Els alumnes de 2n A hem triat aquesta compositora perquè no era tan coneguda com el seu germà Fèlix, malgrat ella va composar moltes de les seves cançons. Volem donar-la a conèixer i fer-vos gaudir amb la seva música.
FANNY HENSEL-MENDELSSOHN va ser una compositora i pianista antiga del segle XIX. Va néixer al 1805 a Hamburg (Alemanya) i va morir al 1847 a Berlín a causa d’un infart cerebral.
Pertanyia a una família rica i això li va permetre estudiar (cosa que era molt estranya en aquella època, ja que poques dones tenien aquesta oportunitat). Des de petita els seus pares van veure que era molt bona amb el piano. Malgrat això, la família no li va permetre dedicar-se a la música, cosa que sí van fer amb el seu germà.
El pare, Abraham Mendelssohn
En aquella època les dones no podien ser famoses ni dedicar-se a la música, però ella cada dilluns tocava les seves obres a casa seva i molta gent anava a escortar-la. Per una altra banda, el seu germà li donava suport tant com a compositora com a intèrpret i, de manera prudent, (perquè era conscient que això no agradaria a la seva família) li deixava publicar obres en nom seu.
En total va publicar 466 obres musicals.
Un cop va morir Fanny el seu germà es va posar tant trist, que també va morir al cap de sis mesos, amb només 38 anys.
Aquestes són algunes de les seves obres. Esperem que us agradin!!
Els germans Fanny i Fèlix Mendelssohn al piano, composant plegats a Berlín
(Bonn, 1770 – Viena, 1827)
Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música.
Beethoven va néixer en una família humil.
El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir “remolatxa”, element que indica que procedia dels antics camperols de Flandes.
Pares de Ludwig van Beethoven
El pare de Beethoven, va ocupar un lloc com a tenor, pianista i violinista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens, però en aquella època els músics estaven molt mal pagats.
La mare de Beethoven, Maria Magdalena Keverich, era filla d’un inspector de les cuines del príncep.
Beethoven amb onze anys ja era violinista d’una petita orquestra de teatre i als tretze substituïa al seu mestre en l’orgue de l’església.
No es va arribar a casar mai. El gran amor de la seva vida sembla que va ser Antonie von Birkenstock casada amb Franz Brentano, que ha passat a la història coneguda com la immortal estimada.
Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Aquesta tragèdia va causar-li un enorme desànim agreujat per la mort del seu germà i la seva decisió d’acollir al seu nebot en contra de la voluntat de la seva cunyada.
Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20.000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles.
Beethoven va ser un artista molt complet, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, simfonies, òperes, quartets, lieder…
La seva obra es pot dividir en tres períodes compositius:
– Període 1770-1800: formes clàssiques.
Obres: Primera i Segona Simfonia, Septet Op.20, la Patètica Op.13.
– Període 1801-1814: continguts expressius densos i canvis de tonalitat sobtats. Obres: Tercera a Vuitena Simfonies, “Clar de Lluna” Op.27 n.2 , Sonata Apassionata Op.57.
– Període 1815-1827: absoluta llibertat melòdica i formal.
Obres: Novena Simfonia, Gran Fuga per a corda Op.133, Missa Solemnis en Re Major.
Per a Elisa
“Per a Elisa” és juntament amb la Sonata op. 27 n.º 14 «Clar de Lluna» i el primer moviment de la Cinquena Sinfonia, una de les obres més conegudes de Beethoven, sense oblidar el quart moviment (presto, Oda a la Alegria) de la Novena Sinfonia.
[youtube]http://youtu.be/z40-R3aUk4Y[/youtube]
Per a Elisa WoO 59 (Für Elise, en alemany) és una bagatel·la per a piano sol. La peça va ser publicada per primera vegada l’any 1867 en una transcripció de Ludwig Nohl, suposadament basada en un manuscrit autògraf de l’existència del qual no existeix cap prova. Per tant Per a Elisa no va ser publicada fins 40 anys després de la mort de Beethoven. Increïble, oi?
“per a Elisa” En directe en una versió per a Piano i orquestra.
“Per a Elisa” amb Fotos de Beethoven
[youtube]http://youtu.be/3cvmONlV5WU [/youtube]
Curiositat: “Per a Elisa” o “Per a Teresa”?
Pel que fa a la identitat d’Elisa, la hipòtesi que es donava per més probable era que la composició va ser originalment dedicada a Therese Malfatti von zu Dezza Rohrenbach (1792-1851), la filla d’un comerciant de Viena (altres fonts parlen que era filla d’un metge) alumne del compositor alemany. Ludwig Nohl, que el 1865 va descobrir l’autògraf a Múnic a una col·lecció privada, hauria transcrit erròniament el titol de la composició. El manuscrit autògraf, que havia arribat a Munic gràcies a Rudolf Schachner, un amic de Teresa von Malfattis, actualment es considera perdut, per la qual cosa no és possible amb tota certesa confirmar aquests fets. Una hipòtesi més recent, desenvolupada per l’investigador Klaus Martin Kopitz a Berlin, ens diu que la inspiració de Beethoven fou Elisabeth Röckel (1793-1883), cantant alemanya anomenada per les seves amistats Elise i amb la qual Beethoven va mantenir una estreta amistat.
Altres curiositats
A la classe tenim un petit racó sobre Beethoven:
Aprèn a tocar Per Elisa amb el Piano
Curiositat: Saps perque el Compact disc té una capacitat de 74 minuts?
La explicació la va proporcionar el propi fabricant, Sony Corporation, de mà del seu propi presidnet Norio Ohga (大賀典雄), considerat com el pare del Compact Disc.
Segons Ohga la mida del CD, 120 mm, equival en temps musical a 74 minuts, es va elegir per que capigués la Novena Sinfonia de Beethoven (en la versió gravada en el Festival de Bayreuth, dirigida per Wilhelm Furtwängler), ja que seria imperdonable tallar aquesta obra mestra.
Per als més atrevits: Com sonaria “Per a Elisa” tocada amb…
Guitarra elèctrica?
Va haver fins a set generacions de músics importants a la seva família. Es diu que a tota la història de l’art no ha hagut mai una família tant nombrosa i unida con la dels Bach.
El seu primer professor va ser el seu propi pare que li va ensenyar a tocar el violí.
Es va quedar orfe de pare i mare quan només tenia 10 anys i va haver d’anar a viure amb el seu germà gran. Aquest era organista i li va ensenyar a tocar el clavicordi.
Va treballar al cor de l’església de Sant Miquel, com a violinista a una orquestra de càmera, va ser mestre capella en diverses esglésies, director de concerts de varis prínceps alemanys, director de varies escoles i compositor (sobretot de temes religiosos).
Al 1707 es va casar amb Maria Barbara Bach, prima segona seva i va tenir set fills.
Quan va morir es va tornar a casar amb Anna Magdalena Wilcken, cantant que li va donar tretze fills més.
Bach va començar a quedar-se cec durant l’últim any de la seva vida. Va morir l’any 1750
Va influir en músics posteriors com Mozart, Beethoven, Mendelssohn o Chopin.
Es diu que Bach estava boig per la música. A vegades cominava fins a 80 Km Per anar a escoltar certs concerts d’òrgan.
ELS CONCERTS DE BRANDEMBURG
Els Concerts de Brandenburg són sis i estan dedicats per Bach a Sa Altesa Reial. Es desconeix quan va ser que el Margrave va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser al balneari de Karlsbaad), Bach havia actuat davant el Marcgravi i aquest li havia demanat una mostra per escrit d’aquella magnífica música.
Concert nº 3 BWV 1048 en Sol Major
Concert nº 4 BWV 1049 en Sol Major
Has provat mai de seguir una partitura gràfica? Prova-ho!
Els 6 Concerts de Brandemburg interpretats per la Münchener Bach-Orchester
CURIOSITATS DE LA VIDA DE J.S. BACH
– Va tenir 2 esposes i 20 fills.
– La Obra Variacions Goldberg les va escriure per ajudar a dormir un amic seu que patia insomni
– Tocava molts instruments diferents: el clavicordi, la trompa, l’orgue, el violí, el llaüt, la viola de gamba, entre altres. Els arreglava si se li espatllaven i fins i tot se n’inventava de nous.
Porta de l’aula de P4 B dedicada al compositor
Pau Casals i J.S. Bach
Els gran músic català Pau Casals va ser un gran admirador de Johann Sebastian Bach.
Les 6 suites per a violoncel sol de J.S. Bach eren obres gairebé desconegudes pel gran públic i considerades exercicis tècnics. Un jove Pau Casals les descobrí en una llibreria de Barcelona i les estudià durant 10 anys abans d’interpretar-les en públic. Gràcies a Pau Casals, actualment les suites de Bach per a violoncel sol són unes obres imprescindibles de la música de tots els temps.
Casals estudiant una partitura del seu estimat Bach
A qui estaven dedicats els Concerts de Brandemburg?
El rei Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt (A qui estaven dedicats els concerts)
El meu nom és Bach
Pel·lícula que es va fer l’any 2003 sobre J. S. Bach titulada “Mi nombre es Bach“. No tots els fets són reals però ajuden a entendre com va ser la vida del compositor. Dirigida per Dominique de Rivaz, i protagonitzada per Vadim Glowna en el paper principal.
Tocata i Fuga
És inevitable parlar de J.S. Bach i no escoltar la seva increïble i espectacular obra Tocata i Fuga en BWV 565 Re menor per a Orgue. Segur que us sona la seva introducció, oi?
La Cantata
Un altra forma musical que va captivar al mestre Bach va ser la Cantata, composicions vocals, algunes amb textos religiosos i d’altres amb textos profans. Una de les més conegudes és la BWV 147.
Música per a Llaüt
Bach va escriure algunes composicions per a Llaüt/Arxillaüt. Un instrument de corda pinçada, amb un mànec més o menys llarg i amb la caixa de ressonància amb forma de mitja. El Llaüt va ser molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc. Escolteu com sona, és preciós!
Què significa BWV? És una marca de cotxes?
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach és un catàleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1989). El seu títol complet és Thematisch-systematisches Verzeichnis der musikalischen Werke von Johann Sebastian Bach i habitualment es fan servir, per a referir-s’hi, les tres inicials BWV. Tota obra de Bach apareix sempre acompanyada del seu número del BWV.
Coral Wie schön leuchtet der Morgenstern (Formós brilla l’Estel de matinada), BWV 739
En ser difícil sistematitzar la cronologia de l’obra de Bach, Schmieder adoptà un criteri temàtic-sistemàtic dividint l’obra en dos grans blocs:
Música vocal: del BWV 1 al BWV 524.
BWV 1 a 200: Cantates Religioses
BWV 201 a 216: Cantates Profanes
BWV 217 a 224: Cantates Espúries
BWV 225 a 231 i també BWV 118: Motets
BWV 232 a 243: Obres litúrgiques en llatí (Misses i Magnificat)
BWV 244 a 249: Passions i oratoris
BWV 250 a 524: Corals, Àries i Cançons Sacres
Música instrumental: del BWV 525 al BWV 1127.
BWV 525 a 771: Obres per a Orgue
BWV 772 a 994: Obres per a Teclat
BWV 995 a 999 i també BWV 1000 i 1006a: Obres per a Llaüt
BWV 1001 a 1006: Obres per a Violí Sol
BWV 1007 a 1012: Obres per a Violoncel Sol
BWV 1014 a 1019: Obres per a Violí i Clavecí
BWV 1030 a 1039 i també BWV 1013: Obres per a Flauta Travessera
BWV 1041 a 1065: Concerts
BWV 1066 a 1071: Suites per a orquestra
BWV 1079 a 1087: Estudis de Contrapunt
Les obres del BWV no estan, doncs, ordenades segons la data de la seva composició sinó agrupades per categories. La seva primera edició va aparèixer l’any 1950 i la segona, revisada, el 1990. Encara actualment, la investigació de l’obra de Bach aporta de tant en tant descobriments que impliquen rectificacions periòdiques. El BWV és considerat de manera unànime com el catàleg referencial de l’obra de Bach que podeu trobar detallat en la llista de composicions de Bach.
La casa de la familia Bach plena de música!
Bach a la Viola de Gamba
Per acabar un video amb imatges de l’escola dels diferents projectes de compositors i compositores. La música és una de les meves preferides de Bach: l’Aria de la 3a Suite orquestral en Re Major (2n Moviment), BWV 1068.
El seu nom complert de naixement va ser Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart.
Va ser un compositor i pianista austríac del segle XVIII (va néixer el 27 gener 1756 i va morir el 5 de desembre 1791) conegut principalment pel seu prodigiós talent musical des de petit i per la composició de més de 600 obres en 35 anys de vida, algunes tan extraordinàries que avui li reconeixen indiscutiblement com un dels músics més importants de la història.
Va néixer en el si d’una família de músics a Salzburg (actual Àustria). El seu pare, Leopold Mozart, conscient de la precoç habilitat del seu fill i del seu interès natural per la música, va abandonar la majoria de les seves tasques professionals per dedicar-se exclusivament a la formació musical de Mozart i la seva germana Nannerl. Amb tan sols 5 anys, el petit Mozart ja mostrava un domini prodigiós del violí i el teclat, i fins i tot ja havia compost les seves primeres obres musicals.
W. A. Mozart a l’edat de sis anys
La seva adolescència i la major part de la vida adulta la va dedicar a compondre, si bé les contínues dificultats econòmiques a les que va estar exposat el van obligar a simultaniejar el seu do per crear música amb treballs esporàdics com a intèrpret i professor; fins que l’emperador del Sacre Imperi, Josep II d’Habsburg, li oferís un treball estable com a compositor pocs anys abans de morir (1787). En aquests últims anys de vida va compondre dues de les seves millors obres: La Flauta Màgica i Rèquiem. Finalment, moriria a Viena el 5 de desembre de 1791 a l’edat de 35 anys.
PETITA SERENATA NOCTURNA
La Serenata n.º 13 per a cordes en sol major, més coneguda com Eine kleine Nachtmusik (Una petita tonada nocturna, Una petita serenata o Petita serenata nocturna), K. 525, és una de les composicions més populars de Wolfgang Amadeus Mozart. Està datada a Viena el 10 d’agost de 1787, coincidint amb la composició de l’òpera Don Giovanni. No obstant, no se sap per a qui o per qué Mozart la va composar.
Originariament, la Serenata va ser escrita en cinc movimients o parts, però se n’ han conservat només quatre. La seva instrumentació habitual és la típica d’un conjunt de cambra: dos violins, viola, violoncelo i un contrabaix opcional.
Un fragment de la fantàstica pel·lícula Amadeus, on en una escena reprodueixen el talent de W.A. Mozart i la rivalitat amb el músic en Cap de la Cort, Salieri.
Una orquestra japonesa de guitarres interpreta La Petita Serenata Nocturna.