Monthly Archives: novembre 2013

CONNECTEM – SÓC AIXÍ

 

 

El disc del Super3 “Connectem”, núm. 1 de vendes a Espanya

El disc “Connectem” que es va presentar oficialment a l’última Festa dels Súpers, ha estat aquesta setmana núm. 1 en vendes a Espanya, en la llista d’àlbums recopilatoris.

Tot i que el nou disc “Connectem” es va presentar oficialment a la Festa dels Súpers, que es va celebrar el 19 i 20 d’octubre, ja feia dues setmanes que s’havia posat a la venda i aquest temps va ser suficient perquè aconseguís un disc d’or per haver venut més de 30.000 còpies. I ara cal celebrar un nou èxit, el fet d’haver aconseguit situar-se en el número 1 de vendes a Espanya pel que fa a àlbums recopilatoris.

“Connectem” inclou tretze cançons noves, una de les quals és en anglès. Aquests nous temes giren al voltant dels valors positius i continguts de qualitat propis del Super3. La cançó que encapçala el disc és “Connectem”, que també és el lema d’aquesta edició de la Festa dels Súpers i que tracta de valors com l’amistat i la descoberta científica. Altres temes del disc són: “Tinc els ingredients”, sobre els bons hàbits alimentaris; la cançó en anglès “Super English Day”; “Inventem”, que parla de la imaginació i de la capacitat creativa; o “Kuku Mamba”, que gira al voltant del respecte per la natura i els animals.

Les tretze cançons, amb lletra i música de Marc Parrot, són interpretades pels coneguts protagonistes de la Família del Super3: la Lila, el Roc, l’Àlex, el Pau, el Fluski, la veïna Pati Pla i el malvat Senyor Pla. A més a més, en aquest disc i com a novetat, també canten altres cares conegudes de la casa del Super3, com la Tru, l’Anna i el Rick, l’ajudant del Senyor Pla.

D’entre les cançons del disc, destaquen “Sóc així”, de la Lila; la balada del Roc “Ara o mai”; la nadala titulada “El Nadal és un dia especial”; “El mal camí”, del Senyor Pla i el Rick; “Somio”, del Fluski; “Cor de sucre”, de l’Anna, i fins i tot una cançó dedicada a la Festa dels Súpers i interpretada pel Roc i la Lila sota el títol de “La festa més gran”.

Una altra de les novetats importants del nou disc és que hi ha una cançó en anglès, “Super English Day”, interpretada per la Tru, acompanyada de la resta de la família del Super3. “Super English Day” és també el nom genèric de l’aposta que el canal Super3 està fent aquest any per promoure el coneixement de la llengua anglesa entre el públic infantil català.

El disc inclou també una cançó dedicada als avis i titulada “Superavis”, el mateix títol que el format televisiu curt que ha estrenat aquest any el canal Super3, dedicat als avis i àvies dels súpers. El tema “Superavis”, l’interpreta la Pati Pla.

L’autor de les cançons, Marc Parrot, és també el productor musical del disc, editat per la discogràfica Blanco y Negro

Més informació  a www.super3.cat

Escoltar totes les cançons de super 3 a http://www.super3.cat/rocpod/


Les cançons del disc:

1. Connectem
2. Sóc així
3. Kuku Mamba
4. Super English Day
5. Inventem
6. Ara o mai
7. Tinc els ingredients
8. El mal camí
9. La festa més gran
10. Superavis
11. Cor de sucre
12. Somio
13. El Nadal és un dia especial

ENTREVISTA A MARC PARROT

L’anterior disc “Uh! Oh! No tinc por!” va tenir un èxit brutal. Quina és la clau per fer cançons infantil tan rodones?
No ho saps mai. Tinc moltes claus, vas provant, i al final alguna obre el pany de la connexió. La feina important és la que fem juntament amb direcció del Super3: intentar enviar un missatge de manera lúdica i divertida, i jo fent servir totes les armes que he anat aprenent com a compositor, estructurant bé les cançons i sobretot també fent créixer el personatge a través de les cançons. Hi ha la voluntat de transmetre un missatge concret i valors a través de cada personatge: la vida sana, esport i l’alimentació per part de la Pati Pla, la vida més esotèrica, misteriosa, antisocial, preadolescent de la Lila…

Quin encàrrec et dóna el Super3?
Depèn de cada cançó. Hi ha instruccions concretes i d’altres més vagues. Sí que hi ha un encàrrec específic del que es vol explicar i de quina utilitat tindrà la cançó. Les cançons responen a una tasca, són eines. Per exemple, el single “Connectem” funciona en dues direccions: per una banda, donar el missatge d’estar obert, a gent de fora, a diferents maneres de pensar, d’acceptar la diferència, d’acceptar els altres, pensar que hi pot haver una connexió que trascendeixi la part més visible de cadascú, i també, un altre missatge que té a veure amb el que serà la trama de les Festa dels Súpers i el que passa a la casa de la família del Super3.

Espereu que la cançó “Connectem” sigui el proper “Uh! Oh! No tinc por!”?
La funció del Super3 no és fer hits. Si va més enllà és perquè s’ha encertat. Evidentment si agrada, el missatge es difón millor. “Uh! Oh! No tinc por!” va ser un “crossover”: es va fer servir en d’altres ambients, fins i tot als pares els va fer gràcia i la van compartir més…

Amb quina cançó del disc t’ho has passat millor fent-la?
Totes tenen algun moment d’inspiració, que de cop avança molt ràpid i després moments de reflexió en què em qüestiono coses: arranjaments, no acabo de trobar la lletra, els versos per arrodonir-ho… Totes tenen aquest procés dividit en dues parts: la d’inspiració que més gaudeixo i l’altra més d’autocrítica en què vull acabar de perfeccionar-ho. La cançó de la Lila “Sóc així” m’ho vaig passar molt bé fent-la. Va ser molt ràpida. La vaig compondre i des del principi que la vam començar a tocar funcionava i tinc la percepció de que funcionarà molt bé. No només perquè funciona, sino també perquè la canta la Lila.

De cara els nens, creus que consumeixen més música que abans o que exigeixen que sigui de més qualitat que abans?
Ara tenen accés a molta més música. Ja no els hi seleccionen els pares, sino que ells mateixos a través de la xarxa van saltant d’un lloc a un altre. La música dels videojocs n’és un exemple. Hi ha una frontera clara en què quan el nen nota que aquella música ha estat feta per a nens, deixa d’interessar-li. I llavors comença a projectar-se en el germà gran buscant música d’una onda juvenil-adolescent. Des del punt de vista de la qualitat de la producció, exactament igual: ja no s’hi val pensar que pel fet de ser per a nens, no ha d’estar masteritzat amb uns estàndards com els que té la música comercial per a adulta. També vull que accedeixin a diferents sonoritats i els personatges em permeten jocs estilístics molt diferents, com ara que en una cançó romàntica puguin escoltar una secció de corda de veritat, d’orquestra simfònica. No ho faig amb “samplers” ni màquines, agafem músics de veritat que ho toquen. Això és la part d’aquesta voluntat que el disc sigui enriquidor, a més de divertit pels nens.

Què li recomanaries a un nen que vol estudiar música?
Al nen no li diria res… Als pares sí: que busquin el millor professor que trobin, perquè depèn molt de qui et trobes. Estudiar música és complicat, és pura matemàtica, has d’estudiar molt… reconeixement dels sons, dels intervals… Per això el més important és que trobis un mestre que sàpiga comunicar-t’ho, explicar-t’ho i que aconsegueixis gaudir-ho. I que no tots els nens tenen per què estudiar música! Hi ha gent que té oïda de manera innata, té una bona predisposició i a més quan ho prova, li agrada… i d’altres que no. No cal forçar-ho. Ara hi la tendència que tothom ha d’estudiar música. La música es pot gaudir des de molts punts de vista, no cal que la facis sempre.

Quan eres petit, quin artista t’hagués agradat que fes cançons per a nens?
No en tenia ni idea… això no t’ho planteges quan ets nen. Moltes vegades, quan algun pare em veu i li diu al seu fill “Mira, aquest és el senyor que fa les cançons del Super”, el nen no entén res… Els nens no tenen prejudicis a l’hora d’escoltar música: els pot agradar el que escolten els seus pares. Jo recordo que m’agradaven els cantautors que escoltaven els meus pares: el Serrat, el Raimon, els Ara Va de Bo, el Xesco Boix… el que hi havia per a nens i alhora la música que escoltaven els meus pares. També els Beatles…

Vas anar a la Festa dels Súpers?
Hi he anat tots els anys, però no pujo a l’escenari. M’hi conviden i vaig a veure el feedback de les cançons…

Passes l’examen en directe?
Sí, i que sempre és emocionant. Tanta gent cantant les teves cançons i veus que han funcionat, han arribat i que han servit perquè pares i nens gaudeixin del mateix disc.

Tens en consideració els pares quan composes, sabent que escoltaran el disc innombrables vegades?
I tant! Pobres pares, com ho he patit jo, estant aturat a l’autopista amb caravana i el nen “torna-la a posar, papa”, i comences a suar fred i llençaries el disc per la finestra… Procures que no passi! Les cançons que fas perquè agradin de seguida poden acabar sent irritants.

Quina sèrie t’agradava de petit?
“Pippi Langstrumpf”! De dibuixos animats, “Los autos locos” i “La pantera rosa”. De fet en aquest disc hi ha molt de “La pantera rosa” i en general moltes influències musicals de la meva infància.

Cal tenir fills per composar per a nens?
Evidentment no cal, però ajuda molt, sobretot pels primers discos del Super3, que els meus fills tenien l’edat perfecta, servien per provar les cançons. Ara que ja són més grans, em fan la crítica per fer-me un favor…

 


CONNECTEM (Lletra i música: Marc Parrot  – Canta Pati Pla)

El gos i el gat, el foc amb el gel,

el fosc i el clar, la terra amb el cel,

el poc i el molt, els núvols i els rius,

el zero i l’infinit.

 

El meu veí i un nen esquimal.

Els de dalt amb els d’allà a baix.

El més tranquil i el més embalat.

Tot està connectat.

 

Tu amb aquell que no coneixes,

que pot ser l’amic que esperes.

 

Tot a punt per detectar-nos,

preparats per apropar-nos.

Co-men-cem!

Els sensors ja estan alerta

i orientades les antenes.

Con-nec-tem!

 

Tant és si tu ets alegre i jo trist,

si vas de verd i jo vaig de gris,

si ets més d’hivern i jo més d’estiu,

poruc o decidit.

 

Si véns de lluny o sóc jo el de fora,

si estàs perdut o si ets tu qui em troba.

Si els dos volem és fàcil de veure

que podem connectar.

 

Amb aquell que no coneixes,

que pot ser l’amic que esperes.

 

Tot a punt per detectar-nos,

preparats per apropar-nos.

Co-men-cem!

Els sensors ja estan alerta

i orientades les antenes.

Con-nec-tem!

 

 

 

SÓC AIXÍ (Lletra i música: Marc Parrot – Canta Lila)

Pot semblar-te estrany
el que a mi m’agrada.
Puc semblar-te poc
o massa agosarada.
Tu no tens per què ser igual que jo.

Jo sé el que vull ser
i busco el que m’inspira.
I el que he descobert
ho escric en el meu llibre.
Als meus ulls
ho pots llegir, si vols.

Mira’m i ho veuràs.
Mira’m i ho veuràs.
Mira’m i ho veuràs.

Només jo decideixo com vull ser,
i si tu em descobreixes, jo també ho faré.
No tens per què comprendre-ho tot de mi,
només que jo sóc així.

Et puc semblar de gel,
potser distant i freda,
només és perquè
tu encara no em coneixes,
però de prop veuràs

LA VALL D’ARTIGUES

Gossos

El grup Gossos – Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, i els germans Roger Farré i Oriol Farré – es va formar l’estiu del 1993. La casualitat -o potser el destí- va fer que quatre joves músics i manresans coincidissin i comencessin a tocar sense cap altre pretensió que passar-s’ho bé. Ells eren quatre veus, tres guitarres i un baix, i aquesta circumstància va fer que desde un principi el seu so fos totalment acústic.

D’aquelles hores tocant i rient varen néixer les primeres cançons, i també les ganes de començar a actuar. La seva ciutat, Manresa, va ser el seu primer escenari, però van ser els concerts improvisats al carrer els que els van permetre el primer contacte amb el públic, que s’adonà, de seguida, que aquell era un grup diferent.

A finals del 93 i principis del 94 el grup es presenta a dos concursos; a tots dos és premiat. El premi del segon d’ells, la Primera Mostra de Pop-rock per a joves, els permet enregistrar el seu primer disc, anomenat com ells, Gossos.

L’any 95 el primer treball del grup ja ha venut més de 6000 còpies, i ells ja s’han passejat arreu de Catalunya en una primera gira d’estiu, talonejant grups com Lax’n’Busto, l’Elèctrica Dharma o Presuntos Implicados. El públic és entusiasta amb ells, i la confiança del grup creix.

L’any 96 Gossos treu el seu segon disc, En privat. I fa una gira que els consolida com un grup de referència en el pop rock en català.

L’any 1999 és un any de replantejaments. El grup ja fa anys que toca arreu de Catalunya, i tenen ganes de portar la seva música encara més lluny. Comencen a concebre la música com alguna cosa més àmplia, com un llenguatge universal i global, i és d’aquestes reflexions que en neix el que serà el seu primer disc i únic disc en castellà, De Viaje.

El disc és un dels millors de la seva carrera però té una acceptació molt  irregular en els seus fans per la sonoritat intimista i per la llengua. El següent disc anomenat Cares torna a ser en català i molt més directe.

L’any 2002 Gossos fa un pas endavant en la seva carrera. Als quatre membres s’hi incorpora un cinquè, Santi Serratosa, bateria. A més, Gossos fa el pas definitiu cap al so elèctric, més contundent que l’acústic dels principis. D’aquests nous cinc Gossos neixen els seus darrers treballs: El jardí del Temps, 8, Oxígen, Directe a l’Auditori, Dia 1 i finalment Batecs editat aquest 2013.

El disc Batecs ha de ser un nou pas endavant en la carrera d’un grup que porta 20 anys a dalt dels escenaris i treballant per seduir amb noves propostes al públic del S.XXI. Un disc  optimista que conduirà al grup a nous horitzons i noves petjades que per força dia a dia aniran escrivint.

Més informació a gossos.cat

La vall d’Artigues

El passat dia 30 d’octubre els alumnes de 4t de la nostra escola van enregistrar a l’estudi del CdA Pau Casals (El Vendrell) aquesta cançó preciosa del grup Gossos titulada La Vall d’Artigues.

El tema pertany al seu últim disc Batecs (2013). La base instrumental de la nostra versió és de David Melgar; la veu i una de les guitarres són d’en Xavier.
Si us agrada us la podeu descarregar al bloc del CdA Pau Casals i compartir-la.
Com que la cançó no té cap vídeo oficial Us oferim un recull de fotos del dia de la gravació.
Gaudiu del vídeo!

 

Hi ha un indret,
al fons d’una vall,
on la gent
sap viure en pau.
S’aixequen al matí
a veure sortir el sol
i donen gràcies al dia
que està a punt de començar.
I en  arribar la nit,
abans d’anar a dormir
donen gràcies a la vida
per allò que els ha donat.

I els nens, son èssers especials,
tenen les claus
i si vols t’obren el paradís
que es guarden dins.

Han après,
que no estan sols,
formen part
part d’un sol cos.
Que val la pena descobrir
que val la pena assaborir
les coses més senzilles
que fan dolç el caminar.

I no els fa por morir
forma part del seu camí
com una nova pàgina
per escriure el seu demà.

 

I els nens, son èssers especials,
tenen les claus
i si vols t’obren el paradis
que es guarden dins.

 

SOLO

Han après a cultivar
de fè tots els seus camps
i demanen a la lluna
que acompanyi el seus sembrats.

I han après a interpretar
com és millor avançar
i uneixen els seus ritmes
en un sol bategar.

I els nens, son èssers especials,
tenen les claus
i si vols t’obren el paradís
que es guarden dins.

 



SÍLVIA PEREZ CRUZ

Sílvia Pérez Cruz
Va néixer el 15 de febrer de 1983 a Palafrugell (Girona).
Des de ben jove estudia solfeig, piano clàssic, saxo clàssic, llicenciada en cant-jazz per l’ESMUC, amb 18 anyses traslladà a Barcelona.
Ha treballat amb Joan Díaz Trio en el disc de jazz We sing Bill Evans, amb Joan Monné, Perico Sambeat, Javier Colina, Jerry González, Jeannette, entre molts d’altres. Participa en diverses propostes artístiques com el grup Las Migas (quartet femení de nou flamenc).

Ha cantat per als ballarins Damián Muñoz (dansa contemporània) i Israel Galván i la companyia de Sol Picó. Ha format part de Llama (duet d’hang i veu), Coetus (orquestra de percussió ibèrica), Xalupa (música tradicional catalana), i un duet amb Raül Fernández (Refree) amb diversos projectes i repertoris.

El 2009 participa a l’obra de teatre El jardí dels cinc arbres, una adaptació de textos del poeta Salvador Espriu dirigida per Joan Ollé. També ha musicat el poema de Maria Mercè Marçal Covava l’ou de la mort blanca (enregistrament amb el que obtingué el primer premi del II Certamen Terra i Cultura 2009) o re-adaptat la versió musical de Lluís Llach del poema de Pere Quart Corrandes d’exili.

El 2011 s’editen el CD “En la imaginacion” en què interpreta boleros cubans a ritme de jazz acompanyada pel Javier Colina Trio, i formant part de “Xalupa”, grup de música tradicional catalana al costat de Chiara Giani Lisa Bause i Aleix Tobias s’edita el disc conjunt ” Un sordo s’ho escoltava” (Temps Record).

Días de paso (11 de novembre)
El 2 juliol 2011 participa en la 45 edició de la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell en homenatge al seu pare Càstor Pérez Diz, una persona molt important en gènere de les havaneres mort el mes de novembre.
La Sílvia va decidir dedicar el seu disc en solitari al seu pare, un disc molt variat i intimista. Justament avui dilluns és 11 de novembre de 2013 i acaba la gira oficial amb un concert al Teatre Lliure de Barcelona.
La cançó Días de Paso parla d’aquells dies qualsevol, molt enfeinats, grisos, que no passa res especial. Justament aquests dies pensa i troba a faltar la gent que estima i no té al seu costat.

Aquesta setmana és una proposta meva. Desitjo que us agradi. Una de les millors artistes del nostre país. Gaudiu de la seva veu!
Més informació a la seva web: http://silviaperezcruz.com/

Días de paso:
los más largos, los más altos.
Días de paso:
sin amores, con mil partos.
Te hecho de menos, pienso de más, mucho más.
Pienso de menos, te hecho de más, mucho más.
Laralara…

Días de paso:
con mil citas, ningún lazo.
Días de paso:
con mis horas de retraso.
Ando de menos, bailo de más, mucho más.
Bailo de menos, ando de más, mucho más.
Laralala…


WALK ON THE WILD SIDE

Lou Reed
Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 2 de març de 1942 – Long Island, 27 d’octubre de 2013) va ser un poeta, cantant i músic, considerat com una de les icones més importants del rock,] que va influir de manera notable en corrents com el rock alternatiu, el glam o el punk.

Va començar la seva carrera musical a finals dels anys 60 com a líder del grup The Velvet Underground, sota els auspicis d’Andy Warhol a la seva Factory. Amb temes relatant la negror de la vida urbana i un so brut i experimental, el grup anava completament a contracorrent de l’esperit hippy i flower power de l’època, pel que va obtenir molt poc ressò. Malgrat això, amb el pas del temps, va ser considerat com un dels grups més influents de la seva època; Brian Eno va declarar: “De llur primer àlbum només se’n van vendre 30.000 exemplars, però cada comprador d’aquests 30.000 exemplars va fundar un grup de rock”.

A partir del 1972 va dedicar-se a la música en solitari, on gaudí d’una àmplia carrera. Durant aquesta, però, va encarnar l’artista intransigent amb la seva llibertat creativa, barallant-se amb discogràfiques, periodistes i col•legues, el que el va fer restar força marginal. Només va gaudir de l’estrellat popular internacional a principis dels anys 70, especialment amb l’àlbum Transformer, produït per David Bowie. Finalment, el seu personatge fosc, portaveu d’homosexuals, travestis i sadomasoquistes, va acabar sent més reconegut a Europa que al seu país, on també es van apreciar les seves qualitats literàries.

L’abril del 2013 s’havia sotmès a un trasplantament de fetge, i el 27 d’octubre del mateix va morir, a causa de complicacions derivades d’aquest tractament, segons va comentar el seu metge, Charles Miller. És l’autor de temes com Heroin, Walk on the wild side, Perfect Day, Sweet Jane o I’m waiting for the man, així com dels àlbums Berlin, considerat la seva obra mestra, i Rock n Roll Animal, un dels cims del rock en directe. Reed va declarar ser un gran admirador de la poesia catalana del segle XX, i el2007 va participar en una lectura de poemes a Nova York dins del marc dels actes ‘Made in CataluNYa’, organitzats per l’Institut Ramon Llull.