El proper dilluns 7 d’octubre, el Cicle Inicial va al gran Teatre del Liceu a gaudir de l’espectacle La Petita Flauta Màgica, una adaptació de la gran òpera de W. A. Mozart.
Wolfgang Amadeus Mozart
Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg i va morir als 35 anys a Viena el 5 de desembre de 1791. Va ser un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i ho va fer de manera excel·lent. També va destacar per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l’escola de Viena.
Família Mozart: El pare Leopold, el fill Wolfgang i la filla Nannerl
La Flauta Màgica
Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d’Emanuel Schikaneder, basat en part en l’obra Lulu, oder die Zauberflöte, d’A.J. Liebeskind, i en part en l’obra Sethos, de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791 (just fa 233 anys!) , al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart, i el rol de Tamino fou interpretat pel tenor Benedikt Schack, gran amic de Mozart. A Catalunya no s’estrenà fins al 15 de gener de 1925 al Gran Teatre del Liceu.
En resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s’hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l’òpera s’inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adaptà el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d’inspiració maçònica.
Pel que fa a la música, té bastants moments destacats, sent especialment coneguts, per la seva complexitat tècnica, les àries de la Reina de la Nit, O zittre nicht, on intenta motivar Tamino perquè alliberi la seva filla i sobretot Der Hölle Rache, on apareix la segona nota més aguda composta per Mozart per a la música vocal, un fa₆, per a la interpretació de la qual es necessita un grau de virtuosisme important. També són molt coneguts altres fragments, com el quintet de Papageno, Tamino i les Tres Dames, Hm, hm, hm …, amb certa comicitat, o l’ària de Sarastro, In diesen heil’gen Hallen, on mostra la seva saviesa amb la veu de baix. També les intervencions de Papageno, amb la seva ària Klinget, Glöckchen, klinget i sobretot el seu duo amb Papagena.
Curiositats
Programa Òpera en texans dedicat a La Flauta Màgica
Joan Dausà i Riera
Va néixer a Sant Feliu de Llobregat el 9 de juny de 1979.
És un cantant, músic, actor i presentador català. També és llicenciat en Administració i direcció d’empreses per la UPF i llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre.
És conegut per la seva banda de música pop Joan Dausà i els Tipus d’Interès i per les seves bandes sonores. El 2018 va rellançar la seva carrera musical com artista en solitari.
En néixer, la seva mare va morir al cap de tres setmanes, a causa d’una malaltia que, tot i saber que es podia agreujar amb l’embaràs, havia decidit tirar-lo endavant. Aquest fet és determinant en algunes de les seves cançons, com en 1979.
Als catorze anys ja solia cantar i tocar la guitarra en un grup d’esplai. Posteriorment, a la universitat, va formar un grup de música, Na’fent. A casa seva, els seus pares escoltaven cantautors com Llach, Serrat, Raimon, Moustaki, Víctor Manuel… Durant anys es va dedicar a fer concerts de piano i veu amb peces de Serrat i Llach. Un dia van demanar que fes un concert benèfic a Luz de Gas i va pensar que podia cantar-hi cançons propies, que ja en començava a tenir. I aquí va néixer tot.
L’interès pel teatre li va venir durant una estada d’Erasmus a l’Argentina, on va assistir a unes classes de teatre a la universitat. Un cop acabada la carrera va fer papers d’extra a la televisió, concretament a la sèrie El cor de la ciutat de TV3. Això el va animar a entrar a l’Institut del Teatre, per a les proves d’ingrés del qual es va preparar en dos mesos. Simultàniament, no ha deixat mai la seva vessant empresarial.
Com a curiositat, potser us sona perque diverses vegades ha fet de presentador d’actes i esdeveniments i programes de televisió (TV3).
Com a músic, ha enregistrat quatre treballs d’estudi, i ha realitzat diverses gires de concerts; és l’autor de la BSO de les pel·lícules Barcelona, nit d’estiu (per la qual va rebre un premi Gaudí) i Barcelona nit d’hivern.
Va participar en la campanya «Casa nostra és casa vostra» de suport a l’acollida de persones que fugen del seu país a causa de les guerres, de la fam, de la persecució política, creences o orientació sexual. Per denunciar el tracte que els emigrants pateixen a tot el món, va compondre la cançó Com plora el mar, que va presentar el desembre de 2016. Va decidir penjar la cançó a Internet i que els beneficis que generés anessin a alguna ONG que treballés en favor dels refugiats.
El proper 26 d’octubre actuarà a Madrid amb un aforament de 10.000 persones.
Discografia
-Jo mai mai (2012, com Joan Dausà i els Tipus d’Interès)
-Barcelona nit d’estiu (2013)
-On seràs demà (2014), Right Here Right Now
-Barcelona nit d’hivern (2015, Banda Sonora Original)
-La festa final (2016, àlbum concert de Palau de la Música el 27 i 28 de desembre de 2015)
-Ara som gegants (2018) -Ho tenim tot (2021)
Tot anirà bé
Pertany al disc Ara som gegants. Un àlbum que va rebre el premi Enderrock de la crítica al millor artista de l’any 2018.
Es tracta d’una cançó que és una clara invitació a l’optimisme. Gaudiu del vídeo! Ja sabeu que procurem començar el dia amb música que ens transmeti energia positiva!
LLETRA DE TOT ANIRÀ BÉ – JOAN DAUSÀ
Trec el cap per la finestra del vagó,
veig algú que espera a l’estació
amb un paper que dur el meu nom,
pujo a un cotxe que té més anys que jo
a la ràdio sona la cançó…
Oh, Oh, Oh…
I el cor em diu que
Tot anirà bé
i ara el món em diu que
Tot anirà bé
Uh, Uh, Uh…
Quan cau el sol
parem a una pensió,
els queda lliure una habitació
al costat, al costat del menjador.
A mitjanit, de sobte sento un crit
i algú que riu em fa sortir del llit,
t’esperem, diu, al segon pis.
Oh, Oh, Oh…
I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé
I el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé
Uh, Uh, Ah, Ah…
I ara vint anys després,
recordo aquell moment
i ens veig a tots tan bé.
Tornaria a agafar el tren,
tornaria a aquell hotel
per trobar-te entre la gent.
I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.
I ara el cor em diu que
Tot anirà bé
I ara el món em diu que
Tot anirà bé.
Aquesta setmana escoltarem un tema preciós de Jacob Collier, editat el 2023 en el seu treball Mahogany Sessions Dejesse v4.
Han passat cinc anys des que Jacob Collier es va embarcar en l’èpic viatge musical de Djesse. El que va començar com una idea ambiciosa per fer un àlbum el 2018 aviat va esclatar en una visió extensa per a una sèrie de quatre parts que abasta tots els gèneres sota el sol, que va culminar amb un gran final que combina tots els elements que van venir abans, i així molt més. A través de tres premis als Grammy, sis nominacions, inclosa l’Àlbum de l’Any per al Vol. 2020. 3, desenes de col·laboracions i centenars d’actuacions, el talent i la imaginació de Collier han continuat superant les seves pròpies altures estratosfèriques i van fer que els seus seguidors esperessin l’inesperat. L’ entrega final d’aquest capítol històric de la seva carrera acaba aquest 2024 amb Djesse Vol. 4.Creat al famós estudi al costat del seu dormitori de Londres, així com a diversos racons del món, Djesse ha explorat els somnis més salvatges de Jacob Collier i el vol. 4 porta la sèrie a una conclusió més dramàtica i emocionant. Tot i que la seva música és orgullosament inclassificable, Collier entra en un univers sonor diferent amb cada volum, que compara amb les diferents fases d’un dia. Amb Djesse Vol. 4, la saga acaba a la llum incandescent de l’alba, alquimiant un espectre complet d’emocions en un moment massiu i alegre de despertar i potencial humà.
Abans de Djesse Vol.4, Collier ha compartit la primera cançó de l’àlbum “Little Blue”, amb Brandi Carlile, cantant i compositora americana que diu que “Little Blue” és una cançó preciosa i Jacob és un talent generacional.
Brandi confesa: “Passo una quantitat de temps vergonyosa seguint-lo i estudiant la seva ment musical. Aconseguir pujar-hi i formar part de la seva creació és un meravellós gir del destí”.
Little Blue
Be my cradle, be my womb
Be my boat, be my river
Be the stillness of the moon
If I could, I’d go with you
To a place I never knew
In your eyes, so dark and open
There’s a light that leads me back to you
‘Cause you’re not so far away
I hear you say
“You’ll never walk alone”
Singin’
Don’t be afraid of the dark
In your heart
You’re gonna find a way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find a way home
Little blue, be my anchor
Be my light, my compass star
Be my darkness, be my danger
Be the strings of my guitar
Little blue (little blue)
How I love you (how I love you)
Somethin’ strong and somethin’ true
In your arms (in your arms)
So dear and gentle
There’s a home
That leads me back to you
‘Cause you’re not so far away
I hear you say
“You’ll never walk alone”
Singin’
Don’t be afraid of the dark
In your heart
You’re gonna find a way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find a way
Don’t be afraid of the light
It’s alright
You’re gonna find your way
To carry the weight of the world
On your shoulders
You’re gonna find your way home
Jacob Collier (Londres, Regne Unit; 2 d’agost de 1994) és un músic anglès, toca moltíssims instruments i interpreta una gran varietat de gèneres musicals, i sovint presenta un ús extrem de l’armonització. És com un Mozart del segle XXI.
Collier va créixer al nord de Londres, criat principalment per una mare soltera, amb dos germanes menors. La seva mare, Susan Collier, és violinista, directora i professora a l’Acadèmia Junior de la Real Academia de Música. L’avi matern de Collier, Derek Collier, era un violinista que també va aprendre a la Real Academia de Música i va actuar amb orquestres de tot el món. En quant al paper que juga la música dins de la seva família, Collier diu: “Cantem corals de Bach junts com a família, és molt divertit”. Collier és en part descendent de xinesos, a través de la seva àvia materna, Lila Wong.
Collier va assistir a l’Escola Secundaria Mill Hill County al nord de Londres i a l’Escola Purcell per a Joves Músics a Bushey, Hertfordshire. Va estudiar breument piano de jazz a la Royal Academy of Music de Londres.
El 2004 va interpretar a Tiny Tim en A Christmas Carol, de Arthur Allan Seidelman. Al mateix temps, Collier també actuava com a cantant de veu aguda en papers clàssics com la Flauta Màgica de de Mozart i “Miles” a The Turn of the Screw de Benjamin Britten. Compositor que el va influir molt harmònicament.
Collier va rebre la Medalla d’Or ABRSM per la qualificació més alta al país pel seu resultat de cant el vuitè grau l’any 2008.
Collier és un autodeclarat autodidacta. Va començar a pujar contingut casolà i instrumental a YouTube el 2011, llançant, entre altres, arranjaments vocals de “Pure Imagination”, de la pel·lícula de 1971 Willy Wonka and the Chocolate Factory, i el 2013, una interpretació instrumental de Stevie Wonder “Don’t You Worry ‘Bout a Thing “. La seva creativitat va cridar l’atenció de Quincy Jones, qui va portar a Collier al Festival de Jazz de Montreux, on es va reunir amb ell i amb Herbie Hancock.
El 2012, els seus vídeos a la pantalla dividida de cançons populars, com “Don’t You Worry ‘bout a Thing” de Stevie Wonder, començaran a fer-se virals a YouTube. L’any 2014, Collier firmà amb la companyia de Quincy Jones i va començar a treballar en un nou instrument per sintetitzar la veu i poder fer armonies ell sol en directe. Un instrument dissenyat i construït a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts.
En 2016, Collier va llançar el seu debut a l’àlbum, In My Room, que va ser completament autoenregistrat, arreglat, interpretat i produït en la petita habitació de la casa de la seva família en Finchley, al nord de Londres. En 2017, Collier va rebre dos premis Grammy pels seus arranjaments de “Flintstones (Picapedra)” i “You And I”, ambdós de l’àlbum.
Collier és el primer músic britànic en guanyar al menys un premi Grammy per cada un dels seus primers quatre àlbums.
L’any 2018, Collier va començar a treballar en Djesse, un àlbum de quatre volums i al voltant de 50 cançons amb més de dos docents d’artistes i conjunts. El primer volum, que presenta el Metropole Orkest, Djesse Vol. 1, va ser llançat en desembre de 2018. El segon, Djesse Vol. 2, de naturalesa més acústica, va ser llançat en juliol de 2019. En 2020, Collier va guanyar altres dos premis Grammy pels seus arranjaments de “All Night Long” de Djesse Vol. 1 i “Moon River” de Djesse Vol. 2, respectivament. El tercer volum, Djesse Vol. 3, que Collier descriu que està basat en sons electrònics, va ser llançat el 14 d’agost de 2020.
Si encara voleu saber més coses i escoltar més música seva us animo a que entreu al seu canal de You Tube https://www.youtube.com/@jacobcollier/videos o al seu web https://www.jacobcollier.com/
Bona setmana a tots i totes!!
Curiositats
Els fans de Collier pengen a You Tube versions dels seus temes.
Comparteixo una versió fantàstica del nou tema Little Blue.