Monthly Archives: març 2021

THE NEVERENDING STORY


La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una  adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.

La pel·lícula  va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció  però la seva recaptació als cinemes en  va generar més de 100 milions.

A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula,  però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.

«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre  Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser  interpretada pel cantant Limahl.

El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.

El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.

Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu  d’Ann Calvert.

La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.

El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.

Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.

Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes

Aquesta última setmana del 2n trimestre és una proposta meva (Xavier). Espero que us agradi i que si no la coneixieu us deixeu emportar per la seva màgia. Bona setmana i gaudiu de les vacances!!!

Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).

Vídeoclip original de l’any 1984.

 

The Neverending Story

Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah

Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers,  aparicions a TV, etc…

CORAZÓN DESCALZO – PABLO ALBORÁN

Pablo Alborán

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz més conegut com a Pablo Alborán va néixer a Màlaga el 31 de maig de 1989.
Fill de pare malagueny i mare francesa ja de petit s’interessà per la música i es va formar en piano, guitarra clàssica, flamenca i acústica. També va estudiar cant amb músics professionals de Màlaga.

De molt jovenet va fer les seves primeres actuacions en un restaurant amb altres músics i als 14 anys va començar a penjar vídeos seus en solitari a Internet en una Xarxa Social de música anomenada MySpace (You Tube encara no existia! *es va crear el 2005 als Estats Units).

Gràcies al suport del cantant Sergi Dalma, Pablo Alborán va fitxar per la gran  discogràfica Warner i va debutar el 2010, amb el seu primer llançament oficial, «Solamente tú», primer senzill del seu àlbum debut. Aquest debut va aconseguir el primer lloc en la seva primera setmana en vendes a Espanya.
El videoclip (ara si, penjat a You Tube) va tenir molt d’èxit i va aconseguir 2 milions de reproduccions en pocs dies! Actualment té més de 530 milions de reproduccions!

Nou mesos després de llançar el seu primer àlbum (Pablo Alborán), va publicar En acústico, primer concert gravat en viu pel cantant, que va debutar  de nou en el primer lloc a Espanya. Diverses setmanes després es va llançar a Portugal, aconseguint  també ser nº1 durant diverses setmanes.

Pablo Alborán ha estat guanyador d’un Premi Goya el 2016 per la seva cançó “Palmeras en la nieve”, banda sonora de la pel·lícula amb el mateix títol, al costat del compositor Lucas Vidal.

Durant aquests més d’11 anys de carrera, Pablo Alborán ha editat un total de 5 discs d’estudi i dos en directe. Ha col·laborat amb diversos artistes nacionals i internacionals i segueix en actiu.
Actualment està promocionant el seu últim àlbum anomenat Vértigo (2020).

 

 

 

Corazón Descalzo
Aquesta setmana és una proposta de la Ylenia de 4tC. M’ha fet arribar una carta preciosa amb dibuixos  per triar la  cançó Corazón Descalzo (2020).
Gràcies Ylenia per participar al Bon Dia amb Melodia.

Realment Pablo Alborán no s’ha deixat portar per les modes i continua fent un estil de música molt personal amb cançons sobretot que tracten d’amor i desamor que transmeten emocions. Segur que  no us deixarà indiferent.
Bona setmana a tothom!!!

Corazón descalzo
Pablo Alborán

He rebuscado entre tus cosas
Y no encontré más que una nota que guardé
Donde decías que ibas a volver
Más tarde de las diez

De los segundos hice orillas
En las cuales casi nunca hacía pie
Los días abarcaban tanto
Que todavía sigo aquí esperando
Oír tus llaves a través de la pared

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

En cada huella de mis manos
En cada tecla de mi piano te busqué
Algunas fingen que te han visto
Sin disimulo pongo el mundo del revés

Hice jardines de silencios
En los cuales casi nunca vi llover
Haciendo de aprendiz en bare
Acabé besando todos los cristales
Cuando el reflejo me engañaba alguna vez

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

Curiositats
Pablo Alborán ha participat dues vegades al Disc de la Marató de TV3 cantant en català: l’any 2013 i el 2018. Què us sembla?

Col·laborant amb la cantant internacional Dua Lipa en una gala el 2018. Piano i veus.

Col·laborant amb l’Alejandro Sanz en directe a Las Ventas (Madrid).

ESPECIAL 8 DE MARÇ – CANT DE LLUITA / LA NIT ÉS NOSTRA (ROBA ESTESA)

Aquesta setmana dediquem el Bon Dia amb Melodia al grup ROBA ESTESA, pioner en el seu gènere, i format únicament per noies, com veureu tenen un discurs feminista molt potent. Som-hi!

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011. Amb seu al Camp de Tarragona, el grup està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia Garcia-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola/acústica), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). Des de 2017 compten també amb Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes que participa activament en els directes.

Roba Estesa fusiona les músiques urbanes i festives amb la instrumentació i melodies folk. En l’àmbit textual, investiguen com parlar de les contradiccions quotidianes partint d’un marc teòric que enllaça les seves experiències des de l’esperit crític: el feminisme.

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015 (Grup Enderrock), el maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces (Coopula Records) enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui). Dona, lluita i tradició són els tres conceptes que travessen el contingut del primer disc de Roba Estesa. És un disc que parla de la reivindicació de la realitat de gènere en el panorama musical i que fins llavors no s’havia representat mai.

El març de 2017, el jove grup Roba Estesa guanya tres premis de votació popular (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces (Coopula Records) i millor cançó de folk per “Viu”) i el premi a millor disc revelació atorgat per la crítica pel seu disc de debut, Descalces.

Gala dels Premis Enderrock 2017

Després de Descalces arriba, el març de 2018, Desglaç (nom que prové de l’últim recull de poesies de Maria Mercè Marçal) perquè un disc de 12 temes que busca potenciar la lluita i la presència de la dona a gran escala i explicitar el poder d’una col·lectivitat. Conviden a l’inici d’una revolució col·lectiva des de les individualitats particulars, una oda a la col·lectivitat,  coincidir en l’acte d’empoderament i en l’experiència del fet d’alliberar-se.

En tan sols 1 any i durant la promoció de Descalces, Roba Estesa va relitzar més de 100 concerts per diferents localitats de Catalunya i el País Valencià. Amb una concepció molt clara d’espectacle global, Roba Estesa uneix espectacle, qualitat musical i posada en escena per convertir la cultura en un espai de transformació social.

I, sobretot, Roba estesa són festa. Festa amb compromís. Ja ho diu la cantant Gemma Polo: “Si no puc ballar, no és la meva revolució”. Paraules abans dites per l’anarquista feminista Emma Goldman, pionera en moltes lluites de la primera meitat del s.XX. Les lletres de Desglaç parlen per elles mateixes: “Prou penitència! Prou reverència! Prou al sistema que marca sentència… Escolteu la resistència! La nit és nostra!”.

“Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla de mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi un, del desglaç”

Maria-Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988)

Portada del nou EP titulat “DOLORS”.

Recentment han editat un EP titulat Dolors, quatre cançons que obren un nou horitzó en la seva música. Amb aquesta proposta les integrants de la banda tarragonina asseguren que volen arribar a nou públic, però també sonar a la ràdio. Cures, desmemòria històrica i transformació social són els temes que aborden al nou treball: fan pensar però també fan ballar. L’EP neix dos anys més tard del seu darrer treball, on l’estil ja deixava entreveure una possible evolució cap a la sonoritat electrònica de Dolors, un disc gravat i produït a MGTZM Estudis amb Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest).

CANT DE LLUITA

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.