Comediògrafs romans


Plaute i Terenci van ser dos poetes còmics més importants de la literatura llatina.

Plaute va ser l’autor que va causar més èxit, ja que era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí molt col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu, fet que li atorgava molta originalitat, ja que anava des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia. Les seves comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d’una família es veuen obligats a una separació forçosa, que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un embolic que se sol resoldre feliçment gràcies a la intervenció de l’esclau protagonista. Els personatges de Plaute no presenten cap mena de complexitat psicològica. Es tracta de simples estereotips que són constants en totes les seves comèdies. Pel que fa als models grecs, veiem que Plaute potencia els personatges més còmics com ara l’esclau o el paràsit, alhora que exagera en gran mesura certs trets ridículs d’aquests mateixos personatges, de manera que els resultats són molt divertits.

L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles a l’espectador, d’aquesta manera no tenen cap preocupació moral o intel·lectual. Per això, sovint no es preocupava de donar coherència a l’acció a la qual es resolia sobtadament. Això ha provocat que les seves obres es considerin d’embolic, que aporta la força còmica. Critica el món hel·lènic com a sinònim de vici i comoditat enfront de l’austeritat del món romà. La poesia és molt rica en ritmes variats que l’autor domina perfectament en combinar les parts declamades amb les cantades. La base dels seus textos és llengua parlada a la Roma de la seva època, amb una gran rapidesa i vivacitat: juga amb les paraules, inventa mots, fa frases curtes, explica acudits grollers, etc. Fa parlar amb els seus personatges d’acord amb l’estatus socials a la qual pertanyen. Quant a la estructura, comença alguna de les seves comèdies amb un pròleg, en què algun personatge de l’obra o divinitat explica breument la trama principal, intentant despertar la curiositat i l’interès del públic. L’entrada en escena dels personatges i la seva sortida marquen les diverses escenes.

Terenci va ser posterior a Plaute. L’èxit que aconseguí Terenci va ser menor que el de Plaute, ja que al ser un autor més proper a la noblesa que al poble, el seu llenguatge era més aviat culte i les seves obres tenien una gran preocupació moral. Les seves obres no tenen la força còmica de les de Plaute, ja que les tendències de Plaute eren més properes a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges i a buscar els arguments més moguts; Terenci, per altra banda, tendia a suavitzar, buscava més el somriure que les grans rialles. En canvi estan més ben estructurades, són reflexives i no deixen via a l’espontaneïtat. La seva estructura rítmica és molt menys rica que les obres plautines i les parts cantades cedeixen lloc a parts declamades. L’acció es desenvolupa a Grècia, sinònim d’amabilitat i d’honestedat, no pas de vici com Plaute. Els personatges esdevenen el nucli de l’acció. Terenci treu el protagonisme a la figura de l’esclau per atorgar-los als joves, així exalça els valors de la bona educació, tema principal de les seves obres. Llavors davant d’obres psicològiques amb una forta càrrega moral, enfront de la burla i l’engany de les obres de Plaute. El seu llenguatge és més depurat que el de Plaute, on intenta reflectir un registre culte i evita el col·loquialisme groller que només té com a objectiu provocar les rialles. El públic acostumat al teatre fàcil de Plaute, no va saber valorar el canvi que proposava Terenci, menys accessible al públic romà, i per això no va ser tan ben acollit.

13 respostes a Comediògrafs romans

  1. Liana Beijleveld diu:

    Bonum Diem,

    Està molt be explicat, Plaute i Terenci, son dos poetes còmics molt importants per el que vaig poder veure.

    Plaute, era un autor amb molt d’èxit, era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, tenia molta originalitat, a una certa edat va comenzar a escriure obres, els seus arguments eres presos de la Comèdia Nova grega, que tracten en la seva majoria d’un esclau astut que ajuda a un jove amo a reunir-se amb la seva dona. Els personatges de l’obra de Plaute són convincionals i es repetreixen a totes les obres: esclaus enginyosos, soldats, noies que nomès pensen en l’amor i el matrimoni… el seu estil te vivesa i naturalitat, coneixia molt bé els gustos del públic i aixo li va permetre crear situacions i embolics imprevisible. Tenia molta força còmica.

    Terenci, a diferencia de Plaute, vivia dels seus exits, el seu estil es mes delicat, els arguments de les seves obres era mes desenvolupat i la psicologia dels personatges més treballada.

    Casina és una de les obres de teatre del comediògraf llatí Plaute.
    Un vell llibertí s’enamora de l’amant del seu fill crida Casina. El vell intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat certes i infames condicions. Un esclau del fill descobreix a la mare d’aquest el repugnant i cínic conveni i el vell per fi conclou per veure humiliat i menyspreat de tots i Casina reconeguda filla d’un ciutadà lliure s’uneix en matrimoni amb el fill de l’ancià a qui si primer va afavorir la Sort, després va ser vençut per l’astúcia com diu Priscià en l’argument d’aquesta comèdia.

  2. Xènia Sánchez Hernández diu:

    Salve!
    Titus Maccius Plautus, va ser un comediògraf llatí va nascut a Sarsina, Umbria el 254 a.C. i va morir a Roma l’any 184 a.C.
    La data del seu naixement no es coneix exactament, la data del 254 a.C. és una aproximació. Era de nacionalitat romana. Va morir el 184 a.C. i en aquest lapse de temps sabem que correspon a un període històric molt bel·licós: la II Guerra Púnica i la primera afirmació de la intervenció romana a Grècia i a l’Orient hel·lenístic. De jove es va traslladar a Roma i allà va ser comerciant i soldat. L’ampli coneixement que tenia del llenguatge mariner ho confirma i molt possiblement també va realitzar viatges pel Mediterrani. En arruinar-se va tenir que empènyer la pedra d’un molí al temps que començava a escriu-re comèdies “palliatas” adaptades al grec. El seu enorme èxit el va ajudar a deixar l’ofici de moliner per dedicar-se al seu nou ofici. Va morir passats els 70 anys amb una gran popularitat i una gran riquesa.
    Terenci va ser un autor posterior a Plaute, i no va aconseguir tota la fama que va aconseguir Plaute, però això és degut a que Terenci era un autor més proper a la noblesa que al poble. Les seves obres tenien una preocupació moral i utilitzava un llenguatge més aviat culte, a diferència de Plaute que tenia el seu objectiu en provocar rialles a la gent i per això no utilitzava un llenguatge massa complicat, i molt sovint faltava una mica de coherència. Terenci buscava més somriures que grans rialles, la seva estructura rítmica era molt menys rica.
    Un dels problemes que va tenir Terenci va ser queel seu públic, estava acostumat al teatre de Plaute i no van poder apreciar bé la seva obra. Plaute era molt original en les seves obres, utilitzava un llatí col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu, aquest col·loquialisme anava des de les obscenitats, fins als insults més grollers.
    Felicitats per l’apunt, és molt clar i entenedor i ens serà molt útil a tots per estudiar ja sigui per l’exàmen o per la selectivitat.
    Vale!

  3. Valentina Villanueva diu:

    Salve!
    Plaute va ser un còmic amb molt d’èxit. Va ser un pueblerí que va escriure obres per a les classes socials més baixes, les seves obres eren originals en comparació amb altres autors gràcies al llenguatge que feia servir, però bastant repetitiu amb les seves pròpies obres ja que sempre tenien una estructura molt semblant. Ell buscava la risa del públic, pel que no es preocupava massa per la coherència de les accions dels personatges ni per utilitzar un llenguatge massa culte, era fan dels jocs de paraules i de les grolleries.
    Al contrari que Plautó, Terenci va dirigir les seves obres a les classes nobles. Ell no buscava grans riallades, si no somriures sincers. Volia que les seves obres transmetessin alguna cosa, per aixó els hi donava un pes moral més gran. El llenguatge que utilitzava va ser més culte que el de Plautó.
    El públic, acostumat al teatre fàcil de Plautó, no va saber, o més ben dit voler valorar el teatre de Terenci que, a més, era menys accesible per al poble romà.
    Casina és una de les obres de Plautó: Un vell llibertí s’enamora de la amant del seu fill, Casina . El vell intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat certes i infames condicions. Un esclau del fill descobreix a la mare d’aquest el repugnant i cínic conveni i el vell per fi conclou per veure humiliat i menyspreat de tots i Casina reconeguda filla d’un ciutadà lliure s’uneix en matrimoni amb el fill de l’ancià a qui si primer va afavorir la Sort , després va ser vençut per l’astúcia com diu Priscià en l’argument d’aquesta comèdia .

  4. Roser diu:

    Salue!
    Plaute ve ser un escriptor romà que es dedicava a les representacions comiques, va tenir molt èxit en el seu temps. La diferència més significativa entre les obres de Plaute i les de Terenci es concentra en el públic al qual va destinat, doncs en el teatre de Plaute està dirigit a les classes més baixes, de manera que utilitza un llenguatge col·loquial i el seu únic objectiu és fer riure al públic així que els arguments no solen estar gaire desenvolupats; per part de Terenci el seu públic s’acostava més a la noblesa de manera que el llenguatge usat era més culte i el desenvolupament de l’acció solia contenir la preocupació moral. Algún aspecte de la comèdia grega que es pot relacionar amb la romana és per exemple l’estructura de l’obra iniciada per un pròleg on s’explica breument la trama de la història.

  5. Sergio Fernández diu:

    Salve!

    Plaute va viure a cavall dels segles III i II a.C. (250-184 a.C.). Va ser l’autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col.loquial. Justament l’originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral o intel.lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic. S’han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals:

    Aulularia (“La comèdia de l’olla”): un vell anomenat Euclió troba una olla plena d’or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d’aquest.

    Amphitruo (“Amfitrió”): és l’única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d’Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, anomenada Alcumena, mentre que Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d’Amfitrió, vigila l’entrada de la casa. L’obra acaba amb el part doble d’Alcumena, en el qual neixen dos bessons. Un d’ells, Hèrcules, és fill de Júpiter; l’altre, d’Amfitrió.

    Bacchides (“Les Baquis”): Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades Baquis. Crísal, l’esclau d’un d’ells, Mnesíloc, pren amb enganys al seu vell amo Nicòbul diners per salvar una de les Baquis d’un soldat que l’ha comprada.

    Miles gloriosus (“El soldat fanfarró”).

    Menaechmi. (“Els bessons”).

    La diferència del teatre de Plaute amb al de Terenci era principalment que les obres de Plaute eren riques en comèdia amb l’objectiu bàsic de provocar les rialles de l’espectador, en canvi el teatre de Terenci les seves obres no comptaven amb tanta força còmica com les de Plaute però estan millor estructurades, són reflexives i no deixen via a l’espontaneïtat. La seva estructura rítmica és molt menys riques que les obres Pautines i les parts cantades cedeixen lloc a les part declamades.

    Casina és una de les obres de teatre del comediògraf llatí Plaute.
    Un vell llibertí s’enamora de l’amant del seu fill crida Casina. El vell intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat certes i infames condicions. Un esclau del fill descobreix a la mare d’aquest el repugnant i cínic conveni i el vell per fi conclou per veure humiliat i menyspreat de tots i Casina reconeguda filla d’un ciutadà lliure s’uneix en matrimoni amb el fill de l’ancià a qui si primer va afavorir la Sort, després va ser vençut per l’astúcia com diu Priscià en l’argument d’aquesta comèdia.

    Molt bon article, les meves felicitacions!

  6. Yasmina Groult diu:

    Bonumdiem!!

    Plaute va ser un comic llatí nascut a251 aC a Sàrsina en l’antiga Úmbria i va morir en 184 aC.
    Escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí molt col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu. L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles a l’espectador,

    Terenci, vivia dels seus exits, el seu estil es mes delicat, els arguments de les seves obres era mes desenvolupat i la psicologia dels personatges més treballada.

    Casina és una de les obres de Plautó.
    Un vell llibertí s’enamora de l’amant del seu fill crida Casina. El vell intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat certes i infames condicions. Un esclau del fill descobreix a la mare d’aquest el repugnant i cínic conveni i el vell per fi conclou per veure humiliat i menyspreat de tots i Casina reconeguda filla d’un ciutadà lliure s’uneix en matrimoni amb el fill de l’ancià a qui si primer va afavorir la Sort, després va ser vençut per l’astúcia com diu Priscià en l’argument d’aquesta comèdia.

  7. barroso.rebeca diu:

    Salve!!
    Plaute fou un autor còmic llatí nascut cap a 251 aC a Sàrsina en l’antiga Úmbria i mort en 184 aC. Plaute va ser l’autor que va causar més èxit, ja que era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí molt col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu, fet que li atorgava molta originalitat. A les comèdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d’entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els més usuals són els que impedeixen l’amor entre dos joves: per culpa d’un rival o pel deler de guanyar diners que té l’amo de la noia o perquè les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces.

    Terenci va ser posterior a Plaute. L’èxit que aconseguí Terenci va ser menor que el de Plaute, perquè a diferència d’aquest, Terenci era més proper a la noblesa que al poble, fet que requeria un llenguatge culte i obres d’una gran preocupació moral.

  8. mariiam14 diu:

    Salve!

    Maccius Plautus, conegut com a Plaute va ser un autor còmic llatí, va néixer l’any 254 aC. i va morir al 184 aC. a Roma. En les comèdies de Plaute l’acció acostuma a girar al voltant dels diners o d’una noia, els personatges principals han de passar uns quants obstacles per aconseguir els seus objectius, Plaute es reia dels esclaus que enganyaven els seus amos o del pare liberal que acabava en la ruïna.
    Les seves comèdies han inspirat a autors posteriors com per exemple Shakespeare o Molière.
    Va escriure 21 comèdies, però es diu que va escriure 130 comèdies. De les 21 que són segur que va escriure Plaute, n’he vist 3, el soldat fanfarró, Càsina i els bessons.

    Vale.

  9. Mar Gómez diu:

    Bonum diem!
    Maccius Plautus, Plaute, va ser l’autor que més èxit va tenir en aquella època ja que escribia comèdies per a la classe baixa. Amb un llenguatge col·loquial. En cambi Terenci va ser posterior a Plaute i va tenir un èxit menor. Ell s’apropava més a la noblesa a l’hora d’escriure, per tant utilitzava un llenguatge més culte.

    Un vell llibertí s’enamora de l’amant del seu fill, Càsina. Aquest intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat certes e infames condicions. Un esclau del fill revela a la mare d’aquest el repugnant i cínic conveni i el vell al fi conclou per veure’s humillat i despreciat de tots. Càsina reconeguda filla d’un ciutadà lliure es casa amb el fill de l’ancià a qui al principi li va afavorir la sort, però després va ser vençut per l’astucia.

  10. sara diu:

    salve!
    Plaute va ser l’autor que va causar més èxit, ja que era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí molt col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu, fet que li atorgava molta originalitat, ja que anava des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia.

    Terenci, a diferencia de Plaute, vivia dels seus exits, el seu estil es mes delicat, els arguments de les seves obres era mes desenvolupat i la psicologia dels personatges més treballada.

    Casina és una de les obres de teatre del comediògraf llatí Plaute.
    Un vell llibertí s’enamora de l’amant del seu fill crida Casina. El vell intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat certes i infames condicions. Un esclau del fill descobreix a la mare d’aquest el repugnant i cínic conveni i el vell per fi conclou per veure humiliat i menyspreat de tots i Casina reconeguda filla d’un ciutadà lliure s’uneix en matrimoni amb el fill de l’ancià a qui si primer va afavorir la Sort, després va ser vençut per l’astúcia com diu Priscià en l’argument d’aquesta comèdia.

  11. Raul Guardia diu:

    Qui va ser Plaute?
    Plaute, va ser un comediògraf llatí que va neixer a Sarsina, Umbria el 254 a.C. i va morir a Roma l’any 184 a.C. Va ser l’autor que va causar més èxit, ja que era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí molt col·loquial i un llenguatge molt vigorós i expressiu, fet que li atorgava molta originalitat, ja que anava des de l’obscenitat i l’insult més groller a l’estil líric i la paròdia de la tragèdia.

    Què diferencia el teatre de Plaute al de Terenci?
    L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles a l’espectador, d’aquesta manera no tenen cap preocupació moral o intel·lectual. Terenci, per altra banda, tendia a suavitzar, buscava més el somriure que les grans rialles.

    Quin és l’argument de Càsina?
    Un vell llibertí s’enamora de la amant del seu fill, Casina . El vell intenta casar-la amb un esclau seu amb qui ha estipulat algunes condicions. Un esclau del fill descobreix a la mare d’aquest el seu pacte i el vell per fi conclou per veure humiliat i menyspreat de tots i Casina reconeguda filla d’un ciutadà lliure s’uneix en matrimoni amb el fill de l’ancià a qui si va afavorir la Sort , després va ser vençut per l’astúcia.

  12. Alina Roman diu:

    Salve!

    Molt bon apunt. Podem veure a dos grans comdiògrafs que van tenir molt d’èxit en les seves obres.

    Plaute com bé diu és el que més èxit va tenir ja que componia obres de comèdia o tragèdia , utilitzant un vocabulari senzill que estava a l’abast de tota la gent del poble. Va ser un comediògraf que va neixer a Sarsina, Umbria el 254 a.C. i va morir a Roma l’any 184 a.C. Les seves obres eren representades per gent del poble i els actors es ficaven molt bé en el seu paper.

    En canvi Terenci va ser un autor més proper a la noblesa que al poble, el seu llenguatge era més aviat culte i les seves obres tenien una gran preocupació moral. Les seves obres no tenen la força còmica de les de Plaute, ja que les tendències de Plaute eren més properes a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges i a buscar els arguments més moguts; Terenci, per altra banda, tendia a suavitzar, buscava més el somriure que les grans rialles. En canvi estan més ben estructurades, són reflexives i no deixen via a l’espontaneïtat.

    Un exemple molt clar d’obra fantàstica és Casina. (Plaute)

    Càsina explica la història d’un pare i el seu fill que s’enfronten per l’amor de la mateixa esclava; desitjant el pare que Càsina es casi amb un colon seu per poder gaudir-la els dos mentre el fill pretén que Càsina es casi amb el seu esclau amb la mateixa intenció. Per qüestions de negocis el fill es troba de viatge pel que serà la seva mare qui vetlli pels seus interessos. Llavors ajudada per les altres dones de l’obra, sense comptar amb la mateixa Càsina, la mare disfressa Calino (l’esclau del fill) de núvia per quan l’esclau del pare vagi a jeure amb ell pensi que es tracta de Casina i s’endugui una trista sorpresa. La vergonya del pare i del seu esclau és enorme en descobrir que han estat a punt de jeure amb una persona que no era la seva estimada Càsina i que han estat enganyats. A sobre, el pare no pot ocultar el que pretenia fer amb la seva esclava pel que la seva esposa s’enfada molt. Finalment, en tornar el fill del seu viatge i es casa amb Càsina qui resulta ser filla d’un home lliure.

    ·Què diferencia el teatre de Plaute al de Terenci?

    -L’objectiu principal de Plaute era provocar les rialles a l’espectador, d’aquesta manera no tenen cap preocupació moral o intel·lectual. Terenci, per altra banda, tendia a suavitzar, buscava més el somriure que les grans rialles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *