Donem la benvinguda a la primavera amb un tema instrumental titulat Primavera Verda. Gaudiu-lo!

Al-Mayurqa és un grup de música tradicional mallorquí, creat el 1994. Agafa el nom de la denominació àrab antiga de la capital balear, Palma. Els seus creadors, els germans Martorell han creat recentment una nova banda anomenada Sedàç.

Components
Antoni Roig: Veu, guitarra rítmica, percussions tradicionals
Manuel Martorell: Guitarres
Maria Vilches: Veu
Miquel Carbonell: Guitarró
Gaspar Jaume: Baix elèctric
Pere Joan Martorell: Flabiol, xeremies, xermeia MIDI, flautes i gralla

Just fa 10 anys que ens va deixar el gran PACO DE LUCÍA el millor guitarrista flamenc de tots els temps. Li dequiquem el BON DIA AMB MELODIA!

Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.

Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 25 de febrer de 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía en el desè aniversari de la seva mort.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’Atlàntic.

Dedicada a tots els amants del flamenc i la guitarra de l’escola.

Curiositats
Projecte sobre el flamenc a l’escola Les Fonts, fa set anys anys.

Comencem el segon trimestre al BON DIA AMB MELODIA amb un especial FLAMENKAT.

Aquesta setmana Paco de Lucía, el millor guitarrista flamenc de tots els temps.
Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.

Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 25 de febrer de 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’Atlàntic.

Dedicada a tots els amants del flamenc i especialment al alumnes i mestres que el proper dimarts 17 de gener anirem al Palau de la Música Catalana a gaudir de l’espectacle Famenkat.

Flamenkids 1 from Areamapping.tv on Vimeo.

Palau de la Música Catalana
Descobreix aquesta joia del Modernisme català amb aquesta selecció de vídeos:

BON DIA AMB MELODIA Especial Viatge 6è a GRANADA. Aquesta setmana Paco de Lucía, el millor guitarrista flamenc de tots els temps.
Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.

Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 25 de febrer de 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’Atlàntic.

Dedicada a tots els amants del flamenc i especialment al alumnes i mestres que passarem aquesta setmana a Huerto Alegre de viatge de final de curs de 6è.

Paco de Lucía i Camarón de la Isla

Como el agua

Limpia va el agua del río
Como la estrella de la mañana
Limpio va el cariño mío
El manantial de tu fuente clara
Como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua clara
Que ha baja’ del monte
Y así quiero verte
De día y de noche
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua
Yo te eché mi brazo al hombro
Y un brillo de luz de luna
Iluminaba tus ojos
De ti deseo yo t’ito el calor
Pa’ ti mi cuerpo si lo quieres tú
Fuego en la sangre nos corre a los dos
Ay, como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Si tus ojillos fueran
Aceitunitas verdes
To’a la noche estaría muele, que muele
Muele que muele
To’a la noche estaría muele que muele
Muele que muele, muele que muele
Luz del alma mía, divina
Que a mí me alumbra mi corazón
Mi cuerpo alegre camina
Porque de ti lleva la ilusión
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua
Ay, como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Ay, como el agua
Y como el agua
Y como el agua

El passat dimarts 9 de febrer ens va deixar inesperadament el gran pianista de jazz Chick Corea a l’edat de 79 anys. Aquesta setmana li dediquem el Bon Dia amb Melodia. Descansa en pau Chick! No és una música gens  fàcil de tocar ni d’escoltar, però segur que no us deixarà indiferent. Som-hi!!!

Chick Corea

Chick Corea
Va ser tant o més popular que altres grans figures del gènere. Les seves propostes van transcendir molts cops l’àmbit estricte del jazz i van arribar a públics molt diversos, sovint als antípodes de l’aficionat al jazz de tota la vida. Per a alguns, Chick Corea era un geni. Per a d’altres, no feia ben bé jazz. Tanmateix, del que ningú no pot dubtar és del seu virtuosisme –es tracta d’un dels pianistes més rellevants del jazz des de finals dels 60 fins ara, que ha mort de manera inesperada als 79 anys– ni tampoc del seu enginy com a compositor –va signar alguns dels discos més importants del seu temps.

Nascut el 1941 a Massachusetts en una família d’origen italià, Armando Anthony Corea va créixer escoltant els grans músics de jazz de l’era del bop. Sembla ser que seu pare, trompetista de dixieland, ja el va fer seure davant d’un piano amb només quatre anys. Estudiós i tastaolletes, Corea es va formar a la prestigiosa Julliard School, el mateix centre on va estudiar Miles Davis. Els primers passos com a professional els va fer al servei de mestres com ara Mongo Santamaria, Blue Mitchell i Stan Getz.

Miles Davis & Chick Corea

Tones for Joan’s bones (1968) i Now he sings, now he sobs (1968) van ser els seus dos primers discos. Ja tenen un un estil que apunta a l’excel·lència interpretativa, amb una extraordinària combinació entre la complexitat de les formes –arranjaments sovint farcits de mil i una filigranes– i una música resultant moderna, tenyida d’energia magnètica, de timbres innovadors, capaç d’arribar a públics molt diversos. El cas és que, entre d’altres, va seduir Miles Davis, que el va requerir per participar en una de les etapes elèctriques.

Ja als anys 70, Corea es va convertir en un emblema del jazz fusió més trencador, amb discos com Return to forever (1972), que va donar lloc a una cèlebre banda homònima. També va flirtejar amb el free jazz amb  temes com  Crystal silence, el mateix Return to forever o, ja cap als anys 80, Children’s song.

En paral·lel als seus titubejos amb el jazz, diguem-ne, de lluïment, va iniciar, ja als anys 80, una etapa consagrada al jazz fusió més acrobàtic. Sota l’estela de l’Elektric Band va signar treballs que el van acostar a un públic jove, avesat a gaudir de les escomeses decibèliques d’aquesta proposta.

L’Elektric també reunia joves promeses. No en va, Chick Corea va ser també un autèntic descobridor –o arreplegador– de músics amb gran talent. Entre d’altres, el baixista barceloní Carles Benavent.

Chick Corea amb el baixista català Carles Benavent.

La relació amb Catalunya

Benavent va enregistrar amb Corea quatre discos i va fer una gira, l’any 82, amb Paco de Lucía i Corea que recorda com la millor de la seva carrera. “Tenia el Paco a una banda i el Chick a l’altre”, explica, i considera Chick Corea un músic que el va marcar. “Va ser valent a la seva manera: es va embarcar en projectes que fugien del jazz tradicional que es feia”, recorda.

Chick Corea amb el gran guitarrista flamenc Paco de Lucía (1947-2014)

Corea no només va influir una generació de creadors de la nostra escena, sinó que també va venir  un munt de vegades a casa nostra: a Barcelona, des de mitjans dels anys 70, a Badalona, Terrassa, Andorra o el Festival de la Porta Ferrada. L’esdeveniment on va tocar més cops va ser el Festival de Jazz de Barcelona.

Corea també era “un dels millors ambaixadors del flamenc”, afirma, i fa referència al seu misticisme, que el feia creure en la reencarnació: “En algun moment del seu pas per l’Univers creia que havia sigut espanyol o d’un país hispà”, diu.

Corea, guanyador de 23 Grammy, deixa per a la posteritat una obra extensa que ha creat escola i l’ha convertit en un tòtem del jazz. “Vull donar les gràcies a tothom que m’ha ajudat durant el meu viatge a mantenir encès el foc de la música”, va deixar escrit abans de morir.

I per acabar, us proposo un recull de vídeos per tal de que us feu una idea de qui va ser Chick Corea. Un autèntic geni.

Notícia breu a rtve sobre la seva trajectòria 1’26” (Resum imprescindible)

Assaig amb la Electrik Band el 2019. S’ho passen genial fent jazz fusió!

En els seus concerts li encantava interaccionar amb el públic (mireu els primers 0´50″)

Interpretant el seu mític tema SPAIN en directe en format trio Akoustic band, l’any 1991.          (És molt llarg,  podeu mirar un fragment. Uns solos impressionants de piano, de bateria i de contrabaix)

Concert en format trio  Akoustic band el 2018. Estava en molt bona forma! (Mireu un fragment, bona qualitat d’imatge i so)

Vídeo presentació de la seva acadèmia on-line per fomentar la creativitat dels músics

*Esta semana “Bon dia amb Melodia” en castellano.
Vamos a conocer un gran músico de flamenco.¡Adelante!

Vicente Amigo

Vicente Amigo Girol nació en Guadalcanal, provincia de Sevilla, pero creció en Córdoba, donde a los ocho años de edad le regalaron su primera guitarra española. Sus primeros maestros fueron “El Tomate” y “El Merengue”, después paso a ser alumno de Manolo Sanlúcar.

En 1988 inició su carrera en solitario presentándose al Festival Nacional del Cante de las Minas de la Unión, donde obtuvo el primer premio en el apartado de guitarra. Después, ganó el Concurso Internacional de Extremadura. En mayo de 1989 ganó uno de los principales premios nacionales de guitarra, el Premio Ramón Montoya, de guitarra de concierto en el XII Concurso Nacional de Arte Flamenco de Córdoba.

Su primer disco De Mi Corazón al Aire en 1991, obtuvo los premios “Icaro” (Diario 16) y “El Ojo Crítico” (RNE).

En 1991 actuó en el Festival Internacional “Leyendas de la Guitarra” en Sevilla, donde también participaron Bob Dylan, Keith Richards, Paco de Lucía, Phil Manzanera, entre otros.

En octubre de 1995 publicó su segundo disco Vivencias Imaginadas. Destacan en este segundo trabajo la inclusión de la trompeta por primera vez como instrumento flamenco.
Los años siguientes realizó un disco dedicado al poeta Rafael Alberti y otro con el cantaor José Mercé.

En octubre de 2000 publicó “Ciudad de las Ideas” (BMG-Ariola), fue nominado a los Latin Grammy Awards en la categoría de Mejor Álbum y obtuvo el Grammy al Mejor Álbum Flamenco 2001.
En 2002 ganó el Premio Ondas por “Ciudad de las Ideas” , también fue reconocido por el Ayuntamiento de Córdoba como “Hijo Adoptivo” de la ciudad. Durante 2003 y 2004 realizó giras internacionales y colaboró en las grabaciones discográficas de Sting, Alejandro Sanz, Miguel Bosé y Eliane Elías.

Tres notas para decir Te quiero
“Tres notas para decir te quiero”, título precioso y evocador, formaba parte de “Ciudad de las ideas”, disco con el que Vicente Amigo ganó todos los premios posibles, entre ellos el Grammy latino. Un homenaje al poeta griego Kavafis donde se mezclaba el flamenco con otros sonidos llegados del jazz, el bolero, el tango o la música andaluza de raíces moriscas. El guitarrista cordobés se ha convertido, sin duda, en el sucesor del maestro Paco de Lucía, triunfando en todo el mundo gracias a haber creado un lenguaje propio lleno de mestizaje, espiritualidad y sentimiento. A través de trabajadas melodías y de un talento grandioso, Vicente Amigo ha sabido acercar el flamenco a todo tipo de públicos realizando fusiones con el pop o el jazz sin por ello adulterar la esencia del flamenco. Una muestra de ello es esta maravillosa canción: el ejemplo perfecto de cómo hacer magia con la guitarra, de cómo acariciar las cuerdas y llegar al alma, de cómo buscar en el aire el compás, de cómo transportarte a lugares inimaginables. Y es que Vicente Amigo es un poeta con su guitarra.

Aquesta setmana ens apropem al flamenc! En aquest cas, música instrumental d’un dels millors guitarristes d’aquest gènere en actiu. Ja sabeu que els alumnes de 6è d’aquí pocs mesos faran un viatge a Granada (del 27 al 31 de maig). Encara queda força temps, mentrestant gaudiu d’aquesta melodia tan bonica!!!

LUDWIG VAN BEETHOVEN

( Va néixer a Bonn l’any  1770 – Va morir a Viena el  1827)

Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.

Beethoven va néixer en una família humil.
El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir “remolatxa”, element que evidencia el seu orígen rural.

El pare de Beethoven, va ocupar un lloc com a tenor, pianista i violinista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aquella època els músics estaven molt mal pagats.

La mare de Beethoven, Maria Magdalena Keverich, era filla d’un inspector de les cuines del príncep.

Pares de Ludwig van Beethoven

Beethoven amb onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.

No es va arribar a casar mai. El gran amor de la seva vida sembla que va ser Antonie von Birkenstock casada amb Franz Brentano, que ha passat a la història coneguda com la immortal estimada.

Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Aquesta tragèdia va causar-li un enorme desànim agreujat per la mort del seu germà i la seva decisió d’acollir al seu nebot en contra de la voluntat de la seva cunyada.

Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20.000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles.
Beethoven va ser un artista molt complet, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…

La seva obra es pot dividir en tres períodes compositius:
– Període 1770-1800: formes clàssiques.
Obres: Primera i Segona Simfonia, Septet Op.20, la Patètica Op.13.
–  Període 1801-1814: continguts expressius densos i canvis de tonalitat sobtats. Obres: Tercera a Vuitena Simfonies, “Clar de Lluna” Op.27 n.2 , Sonata Apassionata Op.57.
–  Període 1815-1827: absoluta llibertat melòdica i formal.
Obres: Novena Simfonia, Gran Fuga per a corda Op.133, Missa Solemnis en Re Major.

Cinquena  Simfonia

Quan Beethoven va compondre aquesta simfonia ja estava arribant als 40 anys d’edat. La seva vida personal estava marcada per l’angoixa que li causava l’augment de la seva sordera i havia entrat ja en un imparable procés de “fúria creativa”. Europa estava marcada decisivament per les guerres napoleòniques, l’agitació política a Àustria i l’ocupació de Viena per part de les tropes de Napoleó l’any 1805.

Els quatre primers cops rítmics  (ta-ta-ta-taaaaan) són una fita i un referent conegut per tothom, ja sigui aficionat a la música o no, i imprimeixen un caràcter tràgic i descarnat a tota la partitura. Aquest motiu es va repetint durant tota l’obra amb aparicions importants, encara que estigui modificat.

Entre l’any 1804 i l’any 1808 Beethoven va compondre les simfonies nº 4, 5 i 6. A penes acabada la composició de l’Heroica, Beethoven va emprendre la composició d’una altra simfonia de gran volada. Aquest nou projecte l’interrompé l’any 1806 per crear la Quarta simfonia. Degut a la composició d’aquesta simfonia, en Si bemoll Major i estrenada l’any 1807, la composició de la 5a simfonia va quedar en suspens durant més de 2 anys, entre el 1805 i el 1807.

Els primers esbossos de la 5a simfonia daten de l’any 1803. Beethoven hi pretén plasmar els amargs moments que vivia, la commoció espiritual que el mogué a lluitar contra el seu destí advers i la decisió de sobreposar-se a les desventures i assolir l’anhelat alliberament i triomf en el camí de l’art.

Teatre an der Wien (Viena)

Finalment, la Cinquena simfonia va ser estrenada al Teatre an der Wien el 22 de desembre de 1808, junt amb la Sisena simfonia, el Concert per a piano núm. 4 i altres composicions. Així doncs, es va presentar al públic després d’un període de gestació que se situa entre els més llargs de tota l’obra del compositor alemany.

Perquè aquesta setmana escoltem Beethoven?
Els alumnes de 5è i 6è aniran el divendres 1 de febrer a l’Auditori a gaudir de l’espectacle Zoom, dies de músic. Música simfònica de la mà de la JONC amb coreografies de Cesc Gelabert. Escoltaran aquest obra de Beethoven  i d’altres de compositors com Benjamin Britten, Igor Stravinsky Rameau o Eduard Tolrà. De ben segur serà un concert fantàstic!

Bona setmana a tothom!