Monthly Archives: març 2012

I WANT IT ALL

Queen

Queen

Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú: podia cantar de baríton i també de tenor lleuger.
La banda és coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Practiquen diversos estils que no sempre són fàcils d’etiquetar: pop-rock, hard-rock,  rock simfònic, rock progressiu…

Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes de rock que més n’ha venut de la història. La banda va patir un daltabaix quan  Freddie Mercury, va morir d’una bronconeumonia complicada pel SIDA i va deixar  a Queen sense la seva veu.  Desde llavors el grup ha intentat continuar en diferents formats. El baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R.Taylor i B.May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Per cert, Brian May a part de ser un grandíssim músic, ha estudiat molt i  fa pocs anys va acabar la seva tesi docoral i  aconseguí el títol de  Doctor en astrofísica per Imperial College  i rector honorífic a la Universitat Joon Mores. Un científic de cap a peus!

I Want it all
I want it all ( Ho vull tot) és una cançó inclosa en el disc The Miracle editat l’any 1989. Es tracta, en sí mateixa, d’un himne de rock en que la lletra parla de llibertat i rebelia. Brian May ha dit que, principalment té un missatge d’ambició i de lluitar pels teus objectius. La cançó s’ha utilitzat en diversos anuncis i també en una campanya anti-apartheid (les tutores us explicaran què significa). En uns anys on la música pop es va convertir en la música de masses, té força mèrit que aquesta cançó arribés al nº3 de les llistes de vendes a Anglaterra.
Aquesta setmana és una proposta de la Júlia Ll. de 6è, que em consta que és una gran admiradora de Queen. Doncs bé, gràcies a ella, acabem el trimestre amb una bona dosi de rock! Bones vancances i bona música!

Clica per veure videoclip a You Tube

I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now
Adventure seeker on an empty street,
Just an alley creeper, light on his feet
A young fighter screaming, with no time for doubt
With the pain and anger can’t see a way out,
It ain’t much I’m asking, I heard him say,
Gotta find me a future move out of my way,
I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now,
I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now,

Listen all you people, come gather round
I gotta get me a game plan, gotta shake you to the ground
Just give me what I know is mine,
People do you hear me, just give me the sign,
It ain’t much I’m asking, if you want the truth
Here’s to the future for the dreams of youth,
I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now,
I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now,

I’m a man with a one track mind,
So much to do in one life time (people do you hear me)
Not a man for compromise and where’s and why’s and living lies
So I’m living it all, yes I’m living it all,
And I’m giving it all, and I’m giving it all,
It ain’t much I’m asking, if you want the truth,
Here’s to the future, hear the cry of youth,
I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now,
I want it all, I want it all, I want it all, and I want it now,
etc.

 

 

 


Brian May

.

VIATGE A ÍTACA

Lluís Llach

Lluís Llach i Grande
Nascut a Girona, 7 de maig de1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L’Estaca composta l’any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d’exiliar-se durant un temps a París. Desprès de més de 30 àlbums editats i una llarga carrera, el 2007 es retirà oficialment dels escenaris. El passat 2 de febrer de 2012 es va editar la seva primera novel·la titulada Memòria d’uns ulls pintats; 344 pàgines resultat de tres anys de feina. Una proposta a tenir en compte per Sant Jordi.

Viatge a Itaca
El 1975, Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstantinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col•laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, “Viatge a Ítaca” és una aventura musical que acabarà venent milers de discos i convertint-se en un fenòmen. Aquesta cançó que ja va sonar fa més de dos anys al BDaM, la dedico especialment a la classe de 6èA i a tots els qui us emociona la música de Lluís Llach. Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més infpormació a www.lluisllach.cat

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

COSA SARÀ

 

Lucio Dalla
Neix a la ciutat italiana de Bolonya el 4 de març de 1943.
La seva carrera musical comença com a clarinetista en un grup de jazz. I desprès en el grup Flippers.
Gino Paoli, director de la discogràfica RCA el descobreix i el convenç per iniciar la seva carrera com a solista.
L’any 1966 edita el seu primer disc i els seus concerts de debut resulten força polèmics a causa del seu look transgressor i una música força extravagant.
En els seus primers àlbums Lucio col•labora amb diversos poetes que li escriuen algunes lletres com Sergio Bardotti, Gianfranco Baldazzi i Roberto Roversi.
Però desde 1977 escriu totesles músiques i les lletres de les seves cançons.
En la seva dilatada carrera experimenta amb el pop, el rock el soul i en els darrers anys la cançó d’autor.
En total més de 40 discs editats i una vida dedicada a composar música que emociona i esdevé un referent per diverses generacions.
Va morir a Suïssa el passat 1 de març de 2012, tres dies abans de cumplir 69 anys, a causa d’un infart.

Cosa sarà
Cançó editada l’any 1978 i interpretada a dúo amb el cantant Francesco de Gregori.
L’estil poètic de Dalla com a lletrista, és molt diferent al dels cantautors convencionals. Ell no tenia pretensions formals i escrivia sovint amb un llenguatge quotidià; a vegades dramàtic i altres alegre. Aquesta setmana és una demanda de dues mestres. La Paqui i la Isabel l’han proposat, i així també, fem un petit homenatge a aquest gran artista italià. Espero que us suposi un descobriment agradable!

Més informació a la web oficial de Lucio Dalla

Cosa sarà, que crescere gli alberi e la felicità
Che fa morire a vent’anni anche se vivi fino al cento
Cosa sarà a far muovere il vento, a fermare il poeta ubriaco
A dare la morte per un pezzo di pane o un baccio non dato
Oh, cosa sarà, che ti sveglia al mattino e sei serio
Che ti fa morire ridendo di notte all’ombra de un desiderio
Oh, cosa sarà, che te spinge ad amare una donna bassina perduta
La bottiglia che ti ubriaca anche se non l’ai bevuta
Cosa sarà, che te spinge a picchiare il tuo re
Che ti porta a cercare il giusto dove giustizia non c’e
Cosa sarà, che ti fa comprare di tutto anche se di niente hai bisogno
Cosa sarà che ti strappa dal sogno
Oh, cosa sarà, che te fa uscire di tasca dei “no! non c’i sto”
Ti getta nel mare e ti viene a salvare,
Oh, cosa sarà, che dobbiamo chercare, che dobbiamo chercare
Cosa saràche ti fa lasciare la bicicletta sul muro
E caminare a la sera con un amico a parlar del futuro
Cosa sarà, questo strano coraggio, paura che ci prende
E ci porta a ascoltare la notte che scende
Oh, cosa sarà, quell’uommo e il suo cuore benedetto
Che sceso dalle scarpe, dal letto, si è sentito solo
È come un uccello che in volo, è come un uccello che in volo
Si ferma i guarda giù

 

 

 

SOLDADITO MARINERO

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 

 

 

 

 

.


Fito & Fitipaldis
Fito és en realitat Adolfo Cabrales, nascut a Bilbao l’any 1966.
De sempre li va agradar el rock and roll i l’any 1989 va fundar el grup Platero y Tú. La banda es va convertir en un referent del rock clàssic cantat en castellà a l’estil d’AC/DC o Rolling Stones i es desmarcava del Rock radical basc que estava molt de moda.
Eren anys de gravar molts albums, concerts multitudinaris, molta carretera i molt rock and roll. Fito tenia però, alters inquietuds i tenia composades cançons amb influència d’altres estils com el rockabilly, el rythm & blues, el swing o el jazz. Per això, creà l’any 1998, el grup paral•lel Fito y los Fitipaldis. L’any 2001. però es van disoldre els Platero y Tú i Fito es volcà totalment en els Fitipaldis. A partir de llavors la seva carrera va crèixer fins arribar a dalt de tot. Aconseguiren diversos àlbums nº1, premis musicals com els Ondas i reconeixements personals a Fito com el de Persona Ilustre de que li concedí l’Ajuntamentde Bilbao, col•laboracions de la talla d’Andrés Calamaro o Los Secretos, i molts, molts concerts importants. En definitiva un grup que ho està fent bé, toquen una música que està interpretada amb qualitat i comercialment tenen la sort que agrada a molta gent. Què més es pot demanar?
Més info a http://www.fitoyfitipaldis.com

Soldadito Marinero
L’any 2003 Fito & Fitipaldis editen Lo más lejos a tu lado, el seu tercer disc d’estudi. Les ràdios comencen a punxar sense parar cançons com La casa por el tejado o aquesta Soldadito Marinero que es va convertir en el primer èxit de masses dels Fitipaldis. El disc suposà la consagració definitiva de la banda i la confirmació de la popularitat de Fito. L’àlbum aconseguí Doble Disc de Platí per vendre 200.000 còpies.
Aquesta setmana és una proposta d’en Ferran de 6è. Un tema tranquil que per cert si poseu atenció a la lletra ens ajuda a recordar, que no s’ha de valorar a les persones pel que tenen sinò pel que són. Bona setmana!

Video clip a You Tube

Él camina despacito que las prisas no son buenas,
en su brazo dobladita con cuidad0 la chaqueta.
Luego pasa por la calle donde los chavales juegan,
él también quiso ser niño pero le pilló la guerra.

SOLDADITO MARINERO CONOCISTE A UNA SIRENA
DE ESAS QUE DICEN TE QUIERO SI VEN LA CARTERA LLENA.
ESCOGISTE A LA MAS GUAPA Y A LA MENOS BUENA,
SIN SABER COMO HA VENIDO TE HA COGIDO LA TORMENTA

Él quería cruzar los mares y olvidar a su sirena,
la verdad no fue dificil cuando conoció a Mariela,
que tenia los ojos verdes y el negocio entre las piernas.
¡Ay que ver que puntería no te arrimas a una buena!

SOLDADITO MARINERO CONOCISTE A UNA SIRENA
DE ESAS QUE DICEN TE QUIERO SI VEN LA CARTERA LLENA
ESCOGISTE A LAS MAS GUAPA Y A LA MENOS BUENA,
SIN SABER COMO HA VENIDO TE HA COGIDO LA TORMENTA.

Después de un invierno malo, una mala primavera,
dime porqué estas buscando una lágrima en la arena.