Coetus és una orquestra de percussió ibèrica fundada el 2008 pel percussionista Aleix Tobias. Integrada originalment només per percussionistes i la veu d’Eliseo Parra, en l’actualitat l’orquestra és formada per tres cantants (Carles Dénia, Rusó Sala i Ana Rossi), 11 percussionistes i instruments harmònics i melòdics: Xavi Lozano als aeròfons, Guillem Aguilar al baix, Mario Mas a la guitarra i Martí Serra als saxos soprano i tenor.
Els membres actuals de Coetus són els percussionistes Aleix Tobias, Anna Tobias, Bernat Torras, Fran Lucas, Alberto Carreño, Bernat Torras, Angelo Manhenzane, Martí Hosta, Dídac Ruiz, Mariona del Carmen i Acari Bertran, els cantants Carles Dénia, Rusó Sala i Ana Rossi, els instrumentistes Xavi Lozano, Guillem Aguilar, Mario Mas i Martí Serra i el tècnic de so Andreu Hernández.
També han format part de Coetus les cantants Sílvia Pérez Cruz, Judit Nedermann, Carola Ortiz i Anna Ferrer i els percussionistes Ramon Rodríguez i Marc Vila i han fet espectacles conjunts amb Raúl Rodríguez i amb Juan Quintero i Luna Monti, i Pau Riba va col·laborar amb un recitat en el disc “De banda a banda”.
Vídeos resum de com sona Coetus en directe. És una passada!
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia sentirem una música preciosa i força diferent. Es tracta de Momi Maiga un compositor del Senegal curiós, autodidacte i amb una sensibilitat musical sorprenent que toca un instrument molt especial: La Kora.
Momi Maiga
Momi va néixer l’any 1997 a Gàmbia, als quatre anys va anar a viure amb la seva família materna a Ziguinchor, la capital de Casamance, la regió sud del Senegal. Immers en una gran herència musical, va créixer enmig de la coneguda família Cissokho, una família de Djelis. Els Djelis d’Àfrica Occidental són dinasties de músics, trobadors, mediadors i transmissors de cultura que han utilitzat la música i les cançons per transmetre la història, els valors i els missatges de pau a la societat durant segles i fins a l’actualitat. Momi es va educar entre les seves riques tradicions musicals, aprenent l’extens repertori de la tradició oral, mirant i escoltant.
Als sis anys va començar a tocar la kora gràcies a un dels seus oncles, Solo Cissokho (que descansi en pau), que va tenir ordre de fer una petita kora quan va veure l’interès del petit Momi per aprendre a tocar-la. La kora és un dels instruments més venerats de l’Àfrica Occidental, i la família Cissokho ha estat la guardiana d’aquesta arpa de llaüt africana de 21 o 22 cordes durant segles.
Tanmateix, el seu viatge com a músic va començar com a músic secundari als concerts i cerimònies dels seus oncles com a percussionista. Només tocava la kora a casa, a la seva habitació. Tots els seus oncles, avis i cosins toquen la kora, fins i tot un membre de la família la construeix. Molts d’ells tenen una trajectòria professional internacional. Així, seguint el llegat històric de la seva família, el seu patrimoni artístic el vincula amb una profunda connexió amb les tradicions mandinques i els seus repertoris. El seu viatge com a intèrpret de kora va començar l’any 2015, col·laborant amb la banda del reconegut músic Ale Möller Band de Suècia. El 2016 va fer un concert amb el grup local de Hip Hop Ziguinchor Djali Kunda. El 2017 va viatjar a França amb el grup de Dakar Weuzz et le Samara.
L’any 2018 va fer la seva primera estada a Barcelona, convidat pel Museu de la Música de Barcelona, i va gravar la veu per al disc Goor, del pianista Adrià González. El mateix any va fer un concert al Fuerteventura International Blues Festival, i un parell de concerts a Estocolm, Suècia. Uns mesos després, a mitjan 2019, Momi va tornar a ser convidat a Espanya a través del Museu d’Etnologia i Cultures del Món de Barcelona. És en aquest moment quan decideix instal·lar-se a Catalunya per donar forma als seus projectes i gravar el seu primer disc. Poc després comencen trobades i col·laboracions en directe amb músics com Aleix Tobias, Sílvia Pérez Cruz, Michael League, Ferran Savall, Judit Neddermann, Ignacio María Gómez, entre d’altres. Maiga es distingeix ràpidament com un compositor atrevit i amb ganes de fusionar-se amb altres músics i gèneres musicals. Canta principalment en mandingue i wolof, alhora que reflexiona sobre temes destacats del nostre temps i la importància de preservar els valors humans més purs, com la solidaritat, el respecte, l’amor i la dignitat. En el seu primer disc de debut titulat Nio, presentà un treball en el qual combina jazz ètnic, flamenc i els sons de les seves arrels mandinques.
Fusiona la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, i s’embarca en un viatge que porta a l’inici d’una prometedora carrera musical. Amb una espectacular estrena a finals del 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa, Momi va cridar l’atenció de promotors nacionals i internacionals. El públic mostra clarament la seva admiració entusiasta.
Denano significa nadó en mandinka, la llengua materna de Momi Maiga. És una cançó de benvinguda per a tots els nounats, desitjant-los una llarga vida, plena de salut i amor. La lletra parla del dret i de la importància d’una educació en valors, per a tots els nens del món.
Denano camina sobre una base de ritmes identitaris tradicionals de diferents ètnies del Senegal, com els mbalax i els seourouba. Les cordes de kora es fusionen amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, creant un context musical que replanteja els paràmetres d’aquests instruments clàssics, ampliant els seus horitzons i donant-los lloc a nous paradigmes musicals.
Amb aquesta cançó Momi ens porta a l’arrel de la transformació social. Una bona educació serà la que permetrà als nens d’avui crear noves relacions amb els altres i amb l’entorn.
Mansani és una cançó transcultural que fusiona la cultura original de Momi amb la cultura flamenca, que descobreix durant la seva residència a Espanya.
La creació sorgeix de la recerca i experimentació amb la kora, per tal de trobar una sonoritat propera a un dels pals flamencs. Un cop troba el color en el seu propi instrument, el fusiona amb la melodia de Mansani Cissé, una antiga cançó de tradició oral de l’Àfrica occidental.
Mansani simbolitza dues terres i dues herències musicals de tradició oral que es troben on el pas del temps i la distància desapareixen.
Per conèixer millor Momi Maiga:
Curiositats: LA KORA
La kora és l’arpa de l’Àfrica de l’oest, concretament de l’ètnia mandinga i la casta dels Djelis, zona situada en l’actual Senegal, Casamance, Gàmbia, Mali i Guinea. El seu so es troba entre l’arpa celta en els baixos i la guitarra flamenca en els aguts per fer les improvisacions.
4 koras pels 4 costats
La kora tradicional està feta de mitja carbassa buida, pell de vaca o antílop, tres rebladures de fusta (fins aquí la caixa de ressonància). Un màstil que travessa la carbassa, en la part inferior hi ha un anella de ferro (on comencen les cordes) prop d’on es recolza a terra. En la part superior tenim 21 Kònsuls (anelles de pell trenada) amb els que s’afina la kora. Un pont de fusta en mig de la pell on aniran les cordes i sota d’aquest, una plataforma de fusta coberta amb tela que ajudarà a passar el so per la caixa de ressonància. Per últim les 21 cordes, antigament de tripa i actualment de nylon de pescar. Comencen en l’anella de metall a sota de la carabassa, passen pel pont i conclouen en el kónsul. Actualment les kora modernes tenen afinadors similars a les guitarres i altres millores.
Una KORA Moderna
Una mica de geografia…
Identifica els països on va néixer la KORA: Senegal (Casamance) Gàmbia, Mali i Guinea. Desgraciadament hi ha diversos conflictes en aquesta zona com per exemple entre la regió de Casamance i Senegal.
Zones del món on hi ha conflictes armats actualment (2022).
El proper diumenge 8 de desembre de 2024 es celebraran 30 anys sense Jobim. Si no sabeu qui va ser aquest grandíssim músic i compositor brasiler, no us perdeu el Bon dia amb Melodia!
Antônio Carlos Jobim, conegut també com a Tom Jobim, (Rio de Janeiro, 25 de gener de 1927 – Nova York, 8 de desembre de 1994) fou un compositor, arranjador, cantant, guitarrista i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema, es feren populars arreu del món.
Carrera musical Primers anys
Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim era membre d’una família benestant; el seu pare era Jorge de Oliveira Jobim i la seva mare, Nilza Brasileiro de Almeida. Instal·lats al barri carioca de Tijuca, el 1930 decideixen traslladar-se al barri d’Ipanema. Jorge de Oliveira va morir jove, quan Antônio tenia només vuit anys. Això va marcar la infància del cantant i va forjar-li un caràcter melancòlic. La seva germana Helena Isaura va iniciar-li en la música, va prendre lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d’arquitectura, mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca, on aprengué a tocar també la guitarra.
El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la seva carrera musical, actuant en clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d’ells d’empleat de la companyia discogràfica Continental, on feia d’arranjador i transcrivia les partitures dels compositors.
L’any 1953 va enregistrar la seva primera composició, Incerteza, amb veu de Mauricy Moura. El primer èxit va arribar un any després, amb Tereza da praia, cantada per Dick Farney.
Antônio Carlos Jobim, foto de 1974
Neix la bossa nova
El 1956, Jobim conegué el diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració per crear una sèrie de cançons per una obra dramàtica que es titularia Orfeu da Conceição. El 1959, aquesta va ser adaptada al cinema per Marcel Camus en el film Orfeu Negre, que va assolir un gran èxit per la seva banda sonora, amb temes com Orfeo de Carnaval. Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, del qual Jobim es considerà sempre deixeble.
Del Brasil al món
El descobriment de Jobim a nivell internacional arriba l’any 1962, quan Stan Getz i Charlie Parker van interpretar Desafinado a l’àlbum de jazz Samba. Aquell any va tenir lloc un concert al Carnegie Hall de Nova York, on van actuar les grans veus de la bossa. L’any següent arriba la consagració de la bossa i de la carrera internacional de Jobim, gràcies a l’àlbum Getz/Gilberto, on s’inclou The girl from Ipanema.
Aquesta peça va ser guanyadora del premi Grammy a la gravació de l’any, superant altres obres com Hello, Dolly! (Louis Armstrong), People (Barbra Streisand) o I want to hold your hand (The Beatles).[19] També va ser nominat al premi al millor artista novell, guardó que va recaure en la banda de Liverpool.[20]
A partir d’aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més àmplia perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna. Van ser molts els intèrprets que s’hi van acostar al llarg del temps com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan, Miles Davis, Quincy Jones, Al Jarreau, etc.Jobim va fundar una editora musical, la Corcovado Music, per donar-li un impuls addicional des de dintre de la indústria musical.
Maduresa
Amb el cop d’estat militar de 1964, es desintegrà la vida intel·lectual, artística i bohèmia brasilera. El compositor va preferir no enfrontar-se obertament al règim i va centrar-se en la composició i en els estudis de gravació. Va submergir-se en l’estudi de Villa-Lobos, Debussy o Ary Barroso i va explorar ritmes d’arrels afrobrasileres i indígenes. Va enregistrar diversos àlbums instrumentals, amb la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món i també va gravar treballs amb altres artistes, com Elis Regina, Edu Lobo o Miúcha. D’aquesta època és la cèlebre Águas de Março. També va compondre peces per pel·lícules i sèries de televisió del Brasil.
Juntament amb Heitor Villa-Lobos i Cacilda Borges Barbosa és un dels màxims exponents de la composició a Brasil. El seu últim treball va ser el CD Antônio Brasileiro (1994), que li valgué un Grammy al millor àlbum de jazz llatí. El premi va ser-li concedit de manera pòstuma, ja que la cerimònia d’entrega va tenir lloc gairebé tres mesos després de la mort de l’artista.
Vida familiar Tom Jobim va morir el dijous 8 de desembre de 1994, a les 10 hores, en l’hospital Mount Sinai de Nova York. S’hi havia traslladat per tractar-se d’un càncer. Es va sotmetre a una intervenció el dimarts 6 de desembre, per extirpar un tumor a la veixiga. Però, el matí del dia 8 va patir dues aturades cardiorespiratòries, l’última d’elles fatal.
La seva mort consternà el Brasil i l’escena musical mundial. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules del 1993 quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homenatge:
« El que vostès escoltaran és amor…Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil. »
— Antônio Carlos Jobim
El proper dilluns 7 d’octubre, el Cicle Inicial va al gran Teatre del Liceu a gaudir de l’espectacle La Petita Flauta Màgica, una adaptació de la gran òpera de W. A. Mozart.
Wolfgang Amadeus Mozart
Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg i va morir als 35 anys a Viena el 5 de desembre de 1791. Va ser un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i ho va fer de manera excel·lent. També va destacar per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l’escola de Viena.
Família Mozart: El pare Leopold, el fill Wolfgang i la filla Nannerl
La Flauta Màgica
Die Zauberflöte (en alemany; representada habitualment com a La flauta màgica, K. 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d’Emanuel Schikaneder, basat en part en l’obra Lulu, oder die Zauberflöte, d’A.J. Liebeskind, i en part en l’obra Sethos, de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791 (just fa 233 anys!) , al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart, i el rol de Tamino fou interpretat pel tenor Benedikt Schack, gran amic de Mozart. A Catalunya no s’estrenà fins al 15 de gener de 1925 al Gran Teatre del Liceu.
En resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s’hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l’òpera s’inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adaptà el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d’inspiració maçònica.
Pel que fa a la música, té bastants moments destacats, sent especialment coneguts, per la seva complexitat tècnica, les àries de la Reina de la Nit, O zittre nicht, on intenta motivar Tamino perquè alliberi la seva filla i sobretot Der Hölle Rache, on apareix la segona nota més aguda composta per Mozart per a la música vocal, un fa₆, per a la interpretació de la qual es necessita un grau de virtuosisme important. També són molt coneguts altres fragments, com el quintet de Papageno, Tamino i les Tres Dames, Hm, hm, hm …, amb certa comicitat, o l’ària de Sarastro, In diesen heil’gen Hallen, on mostra la seva saviesa amb la veu de baix. També les intervencions de Papageno, amb la seva ària Klinget, Glöckchen, klinget i sobretot el seu duo amb Papagena.
Curiositats
Programa Òpera en texans dedicat a La Flauta Màgica
Aquest cap de setmana ha començat la tardor. Per això escoltarem el grandíssim tema “Autumn Leaves”. Esperem que us agradi!
“Autumn Leaves” o “Fulles de tardor” és una composició basada en una cançó francesa “Les Feuilles Mortes” (“Les fulles mortes”) composta per Joseph Kosma l’any 1945. La lletra original va ser escrita per Jacques Prévert en francès, i la lletra anglesa va ser de Johnny Mercer.
Joseph Kosma (1905-1969)
Kosma era natural d’Hongria que es va presentar a Prévert a París, i van col·laborar en la cançó “Les Feuilles Mortes”. La cançó va ser dipositada legalment el 1945 i publicada el 1947.La cançó té el seu origen en la música de ballet escrita per Kosma per a Le Rendez-vous de Roland Petit, interpretada a París al final de la Segona Guerra Mundial.
Grans parts de les melodies són exactament les mateixes que la música de ballet, que era parcialment semblant a “Poème d’octet No. 4” de Jules Massenet.També s’ha observat que aquesta part de la melodia és gairebé idèntica a un passatge de la composició de Txaikovski de 1888 Hamlet Overture-Fantasia, Op. 67.Marcel Carné va utilitzar “Les Feuilles Mortes” per a la pel·lícula de 1946 Les Portes de la nuit (Les portes de la nit), on va ser cantada/talariada en parts per Irène Joachim i Yves Montand.
Els enregistraments comercials més reeixits de “Les Feuilles Mortes” van ser d’Yves Montand (Columbia) el 1949, que va vendre un milió de còpies en 5 anys. Cora Vaucaire el va gravar (1947 o 1948), i Juliette Gréco, el 1949.
El 1950, Johnny Mercer va escriure la lletra anglesa i li va donar el títol de “Autumn Leaves”. La lletra en anglès és significativament més curta que la versió francesa, només consta de dos versos.
Mercer va ser fundador i soci de Capitol Records en aquell moment, i va seleccionar a l’artista Jo Stafford de Capitol per fer el primer enregistrament en anglès el juliol de 1950.
Us proposem la versió del gran cantant i pianista Nat King Cole (1919-1965).
Autumn Leaves
The falling leaves drift by the window
The autumn leaves of red and gold
I see your lips, the summer kisses
The sun-burned hands I used to hold
Since you went away the days grow long
And soon I’ll hear old winter’s song
But I miss you most of all my darling
When autumn leaves start to fall
Curiositats
Una versió instrumental del pianista Roger Williams va ser un èxit de vendes número u a les llistes Billboard dels Estats Units de 1955. També s’ha convertit en un estàndard del jazz i una de les cançons més gravades pels músics de jazz. Se sap que més d’un miler d’enregistraments comercials han estat publicats per músics de jazz i i d’altres gèneres.
Roger Williams va ser signat per Dave Kapp de Kapp Records quan va escoltar Williams tocant al saló d’un hotel. Se li va demanar que canviés el seu nom de naixement Louis Jacob Weertz per Roger Williams. Williams va llançar un àlbum The Boy Next Door, que no va tenir impacte, i després la cançó “Autumn Leaves”.
“Autumn Leaves” Williams, que abans havia pensat que la cançó es titulava “Falling Leaves”, va dir: “El primer que em va venir al cap va ser tocar totes aquelles curses pel teclat, vaig intentar que sonés com a fulles que cauen.” Va crear l’arranjament aquell divendres i el dissabte següent a la nit, i va gravar la cançó el dilluns. Williams va tocar la melodia amb arpegis descendents la seva característica dominant, amb el suport d’una orquestra dirigida per Glenn Osser. La primera gravació va durar poc més de 3 minuts, i Kapp va suggerir que s’accelerés per mantenir-la a menys de 3 minuts, cosa que Williams va fer degudament.
La cançó es va convertir en un èxit número u als Estats Units el 1955, el primer instrumental per a piano a arribar al número u.Es va mantenir al número 1 durant quatre setmanes a la llista dels més venuts. Es diu que la cançó va vendre dos milions de còpies a tot el món, i segueix sent el disc de piano més venut de tots els temps.
Aquesta setmana celebrarem diferents activitats relacionades amb St. Jordi.
Enguany activitats dedicades a Gianni Rodari.
Gianni Rodari
Gianni Rodari (Omegna, 23 d’octubre de 1920 – Roma, 14 d’abril de 1980) va ser un mestre, escriptor, pedagog i periodista italià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil.
Una de les contribucions més importants que va realitzar Gianni Rodari al món educatiu i creatiu son les seves tècniques per estimular la creativitat en els infants, que va aplicar en les seves històries, i que també va recollir i explicar en alguns dels seus llibres: especialment a, Gramàtica de la Fantasia. Introducció a l’art de contar històries i a l’Escola de la Fantasia. Reflexions sobre l’educació per a mestres, pares i nens.
Aquestes tècniques tenen com a principis situar la imaginació com una forma de coneixement, del joc com a base indispensable d’aquest i de l’experimentació amb les paraules per la creació d’històries. Jugar amb les paraules per descobrir, per crear i, sobretot, per gaudir-ne.
Il cielo è di tutti (Gianni Rodari)
Qualcuno che la sa lunga
mi spieghi questo mistero:
il cielo è di tutti gli occhi
di ogni occhio è il cielo intero.
È mio, quando lo guardo.
È del vecchio, del bambino,
del re, dell’ortolano,
del poeta, dello spazzino.
Non c’è povero tanto povero
che non ne sia il padrone.
Il coniglio spaurito
ne ha quanto il leone.
Il cielo è di tutti gli occhi,
ed ogni occhio, se vuole,
si prende la luna intera,
le stelle comete, il sole.
Ogni occhio si prende ogni cosa
e non manca mai niente:
chi guarda il cielo per ultimo
non lo trova meno splendente.
Spiegatemi voi dunque,
in prosa od in versetti,
perché il cielo è uno solo
e la terra è tutta a pezzetti.
La Natàlia Castells, tutora de 4t ens fa una proposta ben especial.
Les coreografies de Masaka Kids!
Masaka Kids Afrikana és grup de nens i nenes d’un refugi d’Uganda, que malgrat les advertitats, entre els quals hi ha un país amb conflictes bèl·lics i problemes sanitaris, aconsegueixen tirar endavant a través de la música, el ball, i un gran somriure com a teràpia. Gestionat per una ONG, un grup de nens i nenes triomfen a les xarxes amb les seves coreografies.
Segurament els haureu vist ballar en nombrosos vídeos que es van tornar virals a les xarxes socials, el seu talent causa sorpresa i arrenca somriures a qualsevol hora, però qui són?
Es van donar a conèixer fa un parell d’anys amb un ball de “Jerusalema”, una cançó amb què van batre rècords fins gairebé arribar als 100 milions de visualitzacions a YouTube.
“Ballem pels somriures, per les llàgrimes, per la bogeria, per les pors, per les esperances, pels crits, som ballarins i ballarines, creem somnis”, declaren a la seva pàgina web citant Albert Einstein.
Des dels dos anys d’edat es van incorporant a les coreografies, amb les quals han ballat des del Aniversari feliç fins al popular tema de Daddy Yankee, Que tiren pa’alante. Sobre aquest últim, l’intèrpret llatí va quedar tan emocionat que els va compartir al seu compte personal.
Tot i la pobresa que els envolta, el talent dels infants van conquerir els cors de milions de persones. Van ser nominats als African Entertainment Awards USA com els millors ballarins, un reconeixement més que merescut, ja que només cal revisar els seus perfils per constatar-ho.
Tenen un comptes de Spotify, Tik Tok, Instagram, Facebook, Apple Music amb molts seguidors i fins i tot el seus propis discs, senzills propis i versions de cançons.
Tots els guanys d’aquestes plataformes són destinats a l’atenció dels infants, a més a la seva pàgina web, es poden fer donacions i apadrinar algun d’aquests nens talentosos.
Back To School
Sabulaaaaaaa
Masaka kids Africana it’s time to go to school wake up ….
Chorus:::
Let’s go to school so we never retire ….I will never look my back pick up your shoes pull up your socks and go…. X2
1: I wake up in the morning I wash up my face I lift up my eyes and pray to the father to guide me on my way ……
I look into my future just how going to be …I can never be so sad worried in my life
Ndi Mugumu nina omusinji okusoma anti gwe’musinji( am strong that I have the foundation education is the foundation)
Is the key to the future everywhere I go …..
Chorus:::
Let’s go to school so we never retire ….I will never look my back pick up your shoes pull up your socks and go…. X2
2: I wannah be a doctor when I grow up treat all my friends and the people at home
Teach them to Love …… My Mother and My Father, My country baninamu essubi ddene ( They have too much hope in me )
Wadde fees zabula tokoowa saaba (evn though school fees are scarce don’t get tired of praying )
you have a dream in your life never give up clean your shoes pack up your books pick up your pen and go
Chorus:::
Let’s go to school so we never retire ….I will never look my back pick up your shoes pull up your socks and go…. X2
3: Otulo twokumakya tunyuma naye olina okutweresa okele enkera nga oli muwanguzi
Ndimunyikivu Kati ngo’ba kilooto enkuuba ekuuba naye ngenda mu maaso njagala bukye nga ndi omu kuba Lodi…..(Morning sleep is so enjoyable but you got to sacrifice it to become successful…. am so persistent to chase my dream…..
The rain is raining on me but am going forward because I want to wake up tomorrow when am one of the richest people)
Ndimugumu nina omusingi okusoma anti gwe’musingi (am strong I have a foundation.. education is the foundation) is the key to the future everywhere I go
Chorus:::
Let’s go to school so we never retire ….I will never look my back pick up your shoes pull up your socks and go…. X2
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia sentirem una música preciosa i força diferent. Es tracta de Momi Maiga un compositor del Senegal curiós, autodidacte i amb una sensibilitat musical sorprenent que toca un instrument molt especial: La Kora.
Moltes gràcies Natàlia, tutora de 4t, per aquesta proposta pel Bon dia amb melodia!!!
Momi Maiga
Momi va néixer l’any 1997 a Gàmbia, als quatre anys va anar a viure amb la seva família materna a Ziguinchor, la capital de Casamance, la regió sud del Senegal. Immers en una gran herència musical, va créixer enmig de la coneguda família Cissokho, una família de Djelis. Els Djelis d’Àfrica Occidental són dinasties de músics, trobadors, mediadors i transmissors de cultura que han utilitzat la música i les cançons per transmetre la història, els valors i els missatges de pau a la societat durant segles i fins a l’actualitat. Momi es va educar entre les seves riques tradicions musicals, aprenent l’extens repertori de la tradició oral, mirant i escoltant.
Als sis anys va començar a tocar la kora gràcies a un dels seus oncles, Solo Cissokho (que descansi en pau), que va tenir ordre de fer una petita kora quan va veure l’interès del petit Momi per aprendre a tocar-la. La kora és un dels instruments més venerats de l’Àfrica Occidental, i la família Cissokho ha estat la guardiana d’aquesta arpa de llaüt africana de 21 o 22 cordes durant segles.
Tanmateix, el seu viatge com a músic va començar com a músic secundari als concerts i cerimònies dels seus oncles com a percussionista. Només tocava la kora a casa, a la seva habitació. Tots els seus oncles, avis i cosins toquen la kora, fins i tot un membre de la família la construeix. Molts d’ells tenen una trajectòria professional internacional. Així, seguint el llegat històric de la seva família, el seu patrimoni artístic el vincula amb una profunda connexió amb les tradicions mandinques i els seus repertoris. El seu viatge com a intèrpret de kora va començar l’any 2015, col·laborant amb la banda del reconegut músic Ale Möller Band de Suècia. El 2016 va fer un concert amb el grup local de Hip Hop Ziguinchor Djali Kunda. El 2017 va viatjar a França amb el grup de Dakar Weuzz et le Samara.
L’any 2018 va fer la seva primera estada a Barcelona, convidat pel Museu de la Música de Barcelona, i va gravar la veu per al disc Goor, del pianista Adrià González. El mateix any va fer un concert al Fuerteventura International Blues Festival, i un parell de concerts a Estocolm, Suècia. Uns mesos després, a mitjan 2019, Momi va tornar a ser convidat a Espanya a través del Museu d’Etnologia i Cultures del Món de Barcelona. És en aquest moment quan decideix instal·lar-se a Catalunya per donar forma als seus projectes i gravar el seu primer disc. Poc després comencen trobades i col·laboracions en directe amb músics com Aleix Tobias, Sílvia Pérez Cruz, Michael League, Ferran Savall, Judit Neddermann, Ignacio María Gómez, entre d’altres. Maiga es distingeix ràpidament com un compositor atrevit i amb ganes de fusionar-se amb altres músics i gèneres musicals. Canta principalment en mandingue i wolof, alhora que reflexiona sobre temes destacats del nostre temps i la importància de preservar els valors humans més purs, com la solidaritat, el respecte, l’amor i la dignitat. En el seu primer disc de debut titulat Nio, presenta un treball en el qual combina jazz ètnic, flamenc i els sons de les seves arrels mandinques.
Fusiona la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, i s’embarca en un viatge que porta a l’inici d’una prometedora carrera musical. Amb una espectacular estrena a finals del 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa, Momi va cridar l’atenció de promotors nacionals i internacionals. El públic mostra clarament la seva admiració entusiasta.
L’àlbum de NIO es llançarà oficialment aquest dimarts 4 d’octubre de 2022.
Denano significa nadó en mandinka, la llengua materna de Momi Maiga. És una cançó de benvinguda per a tots els nounats, desitjant-los una llarga vida, plena de salut i amor. La lletra parla del dret i de la importància d’una educació en valors, per a tots els nens del món.
Denano camina sobre una base de ritmes identitaris tradicionals de diferents ètnies del Senegal, com els mbalax i els seourouba. Les cordes de kora es fusionen amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, creant un context musical que replanteja els paràmetres d’aquests instruments clàssics, ampliant els seus horitzons i donant-los lloc a nous paradigmes musicals.
Amb aquesta cançó Momi ens porta a l’arrel de la transformació social. Una bona educació serà la que permetrà als nens d’avui crear noves relacions amb els altres i amb l’entorn.
Mansani és una cançó transcultural que fusiona la cultura original de Momi amb la cultura flamenca, que descobreix durant la seva residència a Espanya.
La creació sorgeix de la recerca i experimentació amb la kora, per tal de trobar una sonoritat propera a un dels pals flamencs. Un cop troba el color en el seu propi instrument, el fusiona amb la melodia de Mansani Cissé, una antiga cançó de tradició oral de l’Àfrica occidental.
Mansani simbolitza dues terres i dues herències musicals de tradició oral que es troben on el pas del temps i la distància desapareixen.
Per conèixer millor Momi Maiga:
Curiositats: LA KORA
La kora és l’arpa de l’Àfrica de l’oest, concretament de l’ètnia mandinga i la casta dels Djelis, zona situada en l’actual Senegal, Casamance, Gàmbia, Mali i Guinea. El seu so es troba entre l’arpa celta en els baixos i la guitarra flamenca en els aguts per fer les improvisacions.
4 koras pels 4 costats
La kora tradicional està feta de mitja carbassa buida, pell de vaca o antílop, tres rebladures de fusta (fins aquí la caixa de ressonància). Un màstil que travessa la carbassa, en la part inferior hi ha un anella de ferro (on comencen les cordes) prop d’on es recolza a terra. En la part superior tenim 21 Kònsuls (anelles de pell trenada) amb els que s’afina la kora. Un pont de fusta en mig de la pell on aniran les cordes i sota d’aquest, una plataforma de fusta coberta amb tela que ajudarà a passar el so per la caixa de ressonància. Per últim les 21 cordes, antigament de tripa i actualment de nylon de pescar. Comencen en l’anella de metall a sota de la carabassa, passen pel pont i conclouen en el kónsul. Actualment les kora modernes tenen afinadors similars a les guitarres i altres millores.
Una KORA Moderna
Una mica de geografia…
Identifica els països on va néixer la KORA: Senegal (Casamance) Gàmbia, Mali i Guinea. Desgraciadament hi ha diversos conflictes en aquesta zona com per exemple entre la regió de Casamance i Senegal.
Zones del món on hi ha conflictes armats actualment (2022).
Més coneguda pel nom artístic de Judit Neddermann, va néixer a Vilassar de Mar, 27 de març de 1991. És una cantant i compositora catalana. Formà part dels grups de música The Gramophone Allstars, Verd i Blau, Clara Peya, Luzazul i Coetus. És germana de la també cantautora Meritxell Neddermann.
El 2014 llançà el seu primer disc en solitari Tot el que he vist . Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol, del certamen Terra i Cultura (per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d’hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller en versió traduïda al català per Miquel Desclot.
El 2016 publicà el segon àlbum, anomenat Un segon, amb vuit lletres pròpies, un poema de Daniel Vidal-Barraquer i Castells i una versió de Mikel Laboa. L’àlbum fou escollit com a millor disc del 2016 segons els lectors de la revista La tornada. La cançó «Mireia», inclosa en el segon treball, fou guardonada amb el Premi Enderrock de 2016 per votació popular en la categoria Millor cançó de cançó d’autor.
L’any 2018 publicà el seu tercer àlbum, Nua, una obra plena de confidències dels seus sentiments més íntims. El 2019 va col·laborar en la cançó «Este segundo» del disc #ELDISCO d’Alejandro Sanz, premiat amb el Grammy de Pop Llatí.
El novembre 2019 va publicar Present, un disc de nadales tradicionals catalanes produït en col·laboració amb la seva germana Meritxell Neddermann.
Judit Neddermann amb Alejandro Sanz
Aquest 2021 ha editat el seu darrer disc titulat Aire. Es tracta d’un àlbum íntim, tranquil i molt femení, apadrinat per Alejandro Sanz. Neddermann explica que l’aire forma part dels moments de “calma, d’inspirar, expirar i concentrar-se” per tal de trobar la pròpia pau.
Ja que aquesta setmana celebrem Santa Cecília, patrona de la música, d’aquest disc us proposo la cançó Canta. Es tracta d’una lletra molt curiosa ja que barreja el català, el castellà i el portugués… La música és un llenguatge universal! A més el vídeoclip té una coreografia molt treballada. Espero que us agradi!
Bona setmana a tothom i visca la música!!!
*Aquest dijous celebrarem la festa de Santa Cecília al gimnàs de l’escola amb un CONCERT del Projecte 4Cordes. Fins dijous!!!
Canta (Lletra i Música: Judit Neddermann)
Qué te importa si lo digo así, si t´ho dic així, si eu falo assim
Lo importante es que el corazón, és que el teu cor, que o coraçao
sente, senti, sienta que la verdad está detrás
y que yo entiendo más allá de tus palabras;
que a verdade è dentro, dentro dos teus òlhos
Si te digo “canta”, tú me entiendes
Si jo et dic “canta” tu m´éntens
Si eu digo “canta”, você comprende
Si jo et dic “canta” tu m´éntens
Si me escuchas yo puedo hablar, jo puc parlar, eu posso falar
La mirada tiene que ser, ha de ser, tem que ser
livre, libre, liure de les leis que volen
esborrar cultures com si no fossin germanes,
a beléza sempre vai vivir na diversidade
Si te digo “canta”, tú me entiendes
Si jo et dic “canta” tu m´éntens
Si eu digo “canta”, você comprende
Si jo et dic “canta” tu m´éntens
E cuando eu viejo que as palabra sovrem,
i quan veig que les paraules sobren…
Curiositats
L’any passat, com ja sabeu, no vam poder celebrar el concert de Santa Cecília a l’escola. Però l’Equip del 4Cordes, en Marçal, la Carmesina i jo (Xavier) vam enregistrar un parell de vídeos per compartir la música amb vosaltres. Si us vé de gust podeu recordar-los:
L’òpera, a escala internacional, perd una de les artistes més carismàtiques i admirades. Montserrat Caballé ha mort aquest dissabte.
La soprano ha mort de matinada a l’Hospital de Sant Pau, on estava ingressada des de mitjans de setembre per uns problemes a la vesícula.
Tot i que darrerament s’havia retirat dels escenaris per problemes de salut, Caballé ha protagonitzat una carrera professional d’èxit, en què ha interpretat un centenar de personatges d’òperes en escenaris de tot el món. Va ser Maria Stuarda, Norma, Salomé, Tosca, Turandot… Amb la seva portentosa veu va protagonitzar els millors papers operístics als escenaris més importants de tot el món.
Amb una tècnica precisa i una veu de gran puresa, la Caballé era capaç de combinar la potència més aclaparadora amb el “pianissimo” més exquisit.
Montserrat Caballé neix l’abril del 1933 al barri de Gràcia, a Barcelona. La seva formació musical va començar a casa, de ben petita, amb la seva mare, i es va allargar durant dotze anys al conservatori del Liceu, on va aprendre a emocionar-se amb el cant a les classes de Conxita Badia.
Els seus inicis van ser molt durs. La difícil situació econòmica dels seus pares va arribar a posar en perill els seus estudis musicals al Conservatori del Liceu, que finalment va poder acabar amb beques i mecenatges.
Montserrat Caballé va fer un llarg periple europeu abans de triomfar al Liceu. Va començar quan tenia 23 anys amb cursos a Itàlia, per bé que la gran oportunitat li va arribar a l’Òpera de Basilea. Després va passar per Bielefeld, Viena o Bremen.
Es va convertir en una diva internacional el 20 d’abril de 1965, quan va substituir Marilyn Horne a la “Lucrezia Borgia” de Donizetti al Carnegie Hall de Nova York, una actuació que la va catapultar cap als teatres d’òpera més importants del món, com la Scala de Milà o el Covent Garden londinenc. El públic li va dedicar una ovació de vint minuts.
La popularitat planetària li arribaria el 1992 amb “Barcelona”, l’himne oficiós dels Jocs Olímpics, en duet amb Freddy Mercury
Com Maria Callas, a qui admirava i amb qui va tenir una bona amistat, Montserrat Caballé va rescatar de l’oblit moltes òperes barroques i belcantistes. Va ressuscitar obres oblidades de Christoph Willibald Gluck o Giovanni Pacini.
Polifacètica, la soprano també va versionar Mecano i va col·laborar amb Vangelis.
Gran Teatre del LiceuPremis i suport al Liceu Caballé va donar sempre un gran suport al Liceu, on acostumava a tornar cada Nadal, anteposant aquest compromís a altres ofertes internacionals més atractives des del punt de vista econòmic. També es va comprometre amb la seva reconstrucció de la mateixa manera que uns anys abans ho havia fet amb l’organització dels Jocs Olímpics.
La soprano va tenir reconeixement popular i institucional. Al llarg dels anys va rebre distincions com la Medalla d’Or de la Generalitat, el títol de Comanadora de les Arts i les Lletres franceses, la Medalla del Liceu o el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.
Casada amb el tenor Bernabé Martí, va tenir dos fills, Bernabé i Montse, que ha seguit els passos de la seva mare en el món del cant.
Diva amb majúscules, parlava perfectament anglès, francès, italià, alemany, castellà i català.
Problemes de salut De gira per Rússia el 2012, Montserrat Caballé va caure i es va trencar l’húmer. Va ser un dels problemes de salut que va tenir els últims anys, com la insuficiència cardíaca, i, a més, va haver de fer front a mitja dotzena d’operacions.
Concerts benèfics com els que va fer a Santa Maria del Mar i a Cambrils són alguns dels últims recitals d’una carrera de més de mig segle.
Giacomo Puccini (1858-1924) Compositor italià
O mio babbino caro
Mi piace è bello, bello
Vo’ andare in Porta Rossa
a comperar l’anello!
Sì, sì, ci voglio andare!
e se l’amassi indarno,
andrei sul Ponte Vecchio,
ma per buttarmi in Arno!
Mi struggo e mi tormento!
O Dio, vorrei morir!
Babbo, pietà, pietà!
Babbo, pietà, pietà!
Vicenzo Bellini (1801-1935)
De totes les àries que va cantar i enregistrar Caballé és molt difícil triar-ne una pel Bon dia amb melodia. Us proposo aquesta preciosa O mio babbino caro de l’òpera Gianni Schicchi (1918) de Puccini i la Casta Diva de l’Òpera Norma (1831) de Bellini. . Però n’hi ha moltíssimes més d’una gran bellesa. Bel canto en estat pur! Melodies d’una gran bellesa. Gaudiu-les!
Curiositats
Monserrat Caballé, i Freddie Mercury es van conèixer el 1987 a Barcelona, ciutat a la que posteriorment dedicarien el que s’ha convertit en autèntic himne per a la ciutat, portant el seu nom de títol, i servint per a l’inici dels Jocs Olímpics de 1992.
La cançó va ser creada el 1988, quan la soprano va contactar amb ell després d’haver-li sol·licitat l’organització dels jocs una composició musical. Mercuri havia estat declarat fan de l’òpera i més concretament de la soprano catalana.
La seva estrena oficial va tenir lloc el 8 d’octubre d’aquest any a la nit de Barcelona quan va arribar la bandera olímpica des de Seül. Mercury va morir al 91 i no va poder estar en l’inauguració el 1992, sent la seva última actuació en directe.
La cançó es va convertir en un autèntic èxit degut en gran part al vídeo que va aconseguir emociona amb la barreja d’ambdues veus.
Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg i va morir als 35 anys a Viena el 5 de desembre de 1791. Va ser un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i ho va fer de manera excel·lent. També va destacar per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
El 2014 llançà el seu primer disc en solitari Tot el que he vist . Rebé el Premi Descobertes del festival Strenes i el VII Premi Miquel Martí i Pol, del certamen Terra i Cultura (per la versió musical del poema El fugitiu, de Miquel Martí i Pol). Aquell mateix any enregistrà amb el Quartet Brossa un arranjament del cicle complet de lieder Viatge d’hivern de Franz Schubert, amb poemes de Wilhelm Müller en versió traduïda al català per Miquel Desclot.
La popularitat planetària li arribaria el 1992 amb “Barcelona”, l’himne oficiós dels Jocs Olímpics, en duet amb Freddy Mercury
La soprano va tenir reconeixement popular i institucional. Al llarg dels anys va rebre distincions com la Medalla d’Or de la Generalitat, el títol de Comanadora de les Arts i les Lletres franceses, la Medalla del Liceu o el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.
