Monthly Archives: gener 2016

SWING DE LA PAU (ROSA Mª VIDAL) *DENIP 2015

Mahatma Gandhi

El DENIP
El Dia Escolar de la Noviolència i la Pau se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. Durant aquesta jornada, escoles, instituts i centres educatius d’arreu del món organitzen diferents activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.

Llorenç Vidal Vidal

El DENIP el va fundar l’any 1964 el poeta, educador i pacifista mallorquí Llorenç Vidal i Vidal. El DENIP té difusió internacional i és practicat anualment per milers i milers d’estudiants en centres educatius de tot el món (i per milions des de la seva fundació en 1964), és, com diu el seu fundador, “una llavor de no-violència i pau depositada dins la ment i dins el cor subconscient dels educands i, a través d’aquests, dins la societat”. Més informació a http://fundipau.org/denip/

EL SWING DE LA PAU
Lletra i Música: Rosa Maria Vidal i Lletra Anna Maria Lorente

Rosa Maria Vidal

Rosa Maria Vidal
Rosa Maria Vidal és una mestra de música i compositora de Mataró.
Des de fa uns anys treballa a l’escola Josep Montserrat i també composa cançons adreçades als infants de diverses temàtiques.
Ha creat webs per escoltar i difondre les seves propostes musicals. Personalitza cançons, composa per fer més fàcils els aprenentatges a l’escola i fins i tot ha editat un disc molt original per aprendre matemàtiques titulat “Mates a la salsa”. La darrera cançó que ha fet està dedicada a Roald Dalh.

Més informació a http://11rosemary.skyrock.com/

Si estimes la vida, la Pau, l’amistat…
aprèn a conviure amb qui tens al costat.
Davant els conflictes tu sigues valent,
no et quedis indiferent!

Poder i egoisme dominen en món
i així mor la gent a cada segon…
Les guerres perduren i la humanitat
no troba felicitat.

Construïm camins
que ens portin junts
a un món millor!
Que els pobles de la terra
siguin lliures de debò!
Dibuixem un horitzó
en un mar pintat de blau
i entonem aquest Swing de la Pau.

Res no és el que sembla, tot és complicat!
Hi ha massa injustícia, no es diu la veritat!
Davant les mentides, tu sigues sincer,
no fugis del què cal fer!

Envia tendresa on hi hagi dolor,
regala esperança a qui perd la il•lusió
i la melangia en els cors marcirà
si tots ens donem la mà!

Construïm camins
que ens portin junts
a un món millor!
Que els pobles de la terra
siguin lliures de debò!
Dibuixem un horitzó
en un mar pintat de blau
i entonem aquest Swing de la Pau.
Dibuixem un horitzó
en un mar pintat de blau
i entonem aquest Swing de la Pau.

HIMNE DE PAU

Una setmana com aquesta no podem deixar de recordar una altre cançó de pau molt vinculada a la nostra escola. Es tracta de l’Himne de Pau que està dedicat a la figura de Pau Casals i que treballem cada any al Camp d’Aprenentatge amb els alumnes de 4t.

David Melgar (a l’esquerra) mostrant el Cda Pau Casals

.David Melgar (Camp d’Aprenentage Pau Casals)

Mestre de música i director del camp d’Aprenentatge cdA Pau Casals.
El camp d’aprenentatge Pau Casals és un servei educatiu del Departament d’Educació que ofereix al professorat i als centres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a l’estudi i l’experimentació en un medi singular de Catalunya, El Vendrell. L’estada al CdA Pau Casals facilita la descoberta del medi natural, social, històric, literari i sobretot musical del Baix Penedès i treballa continguts de l’educació musical, ambiental, literària i de patrimoni. Com molts sabeu, una expreriència única.

.

Himne de pau
Cançó dedicada a la figura de Pau Casals. Va ser escrita per donar la benvinguda el primer dia de la seva estada als nens i nenes del camp d’Aprenentatge amb un missatge de PAU.
“La meva contribució a la pau pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat..” Pau Casals
A continuació un recull de vídeos d’alumnes de l’escola interpretant l’Himne de Pau en el magnífic auditori Pau Casals (El Vendrell) no us els perdeu!





Pau Casals sempre somià
en un món ple de pau
un món de llibertat

Un món amb felicitat
on els nens puguin jugar
sense guerres entre germans

Tots, tots volem la pau
un món just per a tots
on visquem com a germans

Només tinc la meva veu
per fer-vos arribar
aquest missatge de pau

Unim tots els instruments
i fem una cançó
que arribi a tot el món

Tots, tots volem la pau
un món just per a tots
on visquem com a germans
on visquem com a germans

THE MAN WHO SOLD THE WORLD – DAVID BOWIE

David Bowie

David Bowie (8 de gener de 1947 – 10 de gener de 2016) nascut amb el nom de David Robert Jones) fou un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. Fou una figura important de la música popular durant més de cinc dècades i considerat un innovador, en particular pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra.
Insatisfet amb el nom artístic de Davy (i Davie) Jones, que a mitjans de la dècada de 1960 convidava a confondre’s amb Davy Jones de The Monkees, Bowie va decidir canviar el seu nom i va escollir Bowie en honor a Jim Bowie i el ganivet que va popularitzar. El seu single en solitari d’abril de 1967, «The Laughing Gnome», tampoc va entrar a les llistes de vendes. Sis mesos després va llançar el seu àlbum de debut David Bowie, una amalgama de pop, rock psicodèlic i music hall.

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir notorietat al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. Després de tres anys corresponents a una etapa d’experimentació, va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin àlter ego Ziggy Stardust, gràcies al seu reeixit single “Starman” i al disc The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars.

Bowie va aconseguir, el 1975, el seu primer èxit als Estats Units, gràcies al seu reeixit single «Fame», co-escrit amb John Lennon i al seu disc Young Americans, del qual ell mateix va dir que era el disc definitiu del plastic soul (terme creat per un músic de raça negra per a descriure un artista blanc que interpreta música soul). El so va significar un canvi radical de l’estil que l’havia fet famós al Regne Unit. Després d’això, va confondre tant a la seva discogràfica com als seus seguidors nord-americans amb el disc minimalista Low (1977), la primera de tres col·laboracions amb Brian Eno. Tots aquests àlbums, coneguts com a «Berlin Trilogy», van entrar al Top 5 britànic, a banda de rebre els elogis de la crítica.

Després d’èxits i fracassos comercials a les acaballes de la dècada de 1970, va aconseguir números u al Regne Unit amb el single «Ashes to Ashes» i el seu corresponent àlbum, Scary Monsters (and Super Creeps). Va col·laborar amb Queen al número u de les llistes de venda «Under Pressure» per, poc després, tornar a aconseguir un èxit comercial amb el seu disc de 1983 Let’s Dance, del qual es van extreure els reeixits singles «Let’s Dance», «China Girl» i «Modern Love». Al llarg de les dècades de 1990 i 2000, Bowie va seguir experimentant amb diferents estils musicals, incloent-hi blue-eyed soul, industrial, adult contemporary i jungle.

Els crítics  diuen de Bowie: «La seva influència va ser única en la cultura popular, ha tocat més cors i ha canviat més vides que cap altra figura pública». En l’enquesta de 2002 de la cadena televisiva BBC dels 100 britànics més importants, es va col·locar al lloc número 29. Ha venut, aproximadament, 136 milions de discos al llarg de la seva carrera. Ha rebut nou discos de platí, onze d’or i vuit de plata al Regne Unit i cinc de platí i set d’or als Estats Units. El 2004, la revista Rolling Stone el va posicionar al lloc núm. #39 de la seva llista dels cent artistes de rock més importants de tots els temps i al lloc 23 de la seva llista dels millors cantants de tots els temps.

 

 The man who sold the world

The Man Who Sold the World del 1970. Caracteritzat pel seu so d’hard rock provinent de la seva nova banda de suport, va ser un canvi radical del rock acústic i del folk del seu segon disc Space Oddity. Per promocionar el disc als Estats Units, Mercury Records va finançar una gira d’entrevistes de costa a costa en la qual Bowie, entre gener i febrer de 1971, va concedir entrevistes als mitjans i a les emissores de ràdio.

Portada original del disc (1970)

Per tal d’aprofitar el seu aspecte androgin, la portada original de la versió britànica mostrava al cantant amb un vestit, el cantant va portar-lo en la sèrie d’entrevistes que va fer, la qual cosa que va agradar als crítics. A seva tornada a Anglaterra va declarar la seva intenció de crear un personatge «que semblés que acabés d’aterrar de Mart».

Aquesta setmana és una proposta de la Christina Grund. Gràcies per participar! Totalment d’acord, és de justícia recordar i homenatjar la figura de David Bowie, un dels més grans artistes  de la música  del s XX. DEP

Versió del tema “The man who sold the world” realitzada pel grup NIRVANA (18/11/1993)

 

The man who sold the world (L’home que va vendre el món)

We passed upon the stair, we spoke of was and when
Although I wasn’t there, he said I was his friend
Which came as some surprise I spoke into his eyes
I thought you died alone, a long long time ago

Oh no, not me
I never lost control
You’re face to face
With The Man Who Sold The World

I laughed and shook his hand, and made my way back home
I searched for form and land, for years and years I roamed
I gazed a gazley stare at all the millions here
We must have died along, a long long time ago

Who knows? not me
We never lost control
You’re face to face
With the Man who Sold the World

 

Traducció al castellà

 

Nosotros pasábamos por la escalera, hablábamos de que y cuando
Aunque yo no estaba ahí, él dijo que yo era su amigo
Que vino como alguna sorpresa, yo hablé en sus ojos
Yo pensé que tu moriste solo, hace mucho, mucho tiempo

Oh no, yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Yo reí y agitó su mano, e hice mi vuelta a casa
Busqué formulario y tierra, por años y años yo vagué
Yo miré fijamente a los millones aquí
Deberíamos haber muerto, hace mucho, mucho tiempo

¿Quién sabe? Yo no
Nunca perdí el control
Estás cara a cara
Con el hombre que vendió al mundo

Natalie Cole & Nat “King” Cole

 

Natalie Cole

Natalie Maria Cole

(6 de febrer de 1950 – 31 de desembre de 2015)

Va ser una cantant americana, compositora, i intèrpret. Filla de Nat King Cole, Natalie va assolir l’èxit musical a mitjans de la dècada dels 70 com a artista d’ R&B gràcies a èxits com ara “This Will Be” o “Our Love”. Després d’un període de caiguda de vendes i actuacions degut a una greu addicció, Natalie reaparegué com a cantant de pop el 1987 amb l’àlbum Everlasting.

Als anys 90 va assolir els seus èxits més importants amb versions de cançons del seu pare. Així, amb “Unforgettable… with Love” va vendre més de set milions de còpies i va aconseguir diversos premis Grammy. Durant la seva carrera va vendre més de 30 milions de còpies per tot el món. El 31 de desembre de 2015 Natalie M. Cole va morir als 65 anys a Los Angeles, Califòrnia, en fallar-li el cor.

 

Natalie Cole i el seu pare, la llegenda del jazz, Nat “King” Cole

 

Unforgettable

Es tracta d’una cançó escrita pel seu pare Nat King Cole. L’any 1992  Natalie va publicar en una interpretació en un duet virtual ja que el seu pare ja havia mort. Aquesta composició va guanyar 3 premis Grammy.
Comencem el segon trimestre amb aquesta preciosa cançó i de passada aprofitem per homenatjar aquestes dues grans figures del món del jazz i del R&B. Gaudiu del Bon dia amb Melodia i Que tingueu un bon trimestre!!!