El teatre és un lloc de contemplació i el públic, a ple sol, seu durant tot el dia a les grades del teatre. Seure a primera filera era tot un privilegi; per això estava reservada a les autoritats, els magistrats, els sacerdots i els jutges.
Seient de l’arcont epònim. Teatre de Dionís, Atenes
L’ambient teatral era bulliciós i alegre; era un dia de festa: menjaven, bevien, s’agitaven, s’interpel·laven d’una filera a l’altra. Era un públic de maneres rudes però d’oïda finíssima, que esvalotava i cridava si un actor no pronunciava bé una síl·laba; era, en definitiva, un públic exigent. El teatre tenia per als grecs una funció educativa. Veien en la tragèdia una manera de purificar-se dels seus defectes humans (és la teoria de la catarsi d’Aristòtil, Poètica, VI, 2).
Atesa a la seva importància cultural i educativa, a Atenes, en un primer moment, el teatre era gratuït; després es va fer pagar una entrada simbòlica per sufragar les despeses i l’estat destinava uns diners del pressupost a pagar l’entrada als ciutadans sense recursos.
Tothom podia assistir al teatre, tret dels esclaus; tanmateix, la presència de les dones no era gaire ben vista, sobretot en les representacions de comèdies, a causa de la seva temàtica més descarada i el seu llenguatge al·lusiu i obscè.
Xaipe!
El públic per tant en el teatre era molt exigent , també aquets dies servien per fer festa ; és a dir, menjar , beure , ballar etc. La distribució del teatre era que la filera del davant tenia seients especials per a persones importants i les altres fileres era per a gent més pobre . En un primer moment no feien pagar l’entrada però després van fer pagar perque hi havia gent que al no tenir recursos l’estat els hi donava diners. En el teatre les dones no eren ben vistes sobretot en comèdies i els esclaus no hi podien accedir al teatre.
Xaipe!
El pùblic de les representacions volia contemplar, a ple sol, durant el dia les obres, en les grades del teatre. Seure a primera fila, pel pùblic era tot un privilegi, per això com avui en día es feian reservas.
L’ambient teatral era bulliciós i alegre; era un dia de festa, menjaven, bevien.. era un pùblic de maneres rudes però d’oïda finissima, eran molt estrictes.
Xaipe,
Resultava difícil trobar un seient i fins i tot es produïa certa violència amb motiu de la compra d’aquests. Aquest va ser, segons sembla, un dels motius que van impulsar a Pèricles a crear un fons públic destinat a sufragar les despeses dels ciutadans amb menys recursos que es veien clarament marginats. A més, la majoria dels edificis teatrals es van remodelar per a ampliar l’espai dedicat als espectadors.
Existien localitats fixes en les files destinades als magistrats de la ciutat, als sacerdots de Dionís, els ambaixadors d’altres estats, els fills dels morts a la guerra i a aquells ciutadans que havien contribuït de forma especial al benestar públic, els quals rebien com a reconeixement de la ciutat aquest dret. La resta de la zona destinada al públic estava distribuït per tribus, de manera que cadascuna tenia assignat un sector determinat. Es donava molta importància a la concessió d’un seient preferent, que oferia prestigi social al destinatari.
Xaipete!!
Resultava difícil trobar un seient i fins i tot es produïa certa violència amb motiu de la compra dels mateixos. Aquest va ser, segons sembla, un dels motius que van impulsar a Pèricles a crear un fons públic destinat a sufragar les despeses dels ciutadans amb menys recursos que es veien clarament marginats. A més, la majoria dels edificis teatrals es van remodelar per a ampliar l’espai dedicat als espectadors.
EL PUBLICO
Es cierto que acudían gentes de otras polis griegas que llegaban a Atenas en esos momentos aprovechando la bonanza marítima de la nueva estación que se acababa de abrir, después del forzado paréntesis invernal. Sin embargo, tal circunstancia sólo se daba al parecer en las Grandes Dionisias, ya que a las Leneas sólo asistían los atenienses, según se desprende de una clara alusión de la parábasis de Los acarnienses de Aristófanes.
Resultaba difícil encontrar un asiento e incluso se producía cierta violencia con motivo de la compra de los mismos. Este fue, al parecer, uno de los motivos que impulsaron a Pericles a crear el fondo público destinado a sufragar los gastos de los ciudadanos con menos recursos que se veían claramente marginados.
Además, la mayoría de los edificios sufrieron obras de remodelación para ampliar el espacio dedicado a los espectadores.
Xaipete!
Els espectadors se situaven en la càvea, al lloc que corresponia a la classe social a la qual pertanyien. Els seients de les primeres files estaven reservats a les autoritats civils i religioses.
Assistien les dones i els nens al teatre?
Els nens si assistien, almenys a les comèdies, encara que fossin pujades de to. Pel que fa a les dones, no se sap amb certesa. En època romana, almenys és segur que podien assistir al teatre com a espectadores (algunes tenien fins i tot seients reservats).
El públic durant les representacions participava amb gran entusiasme: aplaudien, xiulaven, escridassaven, petejaven, etc. Per captar l’atenció del públic, algunes comèdies podien començar amb una escena cridanera i sorprenent.
Al llarg de l’obra, estaven asseguts en durs seients de pedra (encara que ja existien els coixinets), els espectadors aguantaven representacions de fins a quatre peces seguides, que duraven tot el dia. En els descansos entre obra i obra, estiraven les cames, menjaven, xerraven, etc. A partir de l’època hel·lenística, es van construir zones d’esbarjo i serveis annexes al teatre.
Seure a la primera filera era tot un privilegi; per això estava reservada a les autoritats, els magistrats, els sacerdots i els jutges. L’ambient teatral era bulliciós i aalegre; era un dia de festa: menjaven, bevien, s’agitaven… Era un públic de maneres rudes però d’oida finíssima, que esvalotava i cridava si un actor no pronunciava bé una síl·laba; era un públic exigent.