Lucrècia

La tragèdia de Lucrècia, l’obra més important del neoclassicisme literari català, va arribar a La Seca Espai Brossa, descoberta pel filòleg i polític Jordi Carbonell el 1968 i dirigida per Sergi Marí. L’obra es va representar entre el 3 i el 20 d’abril del 2014 i es torna a incorporar en la cartellera del 18 de febrer fins el 15 de març del 2015.

Lucrècia, mai escenificada en versió original, és una història de temàtica romana inserida en el període neoclàssic, plena de passió, amor i gelosia. Va ser escrita per l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis -inspirat en un episodi de Tit Livi-, autor més significatiu de la literatura catalana del segle XVIII. Aquesta època és caracteritzada per l’opressió lingüística dels regnats borbònics, però l’autor va escriure l’obra a Menorca l’any 1769, que sota el domini britànic, després de la desfeta austriacista de 1714, el català es trobava en una situació de normalitat i es va produir un desenvolupament literari significatiu en comparació amb la resta de països catalans. La finalitat de l’espectacle és difondre el patrimoni cultural de la literatura catalana.

L’obra està ambientada l’any 509 aC. La trama de la tragèdia transcorre en la casa de Col·latí, en un descans durant el setge d’Ardea per part dels romans. Tarquini, fill del rei de Roma, i el militar Col·latí parlen sobre les seves dones i les seves actituds quan ells estan en la guerra. Col·latí afirma que la seva, Lucrècia, és fidel i sofreix cada dia la seva absència. Ambdós decideixen comprovar-ho, Tarquini comprova tot el que Col·latí ha dit sobre la seva dona i queda fascinat amb ella. Per això intenta conquistar-la utilitzant totes les seves arts per aconseguir-ho: el poder reial, les promeses de matrimoni, les amenaces…, però ella es resisteix, i aleshores l’hereu del tron de Roma cedeix a la seva passió i la viola per tal de prendre-li allò que estima més que la seva vida: l’honor. Lucrècia se suïcida provocant una revolta que històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels tarquinis i la proclamació de la República romana, que va durar quatre segles.