El proper dilluns 7 d’octubre, el Cicle Inicial va al gran Teatre del Liceu a gaudir de l’espectacle La Petita Flauta Màgica, una adaptació de la gran òpera de W. A. Mozart.
Wolfgang Amadeus Mozart
Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg i va morir als 35 anys a Viena el 5 de desembre de 1791. Va ser un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i ho va fer de manera excel·lent. També va destacar per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l’escola de Viena.
Família Mozart: El pare Leopold, el fill Wolfgang i la filla Nannerl
La Flauta Màgica
Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d’Emanuel Schikaneder, basat en part en l’obra Lulu, oder die Zauberflöte, d’A.J. Liebeskind, i en part en l’obra Sethos, de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791 (just fa 233 anys!) , al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart, i el rol de Tamino fou interpretat pel tenor Benedikt Schack, gran amic de Mozart. A Catalunya no s’estrenà fins al 15 de gener de 1925 al Gran Teatre del Liceu.
En resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s’hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l’òpera s’inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adaptà el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d’inspiració maçònica.
Pel que fa a la música, té bastants moments destacats, sent especialment coneguts, per la seva complexitat tècnica, les àries de la Reina de la Nit, O zittre nicht, on intenta motivar Tamino perquè alliberi la seva filla i sobretot Der Hölle Rache, on apareix la segona nota més aguda composta per Mozart per a la música vocal, un fa₆, per a la interpretació de la qual es necessita un grau de virtuosisme important. També són molt coneguts altres fragments, com el quintet de Papageno, Tamino i les Tres Dames, Hm, hm, hm …, amb certa comicitat, o l’ària de Sarastro, In diesen heil’gen Hallen, on mostra la seva saviesa amb la veu de baix. També les intervencions de Papageno, amb la seva ària Klinget, Glöckchen, klinget i sobretot el seu duo amb Papagena.
Curiositats
Programa Òpera en texans dedicat a La Flauta Màgica
Vídeo resum del Gran Teatre del Liceu
L’interès pel teatre li va venir durant una estada d’Erasmus a l’Argentina, on va assistir a unes classes de teatre a la universitat. Un cop acabada la carrera va fer papers d’extra a la televisió, concretament a la sèrie El cor de la ciutat de TV3. Això el va animar a entrar a l’Institut del Teatre, per a les proves d’ingrés del qual es va preparar en dos mesos. Simultàniament, no ha deixat mai la seva vessant empresarial.
Discografia
Collier va créixer al nord de Londres, criat principalment per una mare soltera, amb dos germanes menors. La seva mare, Susan Collier, és violinista, directora i professora a l’Acadèmia Junior de la Real Academia de Música. L’avi matern de Collier, Derek Collier, era un violinista que també va aprendre a la Real Academia de Música i va actuar amb orquestres de tot el món. En quant al paper que juga la música dins de la seva família, Collier diu: “Cantem corals de Bach junts com a família, és molt divertit”. Collier és en part descendent de xinesos, a través de la seva àvia materna, Lila Wong.
1. COLORS
Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.
