El proper diumenge 8 de desembre de 2024 es celebraran 30 anys sense Jobim. Si no sabeu qui va ser aquest grandíssim músic i compositor brasiler, no us perdeu el Bon dia amb Melodia!

Antônio Carlos Jobim, conegut també com a Tom Jobim, (Rio de Janeiro, 25 de gener de 1927 – Nova York, 8 de desembre de 1994) fou un compositor, arranjador, cantant, guitarrista i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema, es feren populars arreu del món.

Carrera musical Primers anys
Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim era membre d’una família benestant; el seu pare era Jorge de Oliveira Jobim i la seva mare, Nilza Brasileiro de Almeida. Instal·lats al barri carioca de Tijuca, el 1930 decideixen traslladar-se al barri d’Ipanema. Jorge de Oliveira va morir jove, quan Antônio tenia només vuit anys. Això va marcar la infància del cantant i va forjar-li un caràcter melancòlic. La seva germana Helena Isaura va iniciar-li en la música, va prendre lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d’arquitectura, mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca, on aprengué a tocar també la guitarra.

El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la seva carrera musical, actuant en clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d’ells d’empleat de la companyia discogràfica Continental, on feia d’arranjador i transcrivia les partitures dels compositors.

L’any 1953 va enregistrar la seva primera composició, Incerteza, amb veu de Mauricy Moura. El primer èxit va arribar un any després, amb Tereza da praia, cantada per Dick Farney.

Neix la bossa nova
El 1956, Jobim conegué el diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració per crear una sèrie de cançons per una obra dramàtica que es titularia Orfeu da Conceição. El 1959, aquesta va ser adaptada al cinema per Marcel Camus en el film Orfeu Negre, que va assolir un gran èxit per la seva banda sonora, amb temes com Orfeo de Carnaval. Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, del qual Jobim es considerà sempre deixeble.

Del Brasil al món

El descobriment de Jobim a nivell internacional arriba l’any 1962, quan Stan Getz i Charlie Parker van interpretar Desafinado a l’àlbum de jazz Samba. Aquell any va tenir lloc un concert al Carnegie Hall de Nova York, on van actuar les grans veus de la bossa. L’any següent arriba la consagració de la bossa i de la carrera internacional de Jobim, gràcies a l’àlbum Getz/Gilberto, on s’inclou The girl from Ipanema.

Aquesta peça va ser guanyadora del premi Grammy a la gravació de l’any, superant altres obres com Hello, Dolly! (Louis Armstrong), People (Barbra Streisand) o I want to hold your hand (The Beatles).[19] També va ser nominat al premi al millor artista novell, guardó que va recaure en la banda de Liverpool.[20]

A partir d’aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més àmplia perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna. Van ser molts els intèrprets que s’hi van acostar al llarg del temps com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan, Miles Davis, Quincy Jones, Al Jarreau, etc.Jobim va fundar una editora musical, la Corcovado Music, per donar-li un impuls addicional des de dintre de la indústria musical.

Maduresa
Amb el cop d’estat militar de 1964, es desintegrà la vida intel·lectual, artística i bohèmia brasilera. El compositor va preferir no enfrontar-se obertament al règim i va centrar-se en la composició i en els estudis de gravació. Va submergir-se en l’estudi de Villa-Lobos, Debussy o Ary Barroso i va explorar ritmes d’arrels afrobrasileres i indígenes. Va enregistrar diversos àlbums instrumentals, amb la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món i també va gravar treballs amb altres artistes, com Elis Regina, Edu Lobo o Miúcha. D’aquesta època és la cèlebre Águas de Março. També va compondre peces per pel·lícules i sèries de televisió del Brasil.

Juntament amb Heitor Villa-Lobos i Cacilda Borges Barbosa és un dels màxims exponents de la composició a Brasil. El seu últim treball va ser el CD Antônio Brasileiro (1994), que li valgué un Grammy al millor àlbum de jazz llatí. El premi va ser-li concedit de manera pòstuma, ja que la cerimònia d’entrega va tenir lloc gairebé tres mesos després de la mort de l’artista.

Vida familiar Tom Jobim va morir el dijous 8 de desembre de 1994, a les 10 hores, en l’hospital Mount Sinai de Nova York. S’hi havia traslladat per tractar-se d’un càncer. Es va sotmetre a una intervenció el dimarts 6 de desembre, per extirpar un tumor a la veixiga. Però, el matí del dia 8 va patir dues aturades cardiorespiratòries, l’última d’elles fatal.

La seva mort consternà el Brasil i l’escena musical mundial. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules del 1993 quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homenatge:

« El que vostès escoltaran és amor…Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil. »
— Antônio Carlos Jobim