Monthly Archives: gener 2015

BLOWING IN THE WIND – BOB DYLAN (5è B)

ESPECIAL “DENIP” DIA DE LA PAU
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, el celebrem també a la nostra escola. Aquest dia totes les activitats tenen com a objectiu promoure la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.

BOB DYLAN

Robert Allen Zimmerman és conegut pel nom de Bob Dylan. Va triar aquest nom en homenatge al poeta irlandès Dylan Thomas. Va néixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, població situada a l’estat nord-americà de Minnesota.
Bob Dylan és un músic, cantant i poeta nord americà, popular del segle XX i de començament del segle XXI .
La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu.

Estudià  a Minneapolis. Dues de les seves assignatures favorites eren l’aprenentatge del castellà i la història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de country gràcies a les composicions de Robert Johnson i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll de Little Richard. Interessat en la poesia, la dècada de 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel de Bob Dylan.

Blowing in the wind i La vida americana als anys seixanta

La vida als Estats Units als anys seixanta va ser condicionada per la llarga guerra del país al Vietnam (Àsia) i l’anomenada guerra freda entre les potències occidentals amb Estats Units al davant i el bloc oriental encapçalat per la URSS. La presència en diferents guerres i al cursa nuclear per tenir més i més míssils va orginar una forta resposta del poble americà i de tot el món contra les guerres i a favor del desarmament. Bob Dylan va viure els conflictes i es va posicionar sempre amb els moviments pacifistes. Moltes de les seves cançons parlen de la Pau. Un dels millors exemples Blowing in the wind.

Lletra original en anglès.

How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Bob Dylan – Blowing in the wind

 

Lletra en català

ESCOLTA-HO EN EL VENT

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quantes vegades podrem mirar a munt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu
per saber que ha mort massa gent.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Quant anys podrà un muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

Això amic meu només ho sap el vent.
Escolta la resposta dins el vent.

UN PARELL DE CURIOSITATS

PARTIDARIS INTERPRETA ESCOLTA-HO EN EL VENT
Us proposo també, una versió d’aquest tema interpretada pel grup maresmenc Partidaris en un concert de fa poques setmanes. A la guitarra acústica, harmònica i veus el vostre mestre de música 😉 Gaudiu-la!!!

LA GUITARRA DE DYLAN, LA MÉS CARA DE LA HISTÒRIA


Aquesta guitarra elèctrica Fender Stratocaster té una història força interessant. Va ser la guitarra que va tocar Bob Dylan en un concert  l’any 1965, un en que va abandonar el seu   folk i va començar a tocar un nou estil més elèctric influenciat  pel Rock n roll. Va ser escridassat i criticat però possiblement aquell concert va suposar un canvi en la manera d’entendre la música rock del segle XX.  Aquesta guitarra es va subhastar a finals del 2013 en un acte benèfic i un comprador anónim en va pagar 965.000 dólars, el preu més alt que s’ha pagat mai per una guitarra. Està clar que aquesta Stratocaster és tota una icona de la música.

La seva discografia és extensa:

  1. Bob Dylan. 19 de març de 1962
  2. The Freewheelin’ Bob Dylan. 27 de maig de 1963
  3. The Times They Are A-Changin’. 10 de febrer de 1964
  4. Another Side of Bob Dylan. 1 de maig de 1964
  5. Bringing It All Back Home. 22 de març de 1965
  6. Highway 61 Revisited. 30 d’agost de 1965
  7. Blonde on Blonde. 16 de maig de 1966
  8. John Wesley Harding. 27 de desembre de 1967
  9. Nashville Skyline. 9 d’abril de 1969
  10. Self Portrait. 8 de juny de 1970
  11. New Morning. 21 d’octubre de 1970
  12. Pat Garrett i Billy el Nen. 13 de juliol de 1973 – banda sonora de la pel·lícula de Sam Peckinpah
  13. Dylan. 16 de novembre de 1973
  14. Planet Waves. 17 de gener de 1974
  15. Before The Flood. 20 de juny de 1974 amb The Band (directe)
  16. Blood on the Tracks. 20 de gener de 1975
  17. The Basement Tapes. 1 de juliol de 1975 amb The Band
  18. Desire. 5 de gener de 1976
  19. Hard Rain. 1 de setembre de 1976 (directe)
  20. Street Legal. 15 de juny de 1978
  21. Masterpieces. 1978
  22. At Budokan. 23 d’abril de 1979 (directe)
  23. Slow Train Coming. 20 d’agost de 1979
  24. Saved. 19 de juny de 1980
  25. Shot of Love. 12 d’agost de 1981
  26. Infidels. 27 d’octubre de 1983
  27. Real Live. 29 de novembre de 1984 (directe)
  28. Empire Burlesque. 30 de maig de 1985
  29. Knocked Out Loaded. 14 de juliol de 1986
  30. Dylan and The Dead. 18 de gener de 1988 amb els Grateful Dead (directe)
  31. Down in the Groove. 19 de maig de 1988
  32. Oh Mercy. 12 de setembre de 1989
  33. Under The Red Sky. 11 de setembre de 1990
  34. The Bootleg Series, Vol. 1-3. 29 de març de 1991 (recopilació de rareses)
  35. Good as I Been to You. 3 de novembre de 1992
  36. World Gone Wrong. 26 d’octubre de 1993
  37. MTV Unplugged. 2 de maig de 1995 (directe)
  38. Times Out of Mind. 30 de setembre de 1997
  39. The Bootleg Series, Vol. 4: Live 1966. The ”Royal Albert Hall” Concert. 13 d’octubre de 1998 (directe)
  40. Love and Theft. 11 de setembre de 2001
  41. The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue. 2002 (directe)
  42. The Bootleg Series, Vol. 6. Live 1964. Concert at Philharmonic Hall. 2004 (directe)
  43. The Bootleg Series, Vol. 7. No Direction Home. The Soundtrack. 2005. Banda sonora de la pel·lícula de Martin Scorsese.
  44. Live at Carnegie Hall 1963. 2005 (directe)
  45. Live at Gaslight 1962. 2005 (directe)
  46. Modern Times. Agost 2006
  47. Together Through Life. 2009
  48. Christmas in the Heart. 2009
  49. Tempest. 2012

WHAT A WONDERFUL WORLD – LOUIS ARMSTRONG (6èB)

LOUIS ARMSTRONG 

Louis Armstrong, també conegut com a Satchmo o Pops, va néixer el 4 d’agost de 1901 a Nova Orleans. Va ser un dels grans músics de jazz del Segle XX.

Armstrong va ser un músic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat va transformar el jazz en un estil de música popular.

Va viure envoltat d’una família molt pobre i en un barri marginal de Nova Orleans.

El seu pare, William Armstrong, va abandonar la seva família quan els fills encara eren petits. Degut a l’abandonament, la mare, Maria “Mayann” Albert, va decidir deixar a Louis i a la seva germana Beatriz, a cura de la seva àvia, Josefina Armstrong i, de vegades, del seu oncle Isaac.

A la seva família no existien antecedents musicals, i el seu interès per la música va sorgir veient i escoltant bandes de música, que habitualment desfilaven per les avingudes de Nova Orleans.

Als onze anys, Louis Armstrong es va unir a un quartet de nens que vivien en condicions precàries com ell i cantaven als carrers per guanyar diners.

En aquest moment, va ser quan es va començar a ficar en problemes i, com a conseqüència, va ser ingressat vàries vegades a un reformatori de nens per cometre alguns delictes lleus.

El seu primer contacte amb la música va tenir lloc en el reformatori quan va ser admès per bona conducta a la banda New Orleans Home for Colored Waifs. Molt aviat, va aprendre a tocar el clarí, el clarinet, la corneta i va començar a familiaritzar-se amb la trompeta a partir de les classes que rebia del músic de jazz King Oliver.

L’any 1914, Louis Armstrong va sortir del reformatori i va començar a treballar als cabarets de Storyville.

L’any 1919, Armstrong era tan hàbil com a cantant que es va traslladar a Saint Louis per unir-se a la banda de Fate Marable. Van ser dos anys excitants pel jove ja que aquesta banda tocava per un creuer que pertanyia a la línia de vaixells de luxe Streckfus Mississippi.

Dos anys més tard, el 1922, King Oliver li proposà que s’unís a la seva prestigiosa banda de jazz Creole Jazz Band a Chicago. Louis Armstrong va acceptar la proposta i allà va començar la seva fama com a músic. És en aquell moment quan va conèixer a la seva segona dona Lillian Hardin, pianista d’Oliver, qui el va animar a abandonar el grup per intentar aconseguir majors objectius artístics.

Aviat la seva fama va ser coneguda pel millor director d’orquestra negre del moment, Fletcher Henderson, qui li va oferir un contracte per unir-se a la seva banda Fletcher Henderson Orchestra, la principal banda afroamericana de l’època. Evidentment, Louis Armstrong va acceptar la proposta.

Tot i així, l’any 1925 va decidir deixar la banda de Fletcher Henderson i crear la seva pròpia a Chicago amb el nom de Hot Five, (més tard s’anomenaria Hot Seven), produint èxits com Potato Head Blues, Muggles i West End Blues. El seu treball dins d’ambdós grups es convertiria en un clàssic dins de la història del jazz, sent enormement influent i reinterpretat.

Al llarg de la seva vida professional va actuar a Estats Units, Europa, Sud-Amèrica, Àsia i Àfrica.

Cap al 1947, Louis Armstrong va formar un grup  anomenat All Stars on acabaria la resta d’anys de la seva vida. I al 1964, Armstrong va gravar el que seria el seu tema més venut Hello, Dolly.

Armstrong també va debutar en el cinema amb l’aparació de la pel·lícula Ex-flame (1930). A partir d’aquest moment va aparèixer en més de 50 pel·lícules, de les que destaquen, Cabin in the Sky (1943), Jam Session (1944), High Society (1956) i The Five Pennies (1959).

Louis Armstrong va morir l’any 1971 a Queens (Nova York) a causa d’un atac de cor.

WHAT A WONDERFUL WORLD

La cançó que proposem els alumnes de 6èB és “What a wonderful world”.  no va ser composada per Armstrong sino per Bob Thiele y George David Weiss. Va ser publicada a l’octubre de 1967. La difusió de la cançó a nivell mundial va tenir lloc amb la banda sonora de la pel·lícula “Good morning, Vietnam” de 1987.

La cançó va ser escrita per suavitzar el clima polític i racial que es trobaven a la dècada dels anys 60 a Estats Units. La lletra ens descriu la felicitat del cantant davant les coses simples que ens alegren el dia de cada dia, i manté un to optimista i esperançador de cara el futur.

Veig arbres verds, roses vermelles també. Les veig florir, per a mi i per a tu.I penso per a mi mateix quin món tan meravellós.  Veig cels blaus i núvols blancs. El beneït dia brillant, la nit sagrada. I penso per a mi mateix quin món tan meravellós. Els colors de l’ arc de Sant Martí, tan bonics en el cel. També són a les cares de la gent que passa. Veig amics donant-se la mà, dient: “Com ho fas ? “.Realment ells diuen: ” T’ estimo “.  Escolto nadons plorar, els veig créixer. Ells aprendran molt més del que jo mai sabré. I penso per a mi mateix quin món tan meravellós. Sí, penso per a mi mateix quin món tan meravellós. Oh sí !

L’any passat els alumnes de 6è, que ara ja van a l’institut, van interpretar aquesta cançó en el concert de Santa Cecília a l’escola. Veus, guitarra acústica, piano,percussió, trompeta i instruments de placa. No us ho perdeu!

 

I aquí us deixem les propostes auditives i visuals que ens han ajudat a realitzar aquest projecte de Jazz:

SO NICE – DIANA KRALL (6è A)

ESPECIAL BON DIA AMB MELODIA 2015

AQUEST 2n TRIMESTRE EL BON DIA AMB MELODIA ESTARÀ PROTAGONITZAT PER OBRES DELS 16 MÚSICS, COMPOSITORS I COMPOSITORES QUE HEM TRIAT PEL PROJECTE DEL NOM DE LA CLASSE. CADA SETMANA ESCOLTAREM I DESCOBRIREM UNA OBRA MUSICAL QUE ENS PROPOSARÀ UN GRUP  DE L’ESCOLA.

AQUESTA SETMANA COMENCEM AMB EL JAZZ DE DIANA KRALL DE 6èA. MOLTES GRÀCIES PER AVANÇAT, SEGUR QUE SERÀ UNA EXPERIÈNCIA MOLT ENRIQUIDORA PER A TOTS I TOTES.

DIANA KRALL

Diana Jean Krall és una pianista i cantant de jazz canadenca, nascuda el 16 de novembre de 1964 a Nanaimo. Diana Krall va néixer al si d’una família de músics en una petita localitat de pescadors de l’illa de Vancouver, a la Colúmbia Britànica del Canadà.

Es va criar amb la seva germana Michelle en un ambient musical: la seva àvia era cantant de jazz i els seus pares, Adella i Jim, tocaven el piano.

Als disset anys, el 1981, va guanyar una beca del Festival Internacional de Jazz de Vancouver per a estudiar a la prestigiosa Berklee College of Music a Boston, on va estudiar i residir durant tres anys. Després d’això va tornar al seu poble natal.

Una nit, el reconegut baixista Ray Brown la va escoltar tocar en un petit local de Nanaimo. Impressionat, es va presentar i li va proposar ser el seu mentor i manager.

Després d’emprendre la seva primera gira internacional per Estats Units, Canadà, Europa i Japó, el 1996 va presentar “All for you”. No només va rebre crítiques excel·lents sinó que a més va obtenir  una nominació als Premis Grammy.

La música de Krall va començar també a sonar en sèries de televisió com “Sex and the City i pel·lícules (com ara, “Midnight in the Garden of Good and Evil). L’any 2000 va rebre l’Ordre de la Colúmbia Britànica com a ambaixadora d’aquesta província i de la cultura canadenca a tot el món. El 2001 va editar “The Look of Love” en homenatge a Frank Sinatra i amb l’acompanyament de l’Orquestra Simfònica de Londres.

Diana està casada amb el també músic anglès Elvis Costello i té dos fills bessons, en Frank i en Dexter.

La cançó que aquesta setmana proposem els alumnes de 6èA és “So nice”, una cançó  sobre un amor que l’artista vol trobar. Ella sap el que vol, i ho vol compartir amb la persona que no la fallarà mai. Esperem que realment la trobi.


 

Someone to hold me tight
That would be very nice
Someone to love me right
That would be very nice

Someone to understand
Each little dream in me
Someone to take my hand
And be a team with me

So nice, life would be so nice
If one day I’d find
Someone who would take my hand
And samba through life with me

Someone to cling to me
Stay with me right or wrong
Someone to sing to me
Some little samba song

Someone to take my heart
And give his heart to me
Someone who’s ready to
Give love a start with me

Oh yes, that would be so nice, nice
Shouldn’t we, you and me?
I could see it would be nice

Someone to cling to me
Stay with me right or wrong
Someone to sing to me
Some little samba song

Someone to take my heart
And give his heart to me
Someone who’s ready to
Give love a start with me

Oh yes, life would be so nice, nice
Shouldn’t we, you and me?
I can see it would be nice

 TRADUCCIÓ AL CATALÀ

Algú que m’aguantés…

seria molt maco.
Algú per estimar-me bé…
seria molt maco.

Algú que entengués
els meus somnis,
que m’agafés la mà
i fos un equip amb mi.

Tan maca, la vida seria tan maca,
si un dia torbés
a algú que agafés la meva mà
i posés samba a la meva vida.

Algú que s’aferrés a mi
quan ho faci bé o malament.
Algú que em cantés
alguna petita cançó de samba.
Algú que em robés el cor
i que em donés el seu.
Algú qui estigui a punt de
començar a estimar amb mi.

Oh sí!, seria tan maco, tan maco.
Hauríem? Tu i jo?
Puc veure que seria tan maco.

Algú que s’aferrés a mi
quan ho faci bé o malament.
Algú que em cantés
alguna petita cançó de samba.
Algú que em robés el cor
i que em donés el seu.
Algú qui estigui a punt de
començar a estimar amb mi.

Oh sí!, seria tan maco, tan maco.
Hauríem? Tu i jo?
Puc veure que seria tan maco.