Roger Blàvia durant una actuació

Roger Blàvia, un dels grans bateries i percussionistes del país, va morir divendres als 54 anys a Barcelona a causa d’un càncer de fetge. Nascut a Barcelona el 1963, era un d’aquells músics considerats imprescindibles pels altres músics, tant per la seva vàlua artística com per la seva dimensió humana.

Només cal recordar amb qui ha tocat per fer-se una idea de la magnitud de la seva pèrdua. Les percussions de Blàvia han acompanyat Joan Manuel Serrat, Carles Benavent, Miguel Poveda, Maria del Mar Bonet, Raynald Colom, Duquende i Santiago Auserón, entre molts altres. Era una garantia rítmica en qualsevol estil, del jazz al flamenc passant per la cançó d’autor i el rock, i la seva presència era habitual en clubs i festivals de jazz.

Roger Blàvia va començar a treballar en projectes de jazz i flamenc a finals del anys 70, i va col·laborar amb artistes com Moncho i Diego Cortés, a més de La Fura dels Baus. Durant uns anys va viure a Suïssa i va tocar arreu del món, fins que va tornar a Barcelona a mitjans dels anys 90.

Virtuós, elegant i precís, Blàvia també va tirar endavant projectes propis com Rhythm Complicity, una aventura compartida amb tres músics també excepcionals: el guitarrista Jordi Bonell, el baixista Eduardo Dudu Penz i el trompetista Raynald Colom. Amb ells va trobar la complicitat necessària per fer brollar tot el bagatge rítmic acumulat durant dècades de feina sempre impecable.
Més informació a: http://www.rhythmcomplicity.com/

*Font: ara.cat

roger blàvia's rhythm complicity -clube do samba- (dudu penz) 1920×1080 (1) from SIA on Vimeo.

Carles Benavent, Jordi Bonell i Roger Blàvia

Rhythm Complicity: Jordi Bonell, Roger Blàvia, Eduardo Penz i Raynald Colo

Aquesta setmana he fet aquesta proposta jo mateix (Xavier). Molt trist per la notícia de la mort d’aquest gran percussionista i bateria. He tingut la sort de poder-lo gaudir diverses vegades en directe on Blàvia compartia escenari amb músics com Benavent, Pardo, Bonell i sobretot amb el trio de Pedro Javier González. La darrera vegada que el vaig veure va ser quan va tocar a Mataró el gener de 2017. El trobarem a faltar. Descansi en pau.

Us faig un petit recull de vídeos perque us feu a la idea de la varietat d’estils i propostes musicals que va interpretar. Gaudiu del virtuosisme i de la qualitat musical de gran nivell.

Solo tocat amb les mans (sense baquetes)amb el seu estil únic

Entrevista i música presentant el seu projecte Rhythm Complicity

Trailer Rhythm N from SR Imagen en Movimiento on Vimeo.

A2 Dúo amb el baixista Dudu Penz

Amb Pedro Javier González Trio interpretant un tema de Toti Soler

Breu improvització a l’estudi de gravació

Anunci de classes de bateria amb una bateria electrònica.

Makin of amb imatges de l’enregistrament del seu disc Rhythm Complicity

Lindsey Stirling, nascuda el 21 de setembre de 1986 a Santa Anna, Califòrnia (EUA), és una violinista, ballarina, artista de performance, cantant i compositora nord-americana. Stirling presenta actuacions de violí coreografiades, vídeos musicals, tant en viu com en el seu canal de YouTube, Lindsey Stirling, que es va presentar el 2007. El 2010 Stirling va ser quart finalista a la cinquena temporada d’Amèrica’s Got Talent.

Des del 2010, Stirling ha llançat quatre àlbums d’estudi, un EP i diversos singles. El seu àlbum debut homònim va ser un èxit comercial a Europa, venent 200.000 còpies a Alemanya, guanyant una certificació de platí. Va ser nominada i guanyadora a dos Echo Awards a Alemanya, un el 2014 i un altre el 2015, tots dos a la categoria Crossover. També va rebre premis a Àustria, Suïssa i Polònia. El seu àlbum debut va ser nominat als Premis Billboard de Música 2014 en la secció de “Top Dance / Electronic Albums”.

Realitza una varietat d’estils de música, des de clàssica fins al pop i la música electrònica ballable. A part de l’obra original, la seva discografia conté versions de cançons d’altres músics i diverses bandes sonores com per exemple el Fantasma de la Òpera del Bon dia amb Melodia d’aquesta setmana. Proposta  de la col·laboradora  Christina tutora de 6è.

Stirling també és una sensació a YouTube: el seu vídeo musical “Crystallize” va acabar com el vuitè vídeo més vist el 2012 i la seva versió de “Radioactive” amb Pentatonix va guanyar Resposta de l’Any en els primers Premis YouTube Música a 2013. Lindsey també ha venut més d’un milió de senzills a tot el món i al maig de 2014 el seu segon àlbum d’estudi, Shatter Me, va arribar al número 2 del Billboard 200.

El seu canal de YouTube té al dia d’avui gairebé deu milions de subscriptors i mil milions de visites en total. En els premis de la música Billboard 2015, Lindsey va guanyar el premi al “Millor àlbum de Dance / Electronic” per Shatter Em i en els premis de música Billboard 2016 es va presentar amb Céline Dion tocant “The show must go on” originària de la banda Queen.

El 12 gener 2016 va publicar el seu nou llibre biogràfic amb la seva germana Brooke S. Passey titulat “The Only Pirate at the Party” que abasta en gran part la seva infantesa, adolescència i la seva trajectòria com a músic.

Actualment està presentant el seu quart i últim disc Warmer in the Winter en un nou espectacle d’hivern i de Nadal. Més informació a la seva web.

The Phantom of the Opera és un musical d’Andrew Lloyd Webber, basat en la novel·la Le Fantôme de l’Opéra de Gaston Leroux. La música va ser composta per Lloyd Webber, i la majoria de les lletres van ser escrites per Charles Hart. Richard Stilgoe també col·laborà en les lletres. L’argument central tracta sobre una bella soprano, Christine Daae, que esdevé l’obsessió d’un misteriós i desfigurat geni musical.

Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.  Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’ Atlàntic. Dedicada a tots els amants del flamenc i especialment al alumnes i mestres que passaran aquesta setmana a Huerto Alegre de viatge de final de curs de 6è. Que vagi tot molt bé!!!

*Especial J.S.Bach. Aquesta setmana  tot el Parvulari anem a l’Auditori a veure l’espectacle Sona Bach. El concert és una interpretació lliure de la música de Johann Sebastian Bach amb instruments actuals com el saxo, la bateria, el baix elèctric o el teclat elèctric. A més l’espectacle tindrem el privilegi d’escoltar, entre altres, dos grans músics com són el saxofonista Llibert Fortuny i el multi-instrumentista Xavi Lozano. Gaudiu del vídeo resum!

JOHANN SEBASTIAN BACH

Va néixer el 21 de març de 1685.

Va haver fins a set generacions de músics importants a la seva família. Es diu que a tota la història de l’art no ha hagut mai una família tant nombrosa i unida com la dels Bach.
El seu primer professor va ser el seu propi pare que li va ensenyar a tocar el violí.
Es va quedar orfe de pare i mare quan només tenia 10 anys i va haver d’anar a viure amb el seu germà gran. Aquest era organista i li va ensenyar a tocar el clavicordi.

Va treballar al cor de l’església de Sant Miquel, com a violinista a una orquestra de càmera, va ser mestre capella en diverses esglésies, director de concerts de varis prínceps alemanys, director de varies escoles i compositor (sobretot de temes religiosos).

Al 1707 es va casar amb Maria Barbara Bach, prima segona seva i va tenir set fills.

Quan va morir es va tornar a casar amb Anna Magdalena Wilcken, cantant que li va donar tretze fills més.

Bach va començar a quedar-se cec durant l’últim any de la seva vida. Va morir l’any 1750

Va influir en músics posteriors com Mozart, Beethoven, Mendelssohn o Chopin.
Es diu que Bach estava boig per la música. A vegades caminava fins a 80 Km Per anar a escoltar certs concerts d’òrgan.

ELS CONCERTS DE BRANDEMBURG

Els Concerts de Brandenburg són sis i estan dedicats per Bach a Sa Altesa Reial. Es desconeix quan va ser que el Margrave va encarregar a Bach aquests concerts. Per la carta que acompanya les partitures es dedueix que, un temps abans (potser al balneari de Karlsbaad), Bach havia actuat davant el Marcgravi i aquest li havia demanat una mostra per escrit d’aquella magnífica música.

Concert nº 3 BWV 1048 en Sol Major

Concert nº 4 BWV 1049 en Sol Major

Has provat mai de seguir una partitura gràfica? Prova-ho!

Els 6 Concerts de Brandemburg interpretats per la Münchener Bach-Orchester

CURIOSITATS DE LA VIDA DE J.S. BACH

– Va tenir 2 esposes i 20 fills.

– La Obra Variacions Goldberg les va escriure per ajudar a dormir un Compte que patia insomni
– Tocava molts instruments diferents: el clavicordi, la trompa, l’orgue, el violí, el llaüt, la viola de gamba, entre altres. Els arreglava si se li espatllaven i fins i tot se n’inventava de nous.

Porta de l’aula de P4 B  del curs passat (2014-2015) dedicada al compositor

Pau Casals i J.S. Bach
Els gran músic català Pau Casals va ser un gran admirador de Johann Sebastian Bach.
Les 6 suites per a violoncel sol de J.S. Bach eren obres gairebé desconegudes pel gran públic i considerades exercicis tècnics. Un jove Pau Casals les descobrí en una llibreria de Barcelona i les estudià durant 10 anys abans d’interpretar-les en públic. Gràcies a Pau Casals, actualment les suites de Bach per a violoncel sol són unes obres imprescindibles de la música de tots els temps.

Casals estudiant una partitura del seu estimat Bach

A qui estaven dedicats els Concerts de Brandemburg?

El rei Christian Ludwig de Brandenburg-Schwedt (A qui estaven dedicats els concerts)

El meu nom és Bach

Pel·lícula que es va fer l’any 2003 sobre J. S. Bach titulada “Mi nombre es Bach“. No tots els fets són reals però ajuden a entendre com va ser la vida del compositor. Dirigida per Dominique de Rivaz, i protagonitzada per Vadim Glowna en el paper principal.

Tocata i Fuga
És inevitable parlar de J.S. Bach i no escoltar la seva increïble i espectacular obra Tocata i Fuga en BWV 565 Re menor per a Orgue. Segur que us sona la seva introducció, oi?

La Cantata
Un altra forma musical que va captivar al mestre Bach va ser la Cantata, composicions vocals, algunes amb textos religiosos i d’altres amb textos profans. Una de les més conegudes és la BWV 147.

Música per a Llaüt
Bach va escriure algunes composicions per a Llaüt/Arxillaüt. Un instrument de corda pinçada, amb un mànec més o menys llarg i amb la caixa de ressonància amb forma de mitja. El Llaüt va ser molt utilitzat en el Renaixement i el Barroc. Escolteu com sona, és preciós!

Què significa BWV? És una marca de cotxes?
El Bach Werke Verzeichnis (BWV) o Compendi de les obres de Bach és un catàleg de totes les obres conservades de Johann Sebastian Bach (1685-1750) compilat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder (1901-1989). El seu títol complet és Thematisch-systematisches Verzeichnis der musikalischen Werke von Johann Sebastian Bach i habitualment es fan servir, per a referir-s’hi, les tres inicials BWV. Tota obra de Bach apareix sempre acompanyada del seu número del BWV.

Coral Wie schön leuchtet der Morgenstern (Formós brilla l’Estel de matinada), BWV 739
En ser difícil sistematitzar la cronologia de l’obra de Bach, Schmieder adoptà un criteri temàtic-sistemàtic dividint l’obra en dos grans blocs:

Música vocal: del BWV 1 al BWV 524.
BWV 1 a 200: Cantates Religioses
BWV 201 a 216: Cantates Profanes
BWV 217 a 224: Cantates Espúries
BWV 225 a 231 i també BWV 118: Motets
BWV 232 a 243: Obres litúrgiques en llatí (Misses i Magnificat)
BWV 244 a 249: Passions i oratoris
BWV 250 a 524: Corals, Àries i Cançons Sacres
Música instrumental: del BWV 525 al BWV 1127.
BWV 525 a 771: Obres per a Orgue
BWV 772 a 994: Obres per a Teclat
BWV 995 a 999 i també BWV 1000 i 1006a: Obres per a Llaüt
BWV 1001 a 1006: Obres per a Violí Sol
BWV 1007 a 1012: Obres per a Violoncel Sol
BWV 1014 a 1019: Obres per a Violí i Clavecí
BWV 1030 a 1039 i també BWV 1013: Obres per a Flauta Travessera
BWV 1041 a 1065: Concerts
BWV 1066 a 1071: Suites per a orquestra
BWV 1079 a 1087: Estudis de Contrapunt

Les obres del BWV no estan, doncs, ordenades segons la data de la seva composició sinó agrupades per categories. La seva primera edició va aparèixer l’any 1950 i la segona, revisada, el 1990. Encara actualment, la investigació de l’obra de Bach aporta de tant en tant descobriments que impliquen rectificacions periòdiques. El BWV és considerat de manera unànime com el catàleg referencial de l’obra de Bach que podeu trobar detallat en la llista de composicions de Bach.

La casa de la familia Bach plena de música!

Bach a la Viola de Gamba

Per acabar un video amb imatges de l’escola dels diferents projectes de compositors i compositores. La música és una de les meves preferides de Bach: l’Aria de la 3a Suite orquestral en Re Major (2n Moviment), BWV 1068.

La setmana que vé es celebren 100 anys de la mort del pianista  Enric Granados. Va ser, concretament el 24 de març de 1916 en un accident de guerra. En el següent  article descobrireu com va ser la seva vida i la seva mort.  Aquesta setmana el Bon Dia amb Melodia fem un homenatge a aquest gran músic català. Gaudiu de la seva música!

Enric Granados

Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida, a la comarca del Segrià, el 27 de Juliol de 1867, on el seu pare, que era cubà i militar, estava destinat. Al cap de poc temps el van traslladar a Santa Cruz de Tenerife, on va passar-hi quatre anys, fins que el 1874 tota la família es traslladà definitivament a Barcelona.

De petit ja va començar a tocar el piano i a Barcelona va fer estudis de perfeccionament amb el mestre Joan Baptista Pujol, considerat el millor professor de piano de la ciutat (Albéniz, Malats i Viñes, també eren alumnes seus).

Als tretze anys ja es guanyava la vida com a pianista i el 1886 va donar el seu primer concert important com a solista. La prematura mort del seu pare el va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.

El seu mestre Felip Pedrell va tenir molt a veure amb els gustos per la música tradicional espanyola que es reflexa a les seves obres.
El 1901 va fundar l’Acadèmia Granados que va dirigir fins que va marxar a Amèrica. D’aquesta acadèmia ha donat grans noms a la interpretació pianística: Paquita Madriguera, Baltasar Samper, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater.
Va morir el 28 de gener de 1916 en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l’armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

Goyescas

Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador aragonès. Va desenvolupar un estil que inaugura el Romanticisme.

La seva obra més destacada és Goyescas. Es tracta d’una Suite, un conjunt d’obres en aquest cas  per a piano. Va començar a composar-la l’any 1909 i la va acabar l’any 1911.En aquella època Granados sentia una gran admiració pel pintor espanyol Francisco Goya Lucientes. Li agradava molt la psicologia dels seus personatges, el seu estil,  la seva paleta de colors, etc. És per això que es va inspirar en una sèrie de pintures i  li va dedicar l’obra Goyescas.   La composició que escoltarem, El Pelele, la va escriure alguns anys després, el 1914.

Goyescas es va convertir també en una òpera, l’any 1915  i El Pelele va esdevenir la seva obertura.   Després d’estrenar l’òpera amb un gran èxit a Nova York,  va ser quan  va patir el bombardeig en el trajecte de tornada en vaixell  i  va morir ofegat.

El Pelele: Quadre de Goya que inspirà a Granados

Un video amb on podem escoltar una de les millors alumnes d’Enric Granados: Alicia de Larrocha en una gravació de l’any 1962 amb imatges diverses.

Un enregistrament en directe de la pianista Judith Jáuregui a Veneçuela el 2012.

Finalment un vídeo de Alejandro Algarra en un concurs de piano a Albacete l’any 2010.

A més de Goyescas i El Pelele, també va escriure entre altres: Bocetos, 12 Danzas espanyoles, Peces sobre cants populars, Valsos poètics, Madrigal, l’ ópera María del Carmen (1898), Follet, Picarol, Liliana (sobre textos d’ Apel•les Mestres), una nova sèrie de Danses espanyoles, Sardana, Rapsòdia aragonesa, El cant de les estrelles (per a piano, coral i òrgan). etc..

El Pelele: Fragment de la partitura.

Una interpretació de la seva alumna Alicia de Larrocha

Curiositats

Enric Granados (a l’esquerra) amb Pau Casals.

Enric Granados i Pau Casals són dos dels músics més importants del nostre temps. Granados a través el piano i Casals amb el violoncel , van contribuir a la creació artística del segle XX, compartint el fruit de les seves dues personalitats aparentment contraposades, però essencialment unides. Unides per l’amor al seu país, per la vocació per la música i per una amistat incondicional.
Pau Casals i Enric Granados es van conèixer el 1891 a Barcelona. Granados, deu anys més gran que Casals, es va convertir musicalment, en el seu millor amic i en l’aspecte personal, en una mena de germà gran. La seva amistat, va durar fins la prematura mort de Granados vint anys després.

Lleida té un gegant dedicat a Enric Granados

Com va morir Granados?
Granados i la seua esposa es van desplaçar a Amèrica malgrat l’aversió del músic als viatges per mar. En efecte, tota la seua vida s’havia resistit a embarcar-se ni tan sols per anar a Mallorca.

L’estrena va ser el 26 de gener de 1916, amb un èxit apoteòsic. Va escriure una missiva al seu amic Ricard Viñes en què li deia: “Per fi he vist realitzats els meus somnis (…) Tota la meua alegria actual la sent més per tot allò que ha de venir que pel que he fet fins ara”.

El viatge de tornada, que havia de ser en un vaixell espanyol – i per tant neutral i més segur en aquells temps de guerra – es va retardar arran que fou convidat a fer un recital a la Casa Blanca davant del president Wilson. Això va fer que en retardés la partida i hagués d’agafar un altre vaixell que anà a Anglaterra, on van prendre, a Liverpool el ferri francès Sussex amb destinació a Dieppe

Vaixell de passatgers Sussex (1886-1916)

En ser confós amb un vaixell de transport d’explosius, un dels temibles submarins alemanys UB-29 el va torpedinar al canal de la Mànega, entre Folkestone i Dieppe. Granados es llençà al mar i va ser hissat a una llanxa de salvament, però en veure la seua esposa debatent-se entre les ones, es va llançar a rescatar-la, sent engolits els dos per la mar el 24 de març de 1916.

Estat de la nau Sussex desprès del bombardeig

El vaixell, però, només s’enfonsà parcialment per la popa i fou remolcat fins a Boulogne-sur-Mer; moriren 80 persones més, i la majoria de tripulants i passatgers hi arribaren sans i estalvis: la cabina dels Granados, amb totes les seves pertinences, no patí cap dany.

Wolfgang Amadeus Mozart

Wolfgang Amadeus Mozart

Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg i va morir als 35 anys a Viena el 5 de desembre de 1791.
Va ser un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i ho va fer de manera excel·lent. També va destacar per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Família Mozart: El pare Leopold, el fill Wolfgang i la filla Nannerl

Les primeres gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar en les seves obres. Va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent». Al costat de Haydn i Beethoven, forma part de l’escola de Viena.

Obertura Les Noces de Fígaro
Obertura és una introducció instrumental que acostuma a obrir una òpera.
Le nozze di Figaro, en català Les noces de Fígaro, K. 492, és una òpera bufa.

Opera buffa, en català Òpera bufa, significa que els eu argument és còmic o festiu, predominant els temes d’embolics matriomonials i sàtires sobre costums socials.

L’ôpera Les noces de Fígaro té quatre actes. La música va ser  composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret (text) en italià de Lorenzo da Ponte. Fou composta entre 1785 i 1786 i estrenada al Burgtheater de Viena l’1 de maig de 1786 sota la direcció del mateix compositor.

En la primera i afortunada col·laboració entre Da Ponte i Mozart, ens submergim en un laberint de passions que reflecteixen els conflictes d’un segle XVIII molt agitat, avantsala de temps nous. A Les noces de Figaro obra ambientada a Sevilla, s’uneixen la frescor de l’obra de Beaumarchais, l’instint teatral de Mozart i la sagacitat del llibretista Da Ponte, i avui dia encara és notable la perfecta construcció, l’equilibri de les parts i la vitalitat dels personatges.

Aquesta setmana els alumnes del Cicle Superior aniran a l’Auditori a gaudir d’un espectacle de l’OBC (L’orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Una de les obres que podran escoltar en directe és aquesta genial obertura de Mozart. Doncs anem fent boca!

Moment de l’òpera “Les noces de Fígaro”

Les noces de Fígaro, K492. Obertura W.A.Mozart
L’obertura a una de les grans òperes de Mozart ens permetrà gaudir de l’harmonia clàssica i les melodies senzilles del compositor a través d’un joc de dinàmiques i intensitats sorprenent i juganer. Explosió virtuosística de tota la orquestra.

Ja sabeu que en el Bon dia Amb Melodia sempre intentem aprendre coses noves. Us proposo un vídeo de la mateixa obra de Mozart però interpretada en una versió molt més moderna. A veure què us sembla!

Le nozze di Figaro (versió 2015)

L’argument està farcit de discussions amoroses

Enric Granados

Enric Granados i Campiña va néixer a Lleida, a la comarca del Segrià, el 27 de Juliol de 1867, on el seu pare, que era cubà i militar, estava destinat. Al cap de poc temps el van traslladar a Santa Cruz de Tenerife, on va passar-hi quatre anys, fins que el 1874 tota la família es traslladà definitivament a Barcelona.

De petit ja va començar a tocar el piano i a Barcelona va fer estudis de perfeccionament amb el mestre Joan Baptista Pujol, considerat el millor professor de piano de la ciutat (Albéniz, Malats i Viñes, també eren alumnes seus).

Als tretze anys ja es guanyava la vida com a pianista i el 1886 va donar el seu primer concert important com a solista. La prematura mort del seu pare el va convertir en el cap de família, el qual tenia la responsabilitat de contribuir al màxim amb els ingressos familiars.

El seu mestre Felip Pedrell va tenir molt a veure amb els gustos per la música tradicional espanyola que es reflexa a les seves obres.
El 1901 va fundar l’Acadèmia Granados que va dirigir fins que va marxar a Amèrica. D’aquesta acadèmia ha donat grans noms a la interpretació pianística: Paquita Madriguera, Baltasar Samper, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater.
Va morir el 28 de gener de 1916 en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l’armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

Goyescas

El Pelele: Quadre del pintor  Francisco Goya que va inspirar a Enric Granados

Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador aragonès. Va desenvolupar un estil que inaugura el Romanticisme.

La seva obra més destacada és Goyescas. Es tracta d’una Suite, un conjunt d’obres en aquest cas  per a piano. Va començar a composar-la l’any 1909 i la va acabar l’any 1911.En aquella època Granados sentia una gran admiració pel pintor espanyol Francisco Goya Lucientes. Li agradava molt la psicologia dels seus personatges, el seu estil,  la seva paleta de colors, etc. És per això que es va inspirar en una sèrie de pintures i  li va dedicar l’obra Goyescas.   La composició que escoltarem, El Pelele, la va escriure alguns anys després, el 1914.

Goyescas es va convertir també en una òpera, l’any 1915  i El Pelele va esdevenir la seva obertura.   Després d’estrenar l’òpera amb un gran èxit a Nova York,  va ser quan  va patir el bombardeig en el trajecte de tornada en vaixell  i  va morir ofegat.

Un video amb on podem escoltar una de les millors alumnes d’Enric Granados: Alicia de Larrocha en una gravació de l’any 1962 amb imatges diverses.

Un enregistrament en directe de la pianista Judith Jáuregui a Veneçuela el 2012.

Finalment un vídeo de Alejandro Algarra en un concurs de piano a Albacete l’any 2010.

A més de Goyescas i El Pelele, també va escriure entre altres: Bocetos, 12 Danzas espanyoles, Peces sobre cants populars, Valsos poètics, Madrigal, l’ ópera María del Carmen (1898), Follet, Picarol, Liliana (sobre textos d’ Apel•les Mestres), una nova sèrie de Danses espanyoles, Sardana, Rapsòdia aragonesa, El cant de les estrelles (per a piano, coral i òrgan). etc..

El Pelele: Fragment de la partitura.

Una interpretació de la seva alumna Alicia de Larrocha

Curiositats

Enric Granados (a l’esquerra) amb Pau Casals.

Enric Granados i Pau Casals són dos dels músics més importants del nostre temps. Granados a través el piano i Casals amb el violoncel , van contribuir a la creació artística del segle XX, compartint el fruit de les seves dues personalitats aparentment contraposades, però essencialment unides. Unides per l’amor al seu país, per la vocació per la música i per una amistat incondicional.
Pau Casals i Enric Granados es van conèixer el 1891 a Barcelona. Granados, deu anys més gran que Casals , es va convertir musicalment , en el seu millor amic i en l’aspecte personal, en una mena de germà gran. La seva amistat, va durar fins la prematura mort de Granados vint anys després.

Lleida té un gegant dedicat a Enric Granados

Isaac Albéniz

ISAAC ALBÉNIZ, pianista
1860-1909

Va néixer el 1860 a Camprodon ( Ripollès).
Era un nen prodigi: als quatre anys va fer un concert juntament amb la seva germana Clementina al Teatre Romea de Barcelona, i als vuit anys va compondre la seva primera obra, una marxa militar. De nen es va escapar diverses vegades de casa, fins que un dia es va embarcar de polissó en un vaixell de vapor cap a Amèrica.

Es guanyava la vida fent concerts.

Va viatjar molt tota la seva vida. A Barcelona es va casar amb la seva alumna de piano, la Rosina, que era filla d’un ric comerciant.

Va viure a Londres. Després es va instal·lar amb la seva família a París, on va triomfar amb les seves peces per a piano plenes de ritme, inspirades en la música popular espanyola.

Era simpàtic i generós i feia amics allà on anava. Feia bromes a tothom i s’inventava històries ben divertides.
Malgrat la seva vitalitat, tenia una salut molt delicada. Va morir durant la primavera de 1909, a un petit poblet dels Pirineus francesos. Només tenia 49 anys.

Aquesta biografia l’hem treta del Llibre el petit Albéniz, editorial Bellaterra Músic.

Per cert, els alumnes de 3r A us recomanem que llegiu el conte. Us encantarà i us sorprendrà.

Astúrias (Leyenda)

Va ser composada a la década de 1890 en la que Albéniz vivia a Londres. Malgrat el seu nom, el tema no té cap relació amb la tradició musical d’Astúries sinò més aviat al flamenc d’Andalusia.

Astúrias, és una composició musical escrita originalment per a piano en la tonalitat de sol menor. Va ser publicada per primer vegada a Barcelona l’any 1892 com a preludi d’una sèrie de tres moviments anomenada Chants d’Espagne. Anys més tard es va convertir en el cinquè moviment de la Suite Española Op.47 amb el subtítol de Leyenda.

La seva melodia és delicada però complexa i els seus dinàmics i bruscs canvis estan plens de virtuosisme (influència de Franz Liszt). L’obra es va adaptar per a guitarra, pels grans guitarristes clàssics del segue XX com Fortea, Tàrrega o Segòvia. Actualment s’ha convertit en una obra importantíssima dins el repertori de guitarra clàssica. A continuació podreu veure i escoltar les intepretacions de grans mestres com el desaparegut guitarrista espanyol Andrés Segovia i el seu deixeble, l’australià John Williams. També la versió en piano; fixeu-vos especialment en la posició de les mans, és molt curiosa.

Andrés Segovia (guitarra clàssica)

John Williams (guitarra clàssica)

Luís Fernando Pérez (piano)

Curiositats
El tema principal d’Astúries está inclòs en el començament de la cançó «Spanish Caravan» de The Doors, en el disc Waiting for the Sun.

Durant la investidura de Nicolas Sarkozy com a president de França, el 16 de maig de 2007, el tema va ser interpretat per la seva esposa d’aquell moment, Cécilia Ciganer-Albéniz, besneta del compositor Isaac Albéniz.

Isaac Albéniz va conéixer al jove Pau Casals al café Tost de Barcelona. Albéniz va escoltar tocar el violoncel a Pau Casals i admirat pel seu talent li va escriure una carta de recomanació dirigida a la Reina Maria Cristina per tal que l’ajudés a progressar en la seva carrera com a músic.

Per internet podeu trobar moltes versions, adaptacions i arranjaments  d’aquesta obra. Si teniu ganes de veure’ls, us recomano alguns exemples  moderns, amb molta qualitat. Gaudiu-los!

Kupinski duo (Arranjament per a duet de guitarres clàssiques)

Mauricio Nader (Arranjament per a baix elèctric)

Muris Varajic (Arranjament rock per a guitarra elèctrica)

Un bitllet de 25 pessetes amb la cara d’Albéniz