AIRE – EBRI KNIGHT


Aquesta setmana tenim al Bon dia amb Melodia un gran grup nascut a Argentona…
Els Ebri Knight!


Ebri Knight (formació actual 2022)

En un primer moment el grup aparegué amb el nom de Nota Negra (anagrama d’Argentona) i posteriorment, després del canvi d’alguns components, la banda prengué el seu nom actual.

El nom Ebri Knight és un joc de paraules que combina la pronúncia catalanitzada d’every night («cada nit» en anglès) amb la simbologia medieval del cavaller (Knight), més el lloc on neix la música celta tradicional: les tavernes (Ebri). Inicialment, el grup buscava barrejar els sons de la música celta amb estils completament diferents i distanciats d’aquest com el rock i el punk.

Van realitzar el seu primer concert l’any 2005 al Casal de barri Les Esmandies de Mataró.            El 2012 presentaren el seu primer disc Tonades de fa temps i el distribuïren al llarg dels Països Catalans, en una gira de més de 50 concerts. Aquest primer disc ja decidiren publicar-lo lliurement a internet, oferint-lo en descàrrega lliure al seu web alhora que a plataformes de distribució musical com Bandcamp. També gravaren el seu primer videoclip del single «Després de sopar».

El 2013  varen presentar el seu segon disc La palla va cara, que comptà amb les col·laboracions de Joan Vilamala dels Esquirols, del cantant d’Àlex Vendrell d’Inadaptats, i de Josep Bordes, més conegut com a Pepet i Marieta, així com de Xabi Arakama (Trikizio, Obrint Pas) i Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, i de Gerard Alís a les flautes i cornamuses. Com en el cas de Tonades de fa temps, aquest disc també el posaren des del primer dia disponible per descàrrega lliure a internet a Bandcamp i d’altres plataformes de distribució musical, i un temps després es publicà també en format físic. Fou en aquest any que actuaren en festivals com El Rebrot entre d’altres.

A principis de l’any 2014 varen ser guardonats amb el Premi Enderrock al millor disc de folk i noves músiques del 2013 per votació popular, i així consolidaren dues temporades amb més de 100 concerts. Van tancar la gira d’aquell any a la sala de concerts Músic Hall de Barcelona amb l’espectacle «L’última nit de sega», amb les entrades exhaurides.

El 23 de febrer de 2015 varen presentar el seu tercer disc d’estudi, titulat Foc! a través de la seva pàgina de Bandcamp. Aquell any, van passar per tota mena de festes majors i alternatives dels pobles del Principat i de festivals com l’Acampada Jove o la Flama (Sabadell), entre d’altres. També van ser nominats a 9 Premis Enderrock de la música catalana, dels quals van ser guardonats amb 2 (Millor disc de folk i millor cançó de folk per «Foc!»).

L’any 2016 va començar amb una gira per tot l’Estat espanyol que van fer amb el grup de ska punk italià Talco per ciutats com Gazteiz, Valladolid, Bilbo, Múrcia, Madrid o Vigo, entre d’altres. Van tancar la gira a la Sala Apolo de Barcelona amb l’espectacle «L’última espurna», amb les entrades exhaurides des d’un mes abans, en el que van participar molts artistes d’arreu dels Països Catalans com El Diluvi, Eina, Titot, Roba Estesa, Xavi Sarrià i Kiko Tur d’Aspencat, entre d’altres. De l’espectacle se’n va editar un llargmetratge musical amb el títol 23D.

Concert final de gira Foc! a la Sala Apolo de BCN.

L’any 2017, van fer una gira europea per Alemanya i Suïssa amb Talco, en la qual van visitar ciutats com Hamburg, Kiel o Olten (on van assistir també, els seus fidels seguidors, els Ebri Hooligans o Ebri Hools).

El 2 de febrer de 2018 anunciarien el seu disc Guerrilla amb una gira que els portaria a actuar a Madrid, Barcelona, Zuric, Munic, Berlín, Stuttgart, Colònia, Hamburg, Gasteiz, Valladolid, A Coruña i Oviedo. L’1 d’abril de 2019, van publicar l’EP de 4 cançons La voz dormida, totes relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra. Hi van col·laborar Mafalda, Huntza i Gemma Humet.

El març de 2021 van editar el seu últim disc fins al moment. Porta per  títol Carrer, i es va gravar als Atomic Studio a Alacant per Mark Dasousa. Es va poder dur a terme gràcies a una campanya de micromecenatge on van participar 703 aportacions a través de la plataforma Goteo.

 AIRE Lletra, música i arranjaments: Ebri Knight

Un altre dia més,
sents com parlen els altres,
posant-se a la boca el teu nom.

Una altra porta més
que es tanca entre deixalles
de la ciutat que et té tancat.
Hi ha vegades que voldries ser aire,
que res et pogués tancar.

Hi ha vegades que voldries ser aire
i només penses en volar.
Els teus ulls de carbó
són llàgrimes de sofre
a mans d’un aire desbocat.

El teu cos no val res,
el món se’t cau a sobre,
fins que no ho puguis suportar.
No han fet aquest món per a tu,
que no pertanys a ningú,
llàgrimes d’un vent perdut.

Flors d’estiu rebrotarem
a sobre del seu ciment
i la vida volarem.

Hi ha vegades que voldries ser aire…

Voldries ser aire i escapar,
no ser res més que un vent llunyà.
Voldries ser aire i caure,
ser les branques dels arbres,
el temps que passa entre l’hivern
i el dia que desglaça.

No han fet aquest món per a tu…

Components
Alba Atcher (flauta travesera, whistles, acordió i veus)
Toni Corrales (violí i veus)
Arnau Aymerich (veu i guitarra acústica / mandolina)
Toti Julià (guitarra elèctrica)
Laia Anglada (bateria)
Albert Avilés (baix elèctric)

Més informació al seu web: https://ebris.cat/

Com ja sabeu, en Marçal  Pàmies el nostre professor de 4Cordes ha sigut pare recentment d’una nena  i durant uns mesos tindrem  com a substitut a l’escola  en Toni Corrales, membre d’Ebri Knight.

Moltes felicitats Marçal i benvingut Toni a l’escola!

Equip 4Cordes (Mariona, Xavier i Toni)

Curiositats

L’any 2016 els alumnes de 4t de l’escola Les Fonts van treballar i enregistrar un tema d’Ebri Knight  “Nit de Santes” al CdA Pau Casals. El grup ens va cedir desinteressadament la base instrumental i fins i tot ens va gravar un petit vídeo dedicat a nosaltres. Quins records!

 

Petit resum dels primers 15 anys del grup! (2005-2020)

Alguns temes més per conèixer Ebri Knight:

TACONES ROJOS – SEBASTIAN YARTRA

Sebastian Yartra

Sebastián Obando Giraldo, conegut artísticament com a Sebastián Yatra és un cantant, actor i compositor que va néixer a Medellín (colòmbia) el 15 d’octubre de 1994.

Amb 5 anys la família es va traslladar a Miami, on va començar a estudiar música. Amb estil de pop llatí, el 2014 va compondre la seva primera cançó «El psicólogo» que es va situar en el primers llocs de les llistes de Colòmbia i Veneçuela. El 2016, la cançó «Traidora» va ser èxit a l’Amèrica Llatina, els Estats Units, Espanya i a Portugal. Amb els àlbums d’estudi ‘Mantra’ (2018) i ‘Fantasia’ (2019) va ser nominat als Grammy, els Grammy Llatins i els Latin American Music, on el 2018 va guanyar la categoria de nou artista de l’any. Ha posat la seva veu a les pel·lícules d’animació ‘Smallfoot’ (2018) i ‘Kasper’ (2019) i ha participat com a actor en les sèries ‘Guerra de ídolos’ i ‘La reina del Flow’. Va col·laborar com a jurat en el concurs ‘La Voz Kid Colombia’ i com a assessor a la ‘La Voz España 2019’. El 2020 va enregistrar una cançó en català, “Un any”, per La Marató de TV3.

A principis del 2021, Yatra va llançar el seu hit “Pareja del Año” junt al puertorriqueny Myke Towers. Yatra va enregistrar la cançó en español «Dos Oruguitas» i la seva versió en anglès, «Two Oruguitas» per a la banda sonora de la pel·lícula animada de Disney Encanto.28​ La cançó, escrita per Lin-Manuel Miranda, va representar la primera inclusió de Yatra a la banda sonora d’una pel·lícula de Disney i l’assoliment d’un objectiu personal: «Siempre ha sido un sueño mío ser parte de una película de Disney y realmente me llega al corazón cuando es una película de Disney sobre mi país y muestra lo mejor que tenemos para ofrecer, que es el amor, la familia y los milagros»


Tacones Rojos
A l’octubre del 21 el colombià llança el seu tema de pop “Tacones rojos” amb la participació en el videoclip de l’actriu i model espanyola Clara Galle amb la direcció de Daniel Duran. El senzill acoseguí estar al Top 50 global de Spotify obtenint múltiples certificacions a Llatinoamèrica. Aquesta setmana és una proposta de dues alumnes de 6èA: la Sandra Spà i la Marina Gonzàlez. Gràcies per participar al bon dia amb melodia! Molt bona setmana a tots i totes!!

Espero les vostres propostes a bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat

Tacones Rojos
Hay un rayo de luz
Que entró por mi ventana
Y me ha devuelto las ganas,
Me quita el dolor
Tu amor es uno de esos,
Que te cambian con un beso
Y te pone a volar

Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos
Tiene una colección
De corazones rotos,
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos,
La que baila reggaetón
Con tacones rojos y me pone a volar,
La que me hace llorar,
La que me hace sufrir,
Pero no paro de amar
Porque me hizo sentir,
Que gané la lotería
Antes de ella no sabía
Que alguien podía amarme así

Desde que te conocí, lo sentí, me deje llevar,
Me morí, reviví en el mismo bar,
Solo entraba para emborracharme,
Ey,
No esperaba enamorarme de ti,
Ni tú de mí,
Pasó así,
Y así empezó nuestra historia,
No falla mi memoria,
Yo te dije baby
¿qué haces tú por aquí?,
Así empezó nuestra historia
Y te lleve pa´ Colombia

Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos
Tiene una colección
De corazones rotos,
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos,
La que baila reggaetón
Con tacones rojos y me pone a volar,
La que me hace llorar,
La que me hace sufrir,
Pero no paro de amar
Porque me hizo sentir,
Que gané la lotería
Antes de ella no sabía
Que alguien podía amarme así

Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos
Tiene una colección
De corazones rotos,
Mi pedazo de sol,
La niña de mis ojos,
La que baila reggaetón
Con tacones rojos y me pone a volar,
La que me hace llorar,
La que me hace sufrir,
Pero no paro de amar
Porque me hizo sentir,
Que gane la lotería
Antes de ella no sabía
Que alguien podía amarme así

Curiositats

És una curiositat una mica friqui però m’he fixat que Sebastian Yartra fa servir en el videoclip de Tacones Rojos una guitarra elèctrica molt especial. El model signature Gibson Les Paul de Buckethead un superguitarrista de rock molt virtuós anomenat Brian Patrick Carroll que també és productor i multiinstrumentista. Sempre oculta la seva identitat amb una màscara i un cubell de KFC. Ha tocat amb bandes importants com Guns n Roses. Ha publicat en solitari moltíssims àlbums. Només l’any 2015 en va gravar més de 100!!! Quina hiperactivitat musical!

El superguitarrista misteriós Buckethead amb la seva guitarra


 

ENJOY THE SILENCE – DEPECHE MODE

Aquesta segona setmana del curs 22-23 al Bon dia amb Melodia tenim una gran cançó d’una banda mítica encara en actiu. Som-hi!

Depeche Mode és un grup de música electrònica anglès format l’any 1980 a Basildon, Essex, Anglaterra. Als seus inicis, van formar part de l’escena musical futurista originada a Gran Bretanya cap a la fi dels anys 1970 i principi dels 80, fortament influïda per grups com Kraftwerk. Són considerats com un dels grups pioners a portar la música electrònica al gran públic; també destaquen els seus vídeoclips (molts d’ells realitzats per Anton Corbijn) i els seus concerts en directe. Actualment, segueixen sent un grup d’un gran èxit comercial i de públic.

Considerats des dels seus inicis com a grup de synthpop, no van trigar gaire a afegir nous elements musicals a aquesta etiqueta i a endurir el seu so, sovint incorporant-hi elements de rock, com ara les guitarres i les bateries, sobretot en directe; mentrestant, les seves lletres se sofisticaren progressivament i van passar a tractar temes més obscurs.

Durant la seva llarga trajectòria, ha influït molts artistes de diferents gèneres musicals −des del rock fins al synthpop o la música dance, grups com Linkin Park, els Pet Shop Boys o els creadors del house i el techno de Detroit han reconegut la seva influència−, en part a causa del seu esperit de renovació amb cada nou disc i al seu ús innovador dels samplers. Tot i que tenen molta influència en la música electrònica actual, generalment se’ls classifica dins del gènere alternatiu.

Depeche Mode van aparèixer el 1980 com a quartet format per Dave Gahan, Martin Gore, Andrew Fletcher i Vince Clarke, tots ells arrelats a Essex i, en el cas dels tres últims membres, fins i tot companys d’escola. Clarke va deixar el grup el 1981, després de l’edició del seu primer àlbum, Speak & Spell. El seu substitut, Alan Wilder, va formar-ne part des del 1982 fins a l’any 1995, després de l’àlbum Songs of Faith and Devotion i la seva corresponent gira promocional. Des de llavors han continuat la seva carrera com a trio.

Enjoy the Silence

«Enjoy the Silence» es va editar el 5 de febrer de 1990 i va esdevenir un dels temes més representatius i coneguts de la banda, no solament d’aquesta època sinó de tota la seva trajectòria musical. Es tracta d’un himne a la música malgrat que paradoxalment, la lletra està dedicada al silenci. La melodia bàsica de sintetitzador creada per Wilder crea un efecte harmònic quasi tètric en la seva composició. Aquesta melodia fantàstica és un dels aspectes més coneguts de la cançó, igualment que la lletra simplista però molt significativa.

El senzill està acompanyat de dues cançons cara-B instrumentals: «Sibeling» (cara-B del 12″) és una melodia suau de piano i el títol fa referència al compositor clàssic finlandès Jean Sibelius, i «Memphisto» (cara-B del 7″) és una cançó fosca i misteriosa.

L’artista Anton Corbijn va dirigir el videoclip original pel senzill amb clares referències filosòfiques al conte infantil El Petit Príncep. També hi apareix material fotogràfic de Gahan disfressat com un rei arquetípic passejant pels paisatges de les Terres altes d’Escòcia, la costa de Portugal i els Alps Suïssos, assentant-se en una cadira de platja per “gaudir del silenci”. Quan Corbijn va presentar la idea a la banda, aquests van la rebutjar inicialment, però després d’exposar la simbologia del videoclip, van acceptar.

Aquesta setmana és una proposta de la Chris (turora de 5èA) que li agrada molt aquest grup. Un gran tema! Moltes gràcies per participar al Bon Dia Amb Melodia. Bona setmana a tothom!!!

Depeche mode – Enjoy the silence

Words like violence
Break the silence
Come crashing in
Into my little world

Painful to me
Pierce right through me
Can’t you understand?
Oh my little girl

All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable

All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

All I’ve ever wanted
All I’ve ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Enjoy the silence
Enjoy the silence


BENVINGUTS I BENVINGUDES AL NOU CURS 22-23! – ÀNIMA DE CORALL (GUILLEM RAMISA I OQUES GRASSES)

Guillem Ramisa Va començar en el món de la música amb el grup de hip hop Víctimas de la monotonía, on rapejava i també componia algunes de les bases. A principis del 2009 va formar la banda Guillem Ramisa & El teu pare i el juny d’aquell mateix any va gravar un concert en directe a la Jazz Cava de Vic. El juny de 2011, dos anys més tard, va treure el disc Els tons pàl·lids, un disc eclèctic on es mesclava el hip hop, la poesia, cançons més experimentals i alguna pinzellada de folk.

A mitjans del 2013, juntament amb Godai Garcia, va crear un espectacle sota el nom Els homes que parlen sols. Una combinació dels seus poemes i cançons amb els monòlegs de Godai Garcia.

Durant aquests anys Guillem Ramisa intercala els projectes musicals amb la publicació de llibres de poesia autoeditats; Jo no en tinc la culpa (febrer de 2009), Els llavis muts (maig de 2010) i El món ample (juny de 2013).

L’abril del 2014 va publicar el llibre Deu mil tardes amb l’Associació Tapís. Deu mil tardes és una selecció de poemes anteriors de Guillem Ramisa acompanyats d’il·lustracions de diferents artistes.

A principis del 2014 va crear la BSO de la pel·lícula “Somehow”, una pel·lícula coreana dirigida per Kyu Jun Cho, que projecten al Festival Nits de Cinema Oriental de Vic el juliol de 2015. Aquest mateix any, a finals d’octubre de 2015, publica Aquest sol hi és per tots,[9] el primer disc com a Guillem Ramisa en solitari. Un disc més ric en arranjaments, on la melodia pren més protagonisme. Aquest treball el porta a actua al Festival Internacional de Cantautors de Barcelona BarnaSants.

L’estiu del 2016 va gravar la cançó Ànima de corall juntament amb el cantant d’Oques Grasses, Josep Montero. Aquesta cançó a ritme d’havanera, surt publicada al disc “Havaneres mestisses” de la revista Enderrock.

El maig del 2017 va publicar Bondat senzilla, un EP de 6 cançons que consolida una sonoritat pròpia. Amb aquest disc actua dins el Festival de Pedralbes o el Mercat de Música Viva de Vic.

El desembre de 2019 va publicar el disc Ens enfilarem enlaire amb la discogràfica Halley Supernova.

Al llarg del 2021 va publicar tres senzills, “Volant” (Gener 2021), una versió de La Troba Kung-Fú, “D’on ve la sort?” (Abril 2021) i “Si et veig plorar” (Novembre 2021). Totes tres publicades amb la discogràfica Halley Supernova.

Us desitjo a tots i totes  que tingueu un bon curs!!!

Ànima de Corall 
Vida
Porta’m aire net
Que faci bo
Porta’m aire net
Toca’m
Cura el cor tacat
Que marxi lluny
L’enveja del covard
Dóna’m
Dóna’m aire nou
Que el rancorós
Sempre importi poc
Vine
Obre el món estès
Que faci bo
Porta’m aire net
Fes-me viure
Anima de corall
Olor de mar
Somriure clar
Desvestida
Mirada d’oceà
Amor sincer
Dóna’m la mà
Aquí buscant la primavera que no acaba mai
Vivint sempre a remolc dels núvols que es desfan
De blanc, de sal, de mar
De sorra als peus
De cel als ulls
Sospira endins i no t’enfonsis que seguim aquí
Miro de fer el millor que puc amb el que em surt de dins
Sóc més feliç sempre que et veig venir
Fes-me viure
Anima de corall
Olor de mar
Somriure clar
Desvestida
Mirada d’oceà
Amor sincer
Dóna’m la mà
Bondat senzilla
Fes-me dia clar
El cor valent
La por ponent
Fes-me lliure
Gavina sobre el mar
Que toqui el sol
On sempre feia mal
Que toqui el sol
On sempre feia mal

LA CLIKA JA HA ARRIBAT!

Falten molt pocs dies pel concert de LA CLIKA en que participaran els nostres alumnes de 2n juntament amb els companys i companyes de les altres escoles del municipi.
El concert tindrà lloc el proper DIMECRES DIA 8 DE JUNY al Teatre LA SALA d’Argentona.
Durant la setmana escoltarem algunes de les cançons que interpretaran en directe.

 

La cantata de la Clika és un projecte impulsat per Les Cases de la Música que pretén generar afició per la música, apropar les arts escèniques a les escoles i treballar valors universals com la solidaritat, la comunitat o la diversitat.

Consisteix en l’aprenentatge escolar d’una cantata que s’interpreta pels alumnes a final de curs en múltiples teatres del territori. Mestres i infants treballen conjuntament les cançons de la cantata per tal d’interioritzar l’univers musical i de valors creat per La Clika, un grup d’alumnes de 2n de l’Escola El Rusc.

Onze cançons creades per components de grups com Doctor Prats, Gertrudis, Xiula, Roba Estesa o XerrameQ.

Les lletres parlen de l’amistat i valors universals com l’autoestima, les emocions, l’ecologisme, l’amistat, la cooperació, l’igualtat de gènere, l’assetjament, cultura popular…

Cantata La Clika

Aquest curs 2021-2022 gairebé 10.000 alumnes de 250 escoles cantaran i ballaran La Clika arreu del territori. Hi ha escoles a les quatre províncies catalanes, Andorra, Balears i Catalunya Nord.

Aquesta és la quarta edició de la cantata La Clika. El curs passat van participar 111 escoles i 6.000 alumnes, aquest any el projecte  ha   crescut en nombre d’escoles i alumnes, consolidant la presència a tot el territori de parla catalana. Les 4 escoles d’Argentona hi participaran per primera vegada.

CANÇONS 
1. COLORS
2. JOVE I ALEGRE
3. CAPITÀ
4. UN MÓN MÉS REAL
5. JO VULL JUGAR
6. ELS AMICS
7. NO EL DEIXIS SOL
8. SOMNI
9. HAS DE SER TU MATEIX
10. BONA NIT
11. LA CLIKA

COLORS

Colors
Ho veus gris i estàs sol,
posa-li nom deus estar trist
ho veus blau i t’encanta el mar
posa-li nom que estàs tranquil
ho veus roig i et va l’amor,
l’alegria o el perill

Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics
Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Ho veus negre i tot tapat
posa-li nom que estàs tancat
si ho veus verd posa-li nom
l’esperança i el consol
t’omple d’optimisme el groc
si estàs rabiós o bé gelós
Si ho veus taronja estàs feliç
el color dels bons amics

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

Els colors són les coses
del camí que pots seguir
has de saber quin color
cada cosa et fa sentir

El Capità
Vull sentir que no veig l’últim arbre
Vull poder banyar-me al riu
Vull sentir com l’aire bufa encara
Vull veure els ocells volar

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità

Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Hem vingut a respectar els arbres
Hem vingut a respirar
Que els animals són com tu i jo
El mar i el riu ens donen la mà

Sé que quan tallin l’últim arbre
L’últim peix sigui pescat
L’últim riu enverinat
Els diners no són per menjar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar

Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que tot ho puc canviar
Vull sentir que soc el capità
Els petits canvis que faig
El món poden canviar
El món poden canviar
El món poden canviar

Lletra i Música: Marc Serrats

LA CLIKA

Més informació:
Pàgina web: https://laclika.cat/
Instagram: https://www.instagram.com/laclika.cat/
Spotify: https://open.spotify.com/artist/3jhovd6iJtSokr5gzWsPlb

PRACTICA LES CANÇONS AMB TOTS ELS VÍDEOS DE LA CLIKA!
1. COLORS (Cantar tota)


 

2. JOVE I ALEGRE (Cantar tornada i pont – *estrofes solista)


3. CAPITÀ (Cantar tota)


4. UN MON MÉS REAL Ricky Xiula – Reggaetón (Cantar respostes)


5. JO VULL JUGAR (Cantar tornades /  pregunta resposta final) Moviments en parella (8 pulsacions) i Pedra paper tisora


6. ELS AMICS (Ballar només a la tornada)


7. NO EL DEIXIS SOL

8. SOMNI




9: HAS DE SER TU MATEIX
Reggae


10. BONA NIT (llanterna)


11. LA CLIKA (*Aquesta cançó no té coreografia)

ENTRE DOS AGUAS – PACO DE LUCÍA

BON DIA AMB MELODIA Especial Viatge 6è a GRANADA. Aquesta setmana Paco de Lucía, el millor guitarrista flamenc de tots els temps.
Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.

Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 25 de febrer de 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’Atlàntic.

Dedicada a tots els amants del flamenc i especialment al alumnes i mestres que passarem aquesta setmana a Huerto Alegre de viatge de final de curs de 6è.

Paco de Lucía i Camarón de la Isla

Como el agua

Limpia va el agua del río
Como la estrella de la mañana
Limpio va el cariño mío
El manantial de tu fuente clara
Como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua clara
Que ha baja’ del monte
Y así quiero verte
De día y de noche
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua
Yo te eché mi brazo al hombro
Y un brillo de luz de luna
Iluminaba tus ojos
De ti deseo yo t’ito el calor
Pa’ ti mi cuerpo si lo quieres tú
Fuego en la sangre nos corre a los dos
Ay, como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Si tus ojillos fueran
Aceitunitas verdes
To’a la noche estaría muele, que muele
Muele que muele
To’a la noche estaría muele que muele
Muele que muele, muele que muele
Luz del alma mía, divina
Que a mí me alumbra mi corazón
Mi cuerpo alegre camina
Porque de ti lleva la ilusión
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua
Ay, como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Ay, como el agua
Y como el agua
Y como el agua

T’ESTIMO BASTANT / RISPECT / PANTALLES / MIRADA ESTRÀBICA – XIULA

Aquesta setmana les classes de 1r i 2n aniran a La Sala a veure un espectacle anomenat “Descontrol Escolar” a càrrec del grup Xiula. Escoltarem i descobrirem diverses cançons que valen molt la pena i una posada en escena espectacular. Doncs Som-hi!

Imatge promocional del grup Xiula (2022): Jan, Rikki, Marc i Adrià.

Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal  i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.

 

Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)

T’estimo bastant
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia us proposem la cançó “T’estimo bastant” inclosa en el seu tercer disc (Dintríssim 2018). Llegiu la lletra amb atenció i parleu-ne a classe. Què us sembla? Segur que hi ha moltes coses a comentar sobre el tema. Més avall també podeu escoltar “Pantalles” del mateix disc

Bona setmana a tots i totes. Comença la primavera… I recordeu, com diuen els Xiula: més rialles i menys pantalles!

T’estimo bastant
Tant d’amor, tantes parelles, tant romanticisme respirat
Tants romeus, tantes julietes, tantes promeses sense final
Vaig tocant de peus a terra, no deixo que el cap vagi embalat
No sóc teu, ni tu ets pas meva, que potser semblo una propietat?

Em vas dir que m’estimaves, per sempre i fins l’infinit
Però he estat comptant les faves i em surt un nombre molt més petit
Que ets gelós? Un gelat! Que ets fogós? Doncs ara m’he fugat!
Possessiu? Potser nou! Abusiu? Avui prou!

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans

I avui la meva lluita és estimar-me el que sento a cada instant
Quasi totes les ferides son regals després d’haver-te-les curat
I si ploro cada llàgrima que regui la terra del demà
I que creixin alegries i somriures i tornem a començar

Jo t’estimo, t’estimo tant
Com la Índia als elefants
Jo t’estimo, t’estimo tant
Com les balenes als oceans
Jo t’estimo, fins l’infinit
Com el Pol Nord als seus pingüins

Pantalles

Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!

El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!

Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!

Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!

Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.

Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.

Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!

En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…

Rispect
Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving,
però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais.
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting,
panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving,
però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!



Mirada estràbica

El Jaume té dues mames,
I quan li agafa la vergonya s’amaga entre les seves cames
L’Esther va néixer amb un sol braç
Però l’hauries de veure com n’és de bona fent gimnàs,
El Gael te més de tres-centes pigues,
Ho sabem perquè van comptar-les totes, les seves amigues,
La Patrícia sempre ha portat ulleres,
Al cotxe li agrada mirar l’asfalt calent de les carreteres,
El Francesc fa dos anys es deia Lara,
Van estar quatre mesos decidint el nom amb la seva mare.
La Valentina fa futbol i és la pichichi,
Però no està pas inquieta esperant que algun gran equip la fitxi
El Moha té un trastorn de l’espectre autista
Li poses un tema de Xiula i es torna el rei de la pista
La Jéssica està enamorada de la Ruth
I li escriu en un paper el més bonic que se li acut
L’Oriol quan parla a vegades tartamudeja
I té unes expressions tan ocurrents que a mi em provoca un pèl d’enveja,
La Yasmina és la més alta de la classe
Ens mira a tots des d’allà dalt i pregunta Ola k ase?
El Patrick té dos papes,
És tan xerraire que no calla ni cosint la boca amb grapes,
La Berta es mou pel món amb cadira de rodes,
No vegis com flipava a primera fila en el concert dels Jonas Brothers
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em mires, tan fix
Podríem ser amics
El Samuel viu en un centre residencial,
Li estan muntant a l’habitació una nau espacial
La Maria no pot menjar gluten,
Li encanta tocar la farina i notar que les mans s’embruten
El Jose viu amb la seva iaia Loli
Diumenge van acabar els dos vermells quan van tornar d’un Holi
La Carmina ens parla amb les mans
I ha aconseguit que al pati no es molestin ni petits ni grans
El Biel té síndrome de Down,
Mou les caderes com aquell cantant que no coneix, el James Brown
La Judith confón el vermell i el verd,
És molt bona trobant el seu hàmster quan es perd,
El Macià cada divendres fa dansa
Si sona bona música, el tio mai es cansa,
L’Ona va tenir un càncer en un òs prop del maluc
I ara et ven una pulsera i diu: jo ajudo tant com puc
El Yussuf té el fèmur de titani
I és tan valent que va creuar en barca tot el Mediterrani
La Nayeli necessita moure’s quan és a l’aula
I mira quins dibuixos més currats que té a la taula
Al Ponç li agrada jugar amb nines,
Fa diàlegs molt més guais que amb les patrulles canines
La Clara arriba als llocs tot xino-xano,
I ara estic feliç que sigui ella qui toqui el piano
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que em pugen, formigues
Podríem ser amigues
I després hi ha la Lluna,
El regalet que no esperàvem i que ens va venir tot d’una,
Amb una mutació genètica, que de manera frenètica
Ens ha canviat la vida d’una forma bastant poètica,
A la meva ninona, que li falta l’equilibri,
Però que amb la mà ens acarona, i és genial que amb això vibri
I és que hi van haver dies, que només vèiem tragèdia,
Se’ns anava omplint la casa de joguines i ortopèdia
I amb això vas fent, vas tancant ferida,
Que segueix coent, però és que això és la vida.
I et pot semblar que amb la vida haurem generat un deute,
Però és que també en tenim una altra, que ara és fisioterapeuta,
I l’Aixa baixa fins a la Lluna
Que té atrofiat el cerebel,
Però que ens està donant més llum, mireu amunt,
Que la lluna del cel.
La mirada poc centrada
Que és la primera vegada
Que et penso, escrita,
T’estimo, petita

CANTÀNIA 5è: CLARA L’ART PER DINS

Estem ja a la recta final del Cantània 2022 que estan  prepararant les classes de 5è.

Els nostres alumnes de 5è actuaran al Teatre Monumental de Mataró el Dissabte 14 de maig de 2022 a les 6 de la tarda juntament amb:

COR1: Escola Joan Coromines (Mataró)
COR2: Escola Torre Llauder (Mataró)
COR3: Escola Camí del Mig (Mataró)
COR4: Escola Les Fonts (Argentona)

Gran concert del projecte Cantania (Imatge Cant`ania Virtual 2021)

CLARA L’ART PER DINS

Sinosi: Després de passar quinze dies a casa la seva àvia Blanca —dues setmanes fantàstiques en què s’ho han passat la mar de bé fent tota mena de coses—, la Clara espera avorrida que la seva mare la vingui a buscar. Però abans, totes dues tindran temps de viure una altra peripècia. A les golfes l’àvia Blanca hi té guardat un marc enorme sense cap quadre, i proposa a la seva neta que travessin el marc… D’aquesta manera, la Clara i la Blanca començaran una última aventura, aquesta vegada dins de les obres d’art, un món màgic i meravellós on s’alteren les distàncies i el temps corre a una altra velocitat.

Josep Maria Guix

MÚSICA: Josep Maria Guix (Reus, 1967) va estudiar Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teoria de la Música i Composició al Conservatori de Badalona, música electrònica a la Fundació Phonos (Barcelona) i informàtica musical a l’IRCAM (París). Ha rebut classes i consell de Benet Casablancas, David Padrós, Joan Guinjoan, José Manuel López López i Jonathan Harvey.

Ha estat guardonat en diverses ocasions: X Premi Internacional de Composició “Ciutat d’Alcoi” (Espanya, 1995), Premio SGAE Jóvenes Compositores (Espanya, 2000), Concurs Innovamusica (Andorra, 2008), Salvatore Martirano Memorial Composition Award (EUA, 2010), I Concurs Internacional “Festa de la Música Coral” (Barcelona, 2015), Kaleidoscope Chamber Orchestra call for scores (Los Angeles, 2018).

La seva tasca docent a Barcelona s’ha centrat en l’IES Pedralbes, el Conservatori Superior del Liceu, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Des 2007 fins a 2011, va ser director artístic del Festival “Nous Sons” a L’Auditori (Barcelona). La temporada 2018-19 ha estat compositor convidat en el Palau de la Música Catalana. La seva música ha estat enregistrada per Neu Records.

Jordi Llavina

POEMES: Jordi Llavina Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, Jordi Llavina és escriptor, poeta, crític literari, a més de presentador de ràdio i televisió.

Després de realitzar diverses col·laboracions filològiques amb el Dr. Joan Solà i el Dr. Narcís Garolera, la seva trajectòria laboral comença a l’Editorial Columna com a cap de producció de diverses col·leccions, i poc després s’estrena com a crític literari en diaris com l’Avui, El Mundo, l’Ara, Núvol o La Vanguardia, on hi publica un article d’opinió quinzenal des del 2001.

L’any 1992 treballa com a professor de llengua catalana i literatura en diversos instituts d’ensenyament secundari, etapa que finalitza l’any 1999 quan passa a presentar i dirigir Fum d’Estampa, un programa de ràdio sobre llibres emès a Catalunya Cultura. Més tard es dedica al comissariat de l’Any Vinyoli, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i col·labora amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, que depèn de la Fundació Carulla.

Ha publicat nombrosos llibres de narrativa i assajos, però la seva obra destaca per les seves publicacions com a poeta, entre les quals hi ha La corda del gronxador (Moll/Proa, 2006), Premi Joan Alcover de poesia, Diari d’un setembrista (Bromera, 2007), Premi Alfons el Magnànim i Premi Crítica Serra d’Or, País de vent (Lleonard Muntaner, 2010), Premi Vila de Martorell de poesia, Vetlla (Tres i Quatre, 2011), Premi Vicent Andrés Estellés, Premi de la Crítica i finalista del Premio Nacional de Poesía, Contrada (Tres i Quatre, 2013), Matí de la Mort (Tres i Quatre, 2015), tres peces del qual van ser musicades en forma de lied per J.M. Pagán i una quarta pel músic pop D. Carabén.

Actualment és professor de secundària a l’Institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès.

Marc Donat

DRAMATURGIA:  Marc Donat

Nascut a Barcelona el 1968, és autor dels llibres infantils La rateta i el gat burleta (Cruïlla, 2015), El regal perdut del pare Noel (Beascoa, 2013), 1714: L’última bandera (Beascoa, 2014), 25 contes clàssics per llegir en 5 minuts (Beascoa, 2017) i Sant Jordi, la princesa i el drac (Estrella Polar, 2020).

Ha traduït diverses novel·les infantils, entre les quals destaquen els títols de la col·lecció El jardí secret de Viena Edicions: La teranyina de la Carlota i La trompeta del cigne, tots dos d’E. B. White, El tresor de la neu de Marie McSwigan, 248 funerals i un gos extraordinari de Deborah Wiles, L’ou gegant d’Oliver Butterworth, El peix núm. 14 de Jennifer L. Holm i La casa de l’Iggie de Judy Blume.

També ha traduït novel·les d’adults com Viatges amb el Charley de John Steinbeck (Viena, 2019) o Tomàquets verds fregits al cafè de Whistle Stop de Fanie Flagg (Viena, 2021).

S’ha estrenat en el món del teatre musical adaptant la novel·la De qui és el bosc de Mercè Canela (La Galera).

Un matí lluent de sol
Un matí lluent de sol
una nena que es diu Clara
i que passa el juliol
(i mig mes d’agost, encara)

amb la Blanca, la seva àvia,
en un poble de marina,
s’ha assegut sota una gàbia
on refila una cardina.

—M’avorreixo —diu la nena.
Llavors l’àvia, que la sent,
li respon, amb veu serena:
—S’avorreix qui res no entén.

I l’agafa per la mà,
i la fa seure al jardí.
—¿Veus quin arbre i quin vent fa?
Ai, que bé que s’està aquí!

Quan ja fa una hora que hi són,
la xiqueta es desficia.
I és com un gelat que es fon
sota el sol brusent del dia.

—Àvia, vull veure el Miró
i aquell gat tan eixerit.
Vol dir estels en la foscor,
vol dir un quadre d’en Magritte.

La senyora, que és molt viva
i coneix molt bé la Clara,
s’encamina, expeditiva,
sense fer gens de gatzara,

cap a aquella última estança,
i no para fins que es troba
en el lloc on mai no es cansa
—cau secret, íntima cova.

És la seva llibreria,
el racó més estimat,
on, d’una prestatgeria,
en despenja estels i gat.

 

Per saber-ne més:

AUDIOS / PARTITURES / GUIÓ 

CANÇÓ 2: UN MATÍ LLUENT DE SOL

CANÇÓ 4: JO VULL EL BE

CANÇÓ 5: ABANS DE MIRAR ENS CAL

CANÇÓ 6: SENYORA CLARA

CANÇÓ 7: UNA ESTRELLA, DUES, TRES

CANÇÓ 9: CAVALLS (text rectificat)

CANÇÓ 10: POBRE VAILET

CANÇÓ 11: NO VEUS QUIN CAP MÉS ANTIC?

CANÇÓ 12: EL NEN DE L’ESPINA

CANÇÓ 13: ÉS UNA COVA DE PEDRA BLAVOSA

MÉS INFO I MATERIALS DIDÀCTICS A: www.auditoridigital.cat
Per aprendre tots els moviments i coreografies VÍDEO FORMACIÓ 2.

EL RATOLÍ (ANIMALARI URBÀ) – THE TYETS

El duet mataroní “The Tyets”

The Tyets és un grup de música català. Format pels mataronins Oriol de Ramon i Xavier Coca. Desde molt petits han tingut formació musical. LOriol és clarinetista i en Xavier és saxofonista. Durant anys han compartit bandes,  grups, en big bands… han fet jazz, funk, swing, pop, rock…

Com a The Tyets  van donar a conèixer amb el seu primer disc Trapetón, amb un estil que es podria definir com a música urbana. L’estiu del 2019 van guanyar molta popularitat amb una cançó anomenada «RRHH (Tinc una casa)». La seva discogràfica és Luup Records.

Una de les peculiaritats d’aquest grup és l’estil de les seves lletres, que es distancien de les temàtiques habituals del reggaeton i del trap com podrien ser les drogues o l’alcohol; destaquen les lletres humorístiques. Ells mateixos encasellen el seu gènere musical dins de l’etiqueta de “trapetón”, trap i reggaeton.

 

 

 

The Tyets, autors d’èxits com Amics, tiets i coneguts amb Els Amics de les Arts, Hamaking o La dels Manolos amb Los Manolos, uneixen forces amb les escoles La Bressola de la Catalunya Nord per dur a terme el disc infantil Animalari Urbà.

Dotze poemes musicats del poemari “Animalari” d’Enric Larreula sobre animals de tota mena en la que hi participen artistes de tots els països catalans en un acte de celebració de la diversitat i la riquesa d’accents i vocabulari. Animalari Urbà serà una festa per conèixer els animals amics dels The Tyets. Per a tots els petits i les famílies que tinguin ganes de ballar i passar una bona estona de la mà del Ratolí, el Porc, el Lleó o la Girafa entre molts d’altres.

Banda:

Oriol de Ramon, veu, ukulele, teclat
Xavier Coca, veu, ukulele, teclat
Pau Sàmper, bateria i percussió
Pau Ruz, dj i guitarra elèctrica

Portada del disc

El ratolí

Un ratolí molt tronera
Que la rondava de nit
Imagineu-vos si n’era
Que no hi havia manera que es fiques al llit

Fins que una rata pinyada
Que era rondaire com ell
Va venir que una vegada
Li va dir ben preocupada
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

I ell me li va contestar
Pots anar dient de mi
Si tu t’envàs a dormir
Quan es comença a fer clar

I ell me li va contestar
Pots anar dient de mi
Si tu t’envàs a dormir
Quan es comença a fer clar

Un ratolí molt tronera
Que la rondava de nit
Imagineu-vos si n’era
Que no hi havia manera que es fiques al llit

Fins que una rata pinyada
Que era rondaire com ell
Va venir que una vegada
Li va dir ben preocupada
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell
Va dir ei, ei, ei, ei
Que hi deixaria la pell

Un ratolí molt tronera
Que la rondava de nit
Imagineu-vos si n’era
Que no hi havia manera que es fiques al llit

Poema: Enric Larreula / Adaptació i Música: The Tyets

 

Escolteu el disc sencer a YouTube o a Spotify! No us deixarà indiferent!