Monthly Archives: abril 2020

A RITME DE CANÇONS – CyBee

Cybee

El grup estava format per 4 membres, tots ells de Sant Feliu de Llobregat.

Nil Moliner Abellán (18 d’octubre 1992): Cantant i guitarra
Aleix Martí Martí (29 de juny de 1989): Cantant i baix
Marc Colomer Canyelles (16 de juny de 1991): Guitarra solista i cors
Jordi Vilaseca Martí (18 d’abril de 1989): Bateria i cors

CyBee va ser un grup de música que es va formar, l’octubre de 2005. Nil Moliner amb 12 anys, aleshores bateria d’un altre grup però ja amb habilitats com a cantant i guitarrista, va ser qui va proposar la idea de reunir-se amb Aleix Martí (baixista) i Jordi Vilaseca (bateria) per iniciar-se en el món de la música fent versions. La seva química personal i musical va donar com a resultat la proposta d’engegar un projecte musical en comú que va acabar de completar-se amb la incorporació de Marc Colomer com a guitarra solista.

El nom de CyBee no va sorgir fins al cap d’un temps. El perquè d’aquest nom tan peculiar encara segueix sent tot un misteri i, malgrat que ells mateixos han donat diverses explicacions en entrevistes quan se’ls ha preguntat pel tema, mai s’ha sabut ben bé quina història és la certa.
Primera etapa: Primers concerts
En aquesta primera etapa cantaven en castellà i anglès. Nil Moliner era el cantant principal i Aleix Martí cantava els temes en anglès. L’estil es podia classificar com a pop-rock.

Una de les característiques que més els destacava eren les nombroses harmonies que feien els dos cantants juntament amb la veu del guitarra solista Marc Colomer. A poc a poc van anar vestint més cançons amb aquest recurs, i fins i tot, en alguns temes, s’hi unia el mateix bateria Jordi Vilaseca.

Inicialment, els primers concerts van tenir lloc a la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat i, posteriorment, als pobles i ciutats dels voltants i en sales properes. Amb aquests concerts el grup aconseguia guanyar experiència sobre els escenaris i s’iniciava també en les primeres gravacions amateurs.

Segona etapa: El “CyBeeTour”
En aquest segona etapa, el grup, que comptava amb el mànager Jordi Gonzalo, es llançava a fer una gira que els portava a donar-se a conèixer en tot el territori català així com als mitjans de comunicació i a la indústria musical catalana. Aquesta gira va ser batejada amb el nom de #CyBeeTour.

La gira del #CyBeeTour sorgia amb la intenció de fer concerts a tants llocs com fos possible per difondre la seva música. Els concerts eren sempre en format acústic i es duien a terme de manera espontània en les places i passeigs més transitats dels pobles per tal de donar-se a conèixer i vendre les seves maquetes. Aquesta gira va contribuir a fer créixer l’autoestima del grup que va veure que, en format acústic, les seves harmonies brillaven molt més i transmetien de manera més directa i propera la seva personalitat i complicitat. Aquest format de concerts destacava per la nombrosa quantitat de gent curiosa que espontàniament s’aturaven a escoltar la banda al carrer. A través d’aquesta gira, el grup aconseguia l’objectiu: sorgiren nous concerts en acústic i s’obria la porta a la preparació del que seria el seu primer disc.

Tercera etapa: Consolidació
Un cop acabada la gira Cybeetour l’estiu del 2013, es posaven en contacte amb el músic i compositor català Manu Guix, amb el qual pactaven adaptar una de les cançons de la seva última maqueta per fer-ne un single. El resultat els va agradar i la bona química amb Guix els portava a gravar el seu primer disc homònim, Cybee, al seu estudi Medusa Estudio BCN.

Durant el 2013 CyBee va participar en un concurs de versions organitzat per la banda “Els Amics de les Arts” interpretant una versió de la cançó “4-3-3” que va tenir molt bona rebuda al públic en general i va quedar en segona posició. Aquesta versió va portar als integrants de “Els Amics de les Arts” a interessar-se per CyBee i acordaven portar-los-hi la gestió i reserva de concerts a través de la seva empresa “Pistatxo”. D’aquesta manera el grup firmava amb ells per la gira del primer disc.

CyBee 4-3-3 Els amics de les Arts

L’estiu del 2015 van compaginar la composició dels nous temes amb el tancament de la gira del primer disc. A l’agost es tancaven novament a l’estudi de Medusa amb la producció de Manu Guix i Roger Rodés, aquesta vegada comptant amb els músics de la gira per a la gravació del disc que van anomenar “Viatge a Mu”.

Última etapa: Dissolució
Malgrat les bones crítiques, els canvis en l’empresa de “management” i la posterior dissolució d’aquesta, els va deixar sense concerts al cap de poc temps de començar la gira. Això va suposar un cop dur per la banda que va destinar gran part de la seva feina a idear i realitzar els concerts i es quedaven sense poder explotar aquesta faceta. Així doncs, la promoció i ressò general pel segon disc es va veure molt afectada i amb això el grup va haver de prendre decisions. El gener de 2017 van muntar un gran concert a la Sala Apolo de Barcelona, la qual van poder omplir, amb l’objectiu de captar atenció i trobar un nou “management”, però després de parlar amb diverses empreses no va ser possible.

Finalment el febrer de 2017, el grup prenia la decisió de dissoldre la banda, això sí, abans acomiadant-se de tots els fans fent una mini gira per alguns pobles i ciutats, sales o bars on havien tocat al llarg del seu recorregut com a banda.
L’últim concert el van fer el 12 de novembre de 2017 a la Sala Bikini de Barcelona, amb l’equip complet i tots els membres la banda que els havien acompanyat els últims anys i que posteriorment formarien part del projecte de Nil Moliner en solitari.

A ritme de cançons

Cançó inlosa en el segon disc del grup titulat Viatge a Mu, editat l’any 2016. Aquesta setmana és una proposta de’n Roger Giralt de 4t. Moltíssimes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Es tracta d’una cançó que ens dona molta energia positiva i ens recorda que la música ens acompanya sempre, en els millors moments i en els més difícils.

Bona setmana a tothom!!! Cuideu-vos molt. Una abraçada ben forta!


A Ritme de Cançons

D’una nit a Igualada,
com si fos de passada,
Apreníem lliçons a ritme de cançons.

Que no tot en la vida
se li pot prendre mida.
Que no importen alguns si podem estar junts.
Podem estar junts.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que tingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Repassem les vivències
més nodrits d’experiències.
La gent que hem conegut que ens porta a un nou futur.

La més mínima essència
és trobada amb paciència.
Per ser feliç només cal estar amb aquell que s’ho val.
Aquell que s’ho val.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

(Pont)

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

UN SANT JORDI DIFERENT #JoEmQuedoACasa

Salva Racero (Ex cantant de Lax’n’Busto)

Una vintena d’artistes s’han unit per interpretar la cançó ‘Un Sant Jordi diferent‘, un projecte nascut les dues últimes setmanes de confinament amb l’objectiu de recollir l’energia positiva del missatge ‘Tot anirà bé!’. La cançó ha estat composta per Salva Racero i Xasqui Ten -que també és responsable de la direcció artística i la producció- amb lletra de Salva Racero, Xasqui Ten i Lídia Coll.

Entre d’altres, participen en el projecte Cesk FreixasJoan RoviraGuillem Solé (Buhos), Paula VallsJoan MasdéuManu GuiSalva RaceroNacho  Tarrés (Gossos), Sau30,  Pupil·lesGemma Humet, Jordi Ginesta (Bonobos), Ariadna VieyraAlessio ArenaÀlex PérezTildo MuxartJos Racero, Miquel AbrasSara Pi, i els joves Jan i Ada Racero.

La cançó també pretén ser un reconeixement a la generositat dels que treballen per vèncer la malaltia o abastir els mínims essencials i un cant a la solidaritat científica, social, cultural i emocional.

La cançó està gravada i interpretada amb la pretensió d’una celebració conjunta que ‘englobi tothom’, sigui quina sigui la situació en la qual es trobi. El confinament i la fragilitat individual busquen que es percebi com a col·lectiva, i per tant, ‘Un Sant Jordi diferent’ inclou la veu i el cant de tothom ‘confinat entre quatre parets, des dels més desafavorits, a persones que han perdut negocis o que pateixen la malaltia’, segons recullen en un comunicat.

Aquesta setmana és una proposta de’n Max Cuní de 5è. Ens comenta que a casa seva escolten als Stay Homas i ens recomana aquesta cançó de Sant Jordi. Moltes gràcies Max per participar al Bon dia amb Melodia desde casa. Podeu proposar música d’artistes confinats. Aquests dies hi ha moltes iniciatives musicals a les xarxes. Seguim en contacte. Que no pari la música!

Un Sant Jordi diferent canço

STAY HOMAS – CONFINATION SONGS #JoEmQuedoACasa

El primer dia de confinament, tres amics que viuen plegats van començar a tocar la guitarra i a compondre al seu terrat de l’Eixample. Orgullosos de la seva primera peça sobre el coronavirus i el confinament, van decidir penjar-la a Instagram. Fins aquí, es descriu una situació en què potser molta gent s’hi ha trobat durant aquests dies d’avorriment i temps lliure a casa. Però, en aquest cas, parlem de Klaus Stronik i Ray Benet (Buhos) i Guillem Boltó (Doctor Prats), un trio que en poc temps s’ha fet viral a nivell internacional. I, mentre alguns músics estan veient aturada la seva activitat, el trio Stay Homas ja ha aconseguit exhaurir totes les entrades pel seu primer concert.

Dia a dia, les seves cançons de ‘Confination’ van anar guanyant visualitzacions i seguidors. Tot i que han hagut de reduir el ritme i ja no poden treure una cançó diària, el grup ja ha compost quinze temes sobre el confinament. En vista del ressò i èxit que estaven aconseguint, els tres amics van fer ahir un concert en directe a través de l’Instagram Live i van anunciar la data del seu primer concert postconfinament: 31 de  juliol a la sala Apolo. I, en qüestió de deu minuts, el públic que els havia anat seguint fins aleshores va esgotar totes les entrades. I és que al directe s’hi van connectar més d’11 mil persones i alguns dels seus temes han aconseguit ja més de 400.000 reproduccions. Tot i així, Stay Homas ja va anunciar que intentarien buscar una altra data perquè tothom que ho vulgui hi pugui assistir.

El trio d’artistes comparteixen pis a l’Eixample de Barcelona, ja que “som del cercle de músics de la ciutat i, de fet, ens coneixíem abans de començar amb Doctor Prats i Buhos, explica Klaus. El trombonista relata com van engegar la iniciativa de penjar cada dia una cançó inèdita a les xarxes socials sota el nom de formació de Homas: “El primer dia de confinament, després de fer la compra, vam fer un vermut a la terrassa i vam sortir amb la guitarra, que és una cosa que fem constantment. Vam començar a tocar, ho vam gravar i ho vam penjar a Instagram, i als nostres amics i gent que ens seguia els va agradar”.

Des d’aleshores, cada dia han publicat un tema, cadascun amb sonoritats diferents a les anteriors i amb col·laboracions que s’han anat sumant al projecte de ‘Confination Songs’, com “Gotta be patient” amb Judit Neddermann, “Cobeat19” amb Panxo de Zoo, “En primavera” amb Ahyvin Bruno, “Confinavirus” amb El Pony Pisador, “Si puedes, quédate” amb Maria José Llergo, “The bright side” amb Josep Montero d’Oques Grasses i “Stay Homa” amb Sr.Wilson. Per ara, comenten que els han trucat molts músics per sumar-se a algun dels futurs temes.

Sobre el procés de creació de les cançons, Klaus afirma que “és tot bastant més punki del que pot semblar, anem bastant al dia, no hi ha massa temps a planejar res. Cada dia fem un cafè al matí, agafem la guitarra i decidim”. Això, a més d’activar les seves habilitats musicals en època de confinament, també els ajuda a una bona convivència: “Fa molts anys que compartim pis i sabem els riscos d’estar moltes hores amb algú que no és la família, veus molt els ‘ets i uts’ de les persones.

Però ens entenem molt a nivell de convivència i de creativitat, ho fem a nivell molt horitzontal, tots aportem idees i tumbem les dels altres. També és una mica estressant a vegades, és un tema cada dia, t’expota el cervell per haver de crear tant!”.

Els tres membres del recent grup Homas confessen que estan sorpresos per la reacció que ha tingut la proposta, fins i tot els han trucat des de grans segells discogràfics i es plantegem enregistrar a casa alguna de les cançons publicades.

Molt bon tercer trimestre a tothom! Espero que ens veiem aviat, una abraçada ben forta a tots i totes! #Quenoparilamusica!

 

EL NOU FUTUR – Música: David Melgar / Lletra: Gibert d’Artze #JoEmQuedoACasa

David Melgar, Àngels Lòpez i Gibert d’Artze

Pe-Ta-Ca Petit Taller de Cançons

Moltes persones, especialment relacionades amb el món educatiu, reconeixen el treball que fan els tres integrants del Petit Taller de Cançons (PeTaCa) com una eina de la qual disposen des de ja fa uns quants anys per ajudar a fer arribar els valors humans més essencials als infants de tot Catalunya. Els temes que al grup han tractat van des de la igualtat entre les persones fins a la migració forçada, passant per la necessitat de la música com a matèria imprescindible per a l’aprenentatge o que l’art i la cultura representen una necessitat bàsica durant l’ensenyament per tal de poder assolir l’edat adulta amb criteri propi i equilibri emocional.

La majoria de les  cançons se centren en els senzills sentiments humans que ens uneixen: amor, solidaritat, amistat, il·lusió, comprensió… I el seu marc només podia ser el d’aquesta Terra que compartim, conjuntament amb allò que ens fa somiar a tots els habitants d’aquest planeta: un futur millor, un cel més blau, una lluna que ens dibuixa la seva llum per guiar-nos, acompanyada de tots els estels, molts més que no pas persones embadalides que els admirem…

En aquesta dura prova que la natura ens ha enviat en aquests moments, els infants resten confinats a casa, com nosaltres, i creiem que potser cal enviar-los un missatge renovat d’esperança i recordar que l’esdevenidor està, únicament, a les seves mans. És per això que Pe.Ta-ca han composat la cançó “El nou futur”, on intenten fer sentir a tothom a través de les paraules i la música, el convenciment que només ens en sortirem compartint, somrient, aprenent, il·lusionant-nos i, sobretot, sense deixar ningú enrere, perquè ens necessitem, ara i sempre, per aconseguir ensorrar pacíficament qualsevol obstacle que s’interposi en el nostre camí cap a la felicitat.

PETIT TALLER DE CANÇONS MARÇ DE 2020

 

El curs 2015-2016 els nostres alumnes de 4t, que ara ja estan a l’institut, van entrevistar a David Melgar al Camp d’Aprenentatge Pau Casals. Us la deixo aquí a sota per si voleu recuperar-la.