PER UN INSTANT
Quan la mare fa el sopar,
quan no tinc amb qui jugar
jo sola m’he ensabonat
i em pentino al mirall
que penja de l’armari.
Em posaré una corona i un vestit tan llarg
que seré una princesa si tu vols ser el meu soldat;
o em posaré una cueta i un llacet al cap
i seré la rateta si tu volguessis ser el gat.
Tot per una estona, és clar.
Tot per un instant, tan tan tan llarg.
Quan els llums s’han apagat,
quan el conte s’ha acabat,
tapadeta fins al nas
veig a la paret l’ombra
d’un senyor estrafolari.
Em posaré un escafandre i cua de rap
i seré una sirena si tu em véns a veure al mar;
o em posaré unes sabates i un aire encantat
i seré ballarina si tu vols seguir-me el pas.
Tot per una estona, és clar
Tot per un instant, tan tan tan llarg.
Quan el dia s’ha llevat
el dissabte treu el cap,
asseguda al sofà
miro les fotografies
que hi ha al diari.
Em posaré una bateta i un bon pentinat
i seré perruquera si tu vols deixar-me el cap;
o em posaré una corbata i un nas ben plantat
i seré presidenta, no ho trobis escabellat.
Aquesta setmana celebrem Santa Cecília i ho al Bon dia amb Melodia escoltarem un tema que no us deixarà indeferent. Es tracta de Better Place inclosa en la banda sonora de la última pel·lícula de Trolls. Gaudiu-la!
Justin Randall Timberlake (Memphis, Tennessee, 31 gener de 1981) és un cantant, compositor, actor, productor discogràfic, ballarí i empresari nord-americà. Durant la seva infantesa en participar en el programa de televisió The Mickey Mouse Club.
A finals dels anys 1990 va adquirir fama internacional en pertànyer a la boy band ‘N Sync, els dos primers àlbums dels quals van ser certificats amb disc de diamant després de vendre més de 10 milions de còpies només als Estats Units, a més d’haver aconseguit el cim de nombrosos llistats arreu del món.
Després d’anunciar que ‘N Sync se separaria temporalment, Timberlake va començar una carrera com a solista amb la publicació del seu primer disc Justified (2002).
Al llarg de la seva carrera, Timberlake ha estat reconegut amb deu Premis Grammy, set Premis American Music, tres Premis Brit, quatre Premis Emmy, onze MTV Video Music Awards i deu Billboard Music Awards, així com una nominació als Premis Óscar i dos als Globus d’Or. Així mateix, ha estat nomenat un dels cantants més influents de la història per nombrosos mitjans, com les revistes Billboard i Time, i és considerat també com el Príncep del Pop.
Trolls Band Together
El multipremiat artista Justin Timberlake torna com a productor musical executiu de la banda sonora de TROLLS Band Together, la nova pel·lícula familiar de DreamWorks. Justin es va unir al productor i compositor Mike Elizondo, i va compondre i interpretar nova música original per a la pel·lícula, recopilada en un àlbum que es va editar el passat divendres 17 de novembre.
TROLLS Band Together (BSO) és un disc ple d’estrelles internacionals que inclou cançons interpretades pel repartiment i per alguns dels artistes més importants de l’actualitat, com Camila Cabello, NSYNC, Anna Kendrick, Icona Pop i Anderson Paak entre molts altres.
Better Place
It’s some kind of love
It’s some kind of fire
I’m already up
But you lift me higher
You know I’m not wrong
You know I’m not lyin’
We do it better
Yeah, we do it better, yeah
I don’t mind if the world spins faster
The music’s louder, the waves get stronger
I don’t mind if the world spins faster, faster, faster
Just let me take you to a better place
I’m gonna make you kiss the sky tonight
Yeah, if you let me show the way (ah hey)
I’m so excited to see you excited
I’ll take you to a better place (yoohoo)
And baby you can love me on the way
We’re flyin’ up to outer space
I’m so excited to see you excited, yeah
Yeah
Oooh
Yeah, yeah
You like the bass down low
I wanna lose control
I wanna dance all night
You like it nice and slow
Don’t want it any other way
Tell all your friends are gonna stay
When we’re together
You know that we do it better
I don’t mind if the world spins faster
The music’s louder, the waves are getting stronger
I don’t mind if the world spins faster, faster, faster, faster
Just let me take you to a better place
I’m gonna make you kiss the sky tonight
Yeah, if you let me show the way (show the way)
I’m so excited to see you excited
I’ll take you to a better place (yoohoo)
And baby you can love me on the way
We’re flyin’ up to outer space
I’m so excited to see you excited, yeah
I like to see you lose control (ain’t nobody better, we do it better)
I know a place
Say that you’ll go with me, yeah (ain’t nobody better, we do it better)
Just let me take you to a better place
I’m gonna make you kiss the sky tonight
Yeah, if you let me show the way (show the way)
I’m so excited to see you excited
I’ll take you to a better place (yoohoo)
And baby you can love me on the way
We’re flyin’ up to outer space
I’m so excited to see you excited, yeah
La Tresca i la Verdesca és un grup de música per a infants i famílies.
El grup es va iniciar fent espectacles d’animació per a públic infantil i familiar, amb cançons i danses de creació pròpia. La primera actuació va ser l’abril de 1998 amb l’espectacle Això, allò i allò altre. Després van venir Zum, A quant va la mel (2002), Històries d’aigua i al 2009 el concert teatralitzat Manquinaigües 1909 (2009), per encàrrec del Museu Agbar de les Aigües. Aquesta experiència en format de sala teatral i el vincle amb la companyia de teatre infantil Xirriquiteula Teatre els van portar a crear l’espectacle Per un instant al 2001. Posteriorment, amb el grup Teatre al Detall van presentar l’Endrapasomnis i La nena dels pardals.
El grup va editar el seu primer disc, La Tresca i la Verdesca, l’any 2004, amb la companyia discogràfica Temps Record, amb la qual ha publicat la resta de treballs, que en total són 6. Entre 2020 i 2021 van publicar diversos senzills, alguns dels quals es van incorporar als àlbums Maquinaigües i La motxilla de l’Ada. Igualment, va participar en diferents projectes discogràfics com Fora son!, Altres cançons infantils o Si vens amb mi. Homenatge a Lluís Llach.
Al llarg de la seva trajectòria ha pres part en els principals festivals de música del país com el Mercat de Música Viva de Vic, la Fira Mediterrània de Manresa o La Mostra d’Igualada, ha actuat arreu de Catalunya i ha presentat espectacles en esdeveniments com la Festa dels Súpers, la Tamborinada, la Festa de l’Aigua o la Festa del Cel de Barcelona.
El grup va quedar finalista del premi Enderrock al millor disc per a públic familiar l’any 2014, per l’àlbum L’endrapasomnis i el 2018 el grup va obtenir el premi Enderrock de la crítica al millor disc de l’any per a música familiar amb el treball La nena dels pardals, banda sonora de l’espectacle homònim que el grup va crear amb la companyia Teatre al Detall i lletres del dramaturg Jordi Palet.
Maquinaigües
D’aquí uns dies, concretament el dimarts 28 de novembre, l’alumnat de 3r i 4t veurà l’espectacle Maquinaigües del grup La Tresca i la Verdesca al Teatre La Sala. Per escalfar motors escoltarem i treballarem algunes de les cançons.
L’any 2008 la tresca rep l’encàrrec de crear un concert per a públic familiar, amb música original i que il•lustrés el funcionament de la Central Cornellà en els seus inicis, quan va començar a abastir la d’aigua la ciutat de Barcelona i la seva rodalia.
La tresca va crear un concert amb composicions fetes expressament i cosides amb una teatralització que intentava recrear com era la vida dins d’aquella central a principis del segle XX. El fil conductor era l’aigua i el seu recorregut al llarg de la central, des que era extreta amb pous de l’aqüífer del Llobregat fins que arriba a les cases de la gent.
Passats els anys, La Tresca no ha oblidat el valor i la qualitat d’aquelles cançons i, més de 10 anys després, el 2021, grup les ha enregistrades en un disc. El disc vol posar en valor part del patrimoni industrial, del segle passat als nostres dies, il.lustrar la relació històrica entre l’aigua i la humanitat, des de les finalitats energètiques a l’ús de l’aigua per a satisfer les necessitats quotidianes passant per l’abastiment d’aigua potable a la població.
Pou
No es pot dir que tinguem la sort de cara
per més profund que fem aquest forat,
fins que no veurem brollar l’aigua
llavors quan se’ns emporti el fang.
No es pot dir que la vida ens planti cara
encara que ara ens costi respirar,
tenim el pa i el cos que aguanta
demà la feina per tornar.
Que el grinyol
que la màquina humana fa
no ens perdi i ens desperti
no es trenqui i ens empenyi
a anar endavant, perforant…
No es pot dir que ara ens manqui la bufada
la queixa de la terra i el trepant,
la percussió més subterrània
l’esquena torta del company.
No es pot dir que la mort ens sigui rara
aquí tampoc l’atzar passa de llarg,
tornem com cada dia a casa
més o menys els que hem començat.
Aqüífer
On viu l’aigua, misteriosa?
Sento el seu dring.
Amagada entre roques l’aigua viu aquí.
On viu l’aigua, viatgera?
On té els seus camins?
És la pluja qui la porta i ara viu aquí.
Crida a l’aigua, que la busco.
Sento que és amb mi,
S’ha filtrat entre la sorra
L’aigua viu aquí.
On és l’aigua, necessària si hem de viure aquí?
L’hem trobat just aquí sota. La farem sortir.
Fa més de cinc dècades que es va dissoldre una de les bandes més importants de la història. Els Beatles van fer la seva última actuació en directe al terrat dels estudis Apple Corps el 30 de gener de 1969 i, posteriorment, milions de fans d’arreu del món van quedar orfes del seu grup preferit. Ara, tant de temps després, i sense John Lennon (recordem que va morir assassinat l’any 1980) i George Harrison (ens va deixar el 2001) els Beatles treuen una cançó inèdita.
Paul McCartney (81 anys) i Ringo Starr (83 anys), els membres de l’històric quartet que encara estan vius, han elaborat una nova cançó que es titula Now and then i que es va estrenar el passat 2 de novembre. L’etiqueten com “l’última cançó dels Beatles” i el seu origen és una gravació de veu que va fer Lennon el 1979 amb l’acompanyament d’un piano. Yoko Ono va entregar a McCartney un casset amb 3 cançons durant els anys 90 perquè l’utilitzés en el projecte Anthology, però al final van editar dos temes i van descartar Now and Then.
Malgrat això, durant aquell intent sí que van gravar unes guitarres de George Harrison per acompanyar la cançó. Ara, gràcies a la intel·ligència artificial, han pogut aïllar la veu original de Lennon sense cap so molest. McCartney i Starr hi han afegit noves pistes instrumentals i així, juntament amb la guitarra de Harrison, han acabat de completar la cançó.
Now and then es va estrenar el 2 de novembre acompanyada de Love me do, la primera cançó que van publicar els Beatles (el 1962) i que servirà per veure com es tanca el cercle. A més, l’1 de novembre també es va publicar un documental al canal de YouTube de la banda i Now and then s’inclourà en una reedició dels àlbums recopilatoris coneguts com a Red album i Blue album, que s’estrenarà el 10 de novembre. S’acosta Nadal i convé vendre molts productes a tots els fans de The Beatles!
Gaudiu de la cançó! I si teniu temps mireu el documental, dura 12 minuts però val molt la pena. També el podeu trobar amb subtítols en castellà. Bona setmana a tots i totes!!!
Mini documental de 12 minuts on s’explica tota la història d’aquesta gravació.
Videoclip Oficial!
Now and Then
(One, two, three)
I know it’s true
It’s all because of you
And if I make it through
It’s all because of you
And now and then
If we must start again
Well, we will know for sure
That I will love you
Now and then I miss you
Oh, now and then
I want you to be there for me
Always to return to me
I know it’s true
It’s all because of you
And if you go away
I know you’ll never stay
Now and then I miss you
Oh, now and then
I want you to be there for me
I know it’s true
It’s all because of you
And if I make it through
It’s all because of you
Curiositats
Compara la maqueta original (cinta K7) amb la nova versió!
Sabies que els de 6è, quan anaven a quart van gravar un tema dels Beatles titulat Here comes the Sun?
Lletra i música de George Harrison i adaptada al català. Si encara no l’has vist… aquí tens el videoclip!
Aquesta setmana de Castanyada escoltarem no una… sinó 3 cançons al BON DIA AMB MELODIA. Seran ben diferents per ambientar-nos amb la festa de la tardor i la Castanyada. Esperem que us agradin!
Toni Xuclà
Toni Xuclà
Toni Xuclà, guitarrista i compositor ha enregistrat 10 discos en solitari, algun d’ells distribuïts a diversos països europeus on també ha fet diversos concerts.
Neix al Masnou (El Maresme) l’any 1955 i de petit aprèn música de forma autodidàctica. Amb quinze anys ja compon música per companyies de teatre aficionat. Als divuit actua en clubs de jazz amb Carles Benavent i altres músics.
Forma el seu primer grup com a solista amb Santi Arisa i Xavier Batllés i, en directe, enregistra el primer disc: «Conte del Mediterrani» amb les col·laboracions de Joan Albert Amargós i Ovidi Montllor.
Amb l’Ovidi Montllor va enregistrar tres discos: Bon vent i barca nova, 4-2-42 i Coral Romput. Va treballar amb l’Ovidi quatre anys i el va acompanyar juntament amb gran guitarrista Toti Soler.
Actualment és membre dels grups Menaix a Truà, i del duet Toni Xuclà i Gemma Humet. Ha estat productor, entre altres, de Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Gema 4, Maria Salgado i Ginesa Ortega. Toni Xuclà ha col·laborat amb Ja t’ho diré, Georges Moustaky, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Dolo Beltran, Lidia Guevara, Gato Perez, Shuarma i Maria del Mar Bonet. Ha escrit diversos llibres de contingut musical. Ha estat director de vàries escoles de música i de la Fira Mediterrània de Manresa. El Cor de la Ciutat i altres sèries i documentals de TV3 porten música seva.
De poetes, cançonetes és una manera lúdica i divertida de sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes. A través de les cançons infantils els petits cantaran versos dels grans poetes catalans: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart o Joana Raspall, entre altres. La música de totes les cançons estan compostes per Toni Xuclà, i entre els intèrprets hi ha veus com les de Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz de Gossos, Txarango, Èric Vergés d’Els Catarres, Oriol Padrós o Projecte Mut.
Juanjo Muñoz (Gossos)
Cançó de tardor
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l’han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom.
La Tardoreta és un tema a ritme de swing que parla de coses que passen a la tardor. L’autor és del mestre i músic David Delgado “Bitter”. Com a curiositat, explicar-vos que fa més de deu anys va treballar a l’Escola Les Fonts, i en guardem un gran record. Una abraçada ben forta David!
LA TARDORETA (Lletra i música: David Delgado “Bitter”)
Cauen les fulles, es tanquen les flors.
Cauen les fulles, ja vé la tardor.
El dia s’escurça, ja vé Sant Martí.
Marxa la calor i el fred ja és aquí.
Mengem castanyes, també panellets.
Vé la castanyera, surten els bolets.
Cauen les fulles, es tanquen les flors.
I tot es tenyeix de roig i de groc.
I per acabar, escoltarem Panellets i castanyes. És una Cançó-recepta molt divertida del grup d’animació Infantil AMBAUKA (Abans Ambäukatunàbia)!
PANELLETS I CASTANYES
Ja és la Castanyada,
ja és la Castanyada.
Panellets i castanyes,
volem menjar.
Panellets i castanyes,
anem a cuinar!
Ens rentem les mans amb aigua i sabó
i ens lliguem bé el davantal;
al cap, un barret de cuiner.
Tots els ingredients a punt!
– I com fem els panellets?
Agafem un bol ben gros
per barrejar bé la massa;
la patata un cop bullida,
l’aixafem amb la forquilla
i mig quilo d’ametlles! Ben ratllades!
I mig quilo de sucre! A cullerades!
I ara ve la part que tots estàvem esperant:
amassar-ho bé amb les dues mans!
Barreja, barreja
tots els ingredients
No te’n deixis cap.
Barreja, barreja,
i junts menjarem
moniatos i castanyes
i els teus panellets!
Barreja, barreja
tots els grans moments,
com un gran cuiner.
Barreja, barreja
sense miraments.
Aquesta Castanyada
com ens divertirem!
Traiem de la massa petites boletes
i les vestim de pinyons;
com uns artistes del pinzell,
les pintem amb rovell d’ou.
– Només n’hi ha de pinyons?
Si vols podem fer
panellets de mil maneres:
xocolata o codonyat,
d’ametlles o de cireres.
Ja en tenim un munt! Quina gana!
I ara només falta… parar taula!
Ben posats a la safata i al forn deu minuts,
i ja sabem la recepta amb tots els ets i uts!
Barreja, barreja…”
Però mentre estàvem cantant
“Marrameu torracastanyes
a la voreta del foc”,
uns nens han trucat a casa.
Una bruixa i un fantasma,
un vampir i un esquelet
disfressats i fent ganyotes
demanaven caramels.
Avui caramels no en tenim, no ens espantes!
Però tasteu els panellets i les castanyes!
Què hi fan tants monstres cridant pel carrer?
Jo per Carnestoltes ja em disfressaré!
Barreja, barreja…”
Ens diverti…
Ens diverti…
rem!!
Bona setmana a tothom!
Càntut. Cançons de tradició oral
El projecte Càntut neix l’any 2012 per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Compta amb tres vessants: l’arxiu, amb més d’un miler i mig de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques… recollides per caçadors de cançons i cantades per persones grans; el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva amb l’objectiu de fer viure aquests repertoris, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l’actualitat.
El 2016, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Carles Belda s’uneixen amb un objectiu comú: revisar les cançons de transmissió oral recollides al cançoner del Càntut. D’aquesta unió i de la coproducció de Bankrobber, en sorgeix el disc Càntut, de Belda & Sanjosex (Bankrobber, 2016), amb una dotzena de cançons que, gràcies a la col·laboració de la violinista Coloma Bertran i el multiinstrumentista Jordi Casadesús, agafen una nova dimensió, amb un peu aferrat a la tradició i l’altre a l’avantguarda. Des de la seva publicació, el disc ha rebut diversos premis i s’ha pogut sentir arreu dels Països catalans i al Shouson Theatre (HK Arts Centre) de Hong Kong, en una gira amb 50 concerts.
El 2023, Belda i Sanjosex es retroben per reviure l’espectacle als escenaris per commemorar la reedició, per primer cop en vinil, del disc original. Una reedició que s’acompanya de continguts extra, com ara una entrevista retrospectiva del projecte amb Carles Belda i Carles Sanjosé, i també una entrevista realitzada l’any 2016 per els dos artistes a Lluís Carbó Sacot de la Colla dels Tranquils d’Esclet (Cassà de la Selva).
Més informació sobre el projecte Cantut a la web: Cantut.cat
EL POMERÓ
A la vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró,
que n’està tot ple de pomes…
Sota l’ombreta que hi fa
hi reposem una estona:
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola!
No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça!
La cançó original és dels voltants de l’any 1905, amb text de Francesc Sitjà i Pineda (Barcelona 1880 – 1940) i música de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell 1859 – Barcelona 1926). Enllaç al cançoner original.
Curiositats
Aquesta cançó va formar part de les propostes coreogràfiques del projecte Fem Dansa 2021.
La van ballar l’alumnat que actualment fa 4t quan anaven al Cicle Inicial. Dedicada especialment a ells i elles. Bona setmana!
El pomeró
Nom de l’informant: Salvador Company i Juliol Data i lloc de naixement: 14/01/1945 Municipi de residència: El Far d’Empordà
On, com i de qui la va aprendre: La va aprendre a l’escola. Li va ensenyar un mestre de La Salle de Figueres.
Conchita, és una compositora i cantant. Va néixer l’any 1980 a Finlàndia, va viure a Rússia, França i Alemanya, fins que als 14 anys es va instal·lar a Espanya.
La seva passió per la música comença de ben jove. La seva afició per compondre, cantar i tocar la va portar a aprendre a tocar la guitarra, el piano i la bateria, i gravar les primeres cançons amateur abans de complir la majoria d’edat.
“Me regalaron una guitarra y empecé a componer. Sin ninguna razón especial. Tampoco la buscaba. Simplemente salió”, diu Conchita, que nomena Françoise Hardy, Henry Salvador i Edith Piaf com a primers records musicals de la seva infància i a Iván Ferreiro, Jorge Drexler i Corinne Bailey Rae entre els seus artistes admirats. Com gairebé sempre, els començaments no van ser fàcils. “Al principio todo es un poco difícil, pero también tienes mucha ilusión. Empecé a tocar en El Búho Real [un pequeño local de Madrid, emblemático para los nuevos artistas] y fue bonito. Conoces a gente que tiene el mismo sueño que tú”. Les cançons de Conchita van començar a rodar, les seves maquetes a moure’s i, per fi, el primer disc.
Aquesta setmana escoltarem un tema optimista titulat “Puede ser” que pertany al seu primer disc de 2007. És una proposta de l’Angels Galera que va ser mestra de l’escola durant molts anys i fidel seguidora del “Bon dia amb Melodia”. Moltes gràcies per participar!!!
2023: La bola de nieve
Actualment Conchita està presentant el seu 7è disc d’estudi que va editar el 21 d’abril de 2023. La producció dels seus darrers discs són de Pablo Cebrián. Productor, músic i compositor amb molta experiència que a més, és la seva parella i pare del seu fill.
Puede Ser
Conchita
Puede ser que me haya equivocado una y otra vez
pero esta vez es cierto que todo va a ir bien
lo siento aquí en el pecho y en tu cara también
Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve mas claro más fácil, no sé
las cosas se van ordenando solas sin querer
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande mas bonita y mas fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar…
Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien…..
Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien…..
Y ahora que se marcha la tristeza i las penas también
quisiera despedirme diciéndoles que
espero que no nos volvamos a ver
Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve mas claro más fácil, no sé
las cosas se van ordenando solas sin querer
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande mas bonita y mas fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar…
Curiositats
Conchita ha escrit diverses cançons per altres artistes, alguns d’ells molt coneguts. Per exemple va fer una cançó per a la Pel·lícula Tadeo Jones que va cantar David Bisbal.
Aquesta setmana de només tres dies tenim una cançó ben especial. Espero que us agradi i que si no la coneixieu, us deixeu emportar per la seva màgia.
‘La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.
La pel·lícula va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció però la seva recaptació als cinemes en va generar més de 100 milions.
A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula, però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.
«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser interpretada pel cantant Limahl.
El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.
El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.
Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu d’Ann Calvert.
La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.
El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.
Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.
Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes
Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).
Vídeoclip original de l’any 1984.
The Neverending Story
Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers, aparicions a TV, etc…
Ferran Gallart, líder i cantant dels Strombers, va morir el passat dijous 21 de setembre als 50 anys a causa d’una malaltia. El vocalista no va poder superar un càncer, tal i com va explicar el grup en un post publicat a les seves xarxes. “El Ferran ha sigut l’ànima dels Strombers que tant i tant ha fet gaudir a més d’una generació en nombroses festes arreu del país, desprenent sempre bona energia”, el comunicat oficial. El passat mes de juliol, i en plena gira, la banda de Cardona ja va anunciar que suspenien els concerts d’estiu per motius personals i de salut del cantant.
Tot i dedicar-se en gran part a l’activitat amb el grup, va ser freqüent que Gallart, natural de Santpedor, fes col·laboracions amb altres bandes i solistes. També va explorar la seva faceta creativa l’any 2022, quan va publicar un llibre infantil amb contes i cançons per anar a dormir sota el títol Gira la lluna, amb il·lustracions d’Anna Grimal. Un recull que, a més, també té la seva versió musicada.
Strombers
Camina Camina
Aquesta setmana escoltarem un tema ben optimista creat l’any 2020 (recordeu que era l’any de la pandèmia) per Strombers amb la col·laboració del gran músic i cantant Joan Rovira. Esperem que us agradi!
Camina
Camina, camina,
camina, camina
Uooo, uoo, uoo, uoo
Ja no dono importància a les pedres del camí
i no vull tornar a caure
avui m’aixeco igual que ahir
Un nou dia m’espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo
Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l’escalfor
dels que són a prop
Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina
Uooo, uoo, uoo, uoo
Cada pas em connecta
a les arrels d’aquest camí
ara sento la màgia
de tot el que ha de venir
Un nou dia m’espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo
Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l’escalfor dels que són a prop
Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina
I ara donem la mà
a aquests que hi serem també demà
i aquells que no hi són presents
inventen un altre preciós cel rogent
i et diuen…
Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina
Uooo, uoo, uoo, uoo
Curiositats
Strombers tenen una cançó dedicada al mon dels Castells. Es tracta d’un ska rock amb gralles molt festiu titulat: “Tocant el cel amb la mà“. Si no heu vist el vídeoclip, que ja té més de 10 anys, aquí el teniu:
Del gran Joan Rovira, com a curiositat comparteixo un vídeo espectacular que va enregistrar ell sol tocant en directe diversos instruments el tema “Englishman in New York“. Una passada!
Aquest cap de setmana ha començat la tardor. Per això escoltarem el grandíssim tema “Autumn Leaves”. Esperem que us agradi!
“Autumn Leaves” o “Fulles de tardor” és una composició basada en una cançó francesa “Les Feuilles Mortes” (“Les fulles mortes”) composta per Joseph Kosma l’any 1945. La lletra original va ser escrita per Jacques Prévert en francès, i la lletra anglesa va ser de Johnny Mercer.
Joseph Kosma (1905-1969)
Kosma era natural d’Hongria que es va presentar a Prévert a París, i van col·laborar en la cançó “Les Feuilles Mortes”. La cançó va ser dipositada legalment el 1945 i publicada el 1947.La cançó té el seu origen en la música de ballet escrita per Kosma per a Le Rendez-vous de Roland Petit, interpretada a París al final de la Segona Guerra Mundial.
Grans parts de les melodies són exactament les mateixes que la música de ballet, que era parcialment semblant a “Poème d’octet No. 4” de Jules Massenet.També s’ha observat que aquesta part de la melodia és gairebé idèntica a un passatge de la composició de Txaikovski de 1888 Hamlet Overture-Fantasia, Op. 67.Marcel Carné va utilitzar “Les Feuilles Mortes” per a la pel·lícula de 1946 Les Portes de la nuit (Les portes de la nit), on va ser cantada/talariada en parts per Irène Joachim i Yves Montand.
Els enregistraments comercials més reeixits de “Les Feuilles Mortes” van ser d’Yves Montand (Columbia) el 1949, que va vendre un milió de còpies en 5 anys. Cora Vaucaire el va gravar (1947 o 1948), i Juliette Gréco, el 1949.
El 1950, Johnny Mercer va escriure la lletra anglesa i li va donar el títol de “Autumn Leaves”. La lletra en anglès és significativament més curta que la versió francesa, només consta de dos versos.
Mercer va ser fundador i soci de Capitol Records en aquell moment, i va seleccionar a l’artista Jo Stafford de Capitol per fer el primer enregistrament en anglès el juliol de 1950.
Us proposem la versió del gran cantant i pianista Nat King Cole (1919-1965).
Autumn Leaves
The falling leaves drift by the window
The autumn leaves of red and gold
I see your lips, the summer kisses
The sun-burned hands I used to hold
Since you went away the days grow long
And soon I’ll hear old winter’s song
But I miss you most of all my darling
When autumn leaves start to fall
Curiositats
Una versió instrumental del pianista Roger Williams va ser un èxit de vendes número u a les llistes Billboard dels Estats Units de 1955. També s’ha convertit en un estàndard del jazz i una de les cançons més gravades pels músics de jazz. Se sap que més d’un miler d’enregistraments comercials han estat publicats per músics de jazz i i d’altres gèneres.
Roger Williams va ser signat per Dave Kapp de Kapp Records quan va escoltar Williams tocant al saló d’un hotel. Se li va demanar que canviés el seu nom de naixement Louis Jacob Weertz per Roger Williams. Williams va llançar un àlbum The Boy Next Door, que no va tenir impacte, i després la cançó “Autumn Leaves”.
“Autumn Leaves” Williams, que abans havia pensat que la cançó es titulava “Falling Leaves”, va dir: “El primer que em va venir al cap va ser tocar totes aquelles curses pel teclat, vaig intentar que sonés com a fulles que cauen.” Va crear l’arranjament aquell divendres i el dissabte següent a la nit, i va gravar la cançó el dilluns. Williams va tocar la melodia amb arpegis descendents la seva característica dominant, amb el suport d’una orquestra dirigida per Glenn Osser. La primera gravació va durar poc més de 3 minuts, i Kapp va suggerir que s’accelerés per mantenir-la a menys de 3 minuts, cosa que Williams va fer degudament.
La cançó es va convertir en un èxit número u als Estats Units el 1955, el primer instrumental per a piano a arribar al número u.Es va mantenir al número 1 durant quatre setmanes a la llista dels més venuts. Es diu que la cançó va vendre dos milions de còpies a tot el món, i segueix sent el disc de piano més venut de tots els temps.
L’any 2008 la tresca rep l’encàrrec de crear un concert per a públic familiar, amb música original i que il•lustrés el funcionament de la Central Cornellà en els seus inicis, quan va començar a abastir la d’aigua la ciutat de Barcelona i la seva rodalia.
.jpg)
La Tardoreta és un tema a ritme de swing que parla de coses que passen a la tardor. L’autor és del mestre i músic David Delgado “Bitter”. Com a curiositat, explicar-vos que fa més de deu anys va treballar a l’Escola Les Fonts, i en guardem un gran record. Una abraçada ben forta David!
%20-%20Partitura%20completa.jpg)
:format(jpeg):mode_rgb():quality(90)/discogs-images/R-548838-1293046138.jpeg.jpg)
Carles_R_IMG_2516.jpg)
