ENTRE DOS AGUAS – PACO DE LUCÍA

BON DIA AMB MELODIA Especial Viatge 6è a GRANADA. Aquesta setmana Paco de Lucía, el millor guitarrista flamenc de tots els temps.
Francisco Sánchez (Paco de Lucía)

Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.

Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat. Paco de Lucía  va morir el 25 de febrer de 2014 als 66 anys d’un infart mentre estava a una platja de Mèxic on tenia una casa en la que vivia pràcticament tot l’any. Un record molt especial per Paco de Lucía.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’Atlàntic.

Dedicada a tots els amants del flamenc i especialment al alumnes i mestres que passarem aquesta setmana a Huerto Alegre de viatge de final de curs de 6è.

Paco de Lucía i Camarón de la Isla

Como el agua

Limpia va el agua del río
Como la estrella de la mañana
Limpio va el cariño mío
El manantial de tu fuente clara
Como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua clara
Que ha baja’ del monte
Y así quiero verte
De día y de noche
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua
Yo te eché mi brazo al hombro
Y un brillo de luz de luna
Iluminaba tus ojos
De ti deseo yo t’ito el calor
Pa’ ti mi cuerpo si lo quieres tú
Fuego en la sangre nos corre a los dos
Ay, como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Si tus ojillos fueran
Aceitunitas verdes
To’a la noche estaría muele, que muele
Muele que muele
To’a la noche estaría muele que muele
Muele que muele, muele que muele
Luz del alma mía, divina
Que a mí me alumbra mi corazón
Mi cuerpo alegre camina
Porque de ti lleva la ilusión
Ay, como el agua
Como el agua
Como el agua
Ay, como el agua
Ay, como el agua
Como el agua
Ay, como el agua
Y como el agua
Y como el agua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *