Antònia Font
És un grup de música pop-rock nascut a Mallorca el 1997. Es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses.
Sovint parlen de l’espai, l’astronomia i tot el que es relaciona amb l’astronàutica; però, també, l’ambient més quotidià i proper.
El compositor dels temes és el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari i escriu lletres d’altres grups.
El seu nom en femení és tot un misteri. Sembla que simplement al ser 5 nois en el grup els hi feia gràcia que tinguessin nom de noia.
L’any 1997 Antònia Font enregistra la seva primera maqueta, on hi havia quatre temes. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca fins a la publicació del primer disc.
El 1999 varen gravar als estudis Tj Sò el seu primer disc anomenat Antònia Font igual que el grup.
Dos anys més tard, el 17 de febrer de 2001, varen presentar el segon disc a Barcelona: A Rússia.. Sense abandonar l’estil, el to i el ritme de les seves cançons,
Taxi, el quart treball discogràfic d’Antònia Font, es va presentar el 2004 i ho va fer acompanyat de material audiovisual (un DVD i textos adjunts).
El 2006 es va presentar Batiscafo Katiuscas és un viatge interior en el qual la solitud i la malenconia hi són molt presents.
A Coser i cantar, enregistrat amb la cinquantena de músics de corda i vent de la Bratislava Symphony Orchestra, i amb arranjaments del compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, reinterpreten vint temes, en què descobreixen una perspectiva inèdita barrejant el pop la música simfònica. Per aquesta obra, al juliol de 2008 foren guardonats amb el Premi Nacional de Música concedit per la Generalitat de Catalunya, en què destaca “la personal aportació a la música pop-rock en català del quintet mallorquí”.
El 2012, només un any i mig més tard de l’àlbum “Lamparetes”, anuncien la sortida al mercat d’un nou disc anomenat Vostè és aquí. Està format per 40 cançons d’una duració curta (entre minut i mig i dos minuts i mig). La gira va començar el setembre de 2012 a Vic.
El 28 de novembre de 2013 (Fa justament 3 anys) comuniquen a través de les xarxes socials la dissolució, consensuada entre tots els integrants del grup, de la banda després de 16 anys de carrera profesional.
Més informació a: www.antoniafont.com
Alegria
Aquesta cançó pertany al disc del mateix nom Alegria, el tercer de la banda, editat l’any 2002 per la multinacional Virgin. La cançó és genial i representa totalment l’essència del grup Antònia Font. Va guanyar diversos premis com ara el Puigporret de la Crítica al millor disc de l’Any i el 2n Millor disc espanyol a la revista Rockdelux. Molt bona setmana a tots. Gaudiu del Bon dia amb Alegria!!!!
Alegria
Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.
Es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.
Cau es sol de s’horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s’horabaixa dins es meu cor,
tothom m’estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il•luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida … alegria.
Cau es sol de s’horabaixa dins s’horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s’horabaixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il•luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida …
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben, i es fars il•luminen
ses góndoles entre ses cases.
I alegria …
sistema musical, on creixen estils musicals com el Reggae i el Dancehall. A Green Valley, a partir d’ una sorprenent posada en escena, conviuen lletres reivindicatives i missatges positius que contagien i consciencien als seus espectadors.
