Monthly Archives: gener 2018

LA FESTA DE LA PAU – DÀMARIS GELABERT

Dàmaris Gelabert

Es va llicenciar en pedagogia (especialitat terapèutica) a la UB i va estudiar música a l’escola de Música de Granollers i al Berklee College of Music de Boston. Els seus estudis musicals sempre han estat centrats en la veu, l’educació musical i la musicoteràpia.

De petita ja cantava amb el seu germà i a més va estar a l’estudiantina de l’escola tocant la bandúrria. Somiava amb ser Mary Poppins quan fós gran i amb els anys s’ha adonat que el seu somni s’està fent realitat.

Com a cantant, els primers anys va participar en un musical infantil i va cantar en diferents grups i formacions, també ha cantat en anuncis, en dibuixos animats i en discs sobretot de música infantil.

Va començar a donar classes de música a les escoles i mica en mica es va adonar que les seves dues passions eren la música i els nens. Després va descobrir la musicoteràpia.

Va enregistrar el seu primer disc en solitari (Tot sona!) l’any 1998 amb un segell propi (Tot Sona Records), des de llavors ha continuat fent nous discos i cançons, també dóna cursos i xerrades i és professora a la Universitat. Ah!… i el més important: és mare de l’Adrià i la Laia i és la dona de l’Àlex Martinez, un gran pianista i compositor.

La cançó Festa de la Pau pertany al disc M’agrada el Nadal, editat l’any 2011. Aquesta setmana és una proposta de les classes de tercer de l’escola que estan treballant el text i la cançó amb les seves tutores. Gràcies per participar al Bon dia amb Melodia.
Una cançó molt apropiada aquesta setmana que celebrem el Dia Escolar de la Pau i la No Violència. Gaudiu-la!

La Festa de la Pau

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors
dels fusells trombons i fagots

i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag
de la gana en faria blat
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag
dels soldats en faria clowns
dels tinents, ocells de paper
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag
de les mines faria daus
de les bombes jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales faria flors
dels fusells trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag
de la gana en faria blat
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag
dels soldats en faria clowns
dels tinents, ocells de paper
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag
de les mines faria daus
de les bombes jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

Recordeu practicar El swing de la Pau i El món seria més feliç!

VAMO’ A LA CALLE – CARLOS BAUTE

Carlos Baute

Carlos Baute
Carlos Roberto Baute Jiménez, més conegut com a Carlos Baute (Caracas, Veneçuela, 8 de març de 1974) és un cantant veneçolà, i també actor i presentador.

El seu pare era de Tenerife i alguns parents materns eren gallecs, i és per aquest motiu que té la nacionalitat espanyola. Amb 13 anys ja va començar la seva carrera musical unint-se a un grup anomenat Los Chamos, amb els quals va gravar el seu primer disc titulat Con un poco de Amor. L’any 1994 va començar la seva carrera en solitari i llença al mercat el seu primer disc Origenes I. Actualment, és un artista reconegut i ha guanyat molt premis, entre ells dos Ondas.

Anys més tard d’iniciar la seva carrera en solitari, esdevé model i apareix a la telenovel•la Destino de mujer. A poc a poc, va anar trobant un lloc a Espanya i va arribar a participar com a actor a la sèrie Mis adorables vecinos, protagonitzada per Paz Padilla i Míriam Sànchez Aroca.

Vamo’ a la calle
Carlos Baute torna amb nou single Vamo’ a la Calle. En aquest nou tema Carlos editat el passat juny de 2017 es presenta només sense acompanyar de ningú com va ser el cas dels seus anteriors singles “Amor y dolor” al costat de Alexis i Fido i “Ando buscando” amb Piso 21. Tots dos temes han arribat a l’estatus de temes multi platí col·locant a Carlos en els rànquings d’escoltes en els llocs més alts del món. Segueix la seva ratxa compositiva l’autor veneçolà una vegada més ens sorprèn amb el que sens dubte es convertirà en un nou èxit incontestable. En aquest cas ajudat en la producció per Rayito i assistit en la composició per Rayito i Pablo Fierro. Junts formen un trident demolidor com es pot comprovar en aquest tema. “Vamo’ a la calle” és un mig temps amb un sentiment molt orgànic i tocs electrònics … un experiment musical que incita al ball i la festa. Un missatge positiu i d’alegria que Baute ha sabut plasmar en aquest tema.

Aquesta setmana és una proposta de la Clara de 6è. Moltes gràcies per la proposta i per participar al Bon dia amb Melodia. Gaudiu-la!

Vamo’ a la calle

Cada mañana ella se despierta
y mira en su interior,
su corazón ya no siente nada.

Y es que ya, cuando yo te escriba canciones,
dímelo, si mi son te apaga ese dolor
que estabas sintiendo.

Ya no te sientes tan sola,
ahora se escucha tu voz,
no hay que pensar pa’ cambiar,
ya te ha llegado la hora,
ábreme tu corazón.
Vamo’ a la calle tú y yo,
y que se escuche tu voz,
a todo el mundo le canto
pa’ que nos vaya mejor.

Oh, oh, eh, oh,
pa’ que nos cuide este amor.
Pa’ que nos dé una ilusión.
Ay, pa’ que nos cuide este amor.
Al sol de hoy yo le canto
pa’ que nos cuide este amor.

Ya dejó aquel dolor atrás,
ahora su sonrisa lo dice todo,
se siente guapa.

Y es que ya, cuando yo te escriba canciones,
dímelo, si mi son te apaga ese dolor
que estabas sintiendo.

Ya no te sientes tan sola,
ahora se escucha tu voz,
no hay que pensar pa’ cambiar,
ya te ha llegado la hora,
ábreme tu corazón.
Vamo’ a la calle tú y yo,
y que se escuche tu voz,
a todo el mundo le canto
pa’ que nos vaya mejor.

Oh, oh, eh, oh,
pa’ que nos cuide este amor.
Pa’ que nos dé una ilusión.
Ay, pa’ que nos cuide este amor.

Hoy las flores las traigo yo,
pa’l qué viene y pa’l qué se va.
Qué bonita que está mi flor,
el que calla no goza esta ilusión.

Hoy las flores las traigo yo,
pa’l qué viene y pa’l qué se va.
Qué bonita que está mi flor.

Ya no te sientes tan sola,
ahora se escucha tu voz,
no hay que pensar pa’ cambiar,
ya te ha llegado la hora,
ábreme tu corazón.
Vamo’ a la calle tú y yo,
y que se escuche tu voz,
a todo el mundo le canto
pa’ que nos vaya mejor.

Hoy las flores las traigo yo,
las traigo yo,
pa’l qué viene y pa’l qué se va,
pa’l que se va.
Qué bonita que está mi flor,
el que calla no goza esta ilusión.

Ay, qué bonita que es la flor.
Hoy las flores las traigo yo,
pa’l qué viene y pa’l qué se va,
pa’l que se va.
Qué bonita que está mi flor.
Vamo’ a la calle,
pa’ que nos cuide este amor.

No es para mí, ni es para vos,
es para todos que canto esta canción.
No es para mí, ni para vos,
con esos versos, que son de corazón.

No es para mí, ni es para vos,
es para todos que canto esta canción.
No es para mí, ni para vos,
con esos versos, que son de corazón, ay.

ODE TO MY FAMILY – DOLORES O’RIORDAN / THE CRANBERRIES

Dolores O’Riordan durant el concert de The Cranberries a Barcelona el 2010.

Dolores O’Riordan, cantant d’origen irlandès i líder del grup The Cranberries, ha mort aquest dilluns 15 de gener a  Londres als 46 anys de forma sobtada, segons avança el diari ‘Limerick Leader’. O’Riordan es trobava a la capital anglesa per fer-hi una “sessió de gravació”. De moment “no hi ha més detalls disponibles”, tot i que un representant de la cantant ha confirmat la notícia del seu traspàs al diari irlandès.

The Cranberries

The Cranberries és una banda irlandesa de rock alternatiu que es va fer famosa mundialment als anys 90.

L’any 1989 els germans Mike (baixista) i Noel Hogan (guitarrista) fan formar la banda The Cranberry Saw Us amb el bateria Fergal Lawyer i el cantant Niall Quinn, a Limerick, Irlanda.

Al cap de poc Quinn va deixar la banda, i els membres restants van posar un anunci buscant cantant. Dolores O’Riordan va respondre a l’anunci i així es va formar la banda.

Desprès de gravar una maqueta casolana, el 1992 van començar a gravar el que seria el seu primer disc, a Dublín, fent gires pel Regne Unit i Irlanda, cridant l’atenció de la premsa britànica.

El seu primer disc, Everybody Else is Doing It, So why Can’t We? Es va editar el març del 1993. però el disc va passar desapercebut fins que van ser teloners de Suede en la seva gira, van cridar l’atenció de la MTV, i van posar els seus senzills així l’àlbum va arribar a número 1 al Regne Unit.

Des de llavors la seva carrera va estar plena d’èxits, durant 10 anys van editar diversos discs, del quals es van vendre gairebé 75 milions de còpies arreu del món.

El setembre del 2003, tot i estar treballant en un nou disc, van anunciar una aturada del grup. El 2007 Dolores O’Riordan va treure el seu primer disc en solitari, “Are You Listening?” i el 2009 “No Baggage”.
L’any 2012 The Cranberries van tornar amb un nou disc titulat Roses i amb una gira. Al cap de poc el guitarrista i la cantant que componien a mitges les cançons van tenir diferències pel tema legal de drets i l’autoria de cançons. Malgrat tenir una relació complicada van anar fent concerts.

A l’Estiu de 2016 van actuar a Catalunya als jardins de Pedralbes i el  4 de juny de 2017 en el marc d’una gira europea  van tornar  a tocar a Barcelona (Forum).

Més informació del grup a la seva web www.cranberries.com

 

 

 

 

Ode to my Family
Cançó inclosa en el seu disc No Need to Argue de 1994. El vídeo musical transcorre totalment en blanc i negre i mostra la banda tocant en el que sembla ser un bar, mentre es mostren escenes o apareixen nens i avis. Apareix Dolores O’riordan, cantant de la banda, caminant per una platja rocosa juntament amb els seus companys de grup. La cançó es va fer en homenatge a les víctimes de la guerra de Iugoslàvia, que hi va haver en aquella època a la zona dels Balcans.

Ode to the Family
Doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo…

Understand the things I say, don’t turn away from me,
‘Cause I’ve spent half my life out there, you wouldn’t disagree.
Do you see me? Do you see? Do you like me?
Do you like me standing there? Do you notice?
Do you know? Do you see me? Do you see me?
Does anyone care?

Unhappiness where’s when I was young,
And we didn’t give a damn,
‘Cause we were raised,
To see life as fun and take it if we can.
My mother, my mother,
She hold me, she hold me, when I was out there.
My father, my father,
He liked me, oh, he liked me. Does anyone care?

Understand what I’ve become, it wasn’t my desing.
And people ev’rywhere think, something better than I am.
But I miss you, I miss, ‘cause I liked it,
‘Cause I liked it, when I was out there. Do you know this?
Do you know you did not find me. You did not find.
Does anyone care?

Unhappiness where’s when I was young,
And we didn’t give a damn,
‘Cause we were raised,
To see life as fun and take it if we can.
My mother, my mother,
She hold me, she hold me, when I was out there.
My father, my father,
He liked me, oh, he liked me.

Does anyone care?… X9
Doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo…

Altres grans cançons de Cramberries


VOLARÉ – DOMINICO DOMUGNO / BUHOS

Domenico Modugno

Volare

Nel blu dipinto di blu
(en català, “En el blau pintat de blau”), coneguda popularment com a Volare, és una cançó en italià. Interpretada per Domenico Modugno al Festival d’Eurovisió de 1958, celebrat a la ciutat holandesa de Hilversum, amb Alberto Semprini dirigint l’orquestra. La cançó, amb música de Modugno i lletra d’ell mateix amb Franco Migliacci va acabar en tercera posició amb 13 punts.

Aquesta cançó, que esdevindria un dels més grans èxits sortits d’Eurovisió, ha estat l’única eurocançó que ha arribat al Top 1 als Estats Units, ha aconseguit dos premis Grammy i s’ha convertit en una de les més versionades de la història, tant en el seu idioma original com traduïda a desenes d’idiomes, inclòs l’esperanto. Al 50è Aniversari de l’eurofestival, la cançó va ser triada com la millor en la història del concurs darrere Waterloo del grup ABBA.

Disc de la Marató 2017

Disc de la Marató 2017

El disc de ‘La Marató de TV3’ . Aquest 2017 La Marató de TV3 ha estat dedicada a les Malalties infeccioses. El Disc inclou 19 cançons, amb clàssics com ‘Volare’, ‘Dolce vita’ (interpretat en català pel mateix Ryan Paris que el va popularitzar a principis dels 80) o ‘Baila morena’, èxits de la música catalana com ‘Compta amb mi’ i ‘Envia’m un àngel’, o l’ària ‘Nessun dorma’ de l’òpera ‘Turandot’, de Puccini.

Reggaeton, boleros i txa-txa-txa, tres gèneres que mai s’havien incorporat, donen una gran diversitat al CD d’aquest any, del qual s’han editat 200.000 còpies que,  en esgotar-se,  permeten que aquest disc es mantingui com el més venut de l’any a Espanya i el més venut del món en un sol dia.

Volare

No hi ha res com una bona dosi d’alegria i humor per ajudar a vèncer qualsevol malaltia. Vola i canta, pinta el cel de color blau i, per damunt de tot, busca la felicitat. Aquest és el missatge que transmet “Volare”, de l’italià Domenico Modugno, representant d’Itàlia a Eurovisió l’any 1958 i que continua sent un clàssic imprescindible. El seu èxit comercial arreu del món va ser tan gran que el van versionar Dean Martin, Frank Sinatra, Barry White i Paul McCartney, entre molts altres.

El grup de rock Buhos, fundat fa més d’una dècada a Calafell per Guillem Solé, és l’autor d’aquesta nova versió de “Volare”. I l’ha reinterpretat amb tota la inspiració, canya i sentit de l’humor que caracteritzen la banda.
Molt bon començament de trimestre a tothom. De ben segur que aquesta gran cançó ens ajudarà. Recordeu fer les vostres propostes al Bon Dia amb Melodia!