Monthly Archives: novembre 2010

MÚSIQUES DEL MÓN

 

 

 A partir del segon trimestre el BON DIA AMB MELODIA estarà dedicat exclusivament a músiques de tot el món a partir dels països que representem les diferents classes de l’escola. Per això seria fantàstic que fessiu propostes de cançons dels diferents països. Descobrirem melodies i rítmes nous. Serà, de ben segur, una experiència molt enriquidora per a tots.

Espero les vostres propostes i en el bloc. Animeu-vos!

ISLAND ON THE SUN

 

Weezer                                                                                                                             

 És una banda nord-americana de pop punk / rock alternatiu. Formada el 14 de febrer de 1992, han tret al mercat set àlbums, dos EP, un DVD, i un set de doble disc de luxe amb el seu disc de debut remasteritzat i un altre disc amb cares-b i estranyeses.    La banda és coneguda per molts singles  com "Buddy Holly", "Undone - The Sweater Song", "Island in the Sun", "Beverly Hills", i "Pork and Beans". El vuitè àlbum d'estudi de la banda, Hurley, va sortir al mercat el 14 de setembre de 2010 amb Epitaph Records.

Island on the sun                                                                                                       

 Cançó que pertany al seu tercer disc de 2001 sense nom, anomenat pels fans The Green Album pel color de la seva portada. El single va ser la primera cançó del grup en entrar en el top 10. El videoclip és genial i  a més de fer-nos ballar, la lletra no té desperdici:      - En una illa al sol jugarem i ens divertirem, això em fa sentir tan bé, que no puc controlar el meu cap. Estarem  junts per sempre. Mai més  ens sentirem malament (...).

 

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KlWvOSYXfcM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Hip hip
Hip hip
Hip hip
Hip hip

When you’re on a holiday
You can’t find the words to say
All the things that come to you
And I wanna feel it too

On an island in the sun
We’ll be playing and having fun
And it makes me feel so fine
I can’t control my brain

Hip hip
Hip hip

When you’re on a golden sea
You don’t need no memory
Just a place to call your own
As we drift into the zone

On an island in the sun
We’ll be playing and having fun
And it makes me feel so fine
I can’t control my brain

We’ll run away together
We’ll spend some time forever
We’ll never feel bad anymore

Hip hip
Hip hip
Hip hip

On an island in the sun
We’ll be playing and having fun
And it makes me feel so fine
I can’t control my brain

We’ll run away together
We’ll spend some time forever
We’ll never feel bad anymore

Hip hip

We’ll never feel bad anymore
No no
We’ll never feel bad anymore
No no
No no
No no

WAKA WAKA

Shakira Isabel Mebarak Ripoll                                                                            Nascuda a Barranquilla, Colòmbia, el  2 de febrer de 1977. És una cantant i compositora de música pop-rock en castellà i anglès. En àrab Shakira significa “dona plena de gràcia”, i per als hindús significa “deessa de la llum”. És una de les dones més ben pagades del món de la música i de l’espectacle en general. Filla de Lidya del Carmen Ripoll Torrado, d’ascendència catalana, i William Mebarak Chadid, d’origen libanès.   Entre les seves cançons més populars hi ha Estoy Aquí, Ciega, Sordomuda, Ojos así, Whenever, Wherever, Underneath Your Clothes, La Tortura i Hips Don’t Lie (amb la col·laboració del raper i productor Wyclef Jean). Shakira va crear una ONG anomenada Fundación Pies Descalzos amb el propòsit de trobar oportunitats pels infants vulnerables i despaçats de Colòmbia.

Waka waka / This time for Africa                                                                                Interpretada amb el grup sudafricà Freshyground, escollida  com la cançó oficial de la Copa Mundial de futbol de 2010. La cançó ha estat nº 1 en 32 països. Tot un rècord!  Els beneficis que ha generat aquesta cançó han anat a parar a una campanya  benèfica. Musicalment combina ritmes i instruments afro-colombians amb la soca (música   de Trinidad i Tobago derivada del calipso) i guitarres sudafricanes. En quant a la lletra, la tornada es basa en un cant del Camerún anomenat Zangalewa del grup Golden Sounds que ja havien adaptat d’un cant  dels scouts Africans. En els anys 80 el grup Las chicas del Can de la República Dominicana també van versionar aquesta melodia.  Dedicada especialment a tot el Parvulari-Àfrica. Espero que el seu ritme us animi la setmana!

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Mi93Nfm8VRI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Llegó el momento, caen las murallas
Va a comenzar la unica justa de las batallas
No duele el golpe, no existe el miedo
Quitate el polvo, ponte de pie y vuelves al ruedo
Y la pasión, se siente
Espera en ti tu gente
Ahora vamos por todo
Y te acompaña la suerte
Tsamina mina zangalewa
Porqué esto es África

Tsamina mina eh, eh
Waka Waka eh, eh
Tsamina mina zangalewa
Porqué esto es África

Oye a tu dios y no estarás solo
Llegaste aquí para brillar y lo tienes todo
La hora se acerca, es el momento
Vas a ganar cada batalla, ya lo presiento
Hay que empezar de cero
Para tocar el cielo
Ahora vamos por todo
Y todos vamos por ellos
Tsamina mina zangalewa
Porqué esto es África

Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh
Tsamina mina zangalewa
Anawa aa
Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh
Tsamina mina zangalewa
Porqué esto es África
Porqué esto es África
Porqué esto es África

http://shakirasuperfan.galeon.com/shakira_1.jpg

http://www.todohdtv.com/wp-content/uploads/shakira-waka-waka-south-africa.jpg

VIATGE A ÍTACA

Lluís Llach

Lluís Llach i Grande
Nascut a Girona, 7 de maig de1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L’Estaca composta l’any 1968. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d’exiliar-se durant un temps a París. Desprès de més de 30 àlbums editats i una llarga carrera, el 2007 es retirà oficialment dels escenaris.

Viatge a Itaca
El 1975, Llach volia trencar amb la fórmula de cançó típica de cantautor que l’havia convertit en un dels puntals de la Nova Cançó. Biel Mesquida li va recomanar llegir els poemes de Konstantinos Kavafis. La lectura impacta Llach, que es disposa a preparar el que acabarà sent una suite de 15 minuts, el “Viatge a Ítaca”. Gravat amb la col•laboració de Manel Camp, teclista del grup de jazz simfònic Fusioon, “Viatge a Ítaca” és una aventura musical que acabarà venent milers de discos i convertint-se en un fenomen. Dedicada a la Júlia S. de 5è. que lia agrada molt Espero que us agradi!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WGaK3erqudg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jMEKq442FXI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Més infpormació a www.lluisllach.cat

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

DANCING IN THE DARK

  

 

 

 

Bruce Frederick Joseph Springsteen (Long Branch, Nova Jersey, 23 de setembre de 1949), anomenat The Boss (en espanyol: “el cap”), és un cantant, compositor i guitarrista nord-americà àmpliament conegut per la seva música rock vinculada a lletres poètiques i a sentiments tradicionals americans i relacionats particularment amb el seu Estat d’origen, Nova Jersey.

Els enregistraments de Springsteen han tendit a alternar, al llarg de tres dècades, entre el rock i altres treballs orientats cap al folk, així com l’anomenat Heartland rock. Gran part del seu èxit deriva de la seva vinculació a la E Street Band, present en una gran part dels seus enregistraments, i especialment rellevant pel seu particular so i la seva professionalitat a l’escenari, arribant a oferir concerts de més de tres hores de durada.

En la seva extensa trajectòria musical, Bruce Springsteen ha estat guardonat amb nombrosos premis, incloent vint premis Grammy, dos Globus d’Or i un Premi de l’Acadèmia. Ha venut 65 milions d’àlbums als Estats Units i 100 en tot el món.

 
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/K_JxD0l2uPo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
 ‘ DANCING IN THE DARK ‘

I get up in the evening
And I ain’t got nothing to say
I come home in the morning
I go to bed feeling the same way
I ain’t nothing but tired
Man, I’m just tired and bored with myself
Hey there baby, I could use just a little help

You can’t start a fire
You can’t start a fire without a spark
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark

Message keeps getting clearer
Radio’s on and I’m moving ‘round the place
I check my look in the mirror
I wanna change my clothes, my hair, my face
Man, I ain’t getting nowhere
Just living in a dump like this
There’s something happening somewhere
Baby I just know that there is

You can’t start a fire
You can’t start a fire without a spark
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark

You sit around getting older
There’s a joke here somewhere and it’s on me
I’ll shake this world off my shoulders
Come on, baby, the laugh’s on me

Stay on the streets of this town
And they’ll be carving you up all right
They say you gotta stay hungry
Hey, baby, I’m just about starving tonight
I’m dying for some action
I’m sick of sitting ‘round here trying to write this book
I need a love reaction
Come on now, baby, gimme just one look

You can’t start a fire
Sitting ‘round crying over a broken heart
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark
You can’t start a fire
Worrying about your little world falling apart
This gun’s for hire
Even if we’re just dancing in the dark

19 días y 500 noches

Joaquín Ramón Martínez Sabina, un dels músics espanyols més reconeguts és conegut amb el nom artístic de Joaquín Sabina.

Fill d’un policia, amb 14 anys va començar a escriure poemes i va fer música amb un grup d’amics (“Merry Youngs”), els quals feien versions de rockers com Elvis Presley i Little Richard. L’any 1968 marxà a Granada on estudià Filologia Romànica. Políticament, va asumir postulats polítics d’esquerra, motiu pel qual es va associar amb moviments contraris al franquisme. Llançà un còctel Molotov contra una oficina del Banco Bilbao, tot protestant pel Procés de Burgos, raó per la qual va haver de marxar a l’exili, encara que, sense passaport, li va costar força. Gràcies a un home, Mariano Zugasti (més tard, el va homenatjar a la cançó (“Me pido primer”) va poder marxar: li va cedir el seu passaport després de conèixe’l unes hores abans. Amb un nom fals, va arribar a Londres.

El 1977, dos anys després de la mort de Franco, va tornar a Espanya

El 1978 va ser l’any de la seva arribada a Madrid, ciutat fonamental en la vida de l’artista, i l’any de la publicació del seu primer LP:”Inventario”.

Posteriorment, coincidint amb un canvi artístic, va començar a treballar amb el grup pop Viceversa, un membre dels quals (Pancho Varona) ha estat col·laborant (com a músic i com a compositor), frec a frec, amb Sabina. Amb Viceversa, va treure el LP “Juez y parte” (1985) i el disc “Joaquín Sabina y Viceversa en directo” (1986), que comptà amb la participació d’artistes importants, com Luis Eduardo Aute, Javier Gurruchaga i Ricardo Solfa (en aquell moment, nom artístic del català Jaume Sisa).

Els èxits de vendes de discos se succeeixen amb la publicació dels LP: “Hotel, dulce hotel”(1987), “El hombre del traje gris” (1988) i “Mentiras piadosas”(1990), mentre que arriba el triomf en les seves gires, a Espanya i Amèrica. Cal dir que la relació de Sabina amb Catalunya i, concretament, amb Barcelona, ha estat sempre íntima, destacant la seva interpretació en català del tema “Passejant per Barcelona” (Pi de la Serra), l’amistat amb artistes com Serrat, Joan Baptista Humet, el finat Josep Maria Bardagí i el mateix Pi de la Serra.

Els treballs discogràfics i les multitudinàries gires continuen en la dècada de 1990. “Física y química”(1992) i “Esta boca es mía”(1994) van ser els LP dels primers anys 90.

El1997, Sabina va col·laborar en un projecte musical conjunt amb l’argentí Fito Páez, músic que admirava les lletres de les cançons de Sabina. El resultat: “Enemigos íntimos”, publicat el 1998, va anar acompanyat de greus problemes en la relació entre ambdós artistes, per la qual cosa es va haver de suspendre la gira prevista.

L’estiu de 2001, després de la publicació del LP en directe “Nos sobran los motivos”, enregistrat en la gira que portà el mateix nom, va patir un accident vascular-cerebral que, encara que no va comprometre la seva vida, li va deixar seqüeles de tipus psíquic, portant-lo cap a una important depressió.

Després de més de vint-i-cinc anys de carrera discogràfica, Sabina ha publicat, el novembre del 2006, un recopilatori que inclou tota la seva discografia (“Punto…y seguido”).

 [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Bn-8UGfva4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
19 DÍAS Y 500 NOCHES

Lo nuestro duró
lo que duran dos peces de hielo
en un whiskey on the rocks,
en vez de fingir,
o, estrellarme una copa de celos,
le dio por reír.
De pronto me vi,
como un perro de nadie,
ladrando, a las puertas del cielo.
Me dejó un neceser con agravios,
la miel en los labios
y escarcha en el pelo.
Tenían razón
mis amantes
en eso de que, antes,
el malo era yo,
con una excepción:
esta vez,
yo quería quererla querer
y ella no.
Así que se fue,
me dejó el corazón
en los huesos
y yo de rodillas.
Desde el taxi,
y, haciendo un exceso,
me tiró dos besos…
uno por mejilla.
Y regresé
a la maldición
del cajón sin su ropa,
a la perdición
de los bares de copas,
a las cenicientas
de saldo y esquina,
y, por esas ventas
del fino Laina,
pagando las cuentas
de gente sin alma
que pierde la calma
con la cocaína,
volviéndome loco,
derrochando
la bolsa y la vida
la fui, poco a poco,
dando por perdida.
Y eso que yo,
paro no agobiar con
flores a María,
para no asediarla
con mi antología
de sábanas frías
y alcobas vacías,
para no comprarla
con bisutería,
ni ser el fantoche
que va, en romería,
con la cofradía
del Santo Reproche,
tanto la quería,
que, tardé, en aprender
a olvidarla, diecinueve días
y quinientas noches.
Dijo hola y adiós,
y, el portazo, sonó
como un signo de interrogación,
sospecho que, así,
se vengaba, a través del olvido,
Cupido de mi.
No pido perdón,
¿para qué? si me va a perdonar
porque ya no le importa…
siempre tuvo la frente muy alta,
la lengua muy larga
y la falda muy corta.
Me abandonó,
como se abandonan
los zapatos viejos,
destrozó el cristal
de mis gafas de lejos,
sacó del espejo
su vivo retrato,
y, fui, tan torero,
por los callejones
del juego y el vino,
que, ayer, el portero,
me echó del casino
de Torrelodones.
Qué pena tan grande,
negaría el Santo Sacramento,
en el mismo momento
que ella me lo mande.
Y eso que yo,
paro no agobiar con
flores a María,
para no asediarla
con mi antología
de sábanas frías
y alcobas vacías,
para no comprarla
con bisutería,
ni ser el fantoche
que va, en romería,
con la cofradía
del Santo Reproche,
tanto la quería,
que, tardé, en aprender
a olvidarla, diecinueve días
y quinientas noches.
Y regresé…etc.