ESPECIAL 50 ANYS JIMI HENDRIX 1970-2020

Hola a tots i totes! Aquesta segona setmana del curs 2020-21 dediquem el Bon Dia amb Melodia al gran músic Jimi Hendrix, ja que just celebrem el 50è aniversari de la seva mort.

Jimi Hendrix va néixer el 27 de novembre del 1942 en el King County Hospital de Seattle en l’estat de Washington, Estats Units. La seua àvia materna era una índia cherokee pura i el seu avi, un escocès. La seva mare sempre va tenir problemes amb la beguda, de manera que Hendrix va ser criat pel seu pare, l’afroamericà Al Hendrix.

Hendrix començà a tocar la guitarra als 15 anys. Autodidacta, va aprendre ell sol a tocar blues escoltant Muddy Waters i Johnny “Guitar” Watson, i la seva carrera musical començà al costat de prestigiosos artistes de blues com B.B. King, Ike & Tina Turner, Little Richard i Wilson Pickett. Les seves principals influències foren T Bone Walker i Johnny Guitar Watson. El 1966 es traslladà a Anglaterra, on formà el grup Experience. Allí va contactar –i els influí– amb músics com The Beatles, Eric Clapton, The Rolling Stones o The Animals. Considerat com un investigador i renovador del rhythm and blues.

El 1961 s’allistà a l’Exèrcit dels EUA concretament de paracaigudista. Al cap d’un any es mudà a Clarksville (Tennessee) i començà a fer actuacions, guanyant-se un lloc al grup de teloners de The Isley Brothers i després amb el roquer Little Richard, amb el qual continuà treballant fins a mitjans del 1965. Després tocà amb Curtis Knight and the Squires abans de mudar-se a Anglaterra a finals del 1966, quan Linda Keith el descobrí i al seu torn interessà al baixista de The Animals, Chas Chandler, en convertir-se en mànager seu.

1r disc AXIS BOLD AS LOVE

En pocs mesos Hendrix aconseguí tres èxits que assoliren el top 10 del Regne Unit amb The Jimi Hendrix Experience: «Hey Joe», «Purple Haze» i «The Wind Cries Mary». Guanyà fama als EUA després de la seva actuació al Monterey Pop Festival de 1967; l’any següent Electric Ladyland, el seu tercer i últim àlbum d’estudi, assolia la primera posició als Estats Units, esdevenint el seu treball més exitós comercialment i l’únic dels seus àlbums que seria número u.

Com a músic més ben pagat del món, encapçalà el Woodstock Festival el 1969 en una actuació que va ser mítica

i l’Isle of Wight Festival a Monterrey de 1970 en una altra concert que l’acabà de convertir en una llegenda i on cremà la seva guitarra Fender Stratocaster.

Va morir accidentalment el 18 de setembre de 1970, per l’alcohol i asfixia amb barbitúrics a l’edat de 27 anys. És per això que se’l considera del “club dels 27”, que igual que altres grans artistes, van morir prematurament amb només 27 anys com Jim Morisson dels The Doors, Kurt Cobain de Nirvana, Janis Joplin o Amy Winehouse, entre altres.

Les influències musicals de Hendrix foren el rock and roll i el blues elèctric nord-americà. Preferia els amplificadors de distorsió a alt volum i amb guany i utilitzà com a instrumentals els sons abans indesitjables causats per la realimentació de l’amplificador de guitarra. Va ajudar a popularitzar l’ús del wah-wah al rock de masses i va ser el primer artista a utilitzar efectes de phaser estereofònics als enregistraments. Holly George-Warren de Rolling Stone comentà: «Hendrix fou pioner de l’ús de l’instrument com una font de so electrònic.

Hendrix guanyà diversos premis musicals al llarg de la seva vida i pòstumament. El 1967 els lectors de Melody Maker el votaren com a Músic Pop de l’Any i el 1968, la Billboard l’anomenà l’Artista de l’Any i la Rolling Stone el proclamà Actuador de l’Any. Disc and Music Echo l’honoraren com a … Rolling Stone enumerà els seus tres àlbums d’estudi, Are You Experienced, Axis: Bold as Love i Electric Ladyland, entre els 100 millors àlbums de tots els temps, i a Hendrix com a millor guitarrista i sisè millor artista de tots els temps.

Després de publicar el 1966 i 1967 els singles Hey Joe i Purple Haze que el feren famós, el seu èxit artístic arribà amb l’edició del disc Axis Bold as Love (1967), considerat la cima de la música psicodèlica i que va immortalitzar el tema Little wing, una de les seues composicions pròpies més valorada pel seu treball de guitarra. A més, enregistrà Are you Experienced (1967), Electric Ladyland (1968) i Band of Gypsys (1970). Va morir el 18 de setembre del 1970 a causa de mesclar alcohol i pastilles per dormir.
Després de la seva mort, el seu mite es va engrandir i gairebé tots els grans guitarristes de rock and roll i blues posteriors se n’han declarat deixebles o bé han admès la seva influència. L’any 2003, la revista Rolling Stone el va elegir com el millor guitarrista de tots els temps i la seva cançó Purple Haze com la segona millor amb guitarra de tots els temps.

NOU CURS 2020-2021! ETS ESPECIAL (LANDRY EL RUMBERO)

Comencem el nou curs 2020-2021 amb una rumba d’en Landry en Rumbero. Que no pari la música a l’escola Les Fonts!

Landry el Rumbero és un grup que barreja cançons originals amb una selecció de temes i danses infantils de tota la vida, passades pel sedàs de la Rumba Catalana.
Produït per Sicus Carbonell, líder de Sabor de Gràcia, ha comptat amb músics de la talla de David Torras d’Ai, Ai, Ai, Dj Panko d’Ojos de Brujo, Joan Garriga de La Troba Kung Fú, Pep Pascual o Wagner Pa a entre altres.
Landry el Rumbero, te l’objectiu de fer ballar als petits i no tan petits en un directe que no parará de sorprendre’ns pel seu ritme frenètic i la gran quantitat de danses i jocs al compàs del ventilador. Molta més informació a www.landryelrumbero.com.

Ets especial
Ets especial és el tercer disc de Landry —arriba després de Rumba catalana per a petits i grans i Les cançons i els poemes de Nadal— i el primer que incorpora composicions pròpies, temes com Ets especial, que Landry va escriure en homenatge al seu cosí, que té una discapacitat i és campió olímpic de bàsquet; o “Perret” (acompanyat per Ciscus Carbonell, de Sabor de Gràcia), dedicada a aquest gos tan rumber i ventilat que, a més de cançó, també és un dibuix de Sònia González; i també altres com Carrossa gitana, que parla de l’ànima nòmada dels gitanos (i que té com a col·laboració especial la dels sons balcànics d’Irrisori Klezmer Band), “Rumb al Carib”, que parla dels orígens d’aquest so tan català, o Pares de l’animació, un popurri de cançons representatives de les carreres de Xesco Boix i el grup Ara Va de Bo, integrat per fragments de temes tan coneguts com Cucut, Si tu vas al cel, Deu pometes o La bicicleta.


Ets Especial

És igual que caminis amb bastó o en cadira,
si tots juguen al futbol i tu t’ho mires.
Ningú ha de riure mai dels teus cabells
i si no en tens, si no en tens no passa res.

Som especials, tots tenim algunes coses del revés,
fan que els altres ens estimin tal com som.
No em diràs que la família que t’envolta és normal,
estic segur que per tu son especials!

Conec campions olímpics especials,
escaladors i ballarines d’un sol peu,
grans científics que no es poden bellugar,
pensa-ho bé, tu també pots somiar!

Ets especial! El teu cap vola més lluny, va més enllà.
Ets especial! Tant se val si dorms al llit d’un hospital.
Ets especial! No m’importa el què diguin que és normal,
perquè tu, perquè tu ets especial!

Si estàs trist, perquè penses en allò que no pots fer,
adona’t del poder que hi ha a dins teu
i sabras qui estàs disposat a ser,
i els amics, ells hi jugaran també.

Conec campions olímpics especials,
corredors de ralis sense moure els peus,
gent que creua el món i no pot caminar,
pensa-ho bé, tu també pots somiar!

Ets especial! El teu cap vola més lluny, va més enllà.
Ets especial! Tant se val si dorms al llit d’un hospital.
Ets especial! No m’importa el què diguin que és normal,
perquè tu, perquè tu ets especial!

Un altre gran tema del Landry. Impossible no ballar!

A RITME DE CANÇONS – CyBee

Cybee

El grup estava format per 4 membres, tots ells de Sant Feliu de Llobregat.

Nil Moliner Abellán (18 d’octubre 1992): Cantant i guitarra
Aleix Martí Martí (29 de juny de 1989): Cantant i baix
Marc Colomer Canyelles (16 de juny de 1991): Guitarra solista i cors
Jordi Vilaseca Martí (18 d’abril de 1989): Bateria i cors

CyBee va ser un grup de música que es va formar, l’octubre de 2005. Nil Moliner amb 12 anys, aleshores bateria d’un altre grup però ja amb habilitats com a cantant i guitarrista, va ser qui va proposar la idea de reunir-se amb Aleix Martí (baixista) i Jordi Vilaseca (bateria) per iniciar-se en el món de la música fent versions. La seva química personal i musical va donar com a resultat la proposta d’engegar un projecte musical en comú que va acabar de completar-se amb la incorporació de Marc Colomer com a guitarra solista.

El nom de CyBee no va sorgir fins al cap d’un temps. El perquè d’aquest nom tan peculiar encara segueix sent tot un misteri i, malgrat que ells mateixos han donat diverses explicacions en entrevistes quan se’ls ha preguntat pel tema, mai s’ha sabut ben bé quina història és la certa.
Primera etapa: Primers concerts
En aquesta primera etapa cantaven en castellà i anglès. Nil Moliner era el cantant principal i Aleix Martí cantava els temes en anglès. L’estil es podia classificar com a pop-rock.

Una de les característiques que més els destacava eren les nombroses harmonies que feien els dos cantants juntament amb la veu del guitarra solista Marc Colomer. A poc a poc van anar vestint més cançons amb aquest recurs, i fins i tot, en alguns temes, s’hi unia el mateix bateria Jordi Vilaseca.

Inicialment, els primers concerts van tenir lloc a la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat i, posteriorment, als pobles i ciutats dels voltants i en sales properes. Amb aquests concerts el grup aconseguia guanyar experiència sobre els escenaris i s’iniciava també en les primeres gravacions amateurs.

Segona etapa: El “CyBeeTour”
En aquest segona etapa, el grup, que comptava amb el mànager Jordi Gonzalo, es llançava a fer una gira que els portava a donar-se a conèixer en tot el territori català així com als mitjans de comunicació i a la indústria musical catalana. Aquesta gira va ser batejada amb el nom de #CyBeeTour.

La gira del #CyBeeTour sorgia amb la intenció de fer concerts a tants llocs com fos possible per difondre la seva música. Els concerts eren sempre en format acústic i es duien a terme de manera espontània en les places i passeigs més transitats dels pobles per tal de donar-se a conèixer i vendre les seves maquetes. Aquesta gira va contribuir a fer créixer l’autoestima del grup que va veure que, en format acústic, les seves harmonies brillaven molt més i transmetien de manera més directa i propera la seva personalitat i complicitat. Aquest format de concerts destacava per la nombrosa quantitat de gent curiosa que espontàniament s’aturaven a escoltar la banda al carrer. A través d’aquesta gira, el grup aconseguia l’objectiu: sorgiren nous concerts en acústic i s’obria la porta a la preparació del que seria el seu primer disc.

Tercera etapa: Consolidació
Un cop acabada la gira Cybeetour l’estiu del 2013, es posaven en contacte amb el músic i compositor català Manu Guix, amb el qual pactaven adaptar una de les cançons de la seva última maqueta per fer-ne un single. El resultat els va agradar i la bona química amb Guix els portava a gravar el seu primer disc homònim, Cybee, al seu estudi Medusa Estudio BCN.

Durant el 2013 CyBee va participar en un concurs de versions organitzat per la banda “Els Amics de les Arts” interpretant una versió de la cançó “4-3-3” que va tenir molt bona rebuda al públic en general i va quedar en segona posició. Aquesta versió va portar als integrants de “Els Amics de les Arts” a interessar-se per CyBee i acordaven portar-los-hi la gestió i reserva de concerts a través de la seva empresa “Pistatxo”. D’aquesta manera el grup firmava amb ells per la gira del primer disc.

CyBee 4-3-3 Els amics de les Arts

L’estiu del 2015 van compaginar la composició dels nous temes amb el tancament de la gira del primer disc. A l’agost es tancaven novament a l’estudi de Medusa amb la producció de Manu Guix i Roger Rodés, aquesta vegada comptant amb els músics de la gira per a la gravació del disc que van anomenar “Viatge a Mu”.

Última etapa: Dissolució
Malgrat les bones crítiques, els canvis en l’empresa de “management” i la posterior dissolució d’aquesta, els va deixar sense concerts al cap de poc temps de començar la gira. Això va suposar un cop dur per la banda que va destinar gran part de la seva feina a idear i realitzar els concerts i es quedaven sense poder explotar aquesta faceta. Així doncs, la promoció i ressò general pel segon disc es va veure molt afectada i amb això el grup va haver de prendre decisions. El gener de 2017 van muntar un gran concert a la Sala Apolo de Barcelona, la qual van poder omplir, amb l’objectiu de captar atenció i trobar un nou “management”, però després de parlar amb diverses empreses no va ser possible.

Finalment el febrer de 2017, el grup prenia la decisió de dissoldre la banda, això sí, abans acomiadant-se de tots els fans fent una mini gira per alguns pobles i ciutats, sales o bars on havien tocat al llarg del seu recorregut com a banda.
L’últim concert el van fer el 12 de novembre de 2017 a la Sala Bikini de Barcelona, amb l’equip complet i tots els membres la banda que els havien acompanyat els últims anys i que posteriorment formarien part del projecte de Nil Moliner en solitari.

A ritme de cançons

Cançó inlosa en el segon disc del grup titulat Viatge a Mu, editat l’any 2016. Aquesta setmana és una proposta de’n Roger Giralt de 4t. Moltíssimes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Es tracta d’una cançó que ens dona molta energia positiva i ens recorda que la música ens acompanya sempre, en els millors moments i en els més difícils.

Bona setmana a tothom!!! Cuideu-vos molt. Una abraçada ben forta!


A Ritme de Cançons

D’una nit a Igualada,
com si fos de passada,
Apreníem lliçons a ritme de cançons.

Que no tot en la vida
se li pot prendre mida.
Que no importen alguns si podem estar junts.
Podem estar junts.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que tingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Repassem les vivències
més nodrits d’experiències.
La gent que hem conegut que ens porta a un nou futur.

La més mínima essència
és trobada amb paciència.
Per ser feliç només cal estar amb aquell que s’ho val.
Aquell que s’ho val.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

(Pont)

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

Si els carrers s’omplen de gent
no hi ha res més que em vingui en ment.
Que en solitud estic perdut
i junts no ens cal ningú.
Junts no ens cal ningú.

UN SANT JORDI DIFERENT #JoEmQuedoACasa

Salva Racero (Ex cantant de Lax’n’Busto)

Una vintena d’artistes s’han unit per interpretar la cançó ‘Un Sant Jordi diferent‘, un projecte nascut les dues últimes setmanes de confinament amb l’objectiu de recollir l’energia positiva del missatge ‘Tot anirà bé!’. La cançó ha estat composta per Salva Racero i Xasqui Ten -que també és responsable de la direcció artística i la producció- amb lletra de Salva Racero, Xasqui Ten i Lídia Coll.

Entre d’altres, participen en el projecte Cesk FreixasJoan RoviraGuillem Solé (Buhos), Paula VallsJoan MasdéuManu GuiSalva RaceroNacho  Tarrés (Gossos), Sau30,  Pupil·lesGemma Humet, Jordi Ginesta (Bonobos), Ariadna VieyraAlessio ArenaÀlex PérezTildo MuxartJos Racero, Miquel AbrasSara Pi, i els joves Jan i Ada Racero.

La cançó també pretén ser un reconeixement a la generositat dels que treballen per vèncer la malaltia o abastir els mínims essencials i un cant a la solidaritat científica, social, cultural i emocional.

La cançó està gravada i interpretada amb la pretensió d’una celebració conjunta que ‘englobi tothom’, sigui quina sigui la situació en la qual es trobi. El confinament i la fragilitat individual busquen que es percebi com a col·lectiva, i per tant, ‘Un Sant Jordi diferent’ inclou la veu i el cant de tothom ‘confinat entre quatre parets, des dels més desafavorits, a persones que han perdut negocis o que pateixen la malaltia’, segons recullen en un comunicat.

Aquesta setmana és una proposta de’n Max Cuní de 5è. Ens comenta que a casa seva escolten als Stay Homas i ens recomana aquesta cançó de Sant Jordi. Moltes gràcies Max per participar al Bon dia amb Melodia desde casa. Podeu proposar música d’artistes confinats. Aquests dies hi ha moltes iniciatives musicals a les xarxes. Seguim en contacte. Que no pari la música!

Un Sant Jordi diferent canço

STAY HOMAS – CONFINATION SONGS #JoEmQuedoACasa

El primer dia de confinament, tres amics que viuen plegats van començar a tocar la guitarra i a compondre al seu terrat de l’Eixample. Orgullosos de la seva primera peça sobre el coronavirus i el confinament, van decidir penjar-la a Instagram. Fins aquí, es descriu una situació en què potser molta gent s’hi ha trobat durant aquests dies d’avorriment i temps lliure a casa. Però, en aquest cas, parlem de Klaus Stronik i Ray Benet (Buhos) i Guillem Boltó (Doctor Prats), un trio que en poc temps s’ha fet viral a nivell internacional. I, mentre alguns músics estan veient aturada la seva activitat, el trio Stay Homas ja ha aconseguit exhaurir totes les entrades pel seu primer concert.

Dia a dia, les seves cançons de ‘Confination’ van anar guanyant visualitzacions i seguidors. Tot i que han hagut de reduir el ritme i ja no poden treure una cançó diària, el grup ja ha compost quinze temes sobre el confinament. En vista del ressò i èxit que estaven aconseguint, els tres amics van fer ahir un concert en directe a través de l’Instagram Live i van anunciar la data del seu primer concert postconfinament: 31 de  juliol a la sala Apolo. I, en qüestió de deu minuts, el públic que els havia anat seguint fins aleshores va esgotar totes les entrades. I és que al directe s’hi van connectar més d’11 mil persones i alguns dels seus temes han aconseguit ja més de 400.000 reproduccions. Tot i així, Stay Homas ja va anunciar que intentarien buscar una altra data perquè tothom que ho vulgui hi pugui assistir.

El trio d’artistes comparteixen pis a l’Eixample de Barcelona, ja que “som del cercle de músics de la ciutat i, de fet, ens coneixíem abans de començar amb Doctor Prats i Buhos, explica Klaus. El trombonista relata com van engegar la iniciativa de penjar cada dia una cançó inèdita a les xarxes socials sota el nom de formació de Homas: “El primer dia de confinament, després de fer la compra, vam fer un vermut a la terrassa i vam sortir amb la guitarra, que és una cosa que fem constantment. Vam començar a tocar, ho vam gravar i ho vam penjar a Instagram, i als nostres amics i gent que ens seguia els va agradar”.

Des d’aleshores, cada dia han publicat un tema, cadascun amb sonoritats diferents a les anteriors i amb col·laboracions que s’han anat sumant al projecte de ‘Confination Songs’, com “Gotta be patient” amb Judit Neddermann, “Cobeat19” amb Panxo de Zoo, “En primavera” amb Ahyvin Bruno, “Confinavirus” amb El Pony Pisador, “Si puedes, quédate” amb Maria José Llergo, “The bright side” amb Josep Montero d’Oques Grasses i “Stay Homa” amb Sr.Wilson. Per ara, comenten que els han trucat molts músics per sumar-se a algun dels futurs temes.

Sobre el procés de creació de les cançons, Klaus afirma que “és tot bastant més punki del que pot semblar, anem bastant al dia, no hi ha massa temps a planejar res. Cada dia fem un cafè al matí, agafem la guitarra i decidim”. Això, a més d’activar les seves habilitats musicals en època de confinament, també els ajuda a una bona convivència: “Fa molts anys que compartim pis i sabem els riscos d’estar moltes hores amb algú que no és la família, veus molt els ‘ets i uts’ de les persones.

Però ens entenem molt a nivell de convivència i de creativitat, ho fem a nivell molt horitzontal, tots aportem idees i tumbem les dels altres. També és una mica estressant a vegades, és un tema cada dia, t’expota el cervell per haver de crear tant!”.

Els tres membres del recent grup Homas confessen que estan sorpresos per la reacció que ha tingut la proposta, fins i tot els han trucat des de grans segells discogràfics i es plantegem enregistrar a casa alguna de les cançons publicades.

Molt bon tercer trimestre a tothom! Espero que ens veiem aviat, una abraçada ben forta a tots i totes! #Quenoparilamusica!

 

EL NOU FUTUR – Música: David Melgar / Lletra: Gibert d’Artze #JoEmQuedoACasa

David Melgar, Àngels Lòpez i Gibert d’Artze

Pe-Ta-Ca Petit Taller de Cançons

Moltes persones, especialment relacionades amb el món educatiu, reconeixen el treball que fan els tres integrants del Petit Taller de Cançons (PeTaCa) com una eina de la qual disposen des de ja fa uns quants anys per ajudar a fer arribar els valors humans més essencials als infants de tot Catalunya. Els temes que al grup han tractat van des de la igualtat entre les persones fins a la migració forçada, passant per la necessitat de la música com a matèria imprescindible per a l’aprenentatge o que l’art i la cultura representen una necessitat bàsica durant l’ensenyament per tal de poder assolir l’edat adulta amb criteri propi i equilibri emocional.

La majoria de les  cançons se centren en els senzills sentiments humans que ens uneixen: amor, solidaritat, amistat, il·lusió, comprensió… I el seu marc només podia ser el d’aquesta Terra que compartim, conjuntament amb allò que ens fa somiar a tots els habitants d’aquest planeta: un futur millor, un cel més blau, una lluna que ens dibuixa la seva llum per guiar-nos, acompanyada de tots els estels, molts més que no pas persones embadalides que els admirem…

En aquesta dura prova que la natura ens ha enviat en aquests moments, els infants resten confinats a casa, com nosaltres, i creiem que potser cal enviar-los un missatge renovat d’esperança i recordar que l’esdevenidor està, únicament, a les seves mans. És per això que Pe.Ta-ca han composat la cançó “El nou futur”, on intenten fer sentir a tothom a través de les paraules i la música, el convenciment que només ens en sortirem compartint, somrient, aprenent, il·lusionant-nos i, sobretot, sense deixar ningú enrere, perquè ens necessitem, ara i sempre, per aconseguir ensorrar pacíficament qualsevol obstacle que s’interposi en el nostre camí cap a la felicitat.

PETIT TALLER DE CANÇONS MARÇ DE 2020

 

El curs 2015-2016 els nostres alumnes de 4t, que ara ja estan a l’institut, van entrevistar a David Melgar al Camp d’Aprenentatge Pau Casals. Us la deixo aquí a sota per si voleu recuperar-la.

 

VOLVEREMOS A BRINDAR – LUCÍA GIL #JoEmQuedoACasa

Lucía Gil

En els últims dies, una de les cançons que més s’han ‘viralizat’ i ha sonat a molts llocs és “Volveremos a Brindar”.  La lletra marca el sentiment comú de la gent que estem a casa per acabar amb el coronavirus. A més la interpretació magistral de Lucía Gil li dona molta emoció a la lletra.
Desde el 18 de març, va aparèixer un videoclip que, amb imatges del dia a dia dels serveis sanitaris i de les vivències a casa de la gent,  van arribar al cor de tothom.

Tanmateix, hi ha hagut un petit  problema. S’ha generat una confusió general ja que semblava una cançó del grup La Oreja de Van Gogh, qüestió que ha desmentit el propi grup donostiarra. Tant és així, que la propia Leire, vocalista del grup, ha hagut d’aclarir a les xarxes socials la situació: “Volveremos a Brindar” es de Lucía y la canta Lucía”.

Es una cançó de Lucía Gil, actriu i cantant
“Volveremos a Brindar” l’ha creat l’actriu i cantant de Zamora, Lucía Gil, que ha comentat: “he compuesto esta canción (con una edición propia de una cuarentena, del tirón) víctima de las horas encerrada. Por nosotros y por los que nos están cuidando. Este es el país que me gusta. El que se junta para luchar sin armas, se divierte, se anima, se quiere, se apoya… Me siento orgullosa y estoy convencida de que pronto saldremos de esta”.

Lucía és una actriu consolidada fa molts anys i que es va donar a conèixer al guanyar el concurs de Disney Channel My Camp Rock. Ella mateixa es reivindica com a cantant ara amb aquest “Volveremos a Brindar” i la seva faceta de compositora.

Aquesta cançó és una proposta de la Núria,  mestra de 4t. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Segur que ens emocionarà i donarà esperança.

Podeu seguir fent propostes com sempre, o contactar via correu a  xavierdangla@lesfontsescola.cat

Bona tercera setmana de confinament a tothom! Espero que estigueu tots i totes bé. Una abraçada molt forta i molts petons. Cuideu-vos molt!!!!

Xavier

Volveremos a brindar
Días tristes
Nos cuesta mucho estar muy solos
Buscamos mil maneras de vencer la estupidez
Meses grises
Es tiempo de escondernos
Tal vez sea la forma de encontrarnos otra vez

Pero son las 8 y has salido a aplaudir a tu ventana
Me dan ganas de llorar
Al vernos desde lejos tan unidos
Empujando al mismo sitio
Solo queda un poco más

Volveremos a juntarnos
Volveremos a brindar
Un café queda pendiente en nuestro bar
Romperemos ese metro de distancia entre tú y yo
Ya no habrá una pantalla entre los dos

Ahora es tiempo de pensar y ser pacientes
Confiar más en la gente
Ayudar a los demás
Mientras tanto otros cuidan a los pacientes
Un puñado de valientes
Que hoy tampoco dormirán

Pero son las 8 y has salido a aplaudir a tu ventana
Me dan ganas de llorar
Al vernos desde lejos tan unidos
Empujando al mismo sitio
Solo queda un poco más

Volveremos a juntarnos
Volveremos a brindar
Un café queda pendiente en nuestro bar
Romperemos ese metro de distancia entre tú y yo
Ya no habrá una pantalla entre los dos

Y después de pasar la cuarentena
Habremos hecho puente que unirá
Mi puerta al empezar la primavera
Y la tuya que el verano me traerá

Volveremos a juntarnos
Volveremos a brindar
Un café queda pendiente en nuestro bar
Romperemos ese metro de distancia entre tú y yo
Ya no habrá una pantalla entre los dos

EM QUEDO A CASA – XIULA I ELS CONFINATS (CoBeat’19) #JoEmQuedoACasa

Xiula

Xiula és una experiència única d’animació musical: fan cançons, pròpies i per encàrrec, creen espectacles i en general, lien pollastres importants que animen a tot tipus de públic.

I tot amb una mirada farandulera però professional, treballen amb contiguts crítics i amb esperit. Estan molt connectats al món de l’educació i a les necessitats i conflictes de les persones i la nostra societat.

Ah! I no paren quiets: també han fet llibres, ombres xineses, d’speakers, festivals, actes festius, disseny d’espais educatius i festius…

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup-, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- , l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- i en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa-.

Des de menuts tots han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Em quedo a casa
Xiula han penjat aquesta setmana una cançó sobre la malaltia que té confinada la població de Catalunya. És un rap amb dosis d’humor, en la línia habitual de la banda, que fins i tot fa una picada d’ull a una de les seves peces més emblemàtiques: “Verdura i peix”. Les imatges del vídeo han estat proporcionades per les famílies que van respondre a la crida que Xiula va fer a través de les xarxes socials.

Aquesta cançó ha estat creada en 24 hores (entre el 14 i el 15/3/2020) pels 4 membres de XIULA mentre estaven confinats a les seves respectives cases. Per escriure-la, hem rebut les idees de centenars de nens i nenes que estaven en la mateixa situació i que també ens han enviat més de dos-cents vídeos de com viuen el fet d’estar tancats a casa.
Dediquem aquesta obra a totes les famílies que, solidàriament i reinventant-se, estan confinades a les seves cases.

Lletra i veu: Rikki Arjuna
Base: Marc Soto
Veu i mescla: Jan Garrido
Guitarres: Adri Heredia

Edició del vídeo: Joan “Singu” Riera

Lletra:
Ha arribat el COVID-19, és un virus totalment nou,
Tot s’ha convertit en un show, fins que juntes li diguem prou,
Ei, COVID, et dedico aquest beat,
Com pots donar tants problemes sent un virus tan petit
I perquè portes corona et penses que ets el rei,
Però aquí a la monarquia ja li estem buscant remei
Que ve de la Xina però ens afecta a totes,
A la teva veïna, a tot el que té potes.
I que ràpid t’encomanes, fins i tot persones sanes,
Que mengem verdura i peix totes totes les setmanes,
I ara sento com si abans, fóssim tots un pèl marrans,
Perquè sembla que no estàvem rentant-nos molt bé les mans
Més pesat que un poll, més odiós que un moc
em fas anar de corcoll, però tu no saps qui sóc
Tothom fa molt soroll, però tu a mi no em calles
No deixaré que encomanis ni als avis ni a les iaies.
Sort que a tots els hospitals, hi ha cents de professionals,
Mirem de no saturar-los, vols que ens curin tots els mals?

Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Tu marxaràs i així tindrem uns respirus.

I per què ara no s’escampi, i que el virus no ens enxampi,
Tots arreplegats a casa, res de platja, res de càmping!
L’escola tancada, la família confinada,
Som la penya confiada i farem fruita confitada,
És l’hora de les manualitats,
Explorem totes les possibilitats,
Quatre parets però no hem d’estar parats,
Comença a inventar-te un mil·lió d’activitats.
I potser una solució, doncs pot ser l’ordinador
Tu sol busca el control, ja saps què diu la cançó:
Si et passes de pantalles, s’apaguen les rialles
I altra vegada t’omples de teledeixalles.
És moment de cuidar-se, molt de temps per abraçar-se,
Ara que no juga el Barça, un sofà per retrobar-se.
I en una ocasió com aquesta
Mirem què suma, mirem què resta,
Tot respirant i amb espais en blanc
Que la casa sigui una festa!

Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Marxaràs i així tindrem uns respirus.

I ara molta pàciència i esperar que la ciència,
Trobi la vacuna i tinguem tot d’una, una mica més de consciència
Sents que tens un volcà i a punt d’explotar el cràter,
Et pots relaxar, fes ioga, be water
Abans de l’enfado escolta la Míriam Tirado,
Creu-me que la solució no és anar a comprar paper de vàter.
Si et bé una bona idea, agafa paper i escriu-la,
No et quedis enrabiat perquè no hi ha concert de Xiula
Trobes a faltar els amics, no es compensa ni amb Netflix,
Però pensa que la recompensa escalfa més que els abrics
Perquè aquesta quarentena, és pel nen i per la nena
Ja tinguis la casa buida, ja tinguis la casa plena.
I aprofita aquests dies per mirar el costat bo,
La ciutat que somnies sense contaminació
I aquest gest que fas, aquest gran sacrifici
Pren-t’ho com un nou pas, que pot ser un nou inici
I ara virus, ja ho saps, m’has donat molt la brasa
Però no resistiràs, perquè jo em quedo a casa!

Coronavirus, no te’n vas ni a tirus
Com em canses, tinc esgarrifances quan et miro
Si tota la gent, està més conscient, no vagis a la pelu a fer-te la permanent,
Marxaràs i així tindrem uns respirus.

TORN – AVA MAX

Ava Max

Ava Max

Amanda Ava Koci, més coneguda com Ava Max va néixer a Milwaukee, Wisconsin (Estats Units) el 16 de febrer de 1994.

De zero a cent en només dos anys, així ha estat l’enlairament de la carrera musical d’Ava Max. El seu single Sweet but Psycho va catapultar a la jove cap a les més altes posicions de totes les llistes d’èxits internacionals. Comparada per molts amb Lady Gaga, la pròpia cantant afirma que per a ella és tot un honor, ja que Gaga és un dels seus principals referents en la seva trajectòria. Amb la seva actitud forta i la seva personalitat reivindicativa, ha arribat per revolucionar el pop actual.

Va començar la seva carrera en l’any 2017 amb una col·laboració anomenada Clap Your Hands i, un temps després, va publicar el seu primer senzill, My Way. Després d’aquests primers contactes amb el món de la música, en els quals Ava Max va anar agafant una mica de repercussió, encara que no molta popularitat, va arribar el tema que faria d’ella una gran estrella internacional: Sweet but Psycho. Un senzill que conté tots els ingredients per triomfar en l’escena pop i que apareix just en un moment en què molts dels cantants més clàssics d’aquest estil tendeixen cap al gènere urbà (hip-hop/rap/trap) o llatí (reggaeton).  Al bell mig d’aquest panorama, aterra aquesta cançó tan pop, com una alenada d’aire fresc i que molts comparen amb Poker Face. El hit ja arriba la vertiginosa xifra de més de 500 milions de reproduccions a YouTube.

Ella mateixa ha confessat que sempre va voler ser cantant i ho ha aconseguit, a més del seu talent, perquè ha sabut envoltar-se molt bé a la indústria musical. El seu tema més destacat fins a la data es troba sota la producció de Cirkut, que també ha estat responsable d’èxits de Miley Cyrus, Rihanna o Katy Perry, entre altres grans noms. Així és com, en molt pocs mesos, Ava Max ha passat de ser una cantant local a una que recull èxits. Per exemple, al costat de David Guetta,  Jason Derulo , o amb Pablo Alborán, entre altres.

Entre les seves cançons més conegudes es troben títols com So Am I, tot un cant a la diferència entre persones en un ambient d’institut, o Not your Barbie girl. Aquesta última es tracta d’una versió renovada de l’icònic tema d’Aqua per donar-li un toc molt més reivindicatiu i feminista.

Comparada amb Lady Gaga en els seus inicis, comparteix un punt d’extravagància que crida l’atenció, sense importar massa l’opinió dels altres, a més del cabell ros com a protagonista. Ava Max diu admirar moltíssim la diva pop i en més d’una ocasió li ha dedicat paraules d’elogi. Uns altres dels seus referents musicals són Christina Aguilera, Fergie, Gwen Stefani o Madonna, totes elles grans icones musicals dels anys noranta.

Nens i nenes escolteu cançons dels 2000, 90 i 80… veureu com la molta música pop actual és pràcticament el mateix que fa deu o vint anys… Feu la prova! 😉

Torn

Aquesta setmana el tema Torn d’Ava Max és una proposta de l’Enya Soriano de 4t. La cançó editada el 19 d’agost de 2019 parla sobre les crisis internes de quan et vols allunyar d’una persona però a la vegada necessites estar al seu costat, de les emocions, de l’amor i l’odi…
Hi ha dos vídeos oficials de la cançó: un vídeo amb la lletra tipus POP-ART i un altre amb actors dirigit per Joseph Kahn amb temàtica de superherois.

Gràcies  Enya per participar al Bon dia amb Melodia. Bona setmana de quatre dies a tothom!!!

 

Torn

You, you take all of the light away
But, but then you give me fireworks
I, I think of leaving night and day
But, but then you always find the words

You’re contagious, baby
Love when you love me, hate me
The way you rock my body lately
you set the rain on fire
I wish the lows were higher
Wish I could stop, stop, stop to save me

Oh, I wanna stay, wanna walk out the door (oh no)
Right now baby I’m torn
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
You dry my tears and make it pour
You show me love and give me war
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn

I, I, I always wanna run away
But then I crawl into your arms
It’s, it’s like we’re starting drama every day
But, but you know that’s my favorite part

You’re contagious, baby
Love when you love me, hate me
The way you rock my body lately
You set the rain on fire, I wish the lows were higher
Wish I could stop, stop, stop to save me

Oh, I wanna stay, wanna walk out the door (oh no)
Right now baby I’m torn
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
You dry my tears and make it pour
You show me love and give me war
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
(Torn, baby I’m torn, torn)

(Torn, baby I’m torn, torn)

Torn from the pages out of our book
A beautiful tragedy
I’m torn in between heaven and hell
Cause baby when I’m with you
I just don’t know where I’d rather be

Oh, I wanna stay, wanna walk out the door (oh no)
Right now baby I’m torn
I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn
You dry my tears and make it pour
You show me love and give me war

I can’t get enough, can’t take anymore (oh no)
Right now baby I’m torn