrapunt de la història. És el punt més còmic de tota l’obra.

– Aquest espectacle es representa amb ombres xineses, és a dir, està destinat a un públic infantil. La teva intenció és culturitzar els nens?

La gran idea, el que em diuen els pares, és que no és un clàssic molt conegut pels nens, encara que els hi pregunto “Has sentit a parlar?”, hi ha algun que em diu que sí, altres que no, però no estan de moda els clàssics. I aleshores jo estic molt content perquè els hi presento una visió que s’apropa a la història: l’Helena, la noia més maca del món… La història clàssica hi és. A més a més, la part del cavall és molt còmica, molt divertida.

– El nom d’una de les protagonistes, la nena que no es vol anar a dormir, es diu Helena. Té alguna relació amb Helena de Troia?

És una nena que està a les golfes a casa seva i descobreix la màquina d’explicar contes de l’avi; també troba el seu cavall de fusta antic, es posa a jugar amb ell quan arriba l’avi que li diu: “És hora d’anar a dormir, per què no deixes descansar el teu cavall?”, i ella li contesta “Avi, el meu cavall és de fusta, no es cansa” i després li diu l’avi: “T’explicaré la història del cavall més increïble que hagi existit mai i tu, a canvi, te’n vas a dormir” i és quan, amb l’excusa que la nena està jugant amb el seu cavall i que el seu cavall és el més fantàstic de tots, l’avi li explica la història d’un altre cavall, que va ser molt important i molt famós. A més a més, la nena es diu Helena igual que l’Helena de Troia.

– Parla’m de la teva vida professional. Sempre t’has dedicat a l’entreteniment dels nens?

Bé, entretenir els nens… Entretenir tots els públics. Els pares són els que paguen l’entrada i porten als nens al teatre. Mai he fet un espectacle exclusivament pels nens. Sempre hi ha una lectura pels grans, que són els pares els que la segueixen; els nens igual no segueixen l’argument però sí que hi ha coses còmiques o visuals, amb què sempre es queden. No és un espectacle només dirigit pels nens petits sinó per tots els públics.

– És el primer cop que et bases en referents clàssics?

Sí, és la primera vegada que prenc un clàssic.

– I t’agrada?

Aquest espectacle es basa en una història molt llarga que es diu l’Odissea i hi ha molts pares i molts nens que em pregunten quan faré continuació. Però la segona part tracta d’una Odissea molt més difícil, molt més complexa, molt més terrorífica; però no ho descarto pas d’algun dia continuar la segona part perquè els nens els hi encanta.

– Finalment, vols manar un missatge als lectors del bloc? Què vinguin a veure-la al setembre?

Sí, això sempre. Que vinguin. És un espectacle que tindré sempre en cartellera. Cada any la representaré dos o tres cops. Aviat tornarà a ser-hi, no sé si al setembre o principis d’octubre. És una tècnica molt diferent; a més m’ho passo molt bé. L’any passat la vam representar al Minigrec.