El pròxim dissabte 17 de maig de 2025 l’alumnat de 5è realitza l’esperat Concert de Cantània.
Tindrà lloc al Teatre Monumental de Mataró a les 12 del migdia. Som-hi!

L’Auditori va estrenar el passat dimarts, 6 de maig, la 36a edició de la Cantània, el projecte participatiu que fa cantar 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l’estat. La peça d’enguany es titula Real, amb música de Xavier Pastrana i text de Llucia Ramis, i reflexiona sobre la frontera entre la realitat i la ficció a través de la mirada de dos personatges de videojoc.

SINOPSI
La Vera i l’Ernest són personatges de videojoc. L’Ernest vol saber què hi ha més enllà de les aventures que estan condemnats a repetir, vol sortir del rectangle on estan tancats. La Vera li diu que realitat i ficció són el mateix, i que l’una serveix per explicar l’altra (a través dels contes, les faules o amb metàfores).

Com que no el convenç, li mostra les realitats d’alguns nens i nenes enganxats al videojoc que ells protagonitzen. Llavors tots dos salten al món tangible i l’Ernest s’espanta, perquè ja no té la protecció de la pantalla.

De fet, la Vera i l’Ernest també són jugadors que s’evadien mitjançant un món al qual eren herois immortals. Ara han d’aprendre que tothom és alhora persona i personatge, real i representació, sempre protagonista del joc de la vida.

Escolta les cançons a SoundCloud:

Aquesta setmana al Bon Dia amb Melodia us proposo cançons divertides de Sant Jordi. Bona Diada 2025 a tothom!!!

El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il·lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!

   Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb​ la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.

Ell és molt diferent,
no es cruspeix la gent,
no treu foc pels queixals,
no vol menjar animals.

Buscant un lloc en el món
on no li tinguin por,
trobarà nous amics
i amb ells serà feliç.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Veu la formiga plorant,
té una pedra al cau,
en Rac la treu del davant,
ell seguirà ajudant.

Un ocell està trist,
no pot alçar el seu vol,
en Rac fa un esternut
i ja vola tot sol.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Un ase tremolant
té el cos ben glaçat,
en Rac encén un gran foc,
ha tingut molta sort.

Arriba al poble rient,
ell està molt content:
ningú no li té por,
tothom sap que ell és bo.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambauka grup d’animació)

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

 

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambauka al seu web: http://ambauka.cat/

Voleu recordar les escenificacions  i interpretacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?

 

Flor de Primavera
Es tracta d’una cançó inclosa en el disc A La Panxa del bou, àlbum editat l’any 2010. Aquesta setmana he triat aquesta cançó per raons obvies. Ja tenim aquí la Primavera!!!, una època de l’any fantàstica que mica en mica ens fa despertar del fred de l’hivern. La primavera és una estació que ha inspirat a molts músics i artistes per a les seves composicions. Deixem-nos portar per l’al•legria d’aquesta melodia i d’aquesta lletra tant primaverenca.

Flor de primavera
Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós
Canta la flor i ensenya el seu tresor
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós

Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades
La memòria del perfum és tan eterna
Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra

Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany

Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra
Curtes són les cançons de la infantesa
Breus els mil contes que jo recordo
Curtes i per sempre les dites que porto

Agafaré al vol el fil que pel jardí navega
I l’estiraré amb la canya des de coberta
Sóc pescador de muguet, iris i deliris
Una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris.

 

 

El passat 10 de març de 2025 es va commemorar el 30è aniversari que ens va deixar el cantautor i actor Ovidi Montllor i Mengual (1942-1995). Aprofitant aquesta efemèride escoltarem algunes de les seves cançons.

Ovidi Montllor i Mengual
Va néixer a Alcoi (País Valencià) el 4 de febrer de 1942, en plena postguerra, en una família de classe obrera.
Era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l’escola per les necessitats econòmiques familiars. S’hagué d’espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents, com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.
Va ser Actor, poeta i cantautor amb una extensa trajectòria professional que compta amb 12 àlbums editats, participació de més de 50 pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

La Fera Ferotge
Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, un EP amb només 4 cançons. La que es va fer més popular va ser La fera ferotge, una crítica a l’obsessió del franquisme per l’ordre, la lluita desigual de l’antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb el guitarrista Toti Soler.

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d’altres. La divulgació de l’obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l’antifranquisme fora de l’àmbit catalanoparlant.

El govern autonòmic valencià el va silenciar i fou vetat a Radiotelevisió Valenciana. Amb l’arribada de la democracia a Catalunya, Ovidi també va ser ignorat i pràcticament no el contractaven per fer concerts.

Era una personatge amb un discurs massa incòmode. És per això que en els últims deu anys de la seva vida s’apartà a contracor del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.
L’any 1995, a l’edat de 53 anys, moria a Barcelona a conseqüència d’un càncer d’esòfag. Cinc mesos abans, Alcoi -el seu poble natal- li havia tributat un emotiu homenatge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest 2025, en ocasió del 30è aniversari de la seva mort, s’han realitzat arreu dels Països Catalans nombrosos homenatges, concerts, llibres, documentals, exposicions i discs relacionats amb llegat d’Ovidi Montllor.

M’aclame a tu
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala i·luminada!

Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.

Lletra: Vicent Andrés Estellés (va néixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir a València el 27 de març de 1993).
Música: Ovidi Montllor

Curiositats
Més versions del tema M’aclame a tu.

Proposo que escolteu, també,  una versió genial de la Fera Ferotge editada el 2015 pel grup The Penguins, amb el seu projecte REGGAE PER XICS.  Si encara no coneixeu aquesta banda de reggae i ska que fa versions per a públic familiar, escolteu-la, no us la podeu perdre!

Just fa deu anys (2015), els alumnes del Cicle Superior van treballar la figura d’Ovidi Montllor, el seu context i alguna de les seves cançons que van interpretar el dia del Concert de Santa Cecília.

La Fera ferotge (Lletra)
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L’Alcalde s’encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau.

MÉS CANÇONS DE L’OVIDI DEL CONCERT DE SANTA CECÍLIA 2015 A L’ESCOLA.

Maria Mercè Marçal i Serra

Va ser una poeta, catedràtica d’institut de català, narradora, editora i traductora catalana.
Nascuda el 13 de novembre de 1952, va passar tota la seva infància a Ivars d’Urgell a la comarca del Pla d’Urgell (Lleida). Va morir a Barcelona, el 5 de juliol de 1998, a l’edat de 45 anys.
El fet de viure i créixer en un entorn rural serà determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, serà una constant en la seva obra. Els seus pares tenien inquietuds culturals i artístiques. La poeta sempre mantindrà el lligam amb la terra i la cultura popular.
El 1963 se’n va a estudiar el batxillerat a l’institut de Lleida. Durant aquesta etapa escriu els primers textos en català. El 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la Universitat de Barcelona. Hi estudia Filologia Clàssica fins al 1975, any en què es llicencia. En l’etapa universitària s’inicia la politització de Marçal. Abans d’acabar els estudis comença a impartir classes de català, en el marc de la resistència antifranquista, a Sant Boi de Llobregat.

També va ser activista política, cultural i feminista. Marçal defineix l’escriptura com a «activitat vertebradora». Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.
El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), amb el pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”

Cançó de fer camí

Marina Rossell, que va musicar “Cançó de fer camí” de Maria-Mercè Marçal, uns versos que la poeta va dedicar a la cantautora i que alhora aquesta va incloure al disc Bruixes i maduixes (CBS, 1980). És una cançó que també han musicat com a “Cançó de fer camí”, primer, la cantautora rosinca Rusó Sala al disc Fil de coure (Microscopi, 2015), i posteriorment en van fer un senzill Mireia Vives i Borja Penalba, amb un videoclip de la cançó interpretada conjuntament amb Gemma Humet. La cançó conté els versos, ‘Serem cinc-centes, serem mil’, que són leit motiv de l’exposició D’ONES: (R) evolució de les dones en la música.

En motiu del #8M  aquesta setmana escoltarem Cançó de fer camí, concretament en la versió musicada el 2015 per Borja Penalba i cantada per Mireia Vives i Gemma Humet. Des de l’educació, treballem per un futur millor, més segur i més just per totes les estudiants d’Argentona i arreu.

Cançó de fer camí

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit

Comencen els dies més bojos de l’any…
La setmana del Carnaval!!!

Ambauka és un grup de música familiar nascut el 2008 a Molins de Rei, conegut inicialment amb el nom Ambäukatunàbia. Les seves cançons combinen lletres amb valors i músiques populars i modernes que incorporen instruments tradicionals com la gralla o la tenora.

El 2012 publica el videoclip de La llegenda de Sant Jordi, que supera els dos milions i mig de reproduccions a Youtube.L’any 2014, aquesta cançó, forma part del seu segon disc, Tal dia farà un any!.

L’any 2019 Ambauka publica el seu tercer disc, De cap per avall. Aquest disc compta amb les col·laboracions de Cesk Freixas, Arnau Tordera, Roba Estesa i El Pot Petit. El disc inclou la cançó El menjar no es llença, creada conjuntament per conscienciar sobre el malbaratament alimentari.

Arran de la pandèmia, el 2020 el grup va gravar la pel·lícula Ambauka i el fantasma Bububú. Al film, els membres d’Ambauka viuen una aventura en una casa abandonada. La pel·lícula va ser la plataforma de llançament del senzill Podem amb tot.Uns mesos més tard, el 2021, el grup estrena el senzill Cultura al carrer, per revifar la cultura popular després de la pandèmia.

El 2022, publiquen el conte il·lustrat sobre la cançó La llegenda de Sant Jordi, amb textos de Laia Figueras i il·lustracions de Josep Miquel Janés, guitarrista del grup. El 2023, publica el seu quart disc d’estudi, Peti qui peti!, un disc de dotze cançons que compta amb les col·laboracions de The Penguins i de Júlia Serrasolsas.

ÉS CARNAVAL I TOT S’HI VAL

LLETRA:
És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

L’aristocràcia no ens preocupem,
per les penúries que els pobres passeu,
no treballem ni ens cal cap eina
perquè els altres ja ens feu la feina.
El ball de màscares és elegant
no ens molesteu, que som gent important.

És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

Ja és aquí el poble, els esparriots,
amb les esquelles i els esquellots,
roba de sac i barret de palla,
quan arribem la plaça ja balla.
Fem fora els rics a cops d’escombra,
l’aristocràcia no ens farà ombra!

És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

I quan arriba el sèquit reial,
poble i burgesos farem carnaval,
sense complexos, tothom és lliure
avui toca festa, avui toca viure!
Ningú passa gana, tothom ben tip,
a taula i al llit al primer crit!

És carnaval i tot s’hi val
fem festa grossa, tot cap per ‘vall!
Fem l’animal i el pocasoltes
tenim un rei: el Carnestoltes!

A Som Mainada ens agrada molt el Carnaval! Ens agrada disfressar-nos i fer xerinola! Abans que vingui la Vella Quaresma és el moment del Rei Carnestoltes, un rei esbojarrat al qual li agrada molt fer gresca, i ens convida a tothom a fer el foll, a riure, ballar i gaudir sense fi. El Carnaval és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Als Països Catalans el carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que antigament eren les proteïnes més a l’abast, o també la sardina, etc. La coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d’ou. Apa doncs, a gaudir de la festa abans de la Quaresma, que com bé diu el Rei Carnestoltes: Al Carnaval tot s’hi val!❞

EL PONY PISADOR ha creat una nova cançó en col·laboració amb l’aFFaC (les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) per donar suport a la campanya ‘La Pública, l’Escola de Tothom’ en defensa de l’educació pública. Som-hi!

El Pony Pisador son:
Guitarra, acordió, baix i veu – Ramon Anglada
Banjo i Veu – Guillem Codern
Flauta de bec i veu – Martí Selga
Violí, viola, viola de roda, percussions i veu – Miquel Pérez
Bouzouki, percussions i veu – Adrià Vila

El Pony Pisador és un grup musical de Barcelona que barreja diversos estils de música folk i tradicional d’arreu del món, entre els quals la música celta, cançons marineres (sea shanties i havaneres), bluegrass, tarantel·la i iòdel. El nom de la banda fa referència a l’hostal El Cavallet Presumit («The Prancing Pony») que apareix a l’obra El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, anomenat «El Pony Pisador» en la traducció castellana.

Els orígens de la banda es remunten al 2013, quan Adrià Vila i Ramon Anglada van decidir formar un grup de música irlandesa inspirat en grups com Flogging Molly, Dropkick Murphys, The Dubliners o els Clancy Brothers. Amb la incorporació progressiva dels altres membres es va consolidar la formació i el seu estil eclèctic i festiu, interpretat principalment amb instruments tradicionals i farcit de referències humorístiques de la cultura tavernària i del món dels pirates, la literatura fantàstica i el còmic. Les influències musicals van ampliar-se amb artistes com Mägo de Oz, Flook, The Bothy Band, Chris Thile, Liz Carroll, Port-Bo o Iron Horse.

El seu repertori inclou versions i temes propis. A més dels Països Catalans han actuat a diversos països d’Europa, els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

Tant si vas volant per l’aire com nedant pel fons del mar
Si corres per la sabana o voltes per la ciutat
Si al gel hi tens la casa o bé a les profunditats
Si penges d’una liana o el teu cos tens enterrat

Tinguis pèl o tinguis plomes tinguis brànquies o pulmons
Tinguis urpes a les potes tinguis pinces o fiblons
Si vols venir ho tens a prop
Hi ha una escola oberta on hi pots trobar el teu lloc!

No importa el qui! No importa el com!
Tens un lloc per tu a l’escola de tothom!
Tant se val d’on vinguis! Tant hi fa el teu nom
Tens un lloc per tu a l’escola de tothom!

Si veus un passeriforme i un cnidari fer amistat,
o odobènids i camèlids saltant agafats del braç.
Úrsids i àpids prenen te abans d’anar a jugar a futbol.
Ratpenats i lepidòpters volen tots junts en estol

Hi ha un lloc on un nudibranqui fa una festa amb un faisà
O potser veus fitoplàncton i un mol·lusc fent l’entrepà
Si vols venir ho tens a prop
Hi ha una escola oberta on hi pots trobar el teu lloc!

No importa el qui! No importa el com!
Tens un lloc per tu a l’escola de tothom!
Tant se val d’on vinguis! Tant hi fa el teu nom
Tens un lloc per tu a l’escola de tothom!

Hi faltes tu! Ja saps on som!
Tens un lloc per tu a l’escola de tothom!

Altres cançons del Pony Pisador

 

Dani Miquel
Cantacançons per a tota la família
En Dani Miquel, també conegut amb el nom del Cantacançons, és un músic de l’Alcúdia (Ribera Alta, País Valencià). Té una llarga trajectòria i ha fet cantar milers de famílies al llarg dels anys. Ha recuperat cançons antigues que ja només sabien els avis de cada casa i les ha tornat a posar en circulació combinant-les amb altres de més conegudes i peces pròpies, que ell compon pensant en tots els components de la família.

Us proposem que escolteu Volem Pau del disc Volem, en què explica qui va ser Joan Fuster, canta per la pau i ens fa preguntes per fer-nos rumiar.

Pau, Pau, Pau, volem Pau, Pau, Pau
Pau, Pau, Pau, volem Pau, Pau, Pau

apartem les paraules que no valen per a res,
I canviem les bombes per un bon bes,
convertim els canons en paelles i torrons
i que disparen lletres les metralletes.

a l’escola i a casa, i també al carrer
treballem la Pau, tot està per fer.
abans d’enfadar-nos hem de pensar,
les coses s’arreglen, sempre es pot parlar.

Pau, Pau, Pau, volem Pau, Pau, Pau
Pau, Pau, Pau, volem Pau, Pau, Pau

ens agafem de les mans, comencem a cantar
la dansa de la Pau, anem a ballar.
Amb les mans amunt menegem el cos
peguem una volta i cantem ben fort.

Atenció, missatge per a tota la humanitat
Farem de la pau / una gran realitat
trobarem el camí / on la pau no tindrà fi
compartim, ajudem, somiem, estimem…
eixe és el camí de la pau que volem

Pau, Pau, Pau, volem Pau, Pau, Pau
Pau, Pau, Pau, volem Pau, Pau, Pau

 

LA FESTA DE LA PAU
Música: Dàmaris Gelabert | Lletra: Eulàlia Canal

Si tingués la màgia d’un mag
de les bales, en faria flors
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.

Si tingués la màgia d’un mag
de la gana, en faria blat
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.

Si tingués la màgia d’un mag
dels soldats, en faria clowns
dels tinents, ocells de paper
ballarines o castellers.

Si tingués la màgia d’un mag
de les mines, en faria daus
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.

 

Denip 2025  Escola Les Fonts
No us oblideu practicar les cançons “El Swing de la Pau i “El mon seria”. Dijous 30, si tot va bé,  les cantarem conjuntament al pati. Bona setmana a tothom!!!

Extres
Festa dela Pau en llengua de signes

Aquest 2025 Els Pets celebren 40 anys! Aquesta setmana escoltem el seu conegudíssim tema “Bon dia”!!!

ELS PETS

Els Pets neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del Tarragonès on Lluís Gavaldà, veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu, i Falin Cáceres, baix, es reforcen ràpidament amb dues veus femenines, Les Llufes i comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós que gaudeix amb la frescor i l’humor del grup.

Amb aquesta formació s’autofinancien el seu primer disc ‘Els Pets’ (Discmedi 1989) amb el que donen a conèixer arreu del país la seva música, dotada d’un gran eclecticisme, i les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d’un gran sentit de l’humor.

 

 

 

 

Aquest 2025 no serà un any qualsevol, especialment per Els Pets. El motiu és prou important: estem parlant ni més ni menys d’una onomàstica gairebé inèdita a la història del pop a Catalunya: el 40è aniversari de la seva carrera i, com que això no passa gaire sovint, Els Pets us proposen compartir amb ells una gira única i diferent. Tocaran de manera íntegra els quatre discs més emblemàtics i reconeguts de la seva trajectòria:

“Calla i Balla”, “Bon dia”, “Agost” i “Som”

els àlbums que marquen de manera més fidel l’evolució artística que els ha portat a poder arribar a aquest aniversari amb tanta bona salut. No patiu, no els tocaran tots a cada actuació, si més no perquè no volem empatxar-vos sonorament i sobretot perquè ells ja no estan per fer aquests esforços.

Seran dos espectacles diferents i complementaris, un amb “Calla i Balla” i “Som” i l’altre amb “Bon dia” i “Agost”. Dues celebracions d’un cançoner que ha fet ballar, cridar, saltar i cantar durant tots aquests anys tantes i tantes generacions, una petita penyora per part del grup per agrair tothom aquests quaranta anys de felicitat i de fidelitat.

Més informació a la seva web www.elspets.cat

 

BON DIA
Després del boom del rock català, van venir èpoques més difícils per grups com Els Pets però el trio va renéixer el 1997 gràcies a l’impacte comercial del disc Bondia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies. Alhora, en aquest treball van començar a renovar el seu so tot prenent com a font d’inspiració revulsiva el pop britànic que triomfava en aquell moment. En aquests anys van reforçar-se amb la col·laboració, com a productor i guitarrista, del  Marc Grau que malauradament va morir l’any 1999.

Aquesta setmana és una  cançó molt apropiada per començar bé el dia. Els alumnes de 3r i 4t aniran al Palau de la Música i podran escoltar aquesta cançó moltes més en l’espectacle Cobla 2.0. de la mà de la Cobla Sant Jordi. Un gran himne del rock en català. Gaudiu-lo!

 

BON DIA (ELS PETS)
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d´amagat
i un beneurat que amb ulls burletes et mira i diu:

Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l´espectacle de la gent.