SANT JORDI 2021 *ESPECIAL MARIA MERCÈ MARÇAL

Com ja sabeu aquest Sant Jordi 2021 el dediquem a la poesia de la Maria Mercè Marçal.

 

CANÇÓ DE FER CAMÍ (MARIA MERCÈ MARÇAL) * POESIA ESPECIAL SANT JORDI 2021

S’acosta Sant Jordi 2021 i aquest any a l’escola Les Fonts dedicarem la Diada a la poetessa Maria Mercè Marçal (1952-1998). Al Bon Dia amb Melodia d’aquesta setmana prèvia escoltarem el seu poema Cançó de fer camí i descobrirem qui va ser aquesta escriptora tan important.

Maria Mercè Marçal i Serra

Maria Mercè Marçal

Va ser una poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana.
Nascuda el 13 de novembre de 1952, va passar tota la seva infància a Ivars d’Urgell a la comarca del Pla d’Urgell (Lleida). Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a l’edat de 45 anys.
El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular.

El 1963 se’n va a estudiar el batxillerat a l’institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l’etapa universitària s’inicia la politització de Marçal. Abans d’acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.

També va ser activista política, cultural i feminista. Marçal defineix l’escriptura com a «activitat vertebradora». Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.

Poema “Divisa” de Maria Mercè Marçal

El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), amb el pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

 

 

 

 

El duet valencià Mireia Vives (veu) i Borja Penalba (veu / guitarra)

Cançó de fer camí

Marina Rossell,  va musicar “Cançó de fer camí” de Maria-Mercè Marçal, uns versos que la poeta va dedicar a la cantautora i que alhora aquesta va incloure al disc Bruixes i maduixes (1980). És una cançó que també han musicat altres músics, com la cantautora  Rusó Sala al disc Fil de coure (2015), i posteriorment en van fer un senzill Mireia Vives i Borja Penalba, amb un videoclip de la cançó interpretada conjuntament amb Gemma Humet.

Llegiu el poema amb atenció i descobriu el seu contingut social i feminista.
Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit

Curiositats

Versió en directe intimista gravada als estudis de Ràdio Arenys. Molt recomanable!

Versió en directe gravada al Palau Sant al concert a favor dels refugiats (Volem acollir).

MARIA MERCÈ MARÇAL (+POEMES + CANÇONS)

M’AGRADA L’ESPORT / SOM UN EQUIP / SOBRE RODES

La família del Club Súper3 prepara el seu comiat

En Pau, l’Àlex, en Roc, la Lila, en Fluski, la Nenúfar, la Matoll, en 6Q, la Pati Pla, el Biri Biri, en Rick, el senyor Pla… els personatges icònics de La família del Super 3 s’acomiadaran a final de la present temporada de l’audiència infantil de Catalunya. El grup de personatges creat el 2006 en la revolució total del canal arribarà a la seva fi el juny de 2021, quan acabi el curs.

Sembla ser que la televisió pública catalana està treballant encara en un projecte alternatiu, que encara no s’ha concretat, per a estrenar-se durant el 2021-2022. En cap cas, assenyalen des de TV3, serà “una rebaixa o un menysteniment al canal” sinó tot el contrari. La televisió pública catalana prepara una renovació de diversos aspectes del canal infantil que “s’haurien d’haver fet abans però que s’han anat allargant per diversos problemes”, com els econòmics. El Súper 3, com a canal de televisió, en cap cas perilla. Marc Parrot

Engeguem el tercer trimestre amb molt energia: jornades esportives i la setmana sobre rodes. Per això començarem el Bon dia amb Melodia amb una selecció de cançons del Club Súper3 relacionades amb l’esport.

Ja hem parlat moltes vegades que aquestes cançons del Club Súper3 son del composicions escrites pel músic, cantant i productor català Marc Parrot que s’encarrega de la creació i producció de totes les cançons dels discs del Súper3 a partir del 2008:  Anem a veure món (2008), Uh oh no tinc por (2011), Conectem (2013), Arkandú (2015),  i  Tenim el poder (2017).

Si no  coneixeu aquests discs, són àlbums molt recomanables!

Aquesta setmana doncs,  res d’estar-se quiets, cal que balleu tots a classe la coreografia de “M’agrada l’esport“! Vinga mireu el tutorial i poseu-vos tots i totes a ballar, mestres també!!!

M’agrada l’esport
Club Súper3 (Lletra i Música: Marc Parrot)

Quan faig esport m’ho passo bé
I em poso a to
Amb tot l’equip ens entrenem
Mentre juguem
M’agrada pedalar
Saltar i encistellar
Xutar, nedar, esquiar
Córrer i patinar
M’agrada el voleibol
El tenis i el futbol
L’esquí, el rem, el bàsquet
El golf i l’handbol

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
Segueix-me si pots

Quan faig esport m’ho passo bé
I em poso a to
Amb tot l’equip ens entrenem
Mentre juguem
Per estar preparat
Has de menjar de tot
Pa, fruita i cereals
No poden faltar mai
A poc a poc he anat
Guanyant velocitat
Tinc més agilitat
I ja no em canso tant

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
Segueix-me si pots

Si encara no has trobat
Quin és el teu esport
Primer el que hauràs de fer
És posar en forma el teu cos
Si encara no has trobat
Quin és el teu esport
En pots començar un per un
Fins a provar-los tots

Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots
Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots
Em moc, em moc
M’agrada l’esport
Em moc, em moc
I ja ens movem tots

 

Més cançons del Club Súper3 per ballar i moure’s!

THE NEVERENDING STORY


La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una  adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.

La pel·lícula  va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció  però la seva recaptació als cinemes en  va generar més de 100 milions.

A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula,  però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.

«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre  Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser  interpretada pel cantant Limahl.

El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.

El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.

Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu  d’Ann Calvert.

La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.

El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.

Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.

Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes

Aquesta última setmana del 2n trimestre és una proposta meva (Xavier). Espero que us agradi i que si no la coneixieu us deixeu emportar per la seva màgia. Bona setmana i gaudiu de les vacances!!!

Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).

Vídeoclip original de l’any 1984.

 

The Neverending Story

Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah

Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers,  aparicions a TV, etc…

CORAZÓN DESCALZO – PABLO ALBORÁN

Pablo Alborán

Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz més conegut com a Pablo Alborán va néixer a Màlaga el 31 de maig de 1989.
Fill de pare malagueny i mare francesa ja de petit s’interessà per la música i es va formar en piano, guitarra clàssica, flamenca i acústica. També va estudiar cant amb músics professionals de Màlaga.

De molt jovenet va fer les seves primeres actuacions en un restaurant amb altres músics i als 14 anys va començar a penjar vídeos seus en solitari a Internet en una Xarxa Social de música anomenada MySpace (You Tube encara no existia! *es va crear el 2005 als Estats Units).

Gràcies al suport del cantant Sergi Dalma, Pablo Alborán va fitxar per la gran  discogràfica Warner i va debutar el 2010, amb el seu primer llançament oficial, «Solamente tú», primer senzill del seu àlbum debut. Aquest debut va aconseguir el primer lloc en la seva primera setmana en vendes a Espanya.
El videoclip (ara si, penjat a You Tube) va tenir molt d’èxit i va aconseguir 2 milions de reproduccions en pocs dies! Actualment té més de 530 milions de reproduccions!

Nou mesos després de llançar el seu primer àlbum (Pablo Alborán), va publicar En acústico, primer concert gravat en viu pel cantant, que va debutar  de nou en el primer lloc a Espanya. Diverses setmanes després es va llançar a Portugal, aconseguint  també ser nº1 durant diverses setmanes.

Pablo Alborán ha estat guanyador d’un Premi Goya el 2016 per la seva cançó “Palmeras en la nieve”, banda sonora de la pel·lícula amb el mateix títol, al costat del compositor Lucas Vidal.

Durant aquests més d’11 anys de carrera, Pablo Alborán ha editat un total de 5 discs d’estudi i dos en directe. Ha col·laborat amb diversos artistes nacionals i internacionals i segueix en actiu.
Actualment està promocionant el seu últim àlbum anomenat Vértigo (2020).

 

 

 

Corazón Descalzo
Aquesta setmana és una proposta de la Ylenia de 4tC. M’ha fet arribar una carta preciosa amb dibuixos  per triar la  cançó Corazón Descalzo (2020).
Gràcies Ylenia per participar al Bon Dia amb Melodia.

Realment Pablo Alborán no s’ha deixat portar per les modes i continua fent un estil de música molt personal amb cançons sobretot que tracten d’amor i desamor que transmeten emocions. Segur que  no us deixarà indiferent.
Bona setmana a tothom!!!

Corazón descalzo
Pablo Alborán

He rebuscado entre tus cosas
Y no encontré más que una nota que guardé
Donde decías que ibas a volver
Más tarde de las diez

De los segundos hice orillas
En las cuales casi nunca hacía pie
Los días abarcaban tanto
Que todavía sigo aquí esperando
Oír tus llaves a través de la pared

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

En cada huella de mis manos
En cada tecla de mi piano te busqué
Algunas fingen que te han visto
Sin disimulo pongo el mundo del revés

Hice jardines de silencios
En los cuales casi nunca vi llover
Haciendo de aprendiz en bare
Acabé besando todos los cristales
Cuando el reflejo me engañaba alguna vez

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

¿Dime cómo hago ahora?
¿Cómo vivo mi vida si me sobran horas?
Si me encuentro perdido en todas las historias
Que recorren mis lunares
¿Dime cómo hago ahora?
Si el te quiero me suena a bala de pistola
Si el abrazo no es tuyo, me sabe a broma
¿Quién se atreverá a quererme
Cuando no quede aplauso
Ni griten mi nombre
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?
Con el corazón descalzo por un camino de errores?

Curiositats
Pablo Alborán ha participat dues vegades al Disc de la Marató de TV3 cantant en català: l’any 2013 i el 2018. Què us sembla?

Col·laborant amb la cantant internacional Dua Lipa en una gala el 2018. Piano i veus.

Col·laborant amb l’Alejandro Sanz en directe a Las Ventas (Madrid).

ESPECIAL 8 DE MARÇ – CANT DE LLUITA / LA NIT ÉS NOSTRA (ROBA ESTESA)

Aquesta setmana dediquem el Bon Dia amb Melodia al grup ROBA ESTESA, pioner en el seu gènere, i format únicament per noies, com veureu tenen un discurs feminista molt potent. Som-hi!

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011. Amb seu al Camp de Tarragona, el grup està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia Garcia-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola/acústica), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). Des de 2017 compten també amb Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes que participa activament en els directes.

Roba Estesa fusiona les músiques urbanes i festives amb la instrumentació i melodies folk. En l’àmbit textual, investiguen com parlar de les contradiccions quotidianes partint d’un marc teòric que enllaça les seves experiències des de l’esperit crític: el feminisme.

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015 (Grup Enderrock), el maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces (Coopula Records) enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui). Dona, lluita i tradició són els tres conceptes que travessen el contingut del primer disc de Roba Estesa. És un disc que parla de la reivindicació de la realitat de gènere en el panorama musical i que fins llavors no s’havia representat mai.

El març de 2017, el jove grup Roba Estesa guanya tres premis de votació popular (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces (Coopula Records) i millor cançó de folk per “Viu”) i el premi a millor disc revelació atorgat per la crítica pel seu disc de debut, Descalces.

Gala dels Premis Enderrock 2017

Després de Descalces arriba, el març de 2018, Desglaç (nom que prové de l’últim recull de poesies de Maria Mercè Marçal) perquè un disc de 12 temes que busca potenciar la lluita i la presència de la dona a gran escala i explicitar el poder d’una col·lectivitat. Conviden a l’inici d’una revolució col·lectiva des de les individualitats particulars, una oda a la col·lectivitat,  coincidir en l’acte d’empoderament i en l’experiència del fet d’alliberar-se.

En tan sols 1 any i durant la promoció de Descalces, Roba Estesa va relitzar més de 100 concerts per diferents localitats de Catalunya i el País Valencià. Amb una concepció molt clara d’espectacle global, Roba Estesa uneix espectacle, qualitat musical i posada en escena per convertir la cultura en un espai de transformació social.

I, sobretot, Roba estesa són festa. Festa amb compromís. Ja ho diu la cantant Gemma Polo: “Si no puc ballar, no és la meva revolució”. Paraules abans dites per l’anarquista feminista Emma Goldman, pionera en moltes lluites de la primera meitat del s.XX. Les lletres de Desglaç parlen per elles mateixes: “Prou penitència! Prou reverència! Prou al sistema que marca sentència… Escolteu la resistència! La nit és nostra!”.

“Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla de mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi un, del desglaç”

Maria-Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988)

Portada del nou EP titulat “DOLORS”.

Recentment han editat un EP titulat Dolors, quatre cançons que obren un nou horitzó en la seva música. Amb aquesta proposta les integrants de la banda tarragonina asseguren que volen arribar a nou públic, però també sonar a la ràdio. Cures, desmemòria històrica i transformació social són els temes que aborden al nou treball: fan pensar però també fan ballar. L’EP neix dos anys més tard del seu darrer treball, on l’estil ja deixava entreveure una possible evolució cap a la sonoritat electrònica de Dolors, un disc gravat i produït a MGTZM Estudis amb Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest).

CANT DE LLUITA

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

 

 

DAFT PUNK SE SEPAREN!

Segurament haureu sentit els últims dies una notícia força important dins el món de la musica: Daft Punk se separen!

Daft Punk (ocultant la seva imatge)

Daft Punk “pengen els cascs” definitivament. El duo francès ha anunciat recentment que posen fi a la seva carrera amb Epilogue, un vídeo de 8 minuts publicat a la seva web i canal de YouTube que ja conté extractes de la pel·lícula que el duo va produir el 2006, Electroma. El missatge “Daft Punk (1993-2021)” tanca una trajectòria brillant amb discs tan influents en la història de la música dance com el debut de la banda, Homework (1997), o el popular Random access memory (2013), que els va fer guanyar cinc premis Grammy.

Daft Punk va ser un duo francès de música electrònica format a París el 1993 per Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter. Van aconseguir popularitat a finals dels anys 90 com a part del moviment House; també van tenir èxit en els anys següents, combinant elements de música house amb funk, techno, disco, rock i synthpop.

Acostumaven a  portar cascs i guants ornamentats per simular ser robots en la majoria d’aparicions públiques des de 1999 i rarament ofereixen entrevistes o apareixen a la televisió. És una qüestió de timidesa. Volien preservar totalment la seva vida privada.

Hi ha molt poques fotos del duo sense cascs.

Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter en els seus inicis tocaben en bandes de rock, però van deixar els grups i  van començar a experimentar amb caixes de ritmes i sintetitzadors. El seu àlbum d’estudi debut, Homework, va ser llançat per Virgin Records el 1997 a crítiques positives, recolzades per singles ” Around the World ” i ” Da Funk “.

El seu segon àlbum, Discovery , va tenir més èxit, gràcies sobretot als singles ” One More Time “, ” Digital Love ” i ” Harder, Better, Faster, Stronger “.

Al març de 2005, Daft Punk va llançar el seu tercer àlbum, on van destacar   ” Robot Rock ” i ” Technologic ”  que van aconseguir èxit al Regne Unit. Daft Punk va fer moltes actuacions al llarg de 2006 i 2007 i va llançar l’àlbum en viu Alive 2007 , que va guanyar un premi Grammy per Millor Electronic / Dance Album. Van compondre la partitura de la pel·lícula Disney  Tron: Legacy, que es va llançar el 2010 al costat del seu àlbum de banda sonora.

Daft Punk en una sessió

El 2013 van editar un nou àlbum d’estudi (i últim) anomenat Random Access Memories. El 19 d’abril del mateix any, es dóna a conèixer el primer senzill del mateix, “Get Lucky“, amb la participació de Pharrell Williams com a veu principal de la cançó i Nile Rodgers com el guitarrista.

Portada del disc

Finalment Random Access Memories es va filtrar el 13 de maig de al 2013 per Internet, vuit dies abans del seu llançament oficial. En resposta, dues hores més tard el grup va habilitar l’escolta de manera gratuïta a iTunes Store. «Get Lucky» comença a sonar en moltes emissores a nivell mundial, elevant així la popularitat del duo.
Get Lucky va ser nominada com a millor enregistrament de l’any i resultant com a guanyadora en els Premis Grammy de 2014.

 

El 2016, Daft Punk va guanyar el seu primer número u en el Billboard Hot 100 amb la cançó ” Starboy “, una col·laboració amb The Weeknd.

Daft Punk ha venut més de 12 milions  d’àlbums i 17 milions de singleS. La seva música  ha influenciat a diverses bandes i artistes, entre els quals destaquen Gorillaz, David Guetta, Skrillex, Justice, Calvin Harris, Deadmau5, Zedd i Madeon.

 

Fa un parell de cursos en Pol Casademunt de 6è ens va fer la proposta al Bon Dia amb Melodia d’aquest grup i aquesta setmana tornaran a sonar diversos temes de  Daft Punk a l’escola com a petit homenatge.    Aquesta música té molta energia i un ritme fantàstic! Bona setmana a tothom!

Daft Punk – Get Lucky
Like the legend of the Phoenix
All ends with beginnings
What keeps the planets spinning
The force from the beginning

We’ve come too far to give up who we are
So let’s raise the bar and our cups to the stars

She’s up all night to the sun
I’m up all night to get some
She’s up all night for good fun
I’m up all night to get lucky”

Curiositats

La principal eina de creació dels seus temes és el sampleig. Daft Punk creaven   una cançó a partir de parts d’altres cançons modificades de manera magistral, afegint veus electròniques i capes i capes de sintetizadors i efectes.
Per exemple, mireu  aquest vídeo resum (1 minut) com a partir de la cançó “More Spell On You”, un clàssic de 1979 d’Eddie Johns, van donar llum al seu èxit “One More Time”.

Aquest és  el seu vídeo de comiat (8 minuts).  Son fragments del film Electroma (2006).      SPOILER: Un dels dos robots explota, donant a entendre (o no) que potser un d’ells continuarà en el món de la música i l’altre no… Qui sap?

D’altra banda si voleu saber més de com està fet el tema Get Lucky  no us perdeu l’anàlisi del  YouTuber musical ShaunTrack. És interessant  com desmunta el tema, analitza l’harmonia i ens descobreix les parts i el paper dels diferents instruments. Gaudiu-lo!

Per saber-ne més
Si encara voleu saber més coses sobre el sintetitzador, el  també YouTuber i divulgador musical Jaime Altozano explica en un  vídeo com funciona aquest instrument tan revolucionari.          Molt recomanable si teniu temps!

SOMEBODY TO LOVE – FREDDIE MERCURY / QUEEN

Queen

Queen
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú.
La banda va ser molt  coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes que més n’ha venut de la història. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R. Taylor i B. May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Aquesta segona setmana de Quaresma escoltarem Somebody to Love una proposta de la Martina Prat de 6è. Una cançó magnífica! Moltíssimes gràcies per participar al Bon Dia amb Melodia!

Somebody to Love és una cançó del grup de rock britànic Queen, escrita pel cantant / pianista Freddie Mercury amb temàtica religiosa i un aire gòspel. La fascinació i admiració de Mercury per Aretha Franklin va ser una influència important per a la creació d’aquesta cançó. Pertany al disc A Day at the Races (1976) i també apareix al seu àlbum recopilatori Greatest Hits de 1981.

Freddie al piano

La cançó té similituds amb l’èxit anterior de Queen “Bohemian Rhapsody” amb les seves complexes harmonies i solos de guitarra; no obstant això, en lloc de imitar un cor anglès, la banda va recórrer a un cor de gospel. A les llistes de vendes va arribar al número 2 al Regne Unit i al número 13 al Billboard Hot 100 als Estats Units. La cançó demostrava que “Queen podia combinar la música hard-rock i canalitzar l’esperit de la música gospel”.

El productor musical Roy Baker utilitza la tècnica de duplicitat de veus en multicanals a l’estil del famós fragment operístic de Bohemian Rhapsody. Queen va ser capaç de crear el so animat d’un cor de 100 veus amb només tres cantants: Mercury, Brian May i Roger Taylor. John Deacon (baixista) no va cantar a la versió de l’àlbum gravat.
La veu predominant és la de Roger Taylor (bateria) per als registres més alts, després la de Freddie Mercury i finalment la de Brian May (guitarrista) per les notes més greus. Des de la seva publicació el 1976 fins a The Works Tour sempre va ser interpretada en viu. Fins i tot Queen la va arribar a interpretar davant 320.000 persones al festival Rock in Rio l’any 1985 a la ciutat Rio de Janeiro.

Des del seu llançament el 1976, la cançó ha aparegut en diversos programes de televisió, com ara American Idol, The X Factor i Glee, així com en pel·lícules, inclosos Happy Feet i Ella Enchanted. A més, ha estat versionada per molts artistes.

Somebody to Love

Can anybody find me somebody to love?
Ooh, each morning I get up I die a little
Can barely stand on my feet
(Take a look at yourself) Take a look in the mirror and cry (and cry)
Lord, what you’re doing to me (yeah yeah)
I have spent all my years in believing you
But I just can’t get no relief, Lord!
Somebody (somebody) ooh somebody (somebody)
Can anybody find me somebody to love?
I work hard (he works hard) every day of my life
I work ‘til I ache in my bones
At the end (at the end of the day)
I take home my hard earned pay all on my own
I get down (down) on my knees (knees)
And I start to pray
‘Til the tears run down from my eyes
Lord, somebody (somebody), ooh somebody
(Please) can anybody find me somebody to love?
Everyday (everyday) I try and I try and I try
But everybody wants to put me down
They say I’m going crazy
They say I got a lot of water in my brain
Ah, got no common sense
I got nobody left to believe in
Yeah yeah yeah yeah
Oh, Lord
Ooh somebody, ooh somebody
Can anybody find me somebody to love?
(Can anybody find me someone to love)
Got no feel, I got no rhythm
I just keep losing my beat (you just keep losing and losing)
I’m OK, I’m alright (he’s alright, he’s alright)
I ain’t gonna face no defeat (yeah yeah)
I just gotta get out of this prison cell
One day (someday) I’m gonna be free, Lord!
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love love love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Somebody somebody somebody somebody
Somebody find me
Somebody find me somebody to love
Can anybody find me somebody to love?
(Find me somebody to love)
Ooh
(Find me somebody to love)
Find me somebody, somebody (find me somebody to love) somebody, somebody to love
Find me, find me, find me, find me, find me
Ooh, somebody to love (Find me somebody to love)
Ooh (find me somebody to love)
Find me, find me, find me somebody to love (find me somebody to love)
Anybody, anywhere, anybody find me somebody to love love love!
Somebody find me, find me love

Curiositats
Sabieu que els nostres exalumnes de 6è de fa dos anys van enregistrar la cançó Bohemian Rhapsody? Escolteu-la i no us perdeu el vídeoclip!

Bohemian Rhapsody (La pel·lícula)
Els darrers anys tothom parla de QUEEN. Perquè? Doncs perquè el 2018 es va estrenar una pel·lícula titulada “Bohemian Rhapsody” on s’explica els inicis de la banda, els conflictes interns, la vida personal de Freddie Mercury, el  procés de creació de  cançons mítiques  com “We Will rock you” o la mateixa “Bohemian Rhapsody”, etc. Un film a mig camí entre la  ficció mig biogràfic ple de dificultats, que va necessitar 8 anys de producció i rodatge, amb canvis de director i de protagonista. Certament ha tornat a posar d’actualitat la música de Queen.

ESPECIAL CHICK KOREA D.E.P. (1941-2021)

El passat dimarts 9 de febrer ens va deixar inesperadament el gran pianista de jazz Chick Corea a l’edat de 79 anys. Aquesta setmana li dediquem el Bon Dia amb Melodia. Descansa en pau Chick! No és una música gens  fàcil de tocar ni d’escoltar, però segur que no us deixarà indiferent. Som-hi!!!

Chick Corea

Chick Corea
Va ser tant o més popular que altres grans figures del gènere. Les seves propostes van transcendir molts cops l’àmbit estricte del jazz i van arribar a públics molt diversos, sovint als antípodes de l’aficionat al jazz de tota la vida. Per a alguns, Chick Corea era un geni. Per a d’altres, no feia ben bé jazz. Tanmateix, del que ningú no pot dubtar és del seu virtuosisme –es tracta d’un dels pianistes més rellevants del jazz des de finals dels 60 fins ara, que ha mort de manera inesperada als 79 anys– ni tampoc del seu enginy com a compositor –va signar alguns dels discos més importants del seu temps.

Nascut el 1941 a Massachusetts en una família d’origen italià, Armando Anthony Corea va créixer escoltant els grans músics de jazz de l’era del bop. Sembla ser que seu pare, trompetista de dixieland, ja el va fer seure davant d’un piano amb només quatre anys. Estudiós i tastaolletes, Corea es va formar a la prestigiosa Julliard School, el mateix centre on va estudiar Miles Davis. Els primers passos com a professional els va fer al servei de mestres com ara Mongo Santamaria, Blue Mitchell i Stan Getz.

Miles Davis & Chick Corea

Tones for Joan’s bones (1968) i Now he sings, now he sobs (1968) van ser els seus dos primers discos. Ja tenen un un estil que apunta a l’excel·lència interpretativa, amb una extraordinària combinació entre la complexitat de les formes –arranjaments sovint farcits de mil i una filigranes– i una música resultant moderna, tenyida d’energia magnètica, de timbres innovadors, capaç d’arribar a públics molt diversos. El cas és que, entre d’altres, va seduir Miles Davis, que el va requerir per participar en una de les etapes elèctriques.

 

Ja als anys 70, Corea es va convertir en un emblema del jazz fusió més trencador, amb discos com Return to forever (1972), que va donar lloc a una cèlebre banda homònima. També va flirtejar amb el free jazz amb  temes com  Crystal silence, el mateix Return to forever o, ja cap als anys 80, Children’s song.

En paral·lel als seus titubejos amb el jazz, diguem-ne, de lluïment, va iniciar, ja als anys 80, una etapa consagrada al jazz fusió més acrobàtic. Sota l’estela de l’Elektric Band va signar treballs que el van acostar a un públic jove, avesat a gaudir de les escomeses decibèliques d’aquesta proposta.

L’Elektric també reunia joves promeses. No en va, Chick Corea va ser també un autèntic descobridor –o arreplegador– de músics amb gran talent. Entre d’altres, el baixista barceloní Carles Benavent.

Chick Corea amb el baixista català Carles Benavent.

La relació amb Catalunya

Benavent va enregistrar amb Corea quatre discos i va fer una gira, l’any 82, amb Paco de Lucía i Corea que recorda com la millor de la seva carrera. “Tenia el Paco a una banda i el Chick a l’altre”, explica, i considera Chick Corea un músic que el va marcar. “Va ser valent a la seva manera: es va embarcar en projectes que fugien del jazz tradicional que es feia”, recorda.

Chick Corea amb el gran guitarrista flamenc Paco de Lucía (1947-2014)

 

Corea no només va influir una generació de creadors de la nostra escena, sinó que també va venir  un munt de vegades a casa nostra: a Barcelona, des de mitjans dels anys 70, a Badalona, Terrassa, Andorra o el Festival de la Porta Ferrada. L’esdeveniment on va tocar més cops va ser el Festival de Jazz de Barcelona.

Corea també era “un dels millors ambaixadors del flamenc”, afirma, i fa referència al seu misticisme, que el feia creure en la reencarnació: “En algun moment del seu pas per l’Univers creia que havia sigut espanyol o d’un país hispà”, diu.

Corea, guanyador de 23 Grammy, deixa per a la posteritat una obra extensa que ha creat escola i l’ha convertit en un tòtem del jazz. “Vull donar les gràcies a tothom que m’ha ajudat durant el meu viatge a mantenir encès el foc de la música”, va deixar escrit abans de morir.

I per acabar, us proposo un recull de vídeos per tal de que us feu una idea de qui va ser Chick Corea. Un autèntic geni.

Notícia breu a rtve sobre la seva trajectòria 1’26” (Resum imprescindible)

Assaig amb la Electrik Band el 2019. S’ho passen genial fent jazz fusió!

En els seus concerts li encantava interaccionar amb el públic (mireu els primers 0´50″)

Interpretant el seu mític tema SPAIN en directe en format trio Akoustic band, l’any 1991.          (És molt llarg,  podeu mirar un fragment. Uns solos impressionants de piano, de bateria i de contrabaix)

Concert en format trio  Akoustic band el 2018. Estava en molt bona forma! (Mireu un fragment, bona qualitat d’imatge i so)

Vídeo presentació de la seva acadèmia on-line per fomentar la creativitat dels músics

LA VIDA ES UN CARNAVAL – CELIA CRUZ / VÍCTOR DANIEL LOS CAMPEONES DE LA SALSA & PAU DONÉS

Comencen els dies més bojos de l’any…
La setmana del Carnaval!!!
El Rei Carnestoltes a l’escola  ha arribat i tot ho ha capgirat!

La cantant cubana  de música tropical Celia Cruz (1925-2003)

Víctor Daniel

Aquesta setmana Sa Magestat Rei Carnestoltes ens fa la proposta al Bon dia amb Melodia amb la cançó “La Vida es un Carnaval“.  Un tema escrit pel compositor, productor i arreglista argentí Victor Daniel. Ha escrit més de 600 cançons!  la més coneguda de totes, La vida es un Carnaval.

La cançó  va ser enregistrada per primer cop per la cantant cubana Celia Cruz al seu disc “Mi vida es cantar” l’any 1998.

 

Celia Cruz

El seu nom real era… Úrsula Hilaria Celia de la Caridad Cruz Alfonso, més coneguda com a Celia Cruz  va néixer a l’Havana (Cuba) el 21 d’octubre de 1925 i va morir a Nova Jersey (EUA) el 16 de juliol de 2003. Va ser una de les cantants de salsa més famoses, i va obtenir 23 Discos d’Or. Internacionalment se la coneixia com “La reina de la salsa” i “La guarachera de Cuba”.

El desig del pare de Celia era que ella fos professora de castellà però un dels professors de l’escola de Celia va dir-li a la cantant que, si es feia professional de l’espectacle (Celia ja havia començat a cantar de forma amateur), podria guanyar en un dia els diners que un professor guanyava en un mes. L’any 1948 Celia Cruz va enregistrar el seu primer disc.

L’any 1950 va entrar a formar part de la coneguda orquestra cubana Sonora Matancera  i hi va actuar durant 15 anys fent gires per Sud-amèrica. En aquesta època va fer la seva popular exclamació musical: Azúcar!, que era una evocació de la seva Cuba natal.

Va deixar definitivament Cuba  el 1960 poc després de la victòria de la Revolució Cubana de Fidel Castro i ja mai més va poder tornar-hi. Ella i el seu marit, Pedro Knight (amb qui no tingué fills), van adoptar la ciutadania estaunidenca.

El 1974 , va gravar un disc amb Johnny Pacheco , (Celia & Johnny), que va tenir molt d’èxit. A partir de llavors va unir-se a la Fania All Stars , formada per artistes del segell  discogràfic Fania, amb els quals va actuar per tot el món.

Durant els anys 80, va realitzar diverses gires en solitari per Europa i Sud-amèrica. El 1989, va guanyar el seu primer Premi Grammy pel disc que va gravar amb Ray Barretto.

El 1998, com ja hem dit,  va llançar el disc Mi vida es cantar on interpretava La vida es un carnaval, que es va convertir en un dels seus temes més representatius.

L’any 2000 guanyà un Grammy Latino per l’àlbum Celia and Friends. El 2001 en guanyà un altre per Siempre Viviré i el 2002, per La Negra Tiene Tumbao.

Després de la seva mort el 2003, encara va rebre diversos premis pel seu àlbum pòstum Regalo Del Alma.

Curiositats

Portada del disc “Los campeones de la salsa”

De totes les versions que existeixen, que n’hi ha moltíssimes, destaquem  a mode d’homenatge la que va gravar Pau Donés amb el grup Los Campeones de la Salsa en un disc titulat Vuelve la SALSA ¡Viva la SALSA! l’any 2015. La versió també es va incloure en el disc recopilatori “Jarabe de Palo 20 Años” editat l’any 2017.

 

U

La vida es un carnaval
Todo aquel que piense que la vida es desigual
Tiene que saber que no es así
Que la vida es una hermosura, hay que vivirla
Todo aquel que piense que está solo y que está mal
Tiene que saber que no es así
Que en la vida no hay nadie solo, siempre hay alguien
Ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Todo aquel que piense que la vida siempre es cruel
Tiene que saber que no es así
Que tan solo hay momentos malos y todo pasa
Todo aquel que piense que esto nunca va a cambiar
Tiene que saber que no es así
Que al mal tiempo, buena cara, y todo cambia
Ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y es más bello vivir cantando
Oh-oh-oh, ay, no hay que llorar (No hay que llorar)
Que la vida es un carnaval
Y las penas se van cantando
Es para reír
(No hay que llorar) Para gozar
(Carnaval) Para disfrutar
(Hay que vivir cantando)
La vida es un carnaval
(No hay que llorar) Todos podemos cantar
(Carnaval) Ay, señores
(Hay que vivir cantando)

 

I SOBRETOT, TAL COM MANA EL REI CARNESTOLTES… TOTHOM A  SALTAR, CANTAR I BALLAR
PRACTIQUEU ELS BALLS AMB ELS VÍDEOS DE LA  PRIMERA I SEGONA CONSIGNA!