Maria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal i Serra
Va ser una poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana.
Nascuda el 13 de novembre de 1952, va passar tota la seva infància a Ivars d’Urgell a la comarca del Pla d’Urgell (Lleida). Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a l’edat de 45 anys.
El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular.
El 1963 se’n va a estudiar el batxillerat a l’institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l’etapa universitària s’inicia la politització de Marçal. Abans d’acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.
També va ser activista política, cultural i feminista. Marçal defineix l’escriptura com a «activitat vertebradora». Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.
El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), amb el pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Cançó de fer camí
Marina Rossell, que va musicar “Cançó de fer camí” de Maria-Mercè Marçal, uns versos que la poeta va dedicar a la cantautora i que alhora aquesta va incloure al disc Bruixes i maduixes (CBS, 1980). És una cançó que també han musicat com a “Cançó de fer camí”, primer, la cantautora rosinca Rusó Sala al disc Fil de coure (Microscopi, 2015), i posteriorment en van fer un senzill Mireia Vives i Borja Penalba, amb un videoclip de la cançó interpretada conjuntament amb Gemma Humet. La cançó conté els versos, ‘Serem cinc-centes, serem mil’, que són leit motiv de l’exposició D’ONES: (R) evolució de les dones en la música.
En motiu del #25N Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les Dones, aquesta setmana escoltarem Cançó de fer camí. en la última versió de “Cançó de fer camí” musicada el 2015 per Borja Penalba i cantada per Mireia Vives i Gemma Humet. Des de l’educació, treballem per un futur millor, més segur i més just per totes les estudiants d’Argentona i arreu.
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit
Curiositats
A continuació volem compartir un vídeo que han realitzat alumnes de l’institut d’Argentona, entre elles diverses ex-alumnes de Les Fonts en motiu del #25N el dia internacional per l’eliminació de la violència masclista envers les dones. Moltes Felicitats!
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Una altra curiositat de Brina May també és força sorprenent. La seva inseparable guitarra és la Red Special, la va utilitzar en tota la seva carrera musical. Aquesta guitarra, la va dissenyar i construir ell mateix amb l’ajut del seu pare l’any 1963 quan era molt jove. Quin talent! 
