LUDWIG VAN BEETHOVEN

( Va néixer a Bonn l’any  1770 – Va morir a Viena el  1827)

Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.

Beethoven va néixer en una família humil.
El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir “remolatxa”, element que evidencia el seu orígen rural.

El pare de Beethoven, va ocupar un lloc com a tenor, pianista i violinista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aquella època els músics estaven molt mal pagats.

La mare de Beethoven, Maria Magdalena Keverich, era filla d’un inspector de les cuines del príncep.

Beethoven amb onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.

No es va arribar a casar mai. El gran amor de la seva vida sembla que va ser Antonie von Birkenstock casada amb Franz Brentano, que ha passat a la història coneguda com la immortal estimada.

Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Aquesta tragèdia va causar-li un enorme desànim agreujat per la mort del seu germà i la seva decisió d’acollir al seu nebot en contra de la voluntat de la seva cunyada.

Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20.000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles.
Beethoven va ser un artista molt complet, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…

La seva obra es pot dividir en tres períodes compositius:
– Període 1770-1800: formes clàssiques.
Obres: Primera i Segona Simfonia, Septet Op.20, la Patètica Op.13.
–  Període 1801-1814: continguts expressius densos i canvis de tonalitat sobtats. Obres: Tercera a Vuitena Simfonies, “Clar de Lluna” Op.27 n.2 , Sonata Apassionata Op.57.
–  Període 1815-1827: absoluta llibertat melòdica i formal.
Obres: Novena Simfonia, Gran Fuga per a corda Op.133, Missa Solemnis en Re Major.

Cinquena  Simfonia

Quan Beethoven va compondre aquesta simfonia ja estava arribant als 40 anys d’edat. La seva vida personal estava marcada per l’angoixa que li causava l’augment de la seva sordera i havia entrat ja en un imparable procés de “fúria creativa”. Europa estava marcada decisivament per les guerres napoleòniques, l’agitació política a Àustria i l’ocupació de Viena per part de les tropes de Napoleó l’any 1805.

Els quatre primers cops rítmics  (ta-ta-ta-taaaaan) són una fita i un referent conegut per tothom, ja sigui aficionat a la música o no, i imprimeixen un caràcter tràgic i descarnat a tota la partitura. Aquest motiu es va repetint durant tota l’obra amb aparicions importants, encara que estigui modificat.

Entre l’any 1804 i l’any 1808 Beethoven va compondre les simfonies nº 4, 5 i 6. A penes acabada la composició de l’Heroica, Beethoven va emprendre la composició d’una altra simfonia de gran volada. Aquest nou projecte l’interrompé l’any 1806 per crear la Quarta simfonia. Degut a la composició d’aquesta simfonia, en Si bemoll Major i estrenada l’any 1807, la composició de la 5a simfonia va quedar en suspens durant més de 2 anys, entre el 1805 i el 1807.

Els primers esbossos de la 5a simfonia daten de l’any 1803. Beethoven hi pretén plasmar els amargs moments que vivia, la commoció espiritual que el mogué a lluitar contra el seu destí advers i la decisió de sobreposar-se a les desventures i assolir l’anhelat alliberament i triomf en el camí de l’art.

Finalment, la Cinquena simfonia va ser estrenada al Teatre an der Wien el 22 de desembre de 1808, junt amb la Sisena simfonia, el Concert per a piano núm. 4 i altres composicions. Així doncs, es va presentar al públic després d’un període de gestació que se situa entre els més llargs de tota l’obra del compositor alemany.

Perquè aquesta setmana escoltem Beethoven?
Els alumnes de 5è i 6è aniran el divendres 1 de febrer a l’Auditori a gaudir de l’espectacle Zoom, dies de músic. Música simfònica de la mà de la JONC amb coreografies de Cesc Gelabert. Escoltaran aquest obra de Beethoven  i d’altres de compositors com Benjamin Britten, Igor Stravinsky Rameau o Eduard Tolrà. De ben segur serà un concert fantàstic!

Bona setmana a tothom!