Sopa de Cabra
Grup de rock nascut a Girona l’any 1986. Format per Gerard Quintana (veu), Joan “Ninyín” Cardona i Josep Thió (guitarres) Francesc “Cuco” Lisic (baix) i Pep Bosch (bateria). Jaume “Peck” Soler (guitarra) i Eduard Font (teclats) s’incorporen posteriorment els anys 1997 i 1999.
Despres d’uns anys de concerts van enregistrar el seu primer disc Sopa de cabra (1989).
Al cap de poc temps van enregistrar el seu segon àlbum La roda (1989).
En aquesta època, esclata el boom del rock en català i es comencen promocionar a Barcelona, tot i que fa bastant que són populars entre els joves de tot Catalunya.
L’any 1991 van fer dos concerts importants: un al Palau Sant Jordi amb els Pets, Sau i Sangtraït davant de 22.000 persones i un altre a la sala Zeleste que es va editar en CD.
Graven un disc en castellà anomenat Mundo Infierno, però ven poc i els critiquen.
Comença una etapa de lenta recuperació amb  els discs Al·lucinosi, Sss i un àlbum acústic gravat en directe titulat La nit dels anys.
En els últims anys  van retrobar l’èxit amb el públic i la crítica amb un estil més pop. Els seus darrers disc d’estudi van suposar unes cançons rodones on predominava la melodia .

Després d’una llarga carrera plena d’èxits però també de dificultats, el grup decideix posar fi a la seva carrera.  Una malaltia greu del Joan Cardona, les seves diferències musicals i moltes ganes de començar altres projectes per part d’alguns components van ser els detonants de la separació. Finalment el grup es dissol   el novembre de 2001  i   realitzà dos concerts de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona. Al cap de poc temps al gener de 2012 va morir el seu guitarrista fundador Joan ‘Ninyin’ Cardona.

L’any  2011 van fer una mini gira per conmemorar el 25è aniversari de la banda. Va ser tanta l’expectació que van generar que  aconseguiren omplir el Palau Sant Jordi tres dies seguits
Diversos components de Sopa han realitzat  nous projectes musicals per separat. Josep Thió en solitari, Gerard Quintana també en solitari, Eduard Font a Lax’ n’ Busto, Cuco i Peck en la  banda ja desapareguda Kabul Babà.

 

Actualment  el baixista Cuco Lisic ha creat una nova banda de rock  anomenada Nou Dits (un nom amb significat ja que fa anys ell va perdre un dit de la mà en un accident)

 

Recentment Gerard Quintana ha editat un nou disc amb el músic Xarim Aresté

 

 

El far del Sud
Cançó inclosa en el nové disc de Sopa de Cabra.
La lletra està basada en una història real quan Gerard Quintana en una època que buscava idees creatives per a noves cançons va anar a una sessió de cinema i es va enamorar de l’actriu que protagonitzava la pel·lícula. La lletra expressa el desig d’estar al costat d’aquella noia que mai ha vist en persona.

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si ens poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor….

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

 

 

 

 

 

Izumi Sakai
El seu nom real Sachiko Kamachi, coneguda pel seu nom fictici Izumi Sakai, va néixer a Fukuoka, Japó l’any 1967, i va créixer en Hadano , Kanagawa . Es va graduar a la universitat de les dones Shoin (ara Universitat Shoin ) a Atsugi City.
Ella va començar a tocar el piano als quatre anys i aspirava a ser una artista en una edat molt jove. Ho va fer realitat l’any 1991, quan Sakai es va unir al grup pop de cinc membres Zard com a vocalista principal.
Paral•lelament a la seva carrera musical en els seus inicis va fer de model i realitzà diversos anuncis per a televisió.
Tenia una personalitat força especial, treballava molt bé amb altres músics però era molt tímida. Li costava mostrar-se als altres quan gravava a l’estudi, preferia amagar-se darrera una cortina i en general era molt perfeccionista.
Izumi Sakai va vendre més discos que qualsevol vocalista femenina durant la dècada de 1990, superant fins i tot a Namie Amuro, però en canvi no el seu grup no va guanyar cap premi. Izumi es va negar a cantar i tocar en directe a la televisió i això li va impedir estar nominada amb el seu grup a molts premis que segurament hauria guanyat.
Sakai va produir 42 singles, així com 11 àlbums i 5 recopilatoris en la seva vida. A més del seu èxit “Makenaide,” ella va produir dos singles que van vendre més d’un milió de còpies. Sis dels seus àlbums, així com les seves tres primeres compilacions també va superar la marca d’un milió, un rècord sense precedents. En les vendes de discos, Izumi Sakai és considerada una de les cantants japoneses més importants de la història.
Va morir tràgicament el 26 de maig de 2007 a l’edat de 40 anys. Estava greument malalta de càncer cervical i va caure per unes escales causant-li la mort. Tenia planejat editar un nou àlbum i una nova gira per demostrar als seus fans com lluitava fortament contra la seva malatia. Una gran pèrdua per la música japonesa i per a tot el món.

DAN DAN KOKORO HIKARETEKU
En català es podria traduir Poc a poc vas canviar el meu cor
La cançó no té a veure en l’univers de Bola de Drac, i, de fet, és una balada d’amor la qual parla sobre una persona que confessa l’amor que sent per una altra sense importar-li el que diguin els altres. No obstant això, la cançó s’ha traduït en diferents idiomes i en algunes de les traduccions es va decidir inserir idees de Dragon Ball a les lletres de la cançó.

La cançó va ser escrita l’any 1996 per Tetsuro Oda (música) i Izumi Sakai (lletra), de la banda japonesa Zard, perque la interpretés la banda Field of View i va ser gravada per aquests últims. Després d’un temps d’haver estat enregistrada, es va prendre la decisió per part de Toei Animation d’incloure com a obertura de Dragon Ball GT, sent una de les millors obertures del món de l’anime.

La cantant japonesa Izumi Sakai va interpretar també una versió de la cançó en el seu àlbum Today is another day, en 1996, que només es va editar al Japó.

Aquesta setmana és una proposta de la Carla Guillén de 2n que demanava simplement la música de Bola de Drac GT. Moltes gràcies per la teva proposta! Realment ha estat una sorpresa descobrir l’origen d’aquesta música tan emocionant i veure que sorprenentment no té res a veure amb els dibuixos animats.

Adaptació al català
Sempre em sento atret pel teu somriure
i pel teu cor que m’il·lumina,
escapem-nos d’aquesta inmensa foscor,
dona’m la mà…

Quan et vaig conèixer
vaig recordar imatges
que guardava dins del cor
des que era petit.

Vols ballar
amb mi
en aquest difícil camí
de llum i ombra?
encara m’estimes,
vols que continuem el viatge junts?

De vegades vull mirar enrere
de vegades vull mirar cap a una altra banda
però lluitaré amb amor, coratge i orgull!

Sempre em sento atret pel teu somriure,
tens un racó immens d’esperança
en aquest univers tots busquem l’eternitat!

Encara que faci veure que no m’importes,
la veritat és que t’estimo molt
escapem-nos d’aquesta immensa foscor
et dono la mà…

 

Izumo Sakai

Zard